La trag\u00e8dia de les resid\u00e8ncies de gent gran a Espanya t\u00e9 molts noms propis, per\u00f2 a Barcelona destaquen per ara dues: Moss\u00e8n Vidal i Aun\u00f3s i Bertran i Oriola. O m\u00e9s aviat un: Eulen, el gegant multiserveis que es feia c\u00e0rrec de tots dos geri\u00e0trics fins que la Generalitat el va apartar de la gesti\u00f3 per unes mancances en l\u2019atenci\u00f3 a les que ara veuen indicis d\u2019irregularitats. Un rev\u00e9s que suposaria a penes una rascada per una empresa espanyola que va ingressar m\u00e9s de 1.500 milions d\u2019euros el 2018 amb un model de negoci basat en contractes p\u00fablics de tota mena (des de la neteja fins a la seguretat, l\u2019educaci\u00f3 o les resid\u00e8ncies) i que conviu des de fa anys amb una llarga i aferrissada batalla pel seu control lliurada pels fills del fundador, David \u00c1lvarez D\u00edez.<\/p>\n
Eulen Sociosanitarios SA, la filial del grup per a l\u2019\u00e0mbit del sector sanitari i de serveis socials, no aporta informaci\u00f3 sobre el nombre de geri\u00e0trics que gestiona. A Catalunya s\u00f3n set, segons ha pogut saber eldiario.es, tots ells de titularitat p\u00fablica i guanyats en concursos en qu\u00e8 la proposta econ\u00f2mica sol tenir un pes determinant. La gesti\u00f3 de Moss\u00e8n Vidal i Aun\u00f3s i Bertran i Oriola la va assumir en 2017, despr\u00e9s que la Generalitat suspengu\u00e9s el contracte a la que aleshores era gestora, una UTE controlada per la constructora OHL, tamb\u00e9 per den\u00fancies de maltractaments vers les persones grans.<\/p>\n
En aquesta ocasi\u00f3, la Generalitat va intervenir dos geri\u00e0trics durant l\u2019epid\u00e8mia en detectar defici\u00e8ncies en el tracte a la gent gran, com va passar en total en 14 resid\u00e8ncies catalanes. Per\u00f2 despr\u00e9s els va obrir un expedient sancionador en detectar irregularitats que podien anar m\u00e9s enll\u00e0. Els familiars, que han portat el cas als tribunals, denuncien una total opacitat informativa durant mar\u00e7 i abril, s\u00edmptomes de desnutrici\u00f3 i deshidrataci\u00f3 dels usuaris i un incompliment de les r\u00e0tios de gericultors per anci\u00e0 que van provocar \u201cseriosos problemes\u201d a la higiene, la medicaci\u00f3 i la cura en general de la gent gran durant aquests dies. Aix\u00ed ho detallen en una carta que van fer arribar fa uns dies al president Quim Torra i que ha pogut consultar aquest diari. En total van morir 24 persones en Bertran i Oriola i 22 en Moss\u00e8n Vidal i Aun\u00f3s.<\/p>\n
\u201cEulen sol entrar amb tot quan assumeix la gesti\u00f3 d\u2019un centre. Sovint no respecta els acords dels treballadors i no dubten alhora rebaixar la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 a les persones per millorar l\u2019oferta i treure m\u00e9s benefici\u201d, resumeix una treballadora amb anys d\u2019experi\u00e8ncia en el sector, tot i que reconeix que aquesta \u00e9s la pr\u00e0ctica habitual de les grans multinacionals que han desembarcat al sector (sense anar m\u00e9s lluny, aquestes dues resid\u00e8ncies ja patien manca de personal i defici\u00e8ncies en les instal\u00b7lacions amb l\u2019anterior gestora, OHL).<\/p>\n
Els comptes publicats per Eulen Sociosaniarios SA mostren un volum de negoci de 127 milions d\u2019euros en 2018, amb uns beneficis de 4,4 milions. Unes xifres que contrasten amb les despeses de personal: el sou mitj\u00e0 dels seus 5.800 treballadors (estimat, de manera aproximada, a partir de les seves despeses de personal declarades) \u00e9s inferior als 18.000 euros anuals, molt lluny de la mitjana espanyola. Destaca tamb\u00e9 que m\u00e9s del 40% del personal no \u00e9s fix. eldiario.es s\u2019ha contactat amb l\u2019empresa per a aquest reportatge, per\u00f2 per ara no ha obtingut resposta.<\/p>\n
El que ara \u00e9s el Grup Eulen, un conglomerat que d\u00f3na feina a 85.000 persones en una quinzena de pa\u00efsos de tot el m\u00f3n i factura 1.500 milions -segons les dades que ofereix la pr\u00f2pia companyia- t\u00e9 el seu embri\u00f3 a la Central de Neteja El Sol, fundada per David \u00c1lvarez D\u00edez el 1962. Des del sector de la neteja, aquest empresari lleon\u00e8s va anar ampliant els horitzons de la firma i va fer un salt determinant en fundar el 1974 Prosesa -l\u2019actual Eulen Seguretat-, la divisi\u00f3 amb la qual va conquistar l\u2019incipient mercat de la vigil\u00e0ncia privada.<\/p>\n
Sense massa projecci\u00f3 p\u00fablica, el nom del Grup Eulen (amb seu a Madrid des de 1982) es va anar convertint a poc a poc en un dels m\u00e9s habituals en les contractacions de serveis p\u00fablics per part d\u2019administracions auton\u00f2miques i ajuntaments. A m\u00e9s de la neteja (des d\u2019hotels fins a hospitals) i la seguretat, la llista de serveis que ha arribat a oferir \u00e9s gaireb\u00e9 interminable: teleassist\u00e8ncia, jardineria, assist\u00e8ncia m\u00e8dica en empreses, escoles infantils, menjadors, resid\u00e8ncies, pisos de persones amb discapacitat, ambul\u00e0ncies, manteniment de tota mena d\u2019infraestructures\u2026<\/p>\n
El 2009 va desembarcar als Estats Units en adquirir la signatura Asmo, responsable del handling (la gesti\u00f3 d\u2019equipatges) en tretze aeroports de pa\u00eds, entre ells el JFK de Nova York. Aquest fita per a l\u2019empresa va coincidir per\u00f2 amb l\u2019inici de l\u2019agra batalla de cinc dels seus fills, els que ell mateix va anomenar els d\u00edscols (Joan Carles, Pau, Emilio, Elvira i Marta), contra ell i dos fills (Jes\u00fas David i Mar\u00eda Jos\u00e9). Els cr\u00edtics van tractar de despla\u00e7ar en el control de l\u2019empresa i ell, als seus 82 anys, va respondre fent-se administrador \u00fanic i creant una societat patrimonial per mantenir les regnes amb la seva filla.<\/p>\n
Aquesta societat, Daval Control, \u00e9s avui encara la que posseeix el 58% de les accions d\u2019Eulen, i est\u00e0 controlada per Mar\u00eda Jos\u00e9 \u00c1lvarez, presidenta del grup. Els d\u00edscols, per la seva banda, controlen la resta de la companyia a trav\u00e9s d\u2019una altra patrimonial fundada pel seu pare, El Ginebre, i en la qual s\u00ed que van aconseguir fer-se amb la majoria. Aquesta signatura \u00e9s la que est\u00e0 darrere de la marca de vins Vega Sic\u00edlia, aix\u00ed com de la c\u00e0rnia Valls de l\u2019Esla.<\/p>\n
\u201cDono gr\u00e0cies a D\u00e9u perqu\u00e8 el conflicte familiar i empresarial ho puc solucionar en vida\u201d, expressava \u00c1lvarez als seus afins a l\u2019inici de les disputes, segons informava El Pa\u00eds . Per\u00f2 no va ser aix\u00ed, m\u00e9s aviat al contrari. La seva mort el 2013 i el posterior repartiment de l\u2019her\u00e8ncia va empitjorar la disputa, que es va acabar dirimint als jutjats. Un dels \u00faltims cap\u00edtols de la contesa es va resoldre al Suprem, que va rebutjar la revocaci\u00f3 per ingratitud d\u2019una donaci\u00f3 d\u20191,5 milions per part dels cinc fills al seu pare entre 2005 i 2008.<\/p>\n
Tant David \u00c1lvarez, primer, i Mar\u00eda Jos\u00e9 \u00c1lvarez, despr\u00e9s, com el conjunt de la companyia, han mantingut sempre un perfil baix quant a la seva exposici\u00f3 p\u00fablica. No obstant, aix\u00f2 no ha evitat que el Grup Eulen hagi aparegut sovint vinculat amb den\u00fancies i reclamacions de car\u00e0cter laboral. La m\u00e9s sonada i recent va ser la vaga de vigilants de l\u2019aeroport del Prat a Barcelona, \u200b\u200bamb sous d\u2019entre 900 i 1.100 euros al mes i jornades que es podien estendre fins a les 16 hores per poder completar el salari amb les extra.<\/p>\n
Aquests dies, passat el pitjor de l\u2019epid\u00e8mia de COVID-19 a Espanya, Mar\u00eda Jos\u00e9 \u00c1lvarez ha trencat el seu habitual silenci per concedir algunes entrevistes i aportar la seva visi\u00f3 sobre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de l\u2019empresa i de pa\u00eds en general.<\/p>\n
A difer\u00e8ncia d\u2019altres grans sectors, el Grup Eulen ha mantingut el 75% de la seva activitat, ja que la majoria dels seus llocs de treball s\u00f3n essencials. 2.200 dels seus empleats s\u2019han contagiat per coronavirus. Un jutjat de Gran Can\u00e0ria va arribar a obligar la signatura a proporcionar EPI als vigilants de l\u2019Hospital Universitari Doctor Negr\u00edn. Sobre aquesta escassetat, \u00c1lvarez assegura en Expansi\u00f3 que van importar material de la Xina i Corea del Sud a preus \u201cdesorbitats\u201d, per\u00f2 que va arribar un moment en qu\u00e8 van deixar de rebre.<\/p>\n
Sobre el futur econ\u00f2mic d\u2019Espanya, no es va tallar el passat 18 de juny a l\u2019hora de llan\u00e7ar cr\u00edtiques vetllades a les actuals pol\u00edtiques de govern. En amb prou feines 6 minuts d\u2019intervenci\u00f3 en el f\u00f2rum Empreses Espanyoles Liderant el Futur, convocat per la patronal CEOE, es va queixar de la \u201cinseguretat jur\u00eddica\u201d viscuda durant aquests mesos de continus canvis normatius en el sector sociosanitari i va atacar de front les propostes de pujades d\u2019impostos de l\u2019Executiu (encara que PSOE i Podem despr\u00e9s retirarien l\u2019impost a les grans fortunes del pacte de reconstrucci\u00f3).<\/p>\n
\u201cQuan es parla de pujades d\u2019impostos crec que qualsevol empresari o treballador no pot evitar mirar amb cara de sorpresa\u201d, expressava. I assegurava que ja els ha costat bastant assumir la pujada del salari m\u00ednim en un model d\u2019empreses, les de serveis, la facturaci\u00f3 correspon en un 90% als costos. \u201cVenim d\u2019assumir una pujada del 22,7% i un 5,5% el 2020. Alg\u00fa pensa que aquestes empreses es troben en condicions d\u2019assumir qualsevol tipus de cost, sigui impositiu o d\u2019un altre tipus?\u201d, Es preguntava.<\/p>\n