Mentre l’hemisferi nord relaxa els seus confinaments i recupera a poc a poc certa normalitat, el coronavirus avan\u00e7a imparable en l’altra meitat de la planeta. Enfrontar-se a la pand\u00e8mia consisteix a mantenir un delicat equilibri entre salut i economia, per\u00f2 aquest exercici de funambulisme no \u00e9s igual de f\u00e0cil per a tots els governs. Un estudi publicat a la revista Science intenta predir l’impacte que tindr\u00e0 la COVID-19 en els pa\u00efsos m\u00e9s desfavorits, aix\u00ed com els reptes a qu\u00e8 s’enfronten per controlar-la.<\/p>\n
\u00abEls pa\u00efsos d’ingressos mitjans i baixos tenen economies i sistemes de salut m\u00e9s fr\u00e0gils, de manera que hi ha menys espai per trobar aquest equilibri i les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n molt m\u00e9s greus si no es mant\u00e9\u00bb, explica a SINC l’investigador de l’Imperial College de Londres (Regne Unit) i coautor de l’estudi, Patrick Walker.<\/p>\n
Aquestes economies compten amb alguns avantatges a priori a l’hora d’enfrontar-se al coronavirus. El continent afric\u00e0, per exemple, \u00e9s un veter\u00e0 en la lluita contra epid\u00e8mies i emerg\u00e8ncies sanit\u00e0ries, i aix\u00f2 s’ha reflectit en les primeres etapes de la pand\u00e8mia. \u00abMolts pa\u00efsos de baixos ingressos van actuar molt aviat i amb efectivitat, molts fins i tot abans de tenir morts per COVID-19\u00bb, assegura Walker. \u00abAix\u00f2 probablement va evitar molts brots catastr\u00f2fics\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, aquests llocs no ho tenen tan f\u00e0cil a l’hora de paralitzar les seves economies. Els mateixos pa\u00efsos africans que van imposar confinaments dr\u00e0stics amb molta antelaci\u00f3, com Ghana, Sud-\u00e0frica i Nig\u00e8ria, van haver de relaxar-los davant el temor que les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques sobre la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable fossin pitjors que les de la pr\u00f2pia pand\u00e8mia.<\/p>\n
D’altres, com el Per\u00fa, van fer confinaments molt estrictes amb tot just 70 casos i 0 morts, per\u00f2 aix\u00f2 no ha evitat que es converteixi en un dels epicentres de Sud-am\u00e8rica, amb m\u00e9s de 220.000 casos. All\u00e0 la majoria de persones ha de sortir de casa per treballar i els ajuts econ\u00f2mics de Govern nom\u00e9s van poder mitigar aquesta situaci\u00f3 temporalment. A m\u00e9s, els amplis supermercats occidentals s\u00f3n substitu\u00efts per mercats abarrotats, de manera que l’a\u00efllament resulta m\u00e9s complicat.<\/p>\n
Una altra aparent avantatge per a aquests pa\u00efsos \u00e9s comptar amb poblacions m\u00e9s joves. Walker diu que aix\u00f2 \u00abprobablement\u00bb faci que \u00abuna major proporci\u00f3 de les infeccions siguin lleus\u00bb.<\/p>\n
L’investigador afegeix, a m\u00e9s, que \u00abhi ha indicis que la transmissi\u00f3 en els pa\u00efsos d’ingressos m\u00e9s baixos \u00e9s lleugerament m\u00e9s lenta\u00bb, encara que aclareix que \u00absegueix sent prou alta perqu\u00e8 infecti la majoria de gent si no es controla\u00bb.<\/p>\n
El problema, segons els investigadors de l’Imperial College, \u00e9s que aquests avantatges s\u00f3n anul\u00b7lades pels inconvenients. Walker resumeix els tres factors principals que \u00abreduiran l’efecte protector\u00bb de tenir una poblaci\u00f3 m\u00e9s jove.<\/p>\n
En primer lloc, aquestes poblacions pateixen majors nivells de malnutrici\u00f3 i malalties com la sida, mal\u00e0ria i tuberculosi. \u00abNo sabem com aix\u00f2 pot interactuar amb la COVID-19\u00bb, lamenta Walker.<\/p>\n
En segon lloc, les persones d’edat avan\u00e7ada sovint viuen amb la seva fam\u00edlia, pel que s\u00f3n menys capa\u00e7os d’a\u00efllar-se de la infecci\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 la major preocupaci\u00f3 de Walker \u00e9s el tercer factor: l’acc\u00e9s a un sistema de salut. \u00abMolts pa\u00efsos tenen pocs respiradors, si \u00e9s que en tenen algun, i l’acc\u00e9s a oxigen de qualitat \u00e9s esc\u00e0s\u00bb. Sudan del Sud , per exemple compta amb 4 per als seus onze milions d’habitants. Deu pa\u00efsos africans ni tan sols tenen un.<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 probablement augmentar\u00e0 substancialment el risc de mortalitat en gent de m\u00e9s de 50 anys\u00bb, explica Walker. Un cop l’epid\u00e8mia s’estengui i la sanitat d’aquests pa\u00efsos es col\u00b7lapsi, els investigadors estimen que el risc mitj\u00e0 de morir per COVID-19 ser\u00e0 superior per a alguns pacients en comparaci\u00f3 amb pa\u00efsos com el Regne Unit i Espanya, encara que amb grans variacions segons els recursos sanitaris.<\/p>\n
\u00abEn abs\u00e8ncia de ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica, la mortalitat podria estar entre el 90 i 100%, en comparaci\u00f3 del 51% del Regne Unit\u00bb, escriuen els autors de l’estudi. Tamb\u00e9 consideren que les morts s’incrementaran entre majors de 40 anys i fins i tot joves, amb una mortalitat de fins al 60% si no hi ha oxigen disponible.<\/p>\n
Segons les seves dades, aix\u00f2 faria que la taxa de letalitat per infectats (IFR) fora \u00aben el millor dels casos\u00bb semblant a la dels pa\u00efsos m\u00e9s rics, tot i comptar amb l’avantatge inicial d’una poblaci\u00f3 m\u00e9s jove.<\/p>\n
\u00abTot i que la situaci\u00f3 a Europa millora, globalment est\u00e0 empitjorant\u00bb. El director de l’OMS Tedros Adhanom pronunciava aquestes paraules fa una setmana. Dies m\u00e9s tard, el mateix organisme expressava la seva preocupaci\u00f3 pel continent afric\u00e0, on la pand\u00e8mia de COVID-19 s’accelera. All\u00e0 es va arribar als primers 100.000 casos en 98 dies, per\u00f2 nom\u00e9s 18 en arribar als 200.000. A m\u00e9s, ja hi ha transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria en 54 pa\u00efsos.<\/p>\n
\u00abUna conclusi\u00f3 clara de la nostra feina \u00e9s que, independentment que els pa\u00efsos siguin capa\u00e7os de suprimir la transmissi\u00f3 a llarg termini, mantenir nivells el m\u00e9s alts possible de distanciament social i invertir en [augmentar la capacitat de fer] test salvar\u00e0 milions de vides a comparaci\u00f3 amb abandonar els esfor\u00e7os de contenci\u00f3\u00bb, comenta Walker. Tot i aix\u00ed, admet que \u00abno hi ha respostes f\u00e0cils\u00bb.<\/p>\n
\u00abEls epicentres es desplacen a pa\u00efsos amb ingressos mitjans com Brasil, \u00cdndia, M\u00e8xic i Sud-\u00e0frica, on els sistemes de salut estan arribant al seu l\u00edmit. Les properes setmanes seran excepcionalment tristos\u00bb, diu Walker<\/p>\n
L’efectivitat dels confinaments \u00e9s una cosa que estudis recents dels modelitzadors de la mateixa universitat de Walker ja han suggerit: nom\u00e9s a Europa es van evitar tres milions de morts. Per\u00f2, qu\u00e8 passar\u00e0 amb els pa\u00efsos d’ingressos m\u00e9s baixos?<\/p>\n
\u00abAll\u00e0 on l’acc\u00e9s a aigua per a rentar-se les mans no est\u00e0 garantit, les mides de les fam\u00edlies convivents s\u00f3n molt m\u00e9s grans i treballar des de casa \u00e9s poques vegades una opci\u00f3, el distanciament social i la prevenci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil\u00bb, diu Walker. \u00abLa vigil\u00e0ncia rigorosa i els tests seran un element clau\u00bb per\u00f2, al mateix temps, \u00abseran molt m\u00e9s dif\u00edcils d’implementar en contextos desafavorits amb pitjors infraestructures\u00bb.<\/p>\n
La pand\u00e8mia de COVID-19 ha mostrat certa aleatoritat en el seu impacte en diferents pa\u00efsos. \u00abJa hem vist que l’impacte de la pand\u00e8mia en els pa\u00efsos rics \u00e9s molt variable, i que dep\u00e8n sobretot del moment i efectivitat de les estrat\u00e8gies d’intervenci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Aix\u00ed i tot, Walker \u00e9s pessimista. \u00abEstem veient com els epicentres es desplacen a pa\u00efsos amb ingressos mitjans com Brasil, \u00cdndia, M\u00e8xic i Sud-\u00e0frica, on els sistemes de salut estan arribant al seu l\u00edmit. Si aquesta tend\u00e8ncia continua, les properes setmanes i mesos seran excepcionalment tristos\u00bb. Per desgr\u00e0cia, afegeix, el risc de la COVID-19 segueix sent el mateix que al gener.<\/p>\n