{"id":23218,"date":"2020-07-15T06:30:02","date_gmt":"2020-07-15T04:30:02","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23218"},"modified":"2020-07-15T06:30:02","modified_gmt":"2020-07-15T04:30:02","slug":"viure-al-carrer-comporta-molt-dolor-interior-i-aixo-et-produeix-moltes-sequeles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/15\/viure-al-carrer-comporta-molt-dolor-interior-i-aixo-et-produeix-moltes-sequeles\/","title":{"rendered":"El testimoni d&#8217;en Davide: \u00abViure al carrer \u00e9s molt dolor\u00f3s i deixa moltes seq\u00fceles\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>\u00abM&#8217;aixecava cada dia a les set del mat\u00ed i recorria uns vuit quil\u00f2metres a peu per poder dutxar-me i menjar\u00bb, relata el\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Davide<\/span>\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Andreoli<\/span>. Va estar vivint als carrers de Barcelona durant m\u00e9s de vuit anys i ara, gr\u00e0cies a l&#8217;ajuda de la Fundaci\u00f3 Arrels, t\u00e9 un sostre on acollir-se. Explica que adaptar-se a tenir una casa despr\u00e9s d&#8217;haver estat tants anys vivint al carrer no \u00e9s gens f\u00e0cil. \u00abEm va costar molt adaptar-me a tenir un llit, al principi dormia al sof\u00e0 perqu\u00e8, si no, no podia dormir. Encara ara, despr\u00e9s d&#8217;un any, dormo amb la llum encesa, perqu\u00e8 estava acostumat a dormir amb la llum de les\u00a0faroles\u00a0a la cara\u00bb.<\/p>\n<p>Segons l&#8217;\u00faltim recompte de la Fundaci\u00f3 Arrels, realitzat el passat 14 de maig, 1.239 persones viuen al carrer a la ciutat de Barcelona. I la xifra no ha fet m\u00e9s que augmentar amb els anys. Calculen que en els darrers dotze anys, el nombre de persones que dormen al carrer ha augmentat en un 80%. Aix\u00ed ho recull la Fundaci\u00f3 Arrels a l&#8217;<a href=\"https:\/\/img.arrelsfundacio.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/viure-al-carrer-a-barcelona_informe2020.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">informe <em>Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d&#8217;una ciutat sense llar<\/em><\/a>, un estudi realitzat a partir d&#8217;entrevistes a m\u00e9s de 1.400 persones sense llar durant els darrers quatre anys.<\/p>\n<p>Des de l&#8217;entitat denuncien que el nombre de persones que dormen al carrer \u00e9s tan sols \u00abla punta de l&#8217;iceberg\u00bb, perqu\u00e8 el cens que elaboren no arriba a cobrir la totalitat de la superf\u00edcie de Barcelona i hi ha persones que no volen parlar i no volen donar les seves dades. A m\u00e9s, el sensellarisme no nom\u00e9s inclou les persones que dormen al carrer. Segons Arrels, actualment hi ha 4.200 persones sense llar a la ciutat de Barcelona, 2.171 d&#8217;aquestes estan allotjades en recursos p\u00fablics i privats i 836 viuen en assentaments \u2013 solars, f\u00e0briques, locals en des\u00fas -, un 93% m\u00e9s que l&#8217;any 2015.<\/p>\n<p>\u00abViure al carrer no \u00e9s viure. Comences a pensar i a pensar i caus dins d&#8217;un pou del qual no pots sortir\u00bb, explica el\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Davide<\/span>. \u00abPateixes molt. Viure al carrer comporta molt dolor interior, i aix\u00f2 et produeix moltes seq\u00fceles\u00bb, afegeix. Remarca que el pitjor de viure al carrer \u00e9s la soledat. \u00abEst\u00e0s sol davant el m\u00f3n sencer, ning\u00fa t&#8217;estima..<span class=\"hiddenGrammarError\">. aix\u00f2<\/span> \u00e9s el m\u00e9s dur\u00bb.<\/p>\n<h3>L&#8217;efecte de la COVID-19<\/h3>\n<p>Amb la pand\u00e8mia de la COVID-19, les persones que viuen al carrer s&#8217;han fet m\u00e9s visibles, <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/les-dificultats-de-confinar-se-quan-no-es-te-un-sostre\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">ja que no es podien confinar.<\/a> Tamb\u00e9 tenien dificultats per poder seguir les recomanacions sanit\u00e0ries per prevenir el coronavirus, com rentar-se les mans amb sab\u00f3 o gel antis\u00e8ptic.<\/p>\n<p>Davant l&#8217;emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, l&#8217;Ajuntament de Barcelona va habilitar m\u00e9s de 600 places que han acollit persones que viuen al carrer i persones que vivien en habitacions i albergs per\u00f2 que s&#8217;han quedat sense allotjament amb l&#8217;estat d&#8217;alarma. D&#8217;aquestes 600 places, 160 es mantindran fins a finals d&#8217;any i la resta tancaran al setembre.<\/p>\n<p>Des de la Fundaci\u00f3 Arrels es mostren preocupats per qu\u00e8 passar\u00e0 amb les persones que no tindran on anar quan tanquin els equipaments de l&#8217;Ajuntament. \u00abEsperem que a aquestes persones els hi donin solucions i que no s&#8217;incrementi el nombre de persones que viuen al carrer\u00bb, assenyala Ferran Busquets, director de l&#8217;entitat. Per altra banda, remarca que hi ha moltes persones que no s&#8217;han acollit a aquestes places i que han preferit seguir dormint al carrer. \u00abHi ha persones que tenien por a contagiar-se en espais massificats com el de la Fira de Barcelona\u00bb, explica.<\/p>\n<p>Aquestes persones que no han tingut un lloc segur on confinar-se han quedat m\u00e9s exposades al coronavirus i tamb\u00e9 a situacions d&#8217;abusos i agressions. Des d&#8217;Arrels expliquen que durant les setmanes del confinament total, tres persones que viuen al carrer van ser assassinades, una persona va morir a causa d&#8217;una baralla i una cinquena va morir de manera accidental. A m\u00e9s, tamb\u00e9 es van registrar diverses sancions a persones sense llar per no estar confinades quan, \u00f2bviament, no tenien manera de fer-ho.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, especialment durant les primeres setmanes de confinament, hi ha hagut dificultats per cobrir les necessitats b\u00e0siques de les persones que viuen al carrer, ja que una vintena de recursos per dutxar-se, menjar i descansar han hagut de tancar des de l&#8217;inici de l&#8217;estat d&#8217;alarma perqu\u00e8 no podien complir amb les mesures de seguretat o perqu\u00e8 no tenien suficient personal, ja que hi havia hagut contagis. A aix\u00f2 se li ha sumat que durant el confinament van haver de tancar parcs p\u00fablics, caixers i altres espais on les persones podien resguardar-se a la nit, de manera que les persones sense llar s&#8217;han vist obligades a canviar el seu lloc habitual per dormir.<\/p>\n<h3>Les persones sense llar, cada vegada m\u00e9s joves<\/h3>\n<p>L&#8217;informe presentat per la Fundaci\u00f3 Arrels indica que gaireb\u00e9 la meitat de les persones que viuen al carrer tenen entre 36 i 55 anys i que en els darrers anys ha augmentat el nombre de persones d&#8217;entre 16 i 25, que representa actualment el 13% del total. \u00abAquest increment de persones joves es deu a la complicada situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troben joves tutelats quan compleixen els\u00a0<span class=\"hiddenGreenError\">18<\/span> anys i es queden fora del sistema de protecci\u00f3, sense que se&#8217;ls ofereixi una soluci\u00f3 per a poder desenvolupar la seva vida\u00bb, explica Busquets.<\/p>\n<p>Respecte a l&#8217;origen d&#8217;aquests joves, Arrels destaca que tres quartes parts de les persones d&#8217;entre 16 i 25 anys han migrat des de pa\u00efsos extracomunitaris. \u00danicament el 5% s\u00f3n nascuts a l&#8217;estat espanyol i un 17% s\u00f3n persones migrades des de pa\u00efsos comunitaris. Per aquest motiu, des de l&#8217;entitat assenyalen que haver migrat \u00e9s un factor estructural de vulnerabilitat i exclusi\u00f3, de manera que ser migrant esdev\u00e9 un risc.<\/p>\n<h3>L&#8217;impacte en la salut<\/h3>\n<p>Viure al carrer t\u00e9 un impacte molt gran en la salut i en la vulnerabilitat de les persones. Segons assenyala Ferran Busquets, viure al carrer pot suposar que una persona vegi redu\u00efda la seva vida fins a vint anys de mitjana. \u00abA partir dels sis mesos d&#8217;estar vivint al carrer, es dispara la vulnerabilitat de la persona\u00bb, explica Busquets. Ateses les dades d&#8217;Arrels, entre les persones que fa entre 5 i 7 anys que viuen al carrer un 40% estan en situaci\u00f3 de vulnerabilitat alta.<\/p>\n<p>Segons l&#8217;informe de l&#8217;entitat, gaireb\u00e9 vuit de cada deu persones que viuen al carrer a Barcelona es troben en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat alta o mitjana, que indica que necessiten una intervenci\u00f3\u00a0<span class=\"hiddenGrammarError\">social<\/span>\u00a0des de serveis especialitzats. D&#8217;entre els grups de poblaci\u00f3 amb una vulnerabilitat alta destaquen les persones de m\u00e9s de\u00a0<span class=\"hiddenGreenError\">65<\/span> anys, la meitat de les quals es troben en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat alta, i les persones d&#8217;entre 16 i 25 anys.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, un 32% de les dones i un 28% dels homes que viuen al carrer afirmen tenir algun tipus de malaltia cr\u00f2nica. En els \u00faltims anys, tamb\u00e9 ha augmentat el nombre de persones que viuen al carrer que afirmen tenir una malaltia o trastorn mental que els impedeix viure de manera independent: d&#8217;un 4% el 2016 s&#8217;ha passat a un 9% el 2019. Entre les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat alta la xifra \u00e9s molt m\u00e9s elevada i s&#8217;ha doblat: d&#8217;un 15% el 2016 a un 32% el 2019.<\/p>\n<p>Pel que fa al g\u00e8nere, l&#8217;informe assenyala que les dones que viuen al carrer tenen, proporcionalment, una vulnerabilitat m\u00e9s elevada que els homes. Una dona de cada quatre t\u00e9 vulnerabilitat alta. En aquest sentit, l&#8217;entitat remarca que les dones sense llar pateixen una exclusi\u00f3 residencial menys visible, perqu\u00e8 abans de viure al carrer, \u00abacostumen a buscar altres alternatives, com pisos\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">sobreocupats<\/span>, okupaci\u00f3 d&#8217;habitatges buits, acolliments temporals o acolliment per part de familiars i amics\u00bb. Busquets remarca que tenir una xarxa \u00e9s molt important. \u00abEl suport \u00e9s fonamental. A mesura que es van trencant els lligams que van aguantant a la persona, aquesta cau. Els que tenen la sort de tenir una xarxa poden no arribar al carrer\u00bb, destaca el director d&#8217;Arrels.<\/p>\n<h3>Sortir del sensellarisme<\/h3>\n<p>\u00abSempre he dit que del carrer se&#8217;n pot sortir, per\u00f2 has de voler-ho molt\u00bb, assenyala el\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Davide<\/span>. \u00abEl primer pas \u00e9s tenir un sostre, nom\u00e9s aix\u00ed es pot sortir d&#8217;una situaci\u00f3 de sensellarisme. Despr\u00e9s tamb\u00e9 \u00e9s important con\u00e8ixer gent, tenir amics&#8230; tenir una xarxa que t&#8217;ajudi a tirar endavant\u00bb, explica. Ara col\u00b7labora com a voluntari amb la Fundaci\u00f3 Arrels que, segons diu, s&#8217;ha convertit en la seva \u00abfam\u00edlia\u00bb. \u00abTreballo aqu\u00ed perqu\u00e8 vull ajudar a la gent que ho ha passat tan malament com jo. Vull contribuir al canvi i servir-los d&#8217;ajuda\u00bb, explica el\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Davide<\/span>.<\/p>\n<p>Segons Ferran Busquets, el punt principal per revertir una situaci\u00f3 de sensellarisme \u00e9s l&#8217;habitatge. \u00abAquest \u00e9s el punt de partida, nom\u00e9s aix\u00ed es pot sortir d&#8217;una situaci\u00f3 de sensellarisme\u00bb, remarca. A curt termini, des de l&#8217;entitat es proposa obrir espais petits als barris per acollir persones sense llar que s&#8217;adaptin a les necessitats de les persones usu\u00e0ries. \u00abS&#8217;ha de tenir un coneixement profund de les persones que viuen al carrer i a partir d&#8217;aqu\u00ed, veure com es pot abordar cada situaci\u00f3. Calen solucions espec\u00edfiques per dones, per joves, per persones que fa molts anys que viuen al carrer i tenen una salut molt deteriorada&#8230; cal un donar-hi un suport molt particular en funci\u00f3 de la realitat de cada persona\u00bb, conclou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abM&#8217;aixecava cada dia a les set del mat\u00ed i recorria uns vuit quil\u00f2metres a peu per poder dutxar-me i menjar\u00bb, relata el\u00a0Davide\u00a0Andreoli. Va estar vivint als carrers de Barcelona durant m\u00e9s de vuit anys i ara, gr\u00e0cies a l&#8217;ajuda de la Fundaci\u00f3 Arrels, t\u00e9 un sostre on acollir-se. Explica que adaptar-se a tenir una casa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":23219,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[1056],"class_list":["post-23218","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-sensellarisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23218","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23218"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23218\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}