\u00abQuan acabi aix\u00f2 els investigadors sense fills tindran escrits dos articles o un cap\u00edtol de llibre. Els pares, el nostre nom amb macarrons de colors\u00bb, es lamentava a Twitter el professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pau Alsina, director de la revista sobre art, ci\u00e8ncia i tecnologia Artnodes.<\/p>\n
La crisi del coronavirus est\u00e0 impactant en la vida di\u00e0ria de milions de persones que cada dia han de conjugar teletreball, productivitat i efici\u00e8ncia amb cura de persones dependents, de nens i escola a casa; a m\u00e9s, a aix\u00f2 cal sumar tasques dom\u00e8stiques i un extra de cuina, la qual cosa repercuteix en nivells elevats de cansament, ansietat i estr\u00e8s.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3, a m\u00e9s de posar sobre la taula el (poc) valor que s’atorga a les cures en la societat, est\u00e0 exacerbant la desigualtat de g\u00e8nere a tot Europa, alerten alguns estudis preliminars. Perqu\u00e8, encara que les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials de la pand\u00e8mia s\u00f3n pitjors per a aquells que tenen cura, tant homes com dones, s\u00f3n elles les que s’emporten la pitjor part. I aix\u00f2 est\u00e0 refor\u00e7ant la bretxa de g\u00e8nere en tots els \u00e0mbits, tamb\u00e9 en el de la ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3.<\/p>\n
\u00abEl meu marit t\u00e9 una feina totalment inflexible i es tanca al despatx de 9 a 6, gaireb\u00e9 tot el temps amb teleconfer\u00e8ncies. Jo tinc l’ordinador a la cuina i tres fills petits que m’interrompen cada cinc minuts perqu\u00e8 no entenen alguna cosa dels deures, tenen fam o volen que jugui amb ells. \u00c9s impossible concentrar-se aix\u00ed per escriure un article\u00bb, explica a SINC Roni Wright, investigadora postdoc al laboratori que dirigeix Miguel Beato al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG) de Barcelona. \u00abEstic exhausta i em sento desesperada perqu\u00e8 estic fallant com a cient\u00edfica i com a mare\u00bb.<\/p>\n
El cas d’aquesta investigadora no \u00e9s a\u00efllat. A les xarxes socials nombroses acad\u00e8miques, amb m\u00e9s o menys humor, estan denunciant que aquesta situaci\u00f3 de crisi, amb fills petits a casa, est\u00e0 impactant en la seva investigaci\u00f3, cosa que tamb\u00e9 s’han observat editors d’algunes revistes cient\u00edfiques, que adverteixen que els enviaments d’estudis per part de dones s’han desplomat, mentre que els d’homes augmenten.<\/p>\n
Tot i que la majoria de les revistes no demanen als autors dels treballs ni als revisors que identifiquin el seu g\u00e8nere -segons han al\u00b7legat Nature, Science, PlosOne i The Lancet a SINC-, recentment una metan\u00e0lisi sobre articles relacionats amb COVID a PubMed mostrava que hi ha un desequilibri entre la quantitat d’estudis publicats per ambd\u00f3s sexes.<\/p>\n
En aquest sentit, l’editorial holandesa Elsevier ha anunciat que empr\u00e8n una ambiciosa an\u00e0lisi per saber l’impacte real que el confinament est\u00e0 tenint sobre la taxa d’enviaments de manuscrits i l’activitat de revisi\u00f3 per part d’acad\u00e8miques en totes les seves publicacions.<\/p>\n
\u00abHi ha senyals inicials que les dones, en estar dedicant m\u00e9s temps a tenir cura i a l’educaci\u00f3 dels fills a casa, estan publicant menys, el que a llarg termini impactar\u00e0 en el desenvolupament de la seva carrera, ja que la publicaci\u00f3 d’articles \u00e9s la clau per obtenir finan\u00e7ament i promoci\u00f3 en la majoria d’\u00e0mbits\u00bb, assenyala la investigadora Bahar Mehmani, que al costat d’altres tres membres de PEERE, entre ells Francisco Grimaldo, de la Universitat de Val\u00e8ncia, portar\u00e0 a terme aquesta empresa.<\/p>\n
\u00abLes revistes cient\u00edfiques haurien de donar suport a ci\u00e8ncia que progressa i aix\u00f2 no passar\u00e0 a plena capacitat sense introduir diversitat i inclusi\u00f3\u00bb, subratlla Mehmani, que explica que el projecte d’Elsevier persegueix, d’una banda, ajudar a conscienciar la comunitat acad\u00e8mica i als editors sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3; i de l’altra, emp\u00e8nyer a les institucions acad\u00e8miques, entitats finan\u00e7adores i legisladors a considerar aquest per\u00edode excepcional en les seves decisions.<\/p>\n
A falta de con\u00e8ixer els resultats d’aquest projecte holand\u00e8s, les primeres an\u00e0lisis realitzades mostren que elles estan publicant menys preprints i arrencant menys nous projectes d’investigaci\u00f3 que ells.<\/p>\n
L’ec\u00f2loga de la Universitat de Toronto Megan Frederickson va ser una de les primeres a donar la veu d’alarma. Va revisar els repositoris arXiv i bioRxiv i va comparar els noms dels autors de 36.529 estudis amb la base de dades de la seguretat social dels EUA, que registra nom i g\u00e8nere. Va analitzar el per\u00edode compr\u00e8s entre el 15 de mar\u00e7 i el 15 d’abril de 2019 i 2020, i va veure que el nombre de dones autores havia crescut un 2,7%, en comparaci\u00f3 del 6,4% d’homes.<\/p>\n
Un altre estudi posterior va trobar una tend\u00e8ncia similar: hi havia un decreixement en la proporci\u00f3 d’enviaments d’investigadores autores i la difer\u00e8ncia era m\u00e9s acusada quan es tractava de primeres autores, que solen ser joves que estan comen\u00e7ant la seva carrera.<\/p>\n
\u00abLa bretxa de g\u00e8nere \u00e9s molt important en tota la carrera investigadora, per\u00f2 sobretot en les primeres fases en qu\u00e8 has de prendre el vol, que coincideix amb quan tens nens petits\u00bb, apunta SINC Elisa L\u00f3pez \u00c1lvarez, amb dos nens d’un i tres anys, investigadora d’ISGlobal que acaba de tornar de Sud-\u00e0frica de realitzar un postdoc al Centre Desmond Tutu. \u00abTreballar amb ells a casa \u00e9s molt dif\u00edcil i \u00e9s possible que en sis o set mesos no aconsegueixi publicar el que s’espera, el que far\u00e0 que no obtingui finan\u00e7ament i no aconsegueixi mantenir el track cient\u00edfic\u00bb, es lamenta.<\/p>\n
\u00abLa manera d’avaluar a un cient\u00edfic \u00e9s qu\u00e8 p\u00fablica i on el publica. Aix\u00f2 t\u00e9 un impacte enorme alhora que li concedeixin una beca o li donin una promoci\u00f3, o es col\u00b7loqui en el r\u00e0nquing d’investigadors punters\u00bb, remarca a SINC Isabelle Vernos, investigadora Icrea al CRG, qui fins fa poc presidia el grup de treball de g\u00e8nere en el Consell Europeu de Recerca.<\/p>\n
Un estudi m\u00e9s exhaustiu realitzat per investigadors canadencs i nord-americans va analitzar 307.459 preprints i projectes enviats per m\u00e9s d’1,3 milions d’autors, van aconseguir assignar g\u00e8nere al 92% i van comprovar que durant els mesos de mar\u00e7 i abril menys dones havien enviat treballs a aquests servidors en comparaci\u00f3 amb els dos mesos precedents i aquest mateix per\u00edode el 2019.<\/p>\n
Aquests resultats es fan ress\u00f2 de les conclusions d’altres informes que alerten que no nom\u00e9s les dones estan publicant fins a un 20% menys sin\u00f3 que, a m\u00e9s, estan participant menys que els homes en projectes relacionats amb la COVID.<\/p>\n
\u00abEls meus companys estan comen\u00e7ant investigacions noves relacionades amb coronavirus. Jo no puc, estic en fase de superviv\u00e8ncia, i temo que aix\u00f2 afecti la meva carrera perqu\u00e8 estic deixant passar oportunitats\u00bb, comenta, preocupada, Cristina Villanueva, investigadora associada de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que compagina la cura de les seves filles, de tres i set anys, amb el seu marit.<\/p>\n
Que cuidar i criar passa factura als investigadors i sobretot a les acad\u00e8miques no \u00e9s nou. Fernanda Staniscuaski , investigadora de la Universitat Federal de Rio Gran del Sud (Brasil), va impulsar el 2017 un moviment mundial, Parent in Science (paternitat en ci\u00e8ncia), precisament per alertar sobre aix\u00f2.
\n\u00abUn article a PNAS recent mostrava que tots dos pares es veuen impactats, per descomptat, per l’arribada d’un fill, per\u00f2 a l’acad\u00e8mia gaireb\u00e9 el 50% de les dones abandonen les seves posicions STEM despr\u00e9s de ser mares, un percentatge que en el cas dels homes \u00e9s del 23%. Els homes pateixen un impacte, s\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s comparable al de les dones\u00bb, afirma.<\/p>\n
Recentment, Staniscuaski al costat d’altres investigadores alertava en una carta a Science de la situaci\u00f3 de desavantatge de les investigadores durant aquesta crisi i reclamava que es prenguessin mesures per pal\u00b7liar-la. \u00abEn els mesos vinents tindrem un munt d’articles signats per homes i no per dones. Quan aquests investigadors competeixin per beques, per finan\u00e7ament, per una promoci\u00f3, hi haur\u00e0 difer\u00e8ncia. Les investigadores estan perdent competitivitat\u00bb, assenyala a SINC.<\/p>\n
\u00abLa comunitat cient\u00edfica, les ag\u00e8ncies finan\u00e7adores, han de pensar amb car\u00e0cter urgent formes de mitigar aquest impacte\u00bb, reclama Christian Rutz, catedr\u00e0tic de la Universitat de Saint Andrews (Esc\u00f2cia) i editor s\u00e8nior de la revista eLife.<\/p>\n
\u00abS’haurien de permetre permisos per aquesta manca d’oportunitats durant la pand\u00e8mia en sol\u00b7licituds de finan\u00e7ament, promoci\u00f3, premis. Encara que s\u00f3c conscient que implementar aquestes mesures correctives pot ser incre\u00efblement dif\u00edcil perqu\u00e8 la productivitat dels investigadors en condicions ideals varia de forma natural. Com estimar quants articles cient\u00edfics no ha escrit un pare o una mare durant el confinament? \u00c9s igual tenir un o dos fills?\u00bb, q\u00fcestiona Rutz.<\/p>\n
Per T\u00e0nia Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de G\u00e8nere de la Universitat Pompeu Fabra, \u00abtot i que encara \u00e9s d’hora i cal tenir m\u00e9s dades per avaluar la situaci\u00f3 i poder aplicar ponderacions, una opci\u00f3 \u00e9s fer constar en els curr\u00edculums la situaci\u00f3 familiar, perqu\u00e8 sigui un indicatiu de la productivitat i que es tingui en compte en les avaluacions. Els col\u00b7legis no obriran com a m\u00ednim fins al setembre, el que suposar\u00e0 m\u00e9s de sis mesos d’aturada, un temps prou llarg perqu\u00e8 tingui efectes importants\u00bb.<\/p>\n
Els centres de recerca i les ag\u00e8ncies finan\u00e7adores tamb\u00e9, reclamen els experts, haurien de ser molt flexibles a l’hora de concedir extensions per als projectes. Caldria negociar els resultats que s’esperen de les beques. I revistes i congressos d’implementar pol\u00edtiques actives correctives, perqu\u00e8 no hi hagi col\u00b7lectius infrarepresentats.<\/p>\n
Perqu\u00e8 a la fi, que les dones tinguin menys pres\u00e8ncia en ci\u00e8ncia no \u00e9s un problema que els afecti nom\u00e9s a elles. \u00abTots els actors de l’\u00e0mbit de la investigaci\u00f3 i la ci\u00e8ncia s’haurien de plantejar aquesta q\u00fcesti\u00f3, perqu\u00e8 si nom\u00e9s tenim un tipus de cient\u00edfics i un tipus d’investigaci\u00f3, correm el perill de deixar de banda dimensions essencials de la societat, possiblement les m\u00e9s vulnerables\u00bb, reflexiona Sabine Oertelt-Prigione, catedr\u00e0tica de g\u00e8nere en medicina de la Universitat holandesa de Radboud.<\/p>\n
Per a aquesta investigadora, una manera eficient de trencar una llan\u00e7a a favor de la igualtat i de posar en valor les cures seria que tamb\u00e9 cient\u00edfics top fessin p\u00fablic que nom\u00e9s treballen cinc hores al dia perqu\u00e8 \u00abla resta del temps estan cuidant als seus fills, perqu\u00e8 les seves parelles treballen i la seva carrera \u00e9s tan important com la seva, en lloc de limitar-se a fer declaracions reconeixent que les dones estan en desavantatge\u00bb, assenyala.<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 ens redueix a ‘pobres dones cient\u00edfiques’. I jo no s\u00f3c una pobra dona cient\u00edfica. El sistema ens empeny a certs rols\u00bb, conclou.<\/p>\n