{"id":23188,"date":"2020-07-13T06:30:01","date_gmt":"2020-07-13T04:30:01","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23188"},"modified":"2020-07-13T06:30:01","modified_gmt":"2020-07-13T04:30:01","slug":"josep-tabernero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/13\/josep-tabernero\/","title":{"rendered":"Josep Tabernero: \u00abLa inversi\u00f3 en recerca a Catalunya i a tot l&#8217;estat espanyol \u00e9s molt baixa comparada amb altres pa\u00efsos, i aix\u00f2 sempre s&#8217;ha de dir\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>El Premi Nacional de Recerca, que atorga el Govern de la Generalitat i la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3 (FCRI), reconeix enguany la tasca del Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d&#8217;Oncologia M\u00e8dica de l&#8217;Hospital Universitari Vall d&#8217;Hebron i director del Vall d&#8217;Hebron Institut d&#8217;Oncologia. Tabernero destaca que la recerca cl\u00ednica aplicada est\u00e0 molt ben posicionada a Catalunya, no nom\u00e9s en el camp del c\u00e0ncer, sin\u00f3 en altres especialitats. Tot i aix\u00f2, considera que la inversi\u00f3 destinada en recerca no \u00e9s suficient. \u00abHem de fer els esfor\u00e7os per anar-nos situant en els nivells d&#8217;altres pa\u00efsos d&#8217;Europa, que s\u00f3n francament superiors\u00bb, sost\u00e8.<\/p>\n<p><strong>El Premi significa un reconeixement a la seva tasca i la del seu equip. Constitueix un est\u00edmul?<\/strong><\/p>\n<p>Els premis sempre acaben en una persona, per\u00f2 jo crec que \u00e9s un premi a tots els investigadors de biomedicina i a tots els professionals de l&#8217;\u00e0rea d&#8217;oncologia de l&#8217;Hospital Vall d&#8217;Hebron. La feina que fem no \u00e9s nom\u00e9s tractar els malalts sin\u00f3 que, a trav\u00e9s de la recerca, intentem millorar el pron\u00f2stic de les malalties o m\u00e9s ben dit, en totes les vessants, millorem la prevenci\u00f3, el diagn\u00f2stic i els tractaments.<\/p>\n<p><strong>Vost\u00e8, concretament, ha fet recerca en el camp dels tumors gastrointestinals i les ter\u00e0pies moleculars. Han pogut desenvolupar ter\u00e0pies adequades per aquest tipus de tumors?<\/strong><\/p>\n<p>La veritat \u00e9s que s\u00ed. El panorama amb els vint-i-dos anys que porto a la Vall d&#8217;Hebron ha canviat molt en moltes malalties, com el c\u00e0ncer de c\u00f2lon o el c\u00e0ncer g\u00e0stric. No tan, per exemple, en el c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que tamb\u00e9 desenvolupem medicaments en altres malalties. L&#8217;altre dia f\u00e8iem un c\u00e0lcul una mica retrospectiu i en un per\u00edode de deu anys amb estudis que s&#8217;han fet aqu\u00ed hem contribu\u00eft a trenta aprovacions noves de medicaments per malalties diferents i aix\u00f2 \u00e9s important. Posant-ho en perspectiva s\u00ed que hem contribu\u00eft a millorar els tractaments especialment en aquest grup de tumors digestius.<\/p>\n<p><strong>Quines millores comporten per als pacients les ter\u00e0pies moleculars?<\/strong><\/p>\n<p>La primera \u00e9s l&#8217;augment de la superviv\u00e8ncia en malaltia avan\u00e7ada. A vegades, aix\u00f2 es trasllada tamb\u00e9 en augment de la curaci\u00f3 per\u00f2, en qualsevol cas, incidim tamb\u00e9, de manera molt important en l\u2019augment de la qualitat de vida. El que tenim s\u00f3n un seguit de tractaments que s\u00f3n menys t\u00f2xics perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s precisos i, per tant, tenen menys efectes secundaris. En aquest sentit, realment aconseguim un doble efecte, no nom\u00e9s fixant-nos en millorar la superviv\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la qualitat de vida dels malalts.<\/p>\n<p><strong>Aquestes ter\u00e0pies o els medicaments que se&#8217;n derivin, s\u00f3n accessibles a tots els pacients oncol\u00f2gics?<\/strong><\/p>\n<p>En el nostre entorn \u00e9s aix\u00ed, els malalts tenen acc\u00e9s a aquests medicaments. Quan els tractaments estan en fase d&#8217;experimentaci\u00f3, dep\u00e8n del fet que els pacients tinguin criteris per entrar en un estudi cl\u00ednic. Alguns malalts, perqu\u00e8 tenen una altra malaltia o estan prenent algun medicament que contraindiqui el fet de poder rebre aquesta ter\u00e0pia i un tractament m\u00e9s experimental, no es poden beneficiar d\u2019aquests estudis cl\u00ednics.<\/p>\n<p><strong>Quins s\u00f3n els criteris que s&#8217;han de complir?<\/strong><\/p>\n<p>Els criteris pe rebre aquests tractaments primer de tot s\u00f3n cl\u00ednics, que un malalt estigui en un bon estat general, que la resta de l&#8217;organisme funcioni mitjanament b\u00e9, tant en proves card\u00edaques o respirat\u00f2ries. En alguns estudis que ja s\u00f3n m\u00e9s espec\u00edfics, perqu\u00e8 estan dirigits a alguna alteraci\u00f3 determinada, el malalt ha de ser tenir alguna alteraci\u00f3 precisa en el seu tumor. Hi ha sempre uns criteris d&#8217;inclusi\u00f3 que s&#8217;han de mirar molt acuradament per si el malalt els t\u00e9 o no.<\/p>\n<p><strong>Quines s\u00f3n les principals l\u00ednies de recerca del Vall d&#8217;Hebron Institut d&#8217;Oncologia?<\/strong><\/p>\n<p>Les principals l\u00ednies de recerca, com que \u00e9s una recerca aplicada molt al malalt, sempre est\u00e0 molt fonamentada, en primer lloc, en contestar preguntes que venen d&#8217;avaluar de manera di\u00e0ria als malalts. Per exemple, ajudar a la subclassificaci\u00f3 de malalties molt freq\u00fcents. Nosaltres hem contribu\u00eft molt a definir el c\u00e0ncer de pulm\u00f3, c\u00e0ncer de mama, de pr\u00f2stata&#8230; no s\u00f3n una sola malaltia, sin\u00f3 que s\u00f3n moltes altres malalties.<\/p>\n<p>En segon lloc, el que fem \u00e9s estudiar com funcionen els medicaments en cada tumor i estudiar tamb\u00e9 el que en diem els mecanismes de sensibilitat i de resist\u00e8ncia, \u00e9s a dir, quan un tractament no va b\u00e9, saber per qu\u00e8 no va b\u00e9 i preguntar-nos qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 torni a anar b\u00e9 combinant-lo amb altres medicaments.<\/p>\n<p>En tercer lloc, hem contribu\u00eft molt a crear models de laboratori que repliquin m\u00e9s la realitat tumoral dels malalts. Hem fet models amb ratolins als quals els posem un fragment del tumor del malalt i aix\u00f2 ens ajuda molt a determinar perqu\u00e8 van b\u00e9 o perqu\u00e8 van malament determinats tractaments. Si no tenim aquests models, si fem servir els models cl\u00e0ssics del laboratori, s\u00f3n models molt artificials i a vegades ens poden donar conclusions equivocades. Tamb\u00e9 hem contribu\u00eft amb el big data, en col\u00b7laboracions amb altres centres, per poder tenir moltes dades de molts malalts i poder fer aquestes subclassificacions.<\/p>\n<p>I per \u00faltim, i potser m\u00e9s important, ens movem en el camp de la recerca cl\u00ednica innovadora, en tenir estudis respecte de la primera vegada que dones un tractament a una persona i que s\u00f3n molt importants. Hem estat donant, per exemple, medicaments d&#8217;immunoter\u00e0pia sis o set anys abans que s&#8217;aprov\u00e9s el primer tractament. Aix\u00f2 \u00e9s molt important perqu\u00e8 hi ha malalt que s&#8217;han curat de la malaltia quan d&#8217;altra manera no haguessin tingut aquesta oportunitat perqu\u00e8 s\u00f3n medicaments que no s&#8217;estaven comercialitzant encara.<\/p>\n<p><strong>Com veu l&#8217;estat de la recerca cient\u00edfica a Catalunya en l&#8217;\u00e0mbit de la biomedicina i de les ci\u00e8ncies de la vida? En podem estar satisfets?<\/strong><\/p>\n<p>Jo crec que en podem estar satisfets. Sempre pots demanar m\u00e9s, per\u00f2 podem estar satisfets perqu\u00e8 el sistema sanitari i de recerca que tenim \u00e9s bo. Aix\u00f2 fa que, per exemple, si els malalts de qualsevol lloc del territori tenen alguna possibilitat de fer algun estudi cl\u00ednic, com que hi ha molt bona relaci\u00f3 en tots els centres de Catalunya poden tenir-hi acc\u00e9s. Perqu\u00e8 visitem al malalt, ens comenten les hist\u00f2ries cl\u00edniques&#8230; i aix\u00f2 fa que aquesta recerca cl\u00ednica aplicada estigui molt ben posicionada a Catalunya, no nom\u00e9s en el camp del c\u00e0ncer sin\u00f3 en general, tot i que potser en el camp del c\u00e0ncer est\u00e0 m\u00e9s avan\u00e7ada. Dit aix\u00f2, com a pa\u00eds, en una consideraci\u00f3 m\u00e9s global, tan en l&#8217;\u00e0mbit de Catalunya com en tot l&#8217;estat espanyol, la inversi\u00f3 en investigaci\u00f3 i recerca \u00e9s molt baixa comparada amb altres pa\u00efsos, i aix\u00f2 sempre s&#8217;ha de dir i hem de fer els esfor\u00e7os per anar-nos situant en els nivells d&#8217;altres pa\u00efsos d&#8217;Europa, que s\u00f3n francament superiors.<\/p>\n<p><strong>La recerca de frontera a Catalunya est\u00e0, en general, molt internacionalitzada. Amb quins altres grups i hospitals treballen conjuntament?<\/strong><\/p>\n<p>La recerca, per definici\u00f3, \u00e9s global, \u00e9s internacional, no t\u00e9 fronteres, i m\u00e9s encara si \u00e9s una recerca d&#8217;alta qualitat. A Europa destacaria sobretot els centres que constitueixien el Cancer Core Europe, com l\u2019Hospital Gustav Roussy de Par\u00eds, la Universitat de Cambridge, el Netherlands Cancer Institute a Amsterdam, la Universitat d\u2019Heildelberg a Alemanya o el Karolinska a Su\u00e8cia. A escala americana treballem amb els centres de c\u00e0ncer m\u00e9s prestigiosos, el Dana-Farber Cancer Institute de Boston, el MD Anderson Cancer Center de Houston, el Memorial Sloan Kettering de Nova York o la Universita de Calif\u00f2rnia&#8230;treballem amb centres molt punters.<\/p>\n<p><strong>En medicina oncol\u00f2gica, la prevenci\u00f3 sembla que ha de tenir un paper destacat. Hi ha suficients programes de prevenci\u00f3 i detecci\u00f3 preco\u00e7?<\/strong><\/p>\n<p>La prevenci\u00f3 \u00e9s una \u00e0rea poc estudiada, que la majoria de centres estem incorporant tardanament, per\u00f2 \u00e9s una \u00e0rea fonamental. Si calculem que entre un 40 o un 45% dels tumors es podrien prevenir, ja no dic diagnosticar preco\u00e7ment sin\u00f3 prevenir, est\u00e0 clar que \u00e9s important que es puguin estudiar b\u00e9 aquestes \u00e0rees de prevenci\u00f3. Honestament, jo crec que anem tard en aix\u00f2, per\u00f2 pr\u00e0cticament tots els centres ens estem posant tamb\u00e9 les piles en aquesta l\u00ednia.<\/p>\n<p><strong>La pand\u00e8mia actual \u00e9s una mica una pregunta obligada. El Vall d&#8217;Hebron \u00e9s un dels hospitals de m\u00e9s alt nivell i m\u00e9s importants de Catalunya. Arran de la COVID-19 va haver de capgirar en pocs dies tots els seus serveis i instal\u00b7lacions. Com valora la reacci\u00f3 del personal i en general del sistema sanitari de Catalunya davant la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n<p>La reacci\u00f3 del personal de l&#8217;Hospital ha sigut molt bona, ens hem adaptat dia a dia a la situaci\u00f3, hem modificat \u00e0rees, hem creat llits d&#8217;intensius&#8230;el nostre hospital \u00e9s un hospital de 1.000 llits i vam arribar a tenir 800 malalts de COVID-19 i, per tant, la resta d&#8217;\u00e0rees es van haver d&#8217;adaptar a aix\u00f2. I aix\u00f2 ho v\u00e0rem fer tots els professionals, no nom\u00e9s metges o infermeres, sin\u00f3 tamb\u00e9 administratius, zeladors, personal de la neteja&#8230;van fer tots molta m\u00e9s feina. Pel que fa al sistema, crec que ha estat lent, a vegades, a reaccionar, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que no hi ha cap manual de com gestionar aix\u00f2. L&#8217;\u00faltima gran pand\u00e8mia va ser l&#8217;any 1918. S&#8217;hauria pogut ser m\u00e9s proactiu, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que ning\u00fa s&#8217;esperava que pogu\u00e9s passar aix\u00f2.<\/p>\n<p>Respecte la poblaci\u00f3 general, haig de dir que s&#8217;ha comportat molt b\u00e9, amb totes les dificultats que suposava per la nostra manera de ser tot el per\u00edode de confinament&#8230;i ara continua comportant-se molt b\u00e9. Hi ha potser un 5% de la poblaci\u00f3 que no ho fa, i aix\u00f2 ens fa mal a tots, i aquests s\u00f3n responsables, a vegades, de forma desconeguda o coneguda, d&#8217;aquests rebrots que estem tenint. \u00c9s important continuar dient que la poblaci\u00f3 s&#8217;ha comportat i s\u2019ha de comportar b\u00e9, perqu\u00e8 si no ser\u00e0 molt dif\u00edcil que puguem controlar els rebrots. \u00c9s molt important la col\u00b7laboraci\u00f3 de la poblaci\u00f3; no \u00e9s un problema del sistema sanitari, sin\u00f3 de tota la societat i hem de continuar-ho fent de la millor manera possible.<\/p>\n<p><strong>El sistema sanitari p\u00fablic de Catalunya \u00e9s millorable? Est\u00e0 adequadament finan\u00e7at o les retallades dels darrers anys de la crisi econ\u00f2mica l&#8217;han malm\u00e8s de manera greu?<\/strong><\/p>\n<p>El percentatge del PIB que es dedica a salut a l&#8217;estat espanyol \u00e9s molt m\u00e9s baix que a altres pa\u00efsos de la nostra dimensi\u00f3, i aix\u00f2 \u00e9s una realitat. Per tant, hem de pensar-hi. Jo crec que aqu\u00ed hi ha una altra cosa important i \u00e9s que s\u2019hauria d&#8217;invertir m\u00e9s en salut p\u00fablica. \u00c9s una de les \u00e0rees m\u00e9s descuidades i \u00e9s molt important, en aquest cas per anticipar infeccions, per\u00f2 tamb\u00e9 en el cas de la prevenci\u00f3 del c\u00e0ncer. Sempre s&#8217;ha invertit poc, i \u00e9s un bon moment per fer la reflexi\u00f3 i pensar si hem d&#8217;anticipar-nos i invertir m\u00e9s en aquestes \u00e0rees.<\/p>\n<p><strong>Es donar\u00e0 ara m\u00e9s valor social als aven\u00e7os cient\u00edfics que ens serveixin per fer front a les malalties, ja sigui una pand\u00e8mia com la COVID-19, ja siguin els diferents processos oncol\u00f2gics?<\/strong><\/p>\n<p>Jo espero que canvi\u00ef. Canviar\u00e0 perqu\u00e8 malauradament aix\u00f2 durar\u00e0, hi haur\u00e0 rebrots ara, a la tardor, la vacuna no estar\u00e0 disponible fins a l&#8217;any que ve com a molt d&#8217;hora&#8230;ens obligar\u00e0 a establir una reflexi\u00f3 sobre quines \u00e0rees priorit\u00e0ries tenim per a dedicar-hi m\u00e9s recursos. No hi ha dubtes sobre aix\u00f2. Potser ens hagu\u00e9s agradat que aix\u00f2 fos d&#8217;una altra manera, per\u00f2 les coses s&#8217;han d&#8217;agafar com venen i a partir d&#8217;aqu\u00ed doncs fer-ho el millor possible.<\/p>\n<p><strong>Vocacionalment, vost\u00e8 combina l&#8217;assist\u00e8ncia m\u00e8dica amb la recerca cient\u00edfica puntera. Ja ho volia fer quan va estudiar Medicina? Que el va portar a especialitzar-se en oncologia?<\/strong><\/p>\n<p>A mi sempre m&#8217;havia agradat que les persones estiguin el millor possible, i quan comences a estudiar Medicina descobreixes les malalties i com tractar-les de la millor manera, sempre conservant la relaci\u00f3 amb el malalt i la humanitat. Quan vaig haver d&#8217;escollir d&#8217;especialitat, vaig decidir escollir l&#8217;oncologia perqu\u00e8 encara hi havia molt per fer. Quan vaig escollir fer oncologia encara no s&#8217;havia seq\u00fcenciat el genoma hum\u00e0, per\u00f2 ja s&#8217;anticipava que hi hauria una revoluci\u00f3 del coneixement pel que fa al genoma hum\u00e0 i a les malalties tumorals. Hi havia tant a fer que em va impressionar molt tot el camp que tenia l&#8217;especialitat i, sobretot, el coratge i l&#8217;esperit de lluita que tenien els malalts. I volia fer aquest doble vessant: tant curar els malalts com treballar en la recerca per poder millorar el pron\u00f2stic d&#8217;aquestes malalties.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Premi Nacional de Recerca, que atorga el Govern de la Generalitat i la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3 (FCRI), reconeix enguany la tasca del Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d&#8217;Oncologia M\u00e8dica de l&#8217;Hospital Universitari Vall d&#8217;Hebron i director del Vall d&#8217;Hebron Institut d&#8217;Oncologia. Tabernero destaca que la recerca cl\u00ednica [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":23189,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[194],"class_list":["post-23188","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23188"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23188\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}