L’any 2021 anava a marcar el final de les bosses de pl\u00e0stic i d’altres pl\u00e0stics d’un sol \u00fas com palletes i coberts. A pocs mesos d’iniciar la posada en marxa d’aquestes mesures, aquest material, aparentment en hores baixes, rebrota com la pand\u00e8mia que el sustenta en forma de m\u00e0scares, guants i m\u00e0scares protectores, entre d’altres equips de protecci\u00f3 individual, els anomenats EPI.<\/p>\n
Per evitar el risc d’infecci\u00f3 davant el coronavirus, ens acompanyen milions de productes de pl\u00e0stic, la majoria d’un sol \u00fas. A l’abril es rebien a Espanya quatre milions de m\u00e0scares a la setmana, segons va exposar el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Ara s’importen cinc vegades m\u00e9s.<\/p>\n
Fins al 22 de maig s’han distribu\u00eft a comunitats aut\u00f2nomes i altres organismes m\u00e9s de 113 milions de mascaretes, m\u00e9s de 36 milions de guants de nitril, m\u00e9s de 210.000 ulleres de protecci\u00f3, m\u00e9s de 353.000 bates, 4,7 milions de test r\u00e0pids, m\u00e9s de 852.000 kits PCR i m\u00e9s de 880.000 de calces o davantals, entre d’altres. Des del 10 de mar\u00e7, en total el material sanitari supera ja els 159 milions d’unitats.<\/p>\n
La confecci\u00f3 de m\u00e0scares higi\u00e8niques d’un o diversos usos ha comen\u00e7at a ser ara nacional, a c\u00e0rrec d’una empresa espanyola amb l’objectiu de la producci\u00f3 de deu milions de m\u00e0scares mensuals. A escala internacional, i segons dades recollides pels serveis duaners xinesos, al mes de mar\u00e7 la Xina va vendre prop de 3.860 milions de m\u00e0scares als pa\u00efsos afectats per la pand\u00e8mia, a m\u00e9s de 37,5 milions de vestits de protecci\u00f3, 16.000 respiradors i 2,84 milions de kits de detecci\u00f3 de la COVID-19.<\/p>\n
En l’actualitat, tots aquests productes de pl\u00e0stic, la majoria d’un sol \u00fas i de complicat reciclatge -ja que es tracta d’articles sanitaris- es fabriquen per milions. A la recerca d’un material per frenar els contagis en la pand\u00e8mia de COVID-19, el pl\u00e0stic ha estat el millor candidat.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s lleuger, econ\u00f2mic, durador i vers\u00e0til. \u00c9s estrany trobar totes aquestes caracter\u00edstiques en un sol material. Per\u00f2 tot aix\u00f2 comporta un cost ambiental que, fins fa poc, no s’havia incl\u00f2s en l’equaci\u00f3. Aix\u00f2 est\u00e0 comen\u00e7ant a canviar\u00bb, indica a SINC Nicholas Mallos, director s\u00e8nior de el programa Oceans Lliures d’Escombraries de l’associaci\u00f3 Ocean Conservancy.<\/p>\n
A m\u00e9s, no nom\u00e9s \u00e9s lleuger, ideal com a material de protecci\u00f3 personal, \u00abel seu gran \u00e8xit radica tamb\u00e9 en el seu baix cost econ\u00f2mic\u00bb, recalca a SINC Ethel Eljarrat, investigadora a l’Institut de Diagn\u00f2stic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de l’CSIC a Barcelona. Els preus baixos del petroli a causa de la pand\u00e8mia podrien permetre fabricar molt pl\u00e0stic encara m\u00e9s barat.<\/p>\n
A m\u00e9s dels EPI, durant el confinament ha augmentat l’\u00fas d’altres productes com els envasos alimentaris i bosses de pl\u00e0stic, articles inclosos en algunes mesures, com el Reial Decret 293\/2018, per reduir el seu \u00fas. \u00abNo \u00e9s sorprenent que el consum de pl\u00e0stics d’un sol \u00fas hagi augmentat dr\u00e0sticament des del comen\u00e7ament de la pand\u00e8mia: durant el confinament, el menjar per emportar i el lliurament a domicili s’han disparat\u00bb, assenyala Mallos.<\/p>\n
Des 2018, la directiva europea ha disminu\u00eft progressivament l’\u00fas de les bosses de pl\u00e0stic, que ja no eren proporcionades gratu\u00eftament als comer\u00e7os. A partir de gener de 2021 s’anava a prohibir el lliurament gratu\u00eft o no als consumidors.<\/p>\n
Eljarrat considera que aconseguir ara aquesta mesura ser\u00e0 complicat a causa de la situaci\u00f3. \u00abLa pand\u00e8mia ha canviat completament els nostres h\u00e0bits d’\u00fas de pl\u00e0stic\u00bb, afegeix l’experta. Aquest material d’un sol \u00fas s’ha convertit en el preferit per la societat davant la por a el contagi i caldr\u00e0 esperar que es resolgui la pand\u00e8mia per tornar a conscienciar sobre la problem\u00e0tica dels residus.<\/p>\n
Al decret sobre les bosses de pl\u00e0stic es sumava la prohibici\u00f3, gr\u00e0cies a la Directiva (UE) 2019\/904 a la Uni\u00f3 Europea de certs articles d’un sol \u00fas com bastonets de cot\u00f3, coberts, plats, palets de globus i palletes a partir de juliol de 2021, i que ser\u00e0 transposada a l’ordenament espanyol a trav\u00e9s de l’Avantprojecte de Llei de Residus i S\u00f2ls Contaminats.<\/p>\n
\u00abLa irrupci\u00f3 de la pand\u00e8mia no hauria d’afectar a aquesta mesura i els estats membres haurien d’afrontar aquests objectius evitant retardar amb l’excusa de la COVID-19\u00bb, declara a SINC Eljarrat. En aquest sentit, el Ministeri per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica i el Repte Demogr\u00e0fic (MITECO) ha presentat unes orientacions per a la prevenci\u00f3 i gesti\u00f3 dels residus durant aquest per\u00edode. Totes elles van encaminades a donar suport l’economia circular i el compliment de les directives europees.<\/p>\n
Des del Ministeri, a m\u00e9s de la protecci\u00f3 dels treballadors, es recomana, entre altres mesures, fomentar l’\u00fas i fabricaci\u00f3 de m\u00e0scares higi\u00e8niques reutilitzables; reduir la utilitzaci\u00f3 de guants d’un sol \u00fas i ser rigorosos amb les mesures d’higiene; oferir solucions alcoh\u00f2liques o gels de desinfecci\u00f3 per als clients a l’entrada i sortida dels establiments; evitar en l’hostaleria l’\u00fas de vaixelles d’un sol \u00fas; disposar d’un contenidor d’envasos independent; i fomentar l’ocupaci\u00f3 de les bosses reutilitzables -que hauran de ser desinfectades- davant les d’un sol \u00fas.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00abperqu\u00e8 aix\u00f2 sigui efectiu, el Ministeri hauria de llan\u00e7ar missatges m\u00e9s clars i concrets a tota la societat\u00bb, assegura Eljarrat. Segons l’experta, seria convenient aclarir quines m\u00e0scares s\u00f3n reutilitzables, deixar clar que els guants no aporten un benefici extra o indicar com s’han de rentar i desinfectar les bosses reutilitzables.<\/p>\n
Aquestes recomanacions sorgeixen arran de l’augment de l’\u00fas de pl\u00e0stics d’un sol \u00fas durant la desescalada per raons d’higiene. En el sector hoteler, per exemple, s’ha anunciat la instal\u00b7laci\u00f3 de mampares de metacrilat a les recepcions, el lliurament d’un kit de prevenci\u00f3 (mascaretes i guants de protecci\u00f3 d’\u00fas obligatori) o la substituci\u00f3 dels bufets als restaurants per paquets monodosi per a cada client.<\/p>\n
A m\u00e9s, es va a incrementar l’\u00fas de bosses de pl\u00e0stic entre el personal d’hotels i restaurants per emmagatzemar la roba de carrer que ha estat en contacte amb l’exterior. Els empleats nom\u00e9s podran portar uniforme i el cal\u00e7at en el seu lloc de treball, segons el Ministeri d’Ind\u00fastria, Comer\u00e7 i Turisme, per la qual cosa cada dia hauran d’usar una bossa de pl\u00e0stic, que abans de la pand\u00e8mia, no era necess\u00e0ria.<\/p>\n
El pl\u00e0stic estar\u00e0 m\u00e9s present que mai tamb\u00e9 en les cartes i men\u00fas dels bars. Quan aquestes no puguin ser \u00abcantades\u00bb, digitalitzades (QR) o apuntades en cartells o pissarres, tant hotels com restaurants hauran de presentar als seus clients cartes d’un sol \u00fas o optar per un document plastificat que es desinfecti despr\u00e9s de cada \u00fas. Tamb\u00e9 es prioritzaran les monodosi sol \u00fas en els productes d’autoservei com setrilleres o setrills.<\/p>\n
El que preocupa als experts \u00e9s que les deixalles pl\u00e0stics relacionats amb aliments i begudes constitueixen la majoria de les escombraries que s’acumula cada any a les platges i al llarg de les vies fluvials. \u00abDe fet, el 2018, tots menys dos dels 10 articles principals registrats per voluntaris estaven relacionats amb aliments o begudes, com ampolles, tapes d’ampolles, palletes i coberts\u00bb, recalca Mallos, sobre les campanyes de recollida d’Ocean Conservancy. Aquest any, l’associaci\u00f3 va recollir uns 400.000 articles com tampons, condons, bolquers i xeringues en nom\u00e9s un dia.<\/p>\n
Com passa amb les ampolles i altres productes, molts dels equip de protecci\u00f3 utilitzats durant la pand\u00e8mia acabaran en el medi ambient. \u00abLamentablement, ja s’han comen\u00e7at a veure mascaretes surant a les platges de l’arxip\u00e8lag de Soko, situat entre Hong Kong i Lantau, el que ens indica ja una mala gesti\u00f3 d’aquest nou residu\u00bb, apunta la investigadora del CSIC.<\/p>\n
Fins ara, cada any arribaven a mars i oceans prop de 12 milions de tones de residus pl\u00e0stics, l’equivalent a 1.200 vegades la Tour Eiffel, segons Greenpeace. \u00abSi durant els \u00faltims anys s’ha observat l’impacte ambiental d’aquestes deixalles tant en el medi aqu\u00e0tic com en el terrestre, \u00e9s evident que l’increment en la producci\u00f3 de material pl\u00e0stic arran de la COVID-19 portar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per al medi ambient\u00bb, afirma Eljarrat<\/p>\n
L’enorme quantitat de m\u00e0scares, guants i altres articles d’EPI, que avui ja estan poblant carrers i voreres de tot el m\u00f3n, acabaran arribant a l’oce\u00e0. \u00abI si actuen com un altre tipus de deixalles, les tortugues marines, les aus marines i altres animals oce\u00e0nics podrien ingerir o enredar-se en ells\u00bb, assenyala Mallos.<\/p>\n
En un estudi, publicat a la revista Marine Policy, es va estimar que els articles relacionats amb la pesca, els globus i les bosses de pl\u00e0stic eren els elements m\u00e9s perillosos perqu\u00e8 aquestes esp\u00e8cies quedin enredades. A ells s’afegia el risc d’asf\u00edxia amb bosses i altres estris de pl\u00e0stic que eren ingerits pels animals.<\/p>\n
Per\u00f2 els mars no seran els \u00fanics ecosistemes afectats, els terrestres tamb\u00e9 es veuran perjudicats no nom\u00e9s per la longevitat d’aquest material -que pot romandre centenars d’anys en el entorn-, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva composici\u00f3. Els pol\u00edmers, aix\u00ed com la gran quantitat d’additius qu\u00edmics, mostren efectes nocius, fins i tot per a la salut humana.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, el material ha trobat en la pand\u00e8mia un aliat per justificar la seva pres\u00e8ncia. De fet, els ecologistes temen que la ind\u00fastria del pl\u00e0stic hagi explotat l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria per sostenir que el pl\u00e0stic d’un sol \u00fas \u00e9s necessari per assegurar la vida de les persones segures. Davant el seu \u00fas massiu actual, nom\u00e9s queda la gesti\u00f3 eficient d’aquests residus i un correcte reciclatge, a m\u00e9s de fomentar materials biodegradables.<\/p>\n
Les mesures com les de la reducci\u00f3 de pl\u00e0stics d’un sol \u00fas van ser aprovades pensant en alternatives f\u00e0cilment disponibles i assequibles. \u00abUna altra soluci\u00f3 per a la problem\u00e0tica del pl\u00e0stic es troba en el desenvolupament de materials alternatius als pl\u00e0stics m\u00e9s biodegradables i m\u00e9s reciclables, aix\u00ed com l’avan\u00e7 en el disseny de nous additius qu\u00edmics que siguin menys contaminants\u00bb, assenyala a SINC Eljarrat.<\/p>\n
A Espanya, un grup de cient\u00edfics de l’Institut d’Agroqu\u00edmica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC, liderat per Jos\u00e9 Mar\u00eda Lagar\u00f3n, ja ha comen\u00e7at a desenvolupar materials de filtraci\u00f3 biodegradables i viricides per introduir-los en les mascaretes.<\/p>\n
A m\u00e9s d’oferir major protecci\u00f3 en aquests dispositius davant de la SARS-CoV-2, l’objectiu \u00e9s evitar que els residus generats per les m\u00e0scares es converteixin en un problema mediambiental. Els filtres fungibles obtinguts es podran intercanviar cada dia per no haver de rebutjar el producte \u00edntegrament.<\/p>\n
\u00abSi a dia d’avui dispos\u00e9ssim d’aquestes solucions, l’actual increment de l’\u00fas de material pl\u00e0stic no estaria afectant tan negativament el medi ambient\u00bb, conclou Eljarrat. Despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, quan la seguretat sanit\u00e0ria estigui assegurada, caldr\u00e0 inculcar de nou a la societat la import\u00e0ncia del desenvolupament de l’economia circular.<\/p>\n