Durant l’\u00e8poca de confinament es van buscar eines i recursos per socialitzar els n\u00fameros de tel\u00e8fon d’atenci\u00f3 contra les viol\u00e8ncies masclistes i es van llan\u00e7ar campanyes que transmetien el missatge \u00abcontra la viol\u00e8ncia masclista, que no ens aturi el confinament\u00bb. Per exemple des de la Diputaci\u00f3 de Barcelona explicaven que el confinament obligatori que derivava de l\u2019estat d\u2019alarma decretat pel govern central fruit de la pand\u00e8mia del COVID 19, va trasbalsar la vida de la poblaci\u00f3 de manera general, i de manera espec\u00edfica de les dones.<\/p>\n
Un dels impactes principals va ser que moltes dones i els seus fills van veure’s obligades a conviure amb el seu agressor mentre que, al mateix temps, els serveis d’atenci\u00f3 especialitzada patien una reconfiguraci\u00f3 en la seva metodologia donada tamb\u00e9 la situaci\u00f2 d’excepcionalitat.<\/p>\n
Ruth Capdevila May\u00e0 \u00e9s la directora del Servei d’Atenci\u00f3, Recuperaci\u00f3 i Acollida (SARA), un servei ambulatori vinculat a l’Ajuntament de Barcelona que ofereix atenci\u00f3 espec\u00edfica a persones v\u00edctimes de situacions de viol\u00e8ncia masclista (dones, infants i adolescents, i persones LGTBI, o persones del seu entorn proper directament afectades per aquesta viol\u00e8ncia). Tamb\u00e9 proporciona assessorament al personal professional i les persones de l’entorn de les v\u00edctimes.<\/p>\n
Tal com elles defineixen, al SARA s\u2019atenen els diferents tipus de viol\u00e8ncia masclista i \u00e9s la porta d’entrada als recursos p\u00fablics i privats d’acolliment d’urg\u00e8ncia i de llarga estada per a persones que viuen situacions de viol\u00e8ncia masclista. Aix\u00ed, l’estat d’alarma ha fet que les seves treballadores canviessin les maneres de fer i relacionar-se i que les dones en situaci\u00f3 d’acollida potser veiessin allargar-se una mica m\u00e9s del compte el canvi d’una acollida d’urg\u00e8ncies cap a una acollida de llarga estada. El motiu? No poder-se moure cap a recursos residencials de la mateixa manera que la resta de la poblaci\u00f3 tampoc podia fer grans moviments. Les dones que havien de passar de recursos residencials a autonomia tampoc ho van poder fer. Tot i aix\u00ed, un cop avan\u00e7ades les fases del desconfinament, el SARA ja va poder reiniciar els processos que s’havien aturat per la COVID.<\/p>\n
Tot i veure alguns processos posposats, Capdevila afirma que \u00abno hi ha hagut cap dona que no haguem acollit per una manca de recursos. Aix\u00f2 \u00e9s important remarca-ho i el servei ha estat actiu tot el confinament\u00bb. Com als hospitals, al SARA prioritzaven les urg\u00e8ncies i innovaven telem\u00e0ticament per continuar amb els seguiments.\u00a0<\/span><\/p>\n Com ens explica Ruth Capdevila, directora del servei, a mesura que s’ha anat sortint de l’estat d’alarma s’ha anat augmentant la pres\u00e8ncia de l’equip per\u00f2 en un inici es van prioritzar nom\u00e9s les urg\u00e8ncies d’atenci\u00f3 personal. Qui feia teletreball, feia seguiment a nivell telef\u00f2nic \u00abd’una manera molt proactiva\u00bb. De fet, es van fer el doble de seguiments que el mateix mes de l’any anterior. Aix\u00f2 es deu potser perqu\u00e8 en molts casos no esperaven que les dones truquessin, sin\u00f3 que ho feien des del mateix servei per ajudar a treballar totes les angoixes que se’ls hi podien generar a les dones en estat d’acollida o a les dones que encara conviuen amb el seu agressor.<\/p>\n \u00abA tot arreu vam posar molta imaginaci\u00f3 per\u00f2 sobretot amb les que estan convivint amb l\u2019agressor\u00bb, explica Capdevila, ja que, \u00aben estar confinades, nom\u00e9s per entrar en contacte amb elles ja havies de ser molt curosa\u00bb. Per no crear situacions de risc, ja en situacions pr\u00e8vies al confinament, les psic\u00f2logues del servei busquen mecanismes per fer-se entendre amb la dona que conviu amb el seu agressor. Aix\u00ed, si no pot parlar, no cal que ho verbalitzi.<\/p>\n A banda de trucades tamb\u00e9 s’ha fet \u00fas d’aplicacions de missatgeria, correus electr\u00f2nics i tamb\u00e9 s’ha contactat a trav\u00e9s dels Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. La coordinaci\u00f3 ja existent ha servit durant el confinament per poder saber com es trobaven les dones a les quals se’ls hi feia seguiment.<\/p>\n Com ressalta Capdevila, la capacitat d’adaptaci\u00f3 de les dones ha meravellat a la majoria de l’equip per\u00f2 si aix\u00f2 ha passat, destaca, \u00e9s perqu\u00e8 aquestes dones ja venien de situacions de viol\u00e8ncia i superviv\u00e8ncia. El confinament ha fet que els homes es trobessin el poder de tenir el control total de la situaci\u00f3 a casa. Les demandes de les dones anaven dirigides a la necessitat de contenir l’angoixa. En aquesta l\u00ednia, Capdevila destaca que han baixat molt els n\u00fameros d\u2019atenci\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncies \u00abperqu\u00e8 elles s’han continuat adaptant i tamb\u00e9 perqu\u00e8 no sabien si podien sortir o no al carrer. Tot era molt inestable a nivell social\u00bb.<\/p>\n Un cop avan\u00e7ades les fases, quan les dones han pogut recuperar l’autonomia, les dones han pogut realitzar m\u00e9s sortides i la viol\u00e8ncia ha augmentat de nou en veure els agressors que perdien el control. \u00abQuan van poder sortir els nens als carrers, aquella setmana vam tenir moltes urg\u00e8ncies amb molts nens\u00bb, comenta Capdevila. I aix\u00f2 s’explica perqu\u00e8 en poder sortir amb els nens, les dones s\u2019apropaven als CAP, cosa que abans no feien per no deixar els infants sols a casa amb l’agressor. \u00abCom li expliques a l\u2019agressor que surts a comprar amb els nens si no poden sortir al carrer?\u00bb I justament per aix\u00f2 les visites al SARA van augmentar quan els nens van poder comen\u00e7ar a sortir.<\/p>\n Per\u00f2 a la demanda de contenir l’angoixa tamb\u00e9 s’hi sumava una necessitat d’acompanyament emocional: \u00abmoltes dones pensaven: ‘ostres i si est\u00e0 malalt qui el cuidar\u00e0?'\u00bb. Capdevila afirma que sempre actua la cura cap a l\u2019altre en els casos de viol\u00e8ncia.<\/p>\n Assenyala a m\u00e9s que les dones estan acostumades a viure amb el seu agressor i que dins d’aquesta superviv\u00e8ncia han continuat desenvolupant les seves habilitats. Aix\u00f2 no vol dir, apunta, que els casos no hagin augmentat tot i la seva capacitat de contenci\u00f3. De fet, les trucades per buscar moments d’\u00e0nims han augmentat i les dades apunten que la corba exponencial augmentar\u00e0: \u00abamb la llibertat de comunicaci\u00f3, apareixeran nous casos\u00bb. Aix\u00f2 ho explica perqu\u00e8 cal entendre que la viol\u00e8ncia no va comen\u00e7ar amb el confinament, ja hi era abans: \u00abla situaci\u00f3 que ha canviat \u00e9s la de fora i, per aquestes dones, fa m\u00e9s por la situaci\u00f3 de fora que la de dins, que ja la coneixen\u00bb.<\/p>\n En aquest sentit, Capdevila explica que s’han trobat amb casos que l’escalada de viol\u00e8ncia s’ha iniciat quan les dones han comen\u00e7at a sortir amb els nens i els homes han perdut el control dins el domicili. Algunes d’aquestes dones han patit agressions f\u00edsiques i han arribat al SARA des dels CAP. Un altre tipus de cas que els hi ha arribat \u00e9s el de les dones que les amena\u00e7aven, \u00abels hi deien: ‘te voy a echar, te vas a ir a la calle’ i clar aqu\u00ed l\u2019amena\u00e7a era quedar-se soles i fora amb la COVID… Es tracta d’una viol\u00e8ncia molt psicol\u00f2gica, ja que la visi\u00f3 era que el perill estava al carrer i jo com a maltractador t\u2019amena\u00e7o amb qu\u00e8 et deixar\u00e9 al carrer\u00bb.<\/p>\n La tasca del SARA ha estat doncs rebaixar l’ansietat i sobretot dir ‘no tinguis por a sortir de casa si necessites sortir’. Rebaixar aquesta angoixa no significa ser capa\u00e7 d’aguantar m\u00e9s, sin\u00f3 ser capa\u00e7 de poder sortir. Quan aix\u00f2 no ha estat possible, des del SARA incl\u00fas han anat a casa de les dones amb cossos de policia perqu\u00e8 aquestes poguessin sortir de casa.<\/p>\n No comptar amb suports o una xarxa propera forma part del cicle de la viol\u00e8ncia que viuen. L’a\u00efllament social i familiar \u00e9s usual i, com indica Capdevila, moltes dones recuperen les relacions un cop han pogut sortir de la situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia. \u00abVull entendre que alguna dona no ha vingut a nosaltres perqu\u00e8 s\u00ed que ha comptat amb ajuda\u00bb. Per\u00f2 paral\u00b7lelament que l\u2019a\u00efllament sigui un dels efectes de la viol\u00e8ncia masclista, \u00abdemanar alg\u00fa que t\u2019aculli a casa en \u00e8poca de COVID ha generat m\u00e9s barreres perqu\u00e8 ha operat molt des de la por\u00bb.<\/p>\n Les necessitats i per tant les dades han anat en augment des de l’entrada en fase 1 i aix\u00f2 ha fet que tot l’equip del SARA, en paraules de la seva directora, hagi donat m\u00e9s enll\u00e0 de les seves capacitats. \u00abTothom ha sigut proactiu i s’ha inventat all\u00f2 inventable, ha vingut a treballar m\u00e9s hores si feia falta i ha deixat coses personals per posar-se en contacte amb les dones. Hem tingut un equip molt potent i val la pena poder-ho expressar\u00bb, comenta Capdevila.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant l’\u00e8poca de confinament es van buscar eines i recursos per socialitzar els n\u00fameros de tel\u00e8fon d’atenci\u00f3 contra les viol\u00e8ncies masclistes i es van llan\u00e7ar campanyes que transmetien el missatge \u00abcontra la viol\u00e8ncia masclista, que no ens aturi el confinament\u00bb. Per exemple des de la Diputaci\u00f3 de Barcelona explicaven que el confinament obligatori que derivava […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":22972,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[326],"class_list":["post-22895","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-violencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22895"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22895\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Adaptaci\u00f3 i superviv\u00e8ncia<\/h3>\n
A\u00efllament social com a cicle de viol\u00e8ncia<\/h3>\n