Les societats premodernes es van caracteritzar per elevades taxes de mortalitat infantil i una esperan\u00e7a de vida mitjana al voltant dels 35 anys al nord d\u2019Europa.\u00a0Com civilitzaci\u00f3, ens va costar prop de tres segles ser tan exquisits en les cures pre i neonatals i efectius en el control de malalties que mataven la poblaci\u00f3 en la seva etapa vital m\u00e9s productiva.<\/p>\n
Des de finals de l\u2019Edat Mitjana, la percepci\u00f3 sobre la mort estava canviant a Occident, per\u00f2 \u00e9s en el context de la Revoluci\u00f3 Industrial, caracteritzat pel desenvolupament de nous coneixements que van permetre a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 un major domini sobre el seu entorn, que la mort adquireix certa previsibilitat, i l\u2019home occidental, trencant amb la seva tradicional resignaci\u00f3 davant el fenomen, desenvolupa un fort sentiment de rebuig a la seva brevetat existencial. Aix\u00f2 no vol dir que en les societats preindustrials no exist\u00eds una preocupaci\u00f3 real per la preservaci\u00f3 de la salut i la prevenci\u00f3 de malalties, sin\u00f3 que per primera vegada en la hist\u00f2ria l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 va tenir la capacitat, no sense limitacions, de comprendre cient\u00edficament els processos que determinen la seva degeneraci\u00f3 i incidir positivament sobre ells.<\/p>\n
En qualsevol cas, les cultures de salut premodernes van tenir un impacte redu\u00eft sobre la mortalitat si la comparem amb alguns dels descobriments m\u00e8dics desenvolupats en el context de la Revoluci\u00f3 Industrial, com la vacuna antivariolosa desenvolupada per Edward Jenner, per citar nom\u00e9s un exemple ben conegut. L\u2019auge en aquesta etapa de nocions com risc de mort, mort prematura, o la salut de la feina, entre altres categories, revelen una major consci\u00e8ncia sobre els determinants socioecon\u00f2mics de la mortalitat.\u00a0D\u2019acord amb George Rosen: \u201cNom\u00e9s en l\u2019\u00e8poca moderna apareix una clara consci\u00e8ncia dels estrets lligams que hi ha entre les condicions socials i els problemes m\u00e8dics.\u201d [1]<\/p>\n
Tot i que no ser\u00e0 fins a mitjans de segle XIX que comenci, primer a Anglaterra, un enlairament progressiu de l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer, aix\u00f2 va ser el resultat dels canvis que succeeixen d\u00e8cades abans. Entre ells la forta valoritzaci\u00f3 econ\u00f2mica i social de la salut, sustentada no nom\u00e9s sobre la creen\u00e7a, cada vegada m\u00e9s estesa, de l\u2019amena\u00e7a que tot cos malalt suposa per a la col\u00b7lectivitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre la possibilitat real de perllongar l\u2019exist\u00e8ncia.\u00a0Aquestes q\u00fcestions s\u00f3n al centre del mercat m\u00e8dic i les pol\u00edtiques de salut que es desenvolupen des de mitjans de segle XVIII a Europa i s\u2019estenen posteriorment a altres regions.<\/p>\n
En 1850 l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer a Anglaterra era de 43 anys aproximadament. La seva poblaci\u00f3 estava afectada per una llavors envejable taxa de mortalitat de 25 defuncions per mil habitants.\u00a0Des de finals de segle XVIII i durant tot el XIX, la taxa de creixement de la poblaci\u00f3 brit\u00e0nica va ser amb difer\u00e8ncia la m\u00e9s elevada de les pot\u00e8ncies occidentals europees: 1,23% anual. Aquesta acceleraci\u00f3 va permetre que la societat anglesa retall\u00e9s la difer\u00e8ncia poblacional que tenia a mitjans del segle XVIII respecte Fran\u00e7a o Espanya. La magnitud del ritme de creixement de la poblaci\u00f3 anglesa al segle XIX es pot valorar si considerem que la segona millor mitjana va ser dels Pa\u00efsos Baixos amb un 0,84% anual, i que la mitjana europea entre 1820 i 1870 va ser de 0,69%.<\/p>\n
Entre els factors que expliquen l\u2019augment de l\u2019experi\u00e8ncia de vida destaca conscienciar la poblaci\u00f3 en pautes d\u2019higiene que havien de ser de domini col\u00b7lectiu, la vulgaritzaci\u00f3 cient\u00edfica i refor\u00e7ar la legislaci\u00f3 sanit\u00e0ria<\/p><\/blockquote>\n
Entre els factors que expliquen l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer en aquesta etapa hi ha la reducci\u00f3 de la mortalitat infantil per malalties infeccioses. La medicalitzaci\u00f3 de la societat es va transformar en una pr\u00e0ctica habitual de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica.\u00a0\u201cTotes les morts prematures, per qualsevol causa, s\u00f3n calamitats per a ser deplorades\u201d [2], suggeria un funcionari angl\u00e8s.\u00a0La gesti\u00f3 interna dels hospitals va ser reformada i es va millorar el tractament de diverses malalties, sobretot les febrils.\u00a0Per conscienciar la poblaci\u00f3 en pautes d\u2019higiene que havien de ser de domini col\u00b7lectiu es va incentivar la vulgaritzaci\u00f3 cient\u00edfica i es va refor\u00e7ar la legislaci\u00f3 sanit\u00e0ria. Les millores que hi ha hagut en el tractament de les aig\u00fces, les escombraries i els aliments, van reduir significativament l\u2019exposici\u00f3 a diversos agents infecciosos.<\/p>\n
L\u2019enlairament brit\u00e0nic a l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer va ser seguit per altres pa\u00efsos d\u2019Europa nord-occidental, Estats Units i Canad\u00e0. La transici\u00f3 va ser m\u00e9s tardana a l\u2019Europa meridional.\u00a0El regne d\u2019Espanya va estar durant tot el segle XIX en desavantatge.\u00a0En la d\u00e8cada de 1860 l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer d\u2019un espanyol era uns 10 anys menor a la dels danesos, francesos, holandesos, brit\u00e0nics, italians, suecs i su\u00efssos. Llavors, un nad\u00f3 a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica podia esperar viure uns 29,8 anys.\u00a0Encara el 1900 l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer a Espanya tenia una mitjana de uns 34,8 anys i no ser\u00e0 fins a 1910 que un espanyol mitj\u00e0 podia esperar viure els gaireb\u00e9 42 anys que ja eren possibles sis d\u00e8cades abans per a Anglaterra, Dinamarca, Su\u00e8cia i Fran\u00e7a. En l\u2019actualitat, la majoria de la poblaci\u00f3 mundial pot esperar viure fins als setanta anys.<\/p>\n
Per\u00f2 en tot aquest proc\u00e9s hist\u00f2ric assumim que la batalla contra la malaltia i la mort prematura era la batalla decisiva contra la malaltia i la mort.\u00a0Est\u00e0 clar que la longevitat \u00e9s un problema per a l\u2019estabilitat financera mundial tal com est\u00e0 estructurada.\u00a0Que q\u00fcestiona els pilars econ\u00f2mics dels Estats post baby boom en les economies m\u00e9s avan\u00e7ades d\u2019Europa.\u00a0En definitiva, l\u2019actual pand\u00e8mia de coronavirus est\u00e0 revelant el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual l\u2019adult gran s\u2019ha transformat en objecte de neof\u00f2bies d\u2019un sistema que no sap qu\u00e8 fer amb la longevitat que tant d\u2019esfor\u00e7 ha costat aconseguir. Aqu\u00ed est\u00e0 l\u2019estrat\u00e8gia que en un inici va defensar el primer ministre angl\u00e8s Boris Johnson davant la propagaci\u00f3 de la Covid-19. Un apocalipsi v\u00edric enfrontant l\u2019avi i el n\u00e9t per la superviv\u00e8ncia. Aqu\u00ed hi ha les desafortunades declaracions de Jair Bolsonaro sobre les causes de l\u2019extraordin\u00e0ria mortalitat a It\u00e0lia, un pa\u00eds amb \u201cmassa vells\u201d.\u00a0Aqu\u00ed est\u00e0 l\u2019apoteosi sanit\u00e0ria en resid\u00e8ncies de gent gran a Espanya i Fran\u00e7a.\u00a0Exemples ben coneguts entre una extensa llista d\u2019arguments -pol\u00edtics, socials i epidemiol\u00f2gics- que suggereixen una fractura sensible de la longevitat, com a concepte i conquesta, en el context d\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria associada a la pand\u00e8mia de la Covid-19.<\/p>\n
La pand\u00e8mia est\u00e0 revelant el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual l\u2019adult gran s\u2019ha transformat en objecte de neof\u00f2bies d\u2019un sistema que no sap qu\u00e8 fer amb la longevitat que tant d\u2019esfor\u00e7 ha costat aconseguir<\/p><\/blockquote>\n
Segons les dades publicades pel Ministeri de Sanitat d\u2019Espanya, la taxa de mortalitat per coronavirus, \u00e9s a dir la proporci\u00f3 de casos que moren sobre els positius registrats, \u00e9s de 17,9% en la poblaci\u00f3 major de vuitanta anys.\u00a0Xifra que situa els octogenaris en el sector demogr\u00e0fic de m\u00e9s risc.\u00a0Amb percentatges diferents, aquest ha estat el comportament epidemiol\u00f2gic del virus a la resta dels principals pa\u00efsos infectats fins a la data. La probabilitat de morir per aquest agent patogen disminueix considerablement en la mesura que tamb\u00e9 ho fa l\u2019edat de la poblaci\u00f3 contagiada.<\/p>\n
S\u2019ha dit que la Covid-19 no respecta ideologies pol\u00edtiques i desconeix la classe social de el cos que emmalalteix. No podem esperar una altra cosa d\u2019un virus com a entitat biol\u00f2gica. Per\u00f2, encara que el virus no discrimini, opera sobre un ordre econ\u00f2mic i social amb profundes desigualtats. Quan passi l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria en la qual encara estem embolicats, una lectura assossegada de la tra\u00e7abilitat social de la malaltia posar\u00e0 al descobert les fissures de la democr\u00e0cia que ens hem donat. Fins i tot al regne d\u2019Espanya, amb un sistema de salut p\u00fablica dels m\u00e9s avan\u00e7ats del m\u00f3n, el virus, tr\u00e0gicament, no ha fet m\u00e9s que zoom a la realitat existent abans que s\u2019inici\u00e9s des de Wuhan el seu desconcertant viatge planetari.<\/p>\n
A prop\u00f2sit del debat sobre la mortalitat a les resid\u00e8ncies de gent gran a Espanya, on s\u2019estima que gaireb\u00e9 20.000 persones han mort de Covid-19 o s\u00edmptomes compatibles amb la malaltia, una tesi doctoral defensada el 2016 a la Universitat de Sevilla per Sandra A. Pinz\u00f3n Pulido ha destacat que, en la poblaci\u00f3 analitzada, les persones amb m\u00e9s de 65 anys que viuen i s\u00f3n assistides dels seus problemes m\u00e8dics en els seus domicilis tenen major esperan\u00e7a de vida que les que estan internades en resid\u00e8ncies. Sost\u00e9 a m\u00e9s que \u201cl\u2019atenci\u00f3 residencial incrementa el risc de morir un 52% en comparaci\u00f3 amb l\u2019atenci\u00f3 a domicili\u201d i que \u201cel 87,4% de les dones i el 85,9% dels homes consultats van manifestar el seu desig de rebre les cures en el seu domicili particular\u201d. [3] A les resid\u00e8ncies s\u2019ha produ\u00eft gaireb\u00e9 el 70% de totes les defuncions comptabilitzades oficialment pel Ministeri de Sanitat.\u00a0A la resta de pa\u00efsos d\u2019Europa occidental les resid\u00e8ncies d\u2019avis no han estat molt m\u00e9s segures.<\/p>\n
\u00c9s possible que la pand\u00e8mia de Covid-19 marqui un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la manera com la nostra generaci\u00f3 i les futures entenguin la longevitat. Al llarg de segle XXI, segons les projeccions m\u00e9s pessimistes, pot ser que l\u2019esperan\u00e7a de vida en n\u00e9ixer augmenti 13 anys m\u00e9s als pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats. Estaria prop dels 100 anys. Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), entre 2015 i 2050 la proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 global amb m\u00e9s de 60 anys passar\u00e0 de 900 a 2.000 milions.\u00a0S\u2019estima que el nombre de persones de 80 anys o m\u00e9s es triplicar\u00e0, de 143 milions el 2019 a 426 milions el 2050. Ja en 2018, per primera vegada en la hist\u00f2ria, la poblaci\u00f3 de 65 anys o m\u00e9s va superar en nombre als menors de cinc anys.\u00a0Aix\u00f2 suposa un canvi de paradigma civilitzatori.\u00a0De manera que,\u00a0necessitem reinventar el nostre sistema de valors i reformar els sistemes de protecci\u00f3 social, desposseint de l\u2019aritm\u00e8tica de vida i mort associada a el liberalisme econ\u00f2mic, a la l\u00f2gica de la productivitat i el guany com a fonament \u00faltim de la vida humana.\u00a0Urgeix m\u00e9s recuperar la sensibilitat que les societats premodernes tenien amb les persones que, amb gran fortuna, sobrepassaven el llindar de la mort.<\/p>\n
\nNotes:
\n[1] George Rosen, De la policia m\u00e8dica a la medicina social.\u00a0Assajos sobre la hist\u00f2ria de l\u2019atenci\u00f3 a la salut, Segle XXI, M\u00e8xic DF, 2005, p.77.\u00a0George Rosen va ser editor de la prestigiosa revista American Journal of Public Health i professor d\u2019hist\u00f2ria de la medicina i de la salut p\u00fablica a Yale University.<\/p>\n[2] El tercer informe anual de la condici\u00f3 sanit\u00e0ria del districte de Whitechapel per a l\u2019any que finalitza l\u20191 de gener de 1859, Impreso per T. Penny, Londres, 1859, p.<\/p>\n
[3] Sandra Arlette Pinz\u00f3n Pulido, \u201cAtenci\u00f3 residencial vs.\u00a0atenci\u00f3 domicili\u00e0ria en la provisi\u00f3 de cures de llarga durada a persones grans en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia \u201c, Tesi doctoral, Departament d\u2019Infermeria, Universitat de Sevilla, 2016.<\/p>\n