L’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria est\u00e0 afrontant el seu paper clau en el control de rebrots de la pand\u00e8mia de COVID-19 gaireb\u00e9 sense rebre refor\u00e7os que mitiguin el deteriorament que anys de falta d’inversi\u00f3 li havien provocat. La seva missi\u00f3: detectar com m\u00e9s aviat els casos sospitosos, tramitar les proves per confirmar els nous contagis de manera que puguin acotar les cadenes de transmissi\u00f3. La seva debilitat: arrosseguen una escassetat de recursos humans que nom\u00e9s s’ha apeda\u00e7at, segons relaten els sanitaris des de Madrid, Barcelona, \u200b\u200bVal\u00e8ncia, Castella i Lle\u00f3 o M\u00farcia.<\/p>\n
Els centres de salut s’han convertit ara en centres de control epidemiol\u00f2gic, a banda d’haver de recuperar tota l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que solen gestionar els seus professionals. Un rep\u00e0s auton\u00f2mic ofereix un panorama amb defici\u00e8ncies. Per exemple, tot i que la pand\u00e8mia va colpejar amb menys for\u00e7a, a la Regi\u00f3 de M\u00farcia, la nova normalitat comen\u00e7a a ser \u00abverdaderament estressant\u00bb per a aquests professionals: \u00abTenim la sensaci\u00f3 d’estar desfent el cam\u00ed\u00bb, apunta Jes\u00fas Abenza, vicepresident de la Societat Murciana de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria (Smumfyc).<\/p>\n
De fet, 30 centres de salut murcians no han rebut el personal extra anunciat al no haver-hi suficients candidats, segons ha reconegut el Govern regional. All\u00e0, la desescalada plena ha suposat \u00abel retorn de la immediatesa, gaireb\u00e9 sense filtres\u00bb, assenyala el metge. L’arribada massiva de pacients, unit a la \u00abfalta de substituts, la indicaci\u00f3 de doblegar consultes per garantir el dret a vacances i la baixa percepci\u00f3 de risc per part de la poblaci\u00f3 han portat de tornada la massificaci\u00f3 de les consultes, l’augment de la demora per demanar cita amb el metge de fam\u00edlia i l’aparici\u00f3 de brots\u00bb, remata.<\/p>\n
Si a M\u00farcia, amb menor incid\u00e8ncia, s’estan topant amb dificultats, en qu\u00e8 ha presentat pitjor situaci\u00f3, a la Comunitat de Madrid, els sanitaris de Prim\u00e0ria esperen, entre angoixats i enfadats, els refor\u00e7os promesos. Es queixen ja p\u00fablicament que als centres nom\u00e9s arriben el que anomenen \u00abR-0\u00bb, \u00e9s a dir, graduats en medicina amb l’examen MIR aprovat, per\u00f2 encara sense destinaci\u00f3 per estudiar l’especialitat. \u00abPoden ajudar, per\u00f2 no poden exercir completament\u00bb, explica Mar Noguerol, portaveu de la plataforma AP es mou. \u00abNo poden receptar ni fer una baixa. S\u00ed que poden donar suport a la consulta telef\u00f2nica, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un refor\u00e7\u00bb, repeteix Noguerol, al centre del qual \u00abni tan sols han arribat metges\u00bb.<\/p>\n
\u00abS\u00f3n persones molt motivades, per\u00f2 no s\u00f3n metges de fam\u00edlia\u00bb, descriu un director de centre del sud de la comunitat aut\u00f2noma. \u00abActualment estem treballant amb entre 30 i 50 pacients per dia i l’\u00fanic refor\u00e7 real que hem tingut aqu\u00ed \u00e9s una infermera que compartim amb un altre centre\u00bb, descriu. Concha Herranz, directora en un centre de la capital, va ser una de les que va al\u00e7ar la veu per explicar el que estava passant. Ara afegeix que s’acosta un nou problema: \u00abArriben les nostres setmanes de descans i si normalment ja hi ha dificultats per cobrir places a l’estiu, cal imaginar el que pot passar quan les nostres tasques s\u00f3n m\u00e9s del doble que abans\u00bb.<\/p>\n
Ja a principis de juny, el sindicat CSIT augurava que seria \u00abmolt dif\u00edcil\u00bb cobrir les 335 noves places de metges que calculava el Govern regional als quals afegia 249 llocs en infermeria i 109 d’administraci\u00f3. El problema, addu\u00efen, rau en les pobres condicions que ofereix Madrid: precarietat i gran volum de treball. L’Associaci\u00f3 de Metges i Titulats Superiors (Amyts) va acabar per denominar \u00abcontractes escombraria\u00bb les ofertes que rebien els MIR per signar fins al 31 de desembre, per\u00f2 sense destinaci\u00f3 fixa. El conseller de Sanitat Enrique Ruiz Escudero va contestar que el que se’n anava ho feia per decisi\u00f3 personal. \u00abS’ha ofert seguir a tothom\u00bb, ha tancat.<\/p>\n
A l’altre epicentre de la pand\u00e8mia, a Catalunya, la realitat \u00e9s molt variada, per\u00f2 al menys a la zona metropolitana de Barcelona els refor\u00e7os han estat m\u00e9s aviat escassos. Com a molt alguna infermera, i no en tots els centres. Aix\u00f2 vol dir que a la c\u00e0rrega de l’atenci\u00f3 preco\u00e7 se li ha sumat la tornada als serveis m\u00e8dics habituals, que durant el confinament molts pacients havien pausat. \u00abEstem fent les dues coses amb el personal que \u00e9rem, i en realitat, amb menys, perqu\u00e8 hi ha molts de baixa\u00bb, assegura Meritxell S\u00e1nchez Amat, presidenta del F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n
A la Comunitat Valenciana no hi ha hagut refor\u00e7os i s’han pogut realitzar els seguiments de casos sospitosos de COVID-19 gr\u00e0cies a la davallada d’atencions ordin\u00e0ries. El que s\u00ed que est\u00e0 previst per Sanitat s\u00f3n contractacions per cobrir les baixes per vacances. Tanmateix, la Prim\u00e0ria a la Comunitat est\u00e0 enfrontada amb la Conselleria per la decisi\u00f3 d’obrir el servei les tardes d’agost sense tenir, diuen, recursos humans per oferir una atenci\u00f3 de qualitat. Les associacions m\u00e8diques i els sindicats van signar un comunicat de queixa amb el t\u00edtol \u00abfins aqu\u00ed hem arribat\u00bb. Qualificaven com a \u00abdesprop\u00f2sit\u00bb al pla de la Generalitat.<\/p>\n
\u00abLa c\u00e0rrega de treball ha augmentat. S’han acumulat pacients d’altres patologies amb els de la COVID-19, als quals cal seguir fent seguiment\u00bb, explica Jos\u00e9 Julio Benito, metge i assessor sanitari del sindicat CSIF a Castella i Lle\u00f3. En aquesta comunitat, la Junta de aprovar aquest dijous una inversi\u00f3 de 200.000 euros per a Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, per\u00f2 no per augmentar el personal, una de les queixes dels sanitaris.<\/p>\n
Aqu\u00ed s’ha primat l’atenci\u00f3 telef\u00f2nica en la nova normalitat. Aix\u00f2 vol dir que el metge fa primer una consulta telem\u00e0tica i, si t\u00e9 dubtes, torna a citar el pacient de forma presencial. \u00abEn aquest sentit, el treball tamb\u00e9 s’ha duplicat\u00bb, sentencia el metge avil\u00e8s. Hi ha temor que aquest model s’acabi per imposar aprofitant la pand\u00e8mia. I m\u00e9s tenint en compte la dispersi\u00f3 territorial de Castella i Lle\u00f3.<\/p>\n
Els consultoris rurals, una mena de mini-centres de salut, estan tancats per evitar contagis, aix\u00ed que els metges exclusivament atenen per tel\u00e8fon i nom\u00e9s s’obren quan hi ha diversos pacients, als quals s’han de citar de forma esglaonada. Per l’envelliment de la poblaci\u00f3, molts pacients no poden traslladar-se fins als centres, aix\u00ed que els metges es traslladen als seus domicilis. \u00abAix\u00f2 fa que les jornades siguin encara m\u00e9s llargues, perqu\u00e8 despr\u00e9s de les consultes per tel\u00e8fon han d’agafar el cotxe i anar a atendre pacients\u00bb, sentencia Benito.<\/p>\n
A Andalusia, les infermeres de Sevilla van assegurar el mes passat que els plans de refor\u00e7 de la Junta no donen per cobrir-les durant els seus descansos o baixes. Per quadrar els horaris redueixen les vacances, expliquen. Els sindicats SATSE i CCOO consideren que els 20.000 contractes calculats per a tota la comunitat aut\u00f2noma per l’Executiu \u00abno garanteixen la recuperaci\u00f3 i normalitzaci\u00f3 de l’activitat dels centres que s’han anat demorant durant la crisi de la COVID-19\u00bb.<\/p>\n
El 19 d’abril, el president de Govern, Pedro S\u00e1nchez, va encomanar a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria gran part de la responsabilitat sanit\u00e0ria en la nova normalitat. Va ser un enc\u00e0rrec crucial, ja que s\u00f3n la primera l\u00ednia de defensa perqu\u00e8 els brots de COVID-19 no es descontrolin. Brots que s’estan succeint, com demostren les intervencions de el director de el Centre d’Emerg\u00e8ncies Sanit\u00e0ries, Fernando Sim\u00f3n, on d\u00f3na compte d’ells.<\/p>\n
L’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria s’est\u00e0 encarregant, en la pr\u00e0ctica, de la detenci\u00f3 de casos, rastreig de contactes i, en moltes ocasions, tamb\u00e9 del seguiment, expliquen des de Catalunya. La Generalitat es va dotar d’un servei telef\u00f2nic per contactar i informar els contactes de positius de COVID-19, que va ser pol\u00e8mic perqu\u00e8 es va externalitzar la tasca a trav\u00e9s d’una concessi\u00f3 a Ferrovial. A m\u00e9s, es queixa Meritxell S\u00e1nchez Amat, en realitat aquest servei \u00abes limita a fer de call-center\u00bb, des d’on es truca als contactes pr\u00e8viament rastrejats per l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n
A Madrid, la preocupaci\u00f3 est\u00e0 en la feble coordinaci\u00f3 entre els metges i els t\u00e8cnics que fan el rastreig una vegada que els sanitaris han comprovat un positiu. \u00abHi va haver una declaraci\u00f3 d’intencions per coordinar Prim\u00e0ria i Salut P\u00fablica, per\u00f2 ni ells poden veure el que fem ni nosaltres veure quin \u00e9s el resultat del seu rastreig; falta comunicaci\u00f3\u00bb, expliquen els implicats. \u00abSuposem que Salut P\u00fablica fa la seva feina, per\u00f2 no ho podem assegurar\u00bb, resumeix un altre director de centre de Prim\u00e0ria.<\/p>\n
El doctor Abenza, des de la Regi\u00f3 de M\u00farcia, relata una circumst\u00e0ncia similar que resumeix l’escenari m\u00e9s general: \u00abLa coordinaci\u00f3 amb Salut P\u00fablica ha de ser plena, r\u00e0pida i efica\u00e7 perqu\u00e8 si se’ns demana que atenguem als nostres pacients i als dels companys que no hi s\u00f3n, aix\u00ed com als turistes que arriben, i que seguim fent detecci\u00f3 i seguiment diari dels possibles casos, els casos confirmats i els seus contactes, em temo que fracassarem. No podem fer m\u00e9s amb el mateix, i menys encara si som menys\u00bb.<\/p>\n