Tothom est\u00e0 a l’espera de tractaments efica\u00e7os contra el coronavirus. I, sobretot, de l’anhelada vacuna que permeti recuperar la normalitat. Per\u00f2 quan es desenvolupi i aprovi, entrarem en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 tots els pa\u00efsos la voldran per a si i en la qual no sabem qu\u00e8 preu podr\u00edem haver de pagar. Ara, mentre el m\u00f3n espera, \u00e9s el moment de crear les condicions perqu\u00e8 pugui administrar de forma assequible i universal.<\/p>\n
L’organitzaci\u00f3 Salut per Dret porta anys treballant per un acc\u00e9s global als medicaments i als serveis sanitaris. Fa poc han publicat un informe sobre la inversi\u00f3 p\u00fablica que s’est\u00e0 fent contra la COVID-19. A m\u00e9s, van signar juntament amb altres organitzacions una carta en protesta contra la petici\u00f3 d’una aprovaci\u00f3 accelerada del remdesivir, un antiviral que sembla modestament efica\u00e7 contra el nou coronavirus i que podria comercialitzar-se en r\u00e8gim d’exclusivitat. La companyia va retirar al cap de pocs dies la sol\u00b7licitud.<\/p>\n
Parlem amb la seva directora executiva Vanessa L\u00f3pez sobre qui est\u00e0 invertint en la investigaci\u00f3 contra la COVID-19, sobre els passos que convindria donar per garantir l’acc\u00e9s a la vacuna i als tractaments i sobre un model de patents cada vegada m\u00e9s q\u00fcestionat.<\/p>\n
Molts dels projectes per aconseguir vacunes o medicaments contra el coronavirus estan liderats per companyies privades. Qu\u00e8 pot suposar aix\u00f2 pel que fa a l’acc\u00e9s universal quan estiguin disponibles?<\/strong><\/p>\n El primer que crec que hem de tenir clar \u00e9s que la gran majoria de la inversi\u00f3 que s’est\u00e0 fent en la investigaci\u00f3, tant de medicaments com de vacunes contra el nou coronavirus, \u00e9s p\u00fablica. Pot semblar que les empreses estan treballant nom\u00e9s amb els seus propis recursos, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Dit aix\u00f2, si volem que els resultats siguin b\u00e9ns per a tothom, necessitarem no nom\u00e9s preus assequibles, sin\u00f3 que hi hagi diversos productors que puguin elaborar-los. Si es concedeix una llic\u00e8ncia exclusiva per a una companyia que sigui l’\u00fanica que pot fabricar i comercialitzar una vacuna, aix\u00f2 ser\u00e0 impossible.<\/p>\n Hi va haver un exemple recent quan Gilead va sol\u00b7licitar l’aprovaci\u00f3 de remdesivir per procediment accelerat i, tot i que ho van aconseguir i aix\u00f2 podria donar-los exclusivitat, van renunciar per la pressi\u00f3 popular. El fet que ara el m\u00f3n estigui tan pendent pot frenar aquest tipus de moviments?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, la pressi\u00f3 popular \u00e9s fonamental. Nosaltres mateixos com a organitzaci\u00f3 vam signar una carta juntament amb m\u00e9s de 150 organitzacions i personalitats demanant que es retir\u00e9s la sol\u00b7licitud. Ens dediquem a aix\u00f2! [somriu]. Per\u00f2 crec que no hem de deixar que aquestes coses succeeixin i despr\u00e9s reaccionar per veure si una companyia es fa enrere. S\u00f3n els Governs, que a m\u00e9s estan invertint els diners, els que han de crear les condicions perqu\u00e8 aix\u00f2 no passi. I aix\u00f2 implica establir-les per contracte.<\/p>\n Com haurien de regular la situaci\u00f3 dels governs?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed podrien diferenciar dues l\u00ednies. Com actua un pa\u00eds a nivell nacional i internacional. Quan un pa\u00eds decideix donar fons a grups de recerca pot introduir cl\u00e0usules que obliguin a aquests equips, ja siguin p\u00fablics o privats, perqu\u00e8 si s’obt\u00e9 un producte reeixit, es compleixin certs requisits. Per exemple, que el preu sigui assequible i que l’Estat es reservi la facultat de regular-lo. Tamb\u00e9 que les llic\u00e8ncies que puguin resultar siguin obertes per evitar monopolis i que pugui haver-hi diversos comercialitzadors.<\/p>\n En el cas actual \u00e9s m\u00e9s necessari que mai perqu\u00e8 si no ser\u00e0 impossible abastir tota la poblaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s el que estem demanant als Governs, i en el fons \u00e9s la mateixa l\u00f2gica que hauria d’operar a nivell internacional. Per exemple, la CEPI [Coalici\u00f3 per a les Innovacions en Preparaci\u00f3 per Epid\u00e8mies] porta recaptats m\u00e9s de 800 milions d’euros per finan\u00e7ar el desenvolupament d’una vacuna -pretenen arribar fins a 2.000 milions- i la major part s\u00f3n p\u00fablics. Si la vacuna \u00e9s reeixida haurien de seguir les mateixes premisses.<\/p>\n Com hauria de fixar-llavors el preu?<\/strong><\/p>\n Caldria considerar la part d’inversi\u00f3 que ha estat p\u00fablica i privada. A partir d’aqu\u00ed, haurien de cobrir els costos que han suposat a les companyies m\u00e9s un benefici raonable, que podria ser d’un 10%. D’aquesta manera, obtenen guanys, per\u00f2 no a trav\u00e9s de l’exclusivitat i el monopoli.<\/p>\n Mariana Mazzucato fa anys que reclama que es tingui en compte la inversi\u00f3 p\u00fablica pr\u00e8via en recerca en negociar els preus. Segons la seva tesi, els Estats fan molta inversi\u00f3 de risc, per\u00f2 despr\u00e9s solen desmarcar d’aquest esfor\u00e7 en la fase de negociaci\u00f3 final.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, la l\u00f2gica hauria de ser aquesta, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que mai ho hem fet aix\u00ed. Es podria fer perfectament, per\u00f2 no hi ha hagut voluntat ni transpar\u00e8ncia. Les companyies es beneficien de tot l’invertit pels Estats en investigaci\u00f3 b\u00e0sica, per\u00f2 no nom\u00e9s, tamb\u00e9 del que s’inverteix en les fases finals i m\u00e9s aplicades. A Espanya, per exemple, m\u00e9s del 60% de la investigaci\u00f3 m\u00e8dica \u00e9s finan\u00e7ada per l’Estat.<\/p>\n Tamb\u00e9 en assaigs cl\u00ednics hi ha exemples en el m\u00f3n com el del trastuzumab [un f\u00e0rmac contra el c\u00e0ncer de mama] on el 50% dels assajos es van realitzar amb pressupost d’universitats, centres de recerca o fundacions sense \u00e0nim de lucre. O el de l’alemtuzumab [contra l’esclerosi m\u00faltiple] en m\u00e9s d’un 70%.<\/p>\n Per\u00f2 a l’hora de fixar els preus, les empreses sostenen que desenvolupar un medicament \u00e9s molt car i que hi ha molts projectes que es comencen i fracassen. Solen parlar d’una mitjana de 1.000 milions de d\u00f2lars per f\u00e0rmac aprovat.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, fins i tot es va parlar de fins a 2.500 milions, per\u00f2 aquestes xifres cada vegada estan m\u00e9s discutides per moltes raons. Primer, perqu\u00e8 les publica un grup d’investigaci\u00f3 que paga la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. Segon, perqu\u00e8 no hi ha cap transpar\u00e8ncia en aquests n\u00fameros, no sabem d’on v\u00e9nen, \u00e9s un acte de fe. I tercer, perqu\u00e8 cada vegada estan sortint m\u00e9s investigacions que les refuten i que les situen molt per sota, fins i tot incloent en els costos dels projectes que fracassen. No sabem el que va suposar desenvolupar el remdesivir, per exemple, per\u00f2 s\u00ed que els costos de producci\u00f3 s\u00f3n \u00fanicament de 0,93 d\u00f2lars per dia de tractament.<\/p>\n Tornant a la COVID-19 i als possibles medicaments i vacunes. Els pa\u00efsos que m\u00e9s han invertit en algun d’ells, no podrien reclamar a altres una compensaci\u00f3 per la seva inversi\u00f3 de risc? No podrien tractar de fer negoci ells tamb\u00e9?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, per\u00f2 torna a ser un problema de voluntat que es podria resoldre. Per exemple, es podrien fixar acords perqu\u00e8 el preu en pa\u00efsos diferents a qu\u00e8 ha fet la inversi\u00f3 \u00e9s superior, per\u00f2 raonable. I tamb\u00e9 caldria tenir en compte les possibilitats de cada un d’ells perqu\u00e8 no tots podran pagar aquestes quantitats.<\/p>\n Alguns exemples posen dif\u00edcil ser optimistes. A la pand\u00e8mia de grip A, el 2009, Austr\u00e0lia va retardar la comercialitzaci\u00f3 de la seva vacuna per vacunar abans a la seva poblaci\u00f3. I Trump diu que prioritzar\u00e0 a la poblaci\u00f3 dels EUA si la vacuna es desenvolupava all\u00e0…<\/strong><\/p>\n \u00c9s cert. Per aix\u00f2 necessitem acords globals i evitar mesures proteccionistes que serien absolutament indesitjables.<\/p>\n Fa poc, l’OMS va fer una crida a l’acci\u00f3 buscant la uni\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre estats, institucions i empreses. Per\u00f2 de moment unir-se a ella \u00e9s nom\u00e9s una cosa volunt\u00e0ria. Fins a quin punt t\u00e9 rellev\u00e0ncia?<\/strong><\/p>\n Des de Salud per Derechos donem la benvinguda a aquesta iniciativa que busca crear un fons com\u00fa tecnol\u00f2gic sobre productes de salut futurs i existents contra la COVID-19. No obstant aix\u00f2 no \u00e9s suficient, ja que com dius el fons ser\u00e0 voluntari. Calen compromisos m\u00e9s ferms i vinculants per part de tots els governs. Per aix\u00f2 ens sembla tan important que Espanya se sumi, per\u00f2 lamentablement no ha estat aix\u00ed fins ara.<\/p>\n En els \u00faltims dies hi ha hagut for\u00e7a pol\u00e8mica amb el paper de GAVI, l’alian\u00e7a mundial per a les vacunes. Podries explicar-nos el paper d’aquest tipus d’organitzacions i el seu valor? Amaguen alguna amena\u00e7a per interessos particulars, com s’ha suggerit?<\/strong><\/p>\n GAVI \u00e9s un partenariat o associaci\u00f3 global per impulsar la immunitzaci\u00f3 en els pa\u00efsos empobrits. \u00c9s una iniciativa fruit de la solidaritat global en qu\u00e8 participen governs, sector privat i organismes internacionals com l’OMS o UNICEF. El seu paper \u00e9s important per a finan\u00e7ar part dels plans d’immunitzaci\u00f3 de pa\u00efsos amb pocs recursos que necessiten el suport de la comunitat internacional per a la compra de vacunes i el refor\u00e7 dels seus sistemes sanitaris.<\/p>\n La seva funci\u00f3 en la COVID-19 ser\u00e0 fonamental, pel que \u00e9s necessari que aquesta organitzaci\u00f3 serveixi per impulsar la capacitat de producci\u00f3 de futures vacunes i assegurar un preu assequible i, en aquest sentit, \u00e9s molt important que en GAVI els governs fixin amb les companyies un preu adequat de la possible vacuna des del principi.<\/p>\n Una opci\u00f3 de la qual es parla, en cas que la situaci\u00f3 no sigui la desitjable, \u00e9s que els pa\u00efsos vagin a les llic\u00e8ncies obligat\u00f2ries i aix\u00ed facilitar l’acc\u00e9s als tractaments. \u00c9s possible? En qu\u00e8 consisteixen exactament?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s una cosa que tamb\u00e9 estem demanant, juntament amb la societat civil amb la qual estem treballant. \u00c9s una salvaguarda recollida en l’acord dels TRIP o ADPIC [Aspectes dels Drets de Propietat Intel\u00b7lectual relacionats amb el Comer\u00e7] que permetria als Estats, en situacions com l’actual, suspendre temporalment l’exclusivitat d’una patent i produir un medicament com a gen\u00e8ric . En contraprestaci\u00f3, la companyia que posseeix la patent rebria uns royalties. O fins i tot, si un pa\u00eds no pot fer-ho, tindria la possibilitat d’importar-lo a un altre pa\u00eds que l’ha produ\u00eft sota una llic\u00e8ncia d’aquest tipus. El problema \u00e9s que hi ha alguns pa\u00efsos, com Espanya, que van dir que mai s’acollirien a aquesta \u00faltima cl\u00e0usula.<\/p>\n Les patents van n\u00e9ixer per estimular la innovaci\u00f3, per\u00f2 de la conversa subjau que esteu en contra d’aquest model.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, nosaltres som d’aquesta opini\u00f3. En lloc d’estimular la innovaci\u00f3, les patents la frenen per diverses raons. Per exemple, poden allargar artificialment la seva vig\u00e8ncia per diversos mecanismes, com introduir noves indicacions o treure al mercat petites modificacions. \u00c9s el que s’anomena ‘reverdiment’. Si poden seguir explotant-, no tenen est\u00edmul per innovar.<\/p>\n D’altra banda, tot el relacionat amb la propietat intel\u00b7lectual suposa un fre per compartir el coneixement. Es poden usar altres incentius per estimular la innovaci\u00f3 que no siguin tan perversos i que no tinguin tants efectes negatius. L’objectiu dels investigadors mai va ser el d’obtenir una patent, fins que es va demanar com a requisit en els curr\u00edculums.<\/strong><\/p>\n A m\u00e9s, tal com est\u00e0 muntat el sistema fa que nom\u00e9s es desenvolupin els medicaments que seran molt rendibles des del punt de vista econ\u00f2mic, per\u00f2 no sempre els m\u00e9s necessaris en q\u00fcestions de salut. Un clar exemple d’aix\u00f2 s\u00f3n els antibi\u00f2tics, en els quals les companyies no estan interessades a invertir.<\/p>\n Quines podrien ser altres mecanismes o incentius?<\/strong><\/p>\n Per comen\u00e7ar, els Estats haurien de posar prou diners en el sector i desenvolupar els mecanismes necessaris per poder traslladar un producte de salut fins al mercat. A m\u00e9s, es poden incentivar models de negoci amb companyies interessades, hi ha m\u00faltiples formes. Per exemple, es pot determinar quin tipus de producte es necessita i posar premis econ\u00f2mics a la innovaci\u00f3 [ com suggereix el premi Nobel en Economia Joseph Stiglitz]. I despr\u00e9s hi ha d’haver compet\u00e8ncia entre els fabricants, el sistema no pot estar basat en el monopoli. ‘De fet, hi ha pocs productes regulats aix\u00ed! Els marges de benefici de les grans companyies farmac\u00e8utiques s\u00f3n fins a tres vegades m\u00e9s grans que en qualsevol altre sector.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, ni Mazzucato ni Stiglitz estan a favor d’abolir les patents per complet. Aquest \u00faltim sost\u00e9 que en alguns \u00e0mbits, fins i tot sanitaris, poden continuar tenint un paper.<\/strong><\/p>\n B\u00e9, Mazzucato va ser molt clara respecte a la situaci\u00f3 actual fa poc en la seva intervenci\u00f3 durant la crida a l’acci\u00f3 de l’OMS contra la COVID-19 [que proposa compartir la propietat intel\u00b7lectual, regular els preus i distribuir la fabricaci\u00f3 dels medicaments. Mazzucato ho va resumir en un: \u00abNo hi ha una altra opci\u00f3\u00bb].<\/p>\n En teoria, les patents es van crear perqu\u00e8 aquells que innoven obtinguessin una compensaci\u00f3 pels seus esfor\u00e7os econ\u00f2mics i un incentiu per invertir i investigar. No obstant aix\u00f2, els 20 anys d’exclusivitat tenen conseq\u00fc\u00e8ncies desastroses que es deriven del monopoli, entre elles, els alts preus dels f\u00e0rmacs i les limitacions per compartir coneixement.<\/p>\n Les empreses recuperen les seves inversions molt aviat i, a m\u00e9s, gran part de diners invertits \u00e9s p\u00fablic. Compensar i incentivar els actors p\u00fablics i privats que fan innovaci\u00f3 biom\u00e8dica podria fer-se d’una altra manera, sense l’exclusivitat que concedeixen les patents. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que les tecnologies sanit\u00e0ries no poden ser un producte de consum qualsevol perqu\u00e8 d’ells dep\u00e8n la nostra vida.<\/p>\n