la manca de protecci\u00f3 dels professionals sanitaris durant la pand\u00e8mia<\/a> i han assenyalat aquest fet com la principal causa de la \u00absagnia de contagis\u00bb entre el personal sanitari. Aquests han viscut el calvari de la pand\u00e8mia per partida doble: a primera l\u00ednia assistint als malalts i tamb\u00e9 com a pacients de coronavirus.<\/p>\nDolores\u00a0Alcaide, infermera especialista en cirurgia de l’Hospital General de l’Hospitalet, va viure una situaci\u00f3 semblant a la de l’Eul\u00e0lia. \u00abAmb la pand\u00e8mia viv\u00edem amb un estr\u00e8s constant i, clar, arribava a casa molt cansada. Per\u00f2 em vaig comen\u00e7ar a sentir m\u00e9s cansada, fins que vaig comen\u00e7ar a tenir d\u00e8cimes\u00bb. A principis d’abril es va fer la PCR i va donar positiu, de manera que es va quedar a\u00efllada a casa. \u00abVeus el que veus a l’hospital, i et deixa molt tocada. A m\u00e9s, hi ha l’angoixa que portes la malaltia cap a casa i tens por de contagiar els teus. Et sents culpable\u00bb, explica. Al cap d’una setmana de patir s\u00edmptomes li van diagnosticar pneum\u00f2nia bilateral. Aleshores la van derivar cap a un hotel medicalitzat, on s’hi\u00a0va estar una setmana fins que li van donar l’alta.<\/p>\n
\u00abA l’hotel vaig viure un gran sentiment de soledat\u00bb, relata. \u00abEt trobes molt malament, el tractament \u00e9s dur. Dos cops al dia venien les infermeres a prendre’m les constants i a donar-me la medicaci\u00f3, que m’anava prenent amb les pautes que em donaven\u00bb. A l’hora de dinar, picaven a la porta. \u00abObries la porta i veies com s’obrien la resta de portes del passad\u00eds i la gent, en pijama, agafava el menjar i tancava la porta. Quan acabaves, llen\u00e7aves les deixalles al cub d’escombraries que hi havia al costat de la porta\u00bb, explica.<\/p>\n
Durant el pic de la pand\u00e8mia<\/h3>\n
Amb l’inici de la pand\u00e8mia, la\u00a0Dolores\u00a0va passar de treballar en quir\u00f2fans a la unitat d’urg\u00e8ncies de l\u2019Hospital General de l\u2019Hospitalet, de manera que va haver d’adaptar-se a unes noves tasques. \u00abHas de reciclar-te en el tractament d’un malalt que tu ja no portes, perqu\u00e8 tothom es va especialitzant en alguna cosa\u00bb, explica. Com a la resta d’hospitals, en pocs dies es va passar d’uns pocs casos de coronavirus\u00a0a qu\u00e8\u00a0a mitjans del mes\u00a0de mar\u00e7 gaireb\u00e9 tot l’hospital estigu\u00e9s ple de pacients de COVID-19. A la pressi\u00f3 assistencial a la qual estaven sotmesos els sanitaris se li sumava l’evident manca de material de protecci\u00f3. \u00abAl principi la manca de material era escandalosa. Tots est\u00e0vem molt reticents\u00bb, es queixa.<\/p>\n
En el mateix sentit s’expressa l’Eul\u00e0lia, que explica que la falta de material de protecci\u00f3 que tenien al CAP la feia treballar amb una inseguretat molt gran. A m\u00e9s, assenyala que el personal de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria s’ha sentit, com en moltes altres ocasions, de segona. \u00abDes de la prim\u00e0ria vam veure la difer\u00e8ncia\u00a0respecte als hospitals. All\u00e0 quan els sanitaris comen\u00e7aven a tenir s\u00edmptomes lleus de COVID els feien la PCR r\u00e0pidament, mentre que a nosaltres no, i aix\u00f2 que \u00e9rem els primers\u00a0a\u00a0rebre els pacients amb s\u00edmptomes. No se’ns cuidava ni se’ns diagnosticava\u00bb, diu.<\/p>\n
A banda de la manca de material de protecci\u00f3 i la pressi\u00f3 assistencial per l’augment exponencial de pacients, un altre factor estressant pel personal sanitari era la incertesa de treballar per combatre una malaltia nova i desconeguda. \u00abNo sabies ben b\u00e9\u00a0a qu\u00e8\u00a0t’enfrontaves. Sempre diem que treballem amb\u00a0l’evid\u00e8ncia\u00a0cient\u00edfica i en aquest cas, evidentment, no n’hi havia. Hav\u00edem d’anar prenent decisions al dia a dia\u00bb, explica\u00a0Yolanda\u00a0Canet, cap de Ginecologia de l’Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell. \u00abVam haver de redissenyar r\u00e0pidament el servei per adequar-nos a la situaci\u00f3, fent circuits segurs per les dones que venien de part que no tenien el coronavirus i atenent a les dones embarassades que s\u00ed que tenien la malaltia\u00bb, assenyala.<\/p>\n
La\u00a0Yolanda\u00a0va viure el pic del contagi des de casa, a\u00efllada despr\u00e9s de ser diagnosticada de coronavirus. Va contraure pneum\u00f2nia, per\u00f2 els criteris no eren d’hospitalitzaci\u00f3 i es va quedar a casa. \u00abEst\u00e0s molt ambivalent: et trobes molt malament i reconeixes que est\u00e0s molt malalt i alhora saps que els teus companys i companyes estan a primera l\u00ednia treballant al 200%\u00bb. Al cap d’un mes es va reincorporar a la feina. \u00abTornes una mica amb la sensaci\u00f3 que ja est\u00e0 tot fet, que has estat fora de joc en els pitjors moments\u00bb, explica. \u00abDespr\u00e9s, per\u00f2, t’adones que continua havent-hi molta feina, reorganitzant altre cop tot l’Hospital per tornar a l’activitat habitual\u00bb. Aquesta ‘nova normalitat’ la veu com una oportunitat per repensar els hospitals. \u00abEl coronavirus ens ho ha trencat tot: doncs ara aprofitem-ho per\u00a0muntar-ho de la manera que voldr\u00edem\u00bb diu.<\/p>\n
Segons explica Guillermo\u00a0Roca, infermer d’UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a primera l\u00ednia i en els moments m\u00e9s cr\u00edtics, es\u00a0barrejaven diversos sentiments: \u201cincertesa, frustraci\u00f3, desconeixement…\u201d. Ell va haver de confinar-se despr\u00e9s de mostrar s\u00edmptomes lleus de coronavirus i que la PCR don\u00e9s positiva. \u00abAl cap de\u00a0quinze\u00a0dies, sense que em fessin cap\u00a0mena\u00a0de prova, vaig tornar a la feina\u201d. A l\u2019UCI, la realitat era molt dura. \u201cHi havia dies bons, amb moltes altes, i dies dolents\u00a0en qu\u00e8\u00a0els pacients no avan\u00e7aven. Els dies dolents, tenies la sensaci\u00f3 d’estar donant-te cops contra la paret tot el dia. Estar 12 hores treballant i que els pacients,\u00a0en lloc\u00a0de tirar endavant, empitjoressin, era molt frustrant\u00bb. Per aix\u00f2, diu, en arribar a casa intentava desconnectar. \u00abFas la teva feina, com sempre has fet, i en arribar a casa intentes no pensar en tot el que has fet. Perqu\u00e8 si hi penses,\u00a0l’endem\u00e0\u00a0no hi tornes\u00bb, afirma.<\/p>\n
L’angoixa de ser pacient i sanitari<\/h3>\n
L’experi\u00e8ncia i els coneixements dels professionals sanitaris fa que quan es posen malalts, moltes vegades, tendeixin a automedicar-se i a deixar-se aconsellar pels seus companys. Aix\u00f2 va fer l’Eul\u00e0lia fins que va dir prou. \u00abVa arribar un moment que vaig dir: vull que alg\u00fa em cuidi, vull deixar de pensar i posar-me en mans d’un especialista\u00bb, explica. Segons ella, quan els sanitaris emmalalteixen la situaci\u00f3 \u00e9s \u00abespecial i cruel\u00bb, perqu\u00e8 se saben la teoria i poden preveure els diferents estadis pels quals passaran. \u00abHem vist pacients que han estat igual que nosaltres i que alguns han empitjorat, han hagut d’anar\u00a0l’UCI\u00a0i, fins i tot, han mort. Tots aquests pensaments els vols treure del cap, perqu\u00e8 et provoquen angoixa. Penses: jo vull ser un pacient, no un pacient metge\u00bb. De fet, quan estaven ingressats a l\u2019hospital, ella i el seu marit van dir a la pneum\u00f2loga que no volien saber detalls t\u00e8cnics sobre com estaven d’anal\u00edtiques, per exemple, sin\u00f3 que simplement volien saber si anaven a millor o a pitjor.<\/p>\n
En la mateixa l\u00ednia, la\u00a0Yolanda\u00a0explica que ella sabia on tenia els l\u00edmits i es controlava ella mateixa. \u00abEt controles perqu\u00e8 tens coneixement dels criteris de la possible progressi\u00f3. Parlant amb companys que tamb\u00e9 han estat malalts, ens explic\u00e0vem que compt\u00e0vem els dies al calendari. Sab\u00edem que a partir del dia 8 o 9 de febre, a vegades, \u00e9s quan la malaltia pot comen\u00e7ar a complicar-se. Aix\u00f2 era molt angoixant, perqu\u00e8 estaves cont\u00ednuament controlant-te\u00bb. A m\u00e9s, trobar-se en aquesta situaci\u00f3 permet posar-te a la pell dels pacients. \u00abEm vaig trobar en la mateixa situaci\u00f3 que molts pacients, que es trobaven malament i no obtenien resposta del 061 ni dels ambulatoris perqu\u00e8 estava tot col\u00b7lapsat\u00bb, explica. \u00c9s ara, despr\u00e9s d’haver passat la malaltia, quan \u00e9s m\u00e9s conscient de tot el que ha viscut. \u00abVaig passar molta por i me n’he adonat despr\u00e9s. En aquell moment, em trobava\u00a0tan\u00a0malament que no podia ni pensar\u00bb, expressa.<\/p>\n
Cuidar-se per poder cuidar<\/h3>\n
Davant l’estr\u00e8s generat per la pand\u00e8mia i l’experi\u00e8ncia de molts professionals sanitaris que han patit la malaltia, durant aquests darrers mesos s’ha potenciat l’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica als sanitaris. En molts hospitals s’han realitzat ter\u00e0pies individuals i col\u00b7lectives per expressar dubtes, angoixes, pors i frustracions. Tamb\u00e9 entitats com la Fundaci\u00f3 Galatea, pertanyent al Col\u00b7legi de Metges de Barcelona (COMB), van posar en marxa ter\u00e0pies telem\u00e0tiques per atendre als professionals que necessitaven suport psicol\u00f2gic davant el patiment i l’impacte emocional a causat per la crisi del coronavirus.<\/p>\n
\u00abInicialment anava dirigit a professionals sanitaris, per\u00f2 tamb\u00e9 vam ampliar el servei als professionals dels serveis socials, com educadors, professionals de la geriatria i administratius que han at\u00e8s a pacients amb COVID-19\u00bb, explica el director de la Fundaci\u00f3, Antoni Calvo. Es tracta de sessions per videoconfer\u00e8ncia d’uns trenta minuts amb l’objectiu de \u00abcanalitzar i validar tot el patiment i les experi\u00e8ncies viscudes i activar els recursos propis per poder afrontar situacions dif\u00edcils\u00bb.<\/p>\n
Segons explica\u00a0Calvo, els professionals han mostrat b\u00e0sicament tres pors: la por a no disposar dels recursos necessaris per atendre correctament als pacients, la por a contagiar-se i deixar la resta de l’equip a l’estacada i la por a contagiar-se i poder contagiar a la fam\u00edlia. \u00abAquestes tres pors s’han tradu\u00eft en quadres d’estr\u00e8s, d’angoixa i en la dificultat de gestionar les incerteses i\u00a0els nombrosos\u00a0interrogants que encara imperen sobre la malaltia\u00bb, assenyala\u00a0Calvo.<\/p>\n
Metges i personal d’infermeria s\u00f3n els professionals que m\u00e9s estan utilitzant el servei de la Fundaci\u00f3 Galatea i suposen el 34,3% i el 33,3%, respectivament, dels usuaris. El personal auxiliar d’infermeria representa el 12,3% de les consultes i els treballadors socials i altres perfils professionals un 9%. Per ara, s’han at\u00e8s a uns 500 professionals i s’han realitzat m\u00e9s de 1700 intervencions. Una demanda habitual que han tingut des de l’entitat per part d’hospitals i ambulatoris \u00e9s la de fer intervencions en equips, per recompondre i canalitzar les angoixes viscudes des del punt de vista col\u00b7lectiu. \u00abEls professionals sanitaris estan molt acostumats a treballar amb protocols i amb equips estables, tot organitzat de manera concreta, i amb aquesta situaci\u00f3 s’han hagut de variar molts plantejaments, fet que ha trencat els esquemes de molts professionals\u00bb, afirma Calvo.<\/p>\n
El director de la Fundaci\u00f3 remarca la necessitat dels professionals sanitaris de cuidar-se per poder continuar cuidant. \u00abS\u00f3n gent molt compromesa, molt vocacional i amb un gran sentit de la hiperresponsabilitat. Dedicar-se a aquest tipus de professions d’atenci\u00f3 a les persones comporta uns riscos que els hem de tenir molt presents. Hem de preparar aquests professionals perqu\u00e8 s\u00e0piguen afrontar situacions dif\u00edcils i cuidar tamb\u00e9 la seva salut mental\u00bb, diu.<\/p>\n
Saturats de base<\/h3>\n
L’arribada de la pand\u00e8mia va intensificar el ritme fren\u00e8tic dels hospitals i dels centres m\u00e8dics, per\u00f2 la saturaci\u00f3 i l’estr\u00e8s del personal sanitari per la sobrec\u00e0rrega de feina ve de lluny. \u00abEstem dins un sistema sanitari molt estressant i amb molta precarietat laboral, especialment dins el personal d’infermeria. El sistema se n’ha sortit d’aquesta crisi perqu\u00e8 el personal ho ha donat tot i hem tret el millor de nosaltres\u00bb, reivindica la Yolanda. La crisi, doncs, ha posat de manifest les debilitats del sistema. \u00abEs necessiten recursos i han d’haver-hi els mitjans de protecci\u00f3 necessaris en cada moment. Caldr\u00e0 veure si ara aquestes mancances es corregeixen i s’inverteix m\u00e9s perqu\u00e8 el sistema surti refor\u00e7at\u00bb, assenyala la Dolores.<\/p>\n
Els professionals tamb\u00e9 es queixen del mal \u00fas que fa la ciutadania del sistema de sanitat p\u00fablica. \u00abTenim una instituci\u00f3 que tracta a les persones com si fossin un client. La gent s’ha malacostumat i va a urg\u00e8ncies per qualsevol cosa. \u00c9s un tracte clientelar absurd: la sanitat \u00e9s per tots i l’hem de gestionar b\u00e9\u00bb, reivindica l’Eul\u00e0lia. Segons ella, els aplaudiments de la poblaci\u00f3 no serveixen de massa si aix\u00f2 no canvia.<\/p>\n
Seguint aquesta mateixa l\u00ednia, en\u00a0Guillermo\u00a0destaca que falta educaci\u00f3 sanit\u00e0ria. \u00abSi tu vas a un hospital p\u00fablic i has d’estar esperant cinc hores \u00e9s que tu no has d’estar all\u00e0. Si comencem a fer un bon \u00fas i s’inverteix en sanitat p\u00fablica el sistema es mant\u00e9. Si no, cau pel seu propi pes\u00bb, afirma. En aquest sentit, la\u00a0Dolores\u00a0destaca que la sanitat p\u00fablica s’ha de valorar sempre, no nom\u00e9s quan hi ha una necessitat urgent com la que hem viscut. A m\u00e9s, diu, moltes vegades, la poblaci\u00f3 no emfatitza amb les reivindicacions del col\u00b7lectiu sanitari. \u00abSe’ns veu com un col\u00b7lectiu privilegiat, com si no tingu\u00e9ssim dret a protestar per les nostres condicions laborals\u00bb.<\/p>\n
Malgrat la duresa de l\u2019experi\u00e8ncia viscuda, si una cosa positiva es\u00a0pot extreure de la crisi, ha\u00a0estat el sentiment col\u00b7lectiu d’uni\u00f3 entre els professionals sanitaris. \u00abA la unitat UCI on treballava hi havia professionals d’especialitats molt diverses. Algunes, que no havien vist una persona intubada en la seva vida, per\u00f2 que tenien molt\u00edssimes ganes d’aprendre. Metges, infermers, auxiliars, zeladors… tots\u00a0ens hem unit molt\u00bb, destaca en Guillermo. Explica que en\u00a0un moment\u00a0tan cr\u00edtic es necessita tant tenir a alg\u00fa al costat que, fins i tot, al m\u00e9s desconegut li explicaries les teves intimitats m\u00e9s grans. \u00abEl company que tens a la trinxera \u00e9s l’\u00fanic que tens. Jo he plorat amb gent que ni coneixia.\u00a0L’experi\u00e8ncia\u00a0radical que hem viscut ha creat un vincle molt fort entre nosaltres. Aix\u00f2 \u00e9s el millor que m’emporto, perqu\u00e8 viure aix\u00f2 sense els meus companys hagu\u00e9s estat horrible\u00bb, conclou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abTenia l’esperan\u00e7a que un dia em llev\u00e9s i no tingu\u00e9s febre, per\u00f2 aix\u00f2 no passava i cada vegada anava a pitjor\u00bb. \u00c9s el testimoni de l’Eul\u00e0lia Torrent, metgessa de fam\u00edlia a CAP Manso-Poble Sec. Va comen\u00e7ar a tenir s\u00edmptomes de coronavirus despr\u00e9s que el seu marit, en Toni, tamb\u00e9 metge, don\u00e9s positiu a la prova […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":22467,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2152,2367],"class_list":["post-22862","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus","tag-sanitaris-contagiats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22862","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22862"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22862\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}