{"id":23102,"date":"2020-07-14T06:25:40","date_gmt":"2020-07-14T04:25:40","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23102"},"modified":"2020-07-14T06:25:40","modified_gmt":"2020-07-14T04:25:40","slug":"pot-un-pais-com-espanya-llastat-per-anys-de-retallades-en-investigacio-produir-una-vacuna-contra-la-covid-19","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/14\/pot-un-pais-com-espanya-llastat-per-anys-de-retallades-en-investigacio-produir-una-vacuna-contra-la-covid-19\/","title":{"rendered":"Pot un pa\u00eds com Espanya, llastat per anys de retallades en investigaci\u00f3, produir una vacuna contra la COVID-19?"},"content":{"rendered":"<p>Des de l&#8217;inici de la pand\u00e8mia s&#8217;han fet comparacions entre pa\u00efsos en la seva lluita contra la COVID-19. Algunes es centraven en dades incompletes, com els casos i morts detectats. D&#8217;altres, en la rapidesa de reacci\u00f3 i les mesures adoptades. Unes poques s&#8217;allunyaven m\u00e9s en el temps per analitzar quant s&#8217;havien preparat en els \u00faltims anys per enfrontar-se a una emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria d&#8217;aquest calibre. La despesa nacional en R + D \u00e9s un indicador m\u00e9s que convida a l&#8217;an\u00e0lisi.<\/p>\n<p>La seg\u00fcent gr\u00e0fica recorda a l&#8217;evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia en molts llocs. En realitat \u00e9s el pressupost que Corea de Sud ha dedicat a R + D des de 1996. Avui \u00e9s el pa\u00eds de l&#8217;m\u00f3n que inverteix un major percentatge del seu PIB en ci\u00e8ncia: 1 4,32% el 2018, segons dades de &#8216;R &amp; D World&#8217; .<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/07\/30697411-7260-4c88-9d02-967575e061fd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-23104 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/07\/30697411-7260-4c88-9d02-967575e061fd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg\" alt=\"\" width=\"880\" height=\"495\" \/><\/a><\/p>\n<p>Amb gaireb\u00e9 90.000 milions de d\u00f2lars gastats en R + D en 2018, el pa\u00eds asi\u00e0tic tamb\u00e9 surt ben parat si mirem la despesa brut. \u00c9s el cinqu\u00e8 pa\u00eds de l&#8217;m\u00f3n que m\u00e9s diners inverteix, despr\u00e9s dels EUA, la Xina, el Jap\u00f3 i Alemanya, i per davant de l&#8217;\u00cdndia. Aix\u00f2 tot i que els seus 51 milions d&#8217;habitants el converteixen en el menys poblat d&#8217;aquesta llista de sis pa\u00efsos, responsables de el 70% de l&#8217;pressupost mundial.<\/p>\n<p>La situaci\u00f3 d&#8217;Espanya \u00e9s oposada a la sud-coreana. Despr\u00e9s d&#8217;aconseguir un bec amb un pressupost en ci\u00e8ncia equivalent a l&#8217;1,40% de l&#8217;PIB el 2010, la crisi va fer efecte i va enfonsar la despesa fins al 1,19% el 2016. El 1,24% actual retrocedeix la inversi\u00f3 en R + D a l&#8217;any 2006 i representa uns 15.000 milions d&#8217;euros.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 ha portat a investigadors i associacions a impulsar la protesta virtual #SinCienciaNoHayFuturo. Espanya no somia amb ser Corea del Sud: es conforma amb apropar-se a l&#8217;2,2% mitj\u00e0 de la Uni\u00f3 Europea. Aquesta, per la seva banda, va proposar el 2002 arribar al 3% d&#8217;inversi\u00f3 per al 2010 en un intent per competir amb les economies asi\u00e0tiques. M\u00e9s tard va posposar aquest objectiu fins al 2020, de nou sense \u00e8xit.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/07\/2d14c1c9-9bcd-4483-a156-c0f907b61282_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-23106 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/07\/2d14c1c9-9bcd-4483-a156-c0f907b61282_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg\" alt=\"\" width=\"880\" height=\"495\" \/><\/a><\/p>\n<p>En general, la pand\u00e8mia de COVID-19 va agafar a contrapeu la majoria de pa\u00efsos europeus, Espanya inclosa, mentre que Corea de Sud ha estat lloada per la seva actuaci\u00f3. \u00bfFins a quin punt estan tots dos fets relacionats?<\/p>\n<p>\u00abLa inversi\u00f3 en R + D t\u00e9 un paper significatiu en la resposta i cal augmentar-la, per\u00f2 altres factors s\u00f3n igual d&#8217;importants\u00bb, explica a eldiario.es l&#8217;investigador de la Universitat de Sevilla Thomas Zacharewicz. Posa com a exemples el lideratge pol\u00edtic, la \u00abcultura de proximitat\u00bb -la import\u00e0ncia que d\u00f3na cada pa\u00eds a l&#8217;contacte social, m\u00e9s o menys individualista-, l&#8217;\u00fas de mascaretes, el grau d&#8217;a\u00efllament geogr\u00e0fic i fins i tot el nivell d&#8217;educaci\u00f3.<\/p>\n<p>Considera que \u00abla causalitat no \u00e9s tan directa\u00bb, per\u00f2 s\u00ed que creu que la inversi\u00f3 en R + D \u00abt\u00e9 un paper important a llarg termini\u00bb. \u00c9s per aix\u00f2 que l&#8217;investigador defensa aprofitar la crisi de l&#8217;coronavirus per dur a terme una \u00abreforma estructural\u00bb de la ci\u00e8ncia a Europa.<\/p>\n<p>\u00abHi ha una incongru\u00e8ncia entre els afalacs que ha rebut el sector cient\u00edfic des de l&#8217;inici de la crisi i la realitat del finan\u00e7ament en, al menys, l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada\u00bb, assegura. Zacharewicz no nom\u00e9s considera preocupant que la despesa de R + D a Espanya estigui a el nivell de 2006, sin\u00f3 que la taxa d&#8217;execuci\u00f3 pressupost\u00e0ria rondi el 50%.<\/p>\n<p>\u00abAquestes dades il\u00b7lustren tend\u00e8ncies estructurals que fan que les declaracions d&#8217;intencions de Govern siguin poc cre\u00efbles\u00bb, diu. Es refereix a les paraules de l&#8217;Ministre de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3, Pedro Duque, que a l&#8217;abril va assegurar que existia la possibilitat que Espanya descobr\u00eds la \u00abprimera vacuna \u00fatil\u00bb contra el coronavirus. Dimarts passat al Consell de Ministres va defensar els 12 projectes espanyols finan\u00e7ats per fons p\u00fablics, dels quals cinc ja han iniciat els assajos en fase precl\u00ednica (en animals).<\/p>\n<h3>Una carrera amb m\u00e9s d&#8217;un guanyador<\/h3>\n<p>Existeix de veritat aquesta possibilitat? Investigadors consultats per aquest mitj\u00e0 lloen la feina de Luis Enjuanes i Isabel Sola, aix\u00ed com el de Mariano Esteban i Juan Garc\u00eda-Arriaza. Tots dos grups pertanyen a el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), que al mar\u00e7 va rebre una empenta de 4,5 milions d&#8217;euros per investigar tractaments i vacunes contra la SARS-CoV-2.<\/p>\n<p>\u00abTots dos grups compten amb molts anys d&#8217;experi\u00e8ncia en el desenvolupament de vacunes, fins i tot contra altres coronavirus com \u00e9s en el cas del grup de Enjuanes\u00bb, explica la investigadora de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid Martina B\u00e9cares. \u00abTenen possibilitats de desenvolupar un candidat valu\u00f3s\u00bb, diu, i recorda que no s\u00f3n els \u00fanics projectes en marxa a Espanya.<\/p>\n<p>La investigadora aclareix que \u00abestem en un entorn globalitzat\u00bb: es tracta d&#8217;una carrera mundial, de manera que \u00abpossiblement\u00bb altres pa\u00efsos com la Xina, els EUA o Alemanya puguin avan\u00e7ar-se. \u00abNo cal oblidar que el desenvolupament d&#8217;una vacuna implica no nom\u00e9s el seu desenvolupament, sin\u00f3 fer costosos assaigs cl\u00ednics en els quals es queden m\u00e9s de l&#8217;99% dels candidats inicials\u00bb.<\/p>\n<p>Portar una vacuna a el mercat no nom\u00e9s porta molt de temps: tamb\u00e9 requereix de grans sumes de diners, el que obliga a la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada. \u00abEls grans assaigs cl\u00ednics solen estar promoguts per les grans companyies farmac\u00e8utiques, i si aquestes veuen dades prometedors compraran els drets i continuaran els assajos en humans\u00bb, comenta B\u00e9cares.<\/p>\n<p>Maria Mercedes Jim\u00e9nez Sarmiento, investigadora de el Centre d&#8217;Investigacions Biol\u00f2giques Margarita Salas, considera que la carrera per la vacuna contra la COVID-19 necessita \u00abm\u00e9s d&#8217;un cavall guanyador\u00bb, amb diferents graus d&#8217;efic\u00e0cia per a cada individu i poblaci\u00f3. \u00abEl proc\u00e9s d&#8217;obtenci\u00f3 \u00e9s tan elaborat i cont\u00e9 tantes fases imprescindibles per valorar l&#8217;efic\u00e0cia i la seguretat que ens donar\u00e0 temps i ser\u00e0 bo que hi hagi m\u00e9s d&#8217;una\u00bb, explica. \u00abCrec que podrem tenir una vacuna espanyola\u00bb.<\/p>\n<h3>Un \u00abmiracle\u00bb despr\u00e9s de d\u00e8cades d&#8217;inversi\u00f3 m\u00ednima<\/h3>\n<p>Poden els gaireb\u00e9 30 milions d&#8217;euros injectats pel Govern per investigar la COVID-19 compensar anys de retallades? \u00abLa ci\u00e8ncia \u00e9s una carrera de fons\u00bb, adverteix B\u00e9cares. \u00abEls grups espanyols [esmentats en aquest article] tenen 30 anys d&#8217;experi\u00e8ncia sobrevivint amb baixos pressupostos\u00bb.<\/p>\n<p>Jim\u00e9nez lamenta que els experts espanyols en coronavirus hagin hagut de sobreviure amb inversi\u00f3 m\u00ednima, &#8216;acusats&#8217; de fer ci\u00e8ncia b\u00e0sica sense aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica aparent. \u00abLa societat espera solucions r\u00e0pides que podrien arribar abans si pr\u00e8viament s&#8217;haguessin establert bases d&#8217;inversi\u00f3 suficients i consolidades\u00bb.<\/p>\n<p>Per tot aix\u00f2, B\u00e9cares considera que \u00abqualsevol opci\u00f3 de la ci\u00e8ncia espanyola [contra el coronavirus] es pot considerar un miracle\u00bb. El finan\u00e7ament \u00aburgent\u00bb de projectes relacionats amb la COVID-19 \u00abpot suposar un salvavides momentani, per\u00f2 aquestes ajudes s&#8217;han de mantenir en el futur\u00bb, afegeix la investigadora. De manera similar, Jim\u00e9nez confia que s&#8217;aprengui de la crisi per \u00abrecuperar i consolidar\u00bb la inversi\u00f3 en R + D.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, desenvolupar una vacuna contra la COVID-19 efectiva i segura \u00e9s nom\u00e9s la primera part de la pel\u00b7l\u00edcula. \u00abEspanya no compta amb un teixit industrial que permeti la producci\u00f3 massiva\u00bb, explica B\u00e9cares. \u00abHi ha moltes petites empreses amb capacitat, per\u00f2 no a tan gran escala\u00bb.<\/p>\n<p>L&#8217;alta demanda global tamb\u00e9 pot ser un repte. \u00abEn els \u00faltims anys hi ha hagut a Espanya problemes de desprove\u00efment de vacunes contra la tuberculosi, hepatitis A i B, desenvolupades fa temps i sense les condicions de rapidesa que es requereixen avui\u00bb, assegura B\u00e9cares.<\/p>\n<p>El finan\u00e7ament en R + D no \u00e9s una asseguran\u00e7a de vida contra pand\u00e8mies. Su\u00e8cia \u00e9s el pa\u00eds de la UE amb una major despesa en aquest camp (3,32% el 2018); Dinamarca, el quart (3,03%). No obstant aix\u00f2, els seus resultats contra la COVID-19 no podrien ser m\u00e9s diferents. Per molts factors que entren en joc, la inversi\u00f3 en ci\u00e8ncia s\u00ed est\u00e0 lligada a el desenvolupament d tractaments i vacunes.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/sociedad\/ciencia-futuro-vacunas-coronavirus_1_6054128.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des de l&#8217;inici de la pand\u00e8mia s&#8217;han fet comparacions entre pa\u00efsos en la seva lluita contra la COVID-19. Algunes es centraven en dades incompletes, com els casos i morts detectats. D&#8217;altres, en la rapidesa de reacci\u00f3 i les mesures adoptades. Unes poques s&#8217;allunyaven m\u00e9s en el temps per analitzar quant s&#8217;havien preparat en els \u00faltims [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":120,"featured_media":23107,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[271],"class_list":["post-23102","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-vacunes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/120"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23102"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23102\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}