{"id":23243,"date":"2020-07-16T06:30:11","date_gmt":"2020-07-16T04:30:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23243"},"modified":"2020-07-16T06:30:11","modified_gmt":"2020-07-16T04:30:11","slug":"en-la-ciencia-estem-sotmesos-a-una-precaritzacio-estructural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/16\/en-la-ciencia-estem-sotmesos-a-una-precaritzacio-estructural\/","title":{"rendered":"\u00abEn la ci\u00e8ncia estem sotmesos a una precaritzaci\u00f3 estructural\u00bb"},"content":{"rendered":"

#SinCienciaNoHayFuturo. \u00c9s el hashtag<\/em> amb el qual els treballadors i treballadores de la ci\u00e8ncia porten manifestant-se en les xarxes des de fa diverses setmanes. Per\u00f2 no \u00e9s una protesta nova. La reivindicaci\u00f3 d’una investigaci\u00f3 de qualitat i una aposta clara i rotunda per la ci\u00e8ncia podria qualificar-se ja d’hist\u00f2rica a Espanya.<\/p>\n

La COVID-19 ha posat en evid\u00e8ncia, com en molts altres sectors, la precarietat i l’estat dram\u00e0tic d’un sector vital per a la societat. Passen els anys, passen els governs i, com denuncien els investigadors i investigadores, ning\u00fa fa res. Aix\u00f2 escrivia el cient\u00edfic Luisma Escudero, un actiu seguidor del hashtag<\/em>: \u00abBenvolgut @astro_luque, els problemes que tenim en ci\u00e8ncia s\u00f3n tan greus que, nom\u00e9s amb els tres eixos dels que va parlar, no anem a cap lloc. Si us plau, escolta a les associacions que porten molt de temps identificant i proposant solucions #SinCienciaNoHayFuturo\u00bb.<\/p>\n

En aquesta entrevista es parla amb diversos col\u00b7lectius afectats: PIF Unizar, Investigal, JINTE. Assemblea Dignitat Investigadora UAM, PDDI-UR, Pirates de la ci\u00e8ncia, FPU investiga, CCOO i AEAC.<\/p>\n

Quina \u00e9s la principal dificultat a la qual s’enfronta la ci\u00e8ncia a Espanya?<\/strong><\/p>\n

El sistema presenta multitud de problemes: un finan\u00e7ament esc\u00e0s, exc\u00e9s de burocr\u00e0cia, precaritzaci\u00f3 constant de la situaci\u00f3 dels seus treballadors, endog\u00e0mia, etc. \u00c9s dif\u00edcil assenyalar nom\u00e9s un d’ells com el principal, encara que s\u00ed es poden relacionar entre ells. Probablement, la principal dificultat sigui semblant a la de molts altres sectors productius a Espanya, com el de la cultura, o el de molts sectors de treballadors de base. Estem sotmesos a una precaritzaci\u00f3 estructural, no nom\u00e9s per falta de suport econ\u00f2mic, que \u00e9s una falta molt important si la comparem amb els pa\u00efsos del nostre entorn europeu, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les condicions en qu\u00e8 treballem i per la falta d’oportunitats i de continu\u00eftat del nostre treball en la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Ser cient\u00edfic, ser investigador, arribar a condensar tota una hist\u00f2ria de formaci\u00f3 acad\u00e8mica, d’especialitzaci\u00f3 i de destreses, hauria de ser una de les peces destacades per construir una societat de el coneixement i poder fer front a molts dels reptes que tenim com a societat avui en dia. No obstant aix\u00f2, la realitat mostra que, a Espanya, hem de barallar entre nosaltres per recursos que s\u00f3n sempre insuficients, fins i tot per als afortunats\/es que surten elegits en les diferents convocat\u00f2ries ultra-competitives.<\/p>\n

Estem tancant la porta del futur a persones que han acumulat experi\u00e8ncies molt riques i molt destacades, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia immediata de bloquejar la nostra participaci\u00f3 directa en el futur de la societat. Quan diem que sense ci\u00e8ncia no hi ha futur, el missatge \u00e9s expl\u00edcit. En el fons, es podria dir que el gran problema de la ci\u00e8ncia a Espanya ha estat la deixadesa per part de les administracions, que a m\u00e9s han vingut considerant la injecci\u00f3 de capital econ\u00f2mic en el sistema com una despesa en lloc de veure-ho com el que realment \u00e9s: una inversi\u00f3 que beneficia tota la societat.<\/p>\n

Quan diem que sense ci\u00e8ncia no hi ha futur, el missatge \u00e9s expl\u00edcit. En el fons, es podria dir que el gran problema de la ci\u00e8ncia a Espanya ha estat la deixadesa per part de les administracions<\/p><\/blockquote>\n

Altres dificultats, entre tantes, s\u00f3n els sostres pressupostaris que no deixen marge de maniobra, la divisi\u00f3 del Ministeri que resta efici\u00e8ncia i coordinaci\u00f3 en les decisions pol\u00edtiques i en la pr\u00f2pia gesti\u00f3 i, com no, el coronavirus, un exemple palpable de les mancances de un sistema envellit i precari que, sense una contrapart industrial potent, no \u00e9s capa\u00e7 de produir la vacuna que s\u00ed que podrien comercialitzar pa\u00efsos amb sistemes productius i cient\u00edfics m\u00e9s eficients.<\/p>\n

En el vostre dia a dia, \u00bfquina \u00e9s la principal dificultat a la qual s’enfronten els investigadors\/es predoctorals?<\/strong><\/p>\n

Cal tenir en compte que en l’etapa predoctoral convivim doctorands sense contracte de treball i investigadors predoctorals amb contracte, tots dos amb una problem\u00e0tica similar. Les dificultats a qu\u00e8 s’enfronten els dos pel que fa a les condicions en qu\u00e8 desenvolupen la seva recerca s\u00f3n les mateixes, per\u00f2 el propi sistema deixa en una situaci\u00f3 encara m\u00e9s prec\u00e0ria als que no tenen contracte.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, cal dir que la nostra figura ha experimentat molts problemes, des de l’abs\u00e8ncia inicial d’una regulaci\u00f3 clara als retards en l’aplicaci\u00f3 de l’Estatut del Personal Investigador en Formaci\u00f3 (per exemple, pel que fa a l’actualitzaci\u00f3 salarial, que va romandre sense canvis entre les convocat\u00f2ries de 2013 i l’aprovaci\u00f3 de l’EPIPF el 2019). Un altre dels grans problemes a qu\u00e8 ens enfrontem els investigadors predoctorals \u00e9s la concepci\u00f3 general que som \u00abels becaris\u00bb i, per tant, fa la sensaci\u00f3 que ens costa molt m\u00e9s entendre i fer entendre que som treballadors de ple dret.<\/p>\n

Un dels problemes importants \u00e9s que la ci\u00e8ncia necessita personal en formaci\u00f3. Per poder treballar en un laboratori es necessita persones que organitzen i coordinen equips, per\u00f2, sobretot, personal en formaci\u00f3 que dugui a terme experiments i an\u00e0lisi de les dades. Aquesta comunitat forma un dels cors m\u00e9s importants de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica. S\u00f3n b\u00e0sicament les persones que ocupen la major part del seu temps en els laboratoris. Un dels motors, si no el principal motor de la investigaci\u00f3.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el sistema, tal com est\u00e0 muntat, es basa en espr\u00e9mer a aquestes persones obligant-les a treballar en jornades maratonianes, afectant la seva salut f\u00edsica i mental, i en una grand\u00edssima majoria pagats amb uns sous que s\u00f3n escassos, o fins i tot pot arribar a donar-se la situaci\u00f3 de treballar sense sou, per un suposat amor a la ci\u00e8ncia o una falsa i enganyosa crida a la vocaci\u00f3 cient\u00edfica. El resultat \u00e9s que, en lloc de protegir, cuidar i respectar a aquest grup de persones tan importants per al desenvolupament de la ci\u00e8ncia, \u00e9s un col\u00b7lectiu explotat, marginat i precaritzat.<\/p>\n

Pot arribar a donar-se la situaci\u00f3 de treballar sense sou, per un suposat amor a la ci\u00e8ncia o una falsa i enganyosa crida a la vocaci\u00f3 cient\u00edfica<\/p><\/blockquote>\n

El sistema, tal com funciona, no t\u00e9 gran problema amb plantejar aquest desequilibri. D’una banda, s’ha venut molt b\u00e9 la imatge positiva de la ci\u00e8ncia, principalment a trav\u00e9s de grans programes de divulgaci\u00f3 que s’han convertit en focus de captaci\u00f3 de personal. En aquests programes no s’expliquen les enormes dificultats estructurals contingudes en el desenvolupament de la carrera cient\u00edfica, si no nom\u00e9s aquests aspectes atractius i enlluernadors de la ci\u00e8ncia. D’aquesta manera s’ha aconseguit formar una comunitat interessada i motivada d’estudiants, disposats a comen\u00e7ar una carrera en la ci\u00e8ncia, per\u00f2 sense tenir consci\u00e8ncia dels riscos impl\u00edcits que cont\u00e9 la seva decisi\u00f3.<\/p>\n

A les universitats o els centres de recerca aix\u00f2 els va molt b\u00e9, perqu\u00e8 tenen una gran pedrera de \u00abtreballadors\u00bb (entre cometes, perqu\u00e8 moltes vegades ni tan sols se’ls paga) per sostenir el sistema de recerca. El que no saben, o del que no se’ls informa detalladament, \u00e9s que molts cauran pel cam\u00ed. Uns ho faran per les grans pressions mentals associades a una feina que els explota per\u00f2 alhora els responsabilitza de la seva explotaci\u00f3; altres per no poder mantenir-se econ\u00f2micament; altres per no poder complir les exig\u00e8ncies d’un mercat ultra-competitiu, etc.<\/p>\n

El resultat \u00e9s que el col\u00b7lectiu d’investigadors predoctorals, com hem dit abans, el motor principal que mou el treball en els laboratoris, un col\u00b7lectiu que en ess\u00e8ncia hauria de ser protegit amb suport, amb formaci\u00f3 i amb transfer\u00e8ncia gradual de responsabilitat, s’ha convertit en una de les comunitats m\u00e9s vulnerables en la ci\u00e8ncia i en la societat general.<\/p>\n

A nivell laboral, hi ha quatre fronts oberts despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de l’EPIPF. D’una banda, no estem inclosos en els convenis col\u00b7lectius de les universitats o centres de recerca, el que apuntala la nostra figura com prec\u00e0ria. Aquest fet no ajuda a resoldre les tres reivindicacions laborals dels investigadors predoctorals que s\u00f3n: la indemnitzaci\u00f3 per finalitzaci\u00f3 de contracte; el reconeixement de l’complement d’antiguitat per triennis; i mitjans suficients per a l’exercici de les tasques investigadores.<\/p>\n

\u00c9s aix\u00f2 exactament el que li demanen a Govern?<\/strong><\/p>\n

A el Govern li demanem que entengui que els desafiaments que tenim tots trucant a la porta del present, com el canvi clim\u00e0tic, com el desafiament de la transici\u00f3 a les noves formes de treball en els sectors productius, com el desenvolupament imminent de noves tecnologies i la seva incorporaci\u00f3 a la societat com la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, la remodelaci\u00f3 dels sistemes educatius, o, sense anar m\u00e9s lluny, el desenvolupament de vacunes, com podria ser la pr\u00f2pia vacuna per a la COVID-19, tots aquests desafiaments i molts passen per enfortir el sistema de recerca.<\/p>\n

En qualsevol dels entorns geopol\u00edtics que pensem, com podria ser la Xina, els EUA o la mateixa Europa liderada per Alemanya, les crisis de l’\u00faltima d\u00e8cada han significat un augment de la inversi\u00f3 en recerca. \u00c9s f\u00e0cil entendre per qu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Ning\u00fa pot imaginar que es pugui sortir d’una nova situaci\u00f3 cr\u00edtica, com va ser la crisi de 2008, o l’actual iniciada per la COVID-19, usant velles eines, o precisament mecanismes que directament han estat inefica\u00e7os per prevenir les crisis. Calen nous pensaments, noves relacions, es necessiten noves eines, noves aproximacions, es necessita actuar de forma creativa i innovadora per abordar tots aquests reptes. Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que ofereix la investigaci\u00f3.<\/p>\n

El que resulta paradoxal, fora de tota l\u00f2gica, \u00e9s l’estrat\u00e8gia que ha seguit i v\u00e9nen seguint els diferents governs espanyols. La seva resposta \u00e9s: davant les crisis, menys investigaci\u00f3. Sembla que hi ha la idea dins del sector pol\u00edtic institucional que augmentar el suport al turisme, per exemple, ens traur\u00e0 de les crisis. O al menys \u00e9s un imperatiu urgent. El suport al sector del turisme es pot entendre perqu\u00e8 avui en dia \u00e9s un gran i potent sector de la nostra economia. No fer-ho pot significar que molts treballadors perdin el seu sosteniment, per\u00f2 sobretot que grand\u00edssimes corporacions i empreses hoteleres perdin els seus marges de benefici.<\/p>\n

La resposta que v\u00e9nen donant els diferents governs abans les crisis \u00e9s paradoxal: menys investigaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2 ser\u00edem molt imprudents si no entengu\u00e9ssim alhora que aquest sistema basat en turisme i hostaleria no es va a poder sostenir sol. Forma un ecosistema econ\u00f2mic que, necess\u00e0riament, patir\u00e0 grans modificacions i adaptacions, com acaba de succeir avui en dia a causa de la crisi de la pand\u00e8mia. El turisme, tal com est\u00e0 formulat avui, forma un sistema productiu pensat en condicions socials que ja s\u00f3n terreny de l’immediat passat, mentre que la investigaci\u00f3 sempre obre les portes de el futur.<\/p>\n

Per aix\u00f2 demanem a Govern que vagi augmentant de forma progressiva per\u00f2 immediata seu suport a la investigaci\u00f3, als i les investigadores, no nom\u00e9s amb un augment apreciable de finan\u00e7ament, de contractes i d’estabilitzaci\u00f3 de la carrera investigadora, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb un programa estatal transversal, amb un pacte d’Estat per iniciar la transici\u00f3 necess\u00e0ria del nostre teixit productiu. Sabem que no \u00e9s una reclamaci\u00f3 senzilla, ni un problema menys, per\u00f2 tamb\u00e9 sabem que les condicions laborals i els drets de molt\u00edssima gent van lligades a aix\u00f2. No nom\u00e9s la dels mateixos investigadors, sin\u00f3 la de qui vol poder viure amb una feina estable que quedi ben inserit i cohesionat en un sector productiu adaptat a el futur. Un futur que ja truca a la nostra porta.<\/p>\n

El 2017 hi va haver una gran manifestaci\u00f3 amb el mateix lema: \u00abSense ci\u00e8ncia no hi ha futur\u00bb. No ha millorat res des d’aleshores? Qu\u00e8 ha passat des de llavors fins avui? A part d’un govern nou i de diferent color pol\u00edtic…<\/strong><\/p>\n

La resposta curta seria \u00abpoc\u00bb, o sent realistes \u00abres\u00bb. Cal tenir en compte que aquest problema de la investigaci\u00f3 \u00e9s un problema estructural. No \u00e9s un problema iniciat per un partit pol\u00edtic, o un color espec\u00edfic. \u00c9s una defici\u00e8ncia estructural que Espanya porta a la motxilla des de fa moltes d\u00e8cades. Fent una analogia m\u00e8dica, \u00e9s una \u00abmalaltia cr\u00f2nica\u00bb del nostre pa\u00eds. Els diferents governs han jugat a pintar els seus discursos amb paraules m\u00e9s o menys boniques. Resulta tan obvi que la investigaci\u00f3 \u00e9s una de les claus principals per a \u00abassaltar els cels del futur\u00bb, que al cap pol\u00edtic se li ocorre no fer res m\u00e9s que elogiar el sector de la recerca i de el coneixement. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que s\u00f3n sempre paraules buides.<\/p>\n

Aquestes paraules han vingut acompanyades per retallades i per un deteriorament de les condicions del nostre treball, amb programes infrafinan\u00e7ats. No \u00e9s nom\u00e9s un problema econ\u00f2mic. El resultat d’aquestes defici\u00e8ncies estructurals augmenta la corrupci\u00f3 en forma d’endog\u00e0mia, amiguismes i l’enginyeria d’influ\u00e8ncies. El problema \u00e9s gran i necessita un consens ampli. Potser el sistema pol\u00edtic que treballa amb terminis tan retallats, que a m\u00e9s cada vegada s’estrenyen m\u00e9s i m\u00e9s, vivint en un presentisme que cada vegada es torna m\u00e9s i m\u00e9s perill\u00f3s, amb menys marge de maniobra i menys capacitat d’anticipaci\u00f3, pateixi la seva pr\u00f2pia malaltia.<\/p>\n

Per\u00f2 ni tan sols aquesta altra gran defici\u00e8ncia estructural de la nostra actualitat, que ens accelera en l’instant present aniquilant la possibilitat de reflexionar cap a terminis mitjans o llunyans, justifica que no s’abordi el problema de la investigaci\u00f3, perqu\u00e8, cada dia que passa, la soluci\u00f3 es fa m\u00e9s dif\u00edcil i el cop es preveu m\u00e9s dur. Som una generaci\u00f3 que ha vist explotar diverses bombolles, com la financera i la immobili\u00e0ria de 2008 i 2009, i les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquestes explosions han fet trontollar fins a caure tros a tros a sectors com el de l’arquitectura. Avui un arquitecte ha deixat de ser un professional de prestigi, per esdevenir un treballador precari, moltes vegades despla\u00e7ats a la marginalitat i il\u00b7legalitat dels falsos aut\u00f2noms, havent perdut, com en molts altres casos de treballadors, la majoria de drets laborals.<\/p>\n

L’estat de la ci\u00e8ncia \u00e9s una ‘malaltia cr\u00f2nica’ del nostre pa\u00eds. Els diferents governs han jugat a pintar els seus discursos amb paraules m\u00e9s o menys boniques<\/p><\/blockquote>\n

El sector de la ci\u00e8ncia a Espanya est\u00e0 sotm\u00e8s a molt\u00edssimes tensions, i la bombolla que mant\u00e9 el funcionament pot estar a punt d’explotar. O entenem que necessitem anar traient l’aigua d’aquest vaixell que s’enfonsa, amb un pacte d’estat per la ci\u00e8ncia, que vehiculi el sector productiu amb la investigaci\u00f3, que teula una comunitat d’investigaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s fort i m\u00e9s cohesionada amb els diferents espais socials, o la bombolla explotar\u00e0. El temps es tira a sobre, i ja s\u00f3n massa les explosions que s’han dut per davant les esperances de tantes i tantes fam\u00edlies treballadores a Espanya.<\/p>\n

No crec que ning\u00fa q\u00fcestioni tot aix\u00f2, ni els governs. Llavors, \u00bfper qu\u00e8 no acaba de fer-se? Quina explicaci\u00f3 li donen?<\/strong><\/p>\n

Al que hem comentat m\u00e9s amunt sobre la pr\u00f2pia mec\u00e0nica de l’activitat de la pol\u00edtica d’avui, podr\u00edem afegir que, paradoxalment, el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, que cada vegada \u00e9s m\u00e9s i m\u00e9s tecnol\u00f2gic, no necess\u00e0riament es fa m\u00e9s l\u00f2gic o m\u00e9s raonable. Vivim un temps on fen\u00f2mens com la postveritat guanyen terreny a aquesta veritat de tota la vida, treballada amb cura sota estudis i debats dialogats entre experts i entre les diferents comunitats. El nostre temps tamb\u00e9 \u00e9s un temps de velocitat gaireb\u00e9 infinita, on l’instant es posiciona com l’\u00fanic temps possible. No hi ha altra cosa m\u00e9s important que el \u00abara\u00bb o el \u00abja\u00bb. La pol\u00edtica institucional \u00e9s un exemple d’aquesta pressi\u00f3 per la immediatesa.<\/p>\n

En aquests contextos, on la veritat es comen\u00e7a a entendre com un producte m\u00e9s de mercat, venudes al millor postor, on la reflexi\u00f3 detinguda no es contempla com a possible, no \u00e9s tan estrany contemplar com un aparent suport a la investigaci\u00f3 esdev\u00e9 un continuat i hist\u00f2ric i efectiu plantada a la investigaci\u00f3. En el cas de pa\u00efsos com EUA, amb Trump al seu cap, aquest desvergonyiment es converteix en un xou medi\u00e0tic m\u00e9s que en una altra cosa, perqu\u00e8 ning\u00fa nega el gran suport que hi ha als EUA a la investigaci\u00f3 en ci\u00e8ncia (\u00e9s un dels pilars fonamentals de la seva economia).<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, en el nostre territori, l’abast d’aquestes noves formes de vida regides per la immediatesa, els rumors, la pantomima medi\u00e0tica o l’etern xou, poden afectar molt m\u00e9s a l’entorn d’investigaci\u00f3, que, com d\u00e8iem abans, pateix de defici\u00e8ncies estructurals de llarg recorregut. Com a pa\u00eds, som molt m\u00e9s vulnerables a aquest tipus de noves agressions actuals. Per\u00f2 per aix\u00f2 mateix haur\u00edem de ser m\u00e9s conscients i m\u00e9s seriosos davant aquest greu problema. No ens podem permetre banalitzar el problema de la ci\u00e8ncia, perqu\u00e8 especialment nosaltres ens hi juguem molt com a societat.<\/p>\n

El ministre Pedro Duque tamb\u00e9 s’ha sumat al hashtag<\/em>. \u00bfS’ha posat en contacte amb vost\u00e8s?<\/strong><\/p>\n

No. Aquest tipus de declaracions no valen precisament perqu\u00e8 s\u00f3n l’\u00fanica cosa que, any rere any, s’ha rebut de qualsevol govern. D’aquesta i dels anteriors. Les declaracions s\u00f3n promeses de futur, bones paraules vestides amb bones intencions. Per\u00f2, fent el nostre propi context de la immediatesa que viuen els pol\u00edtics, volem que aquest greu i hist\u00f2ric problema entre dins del seu terreny de joc. Sabem que qualsevol mesura que pretengui abordar aquest enorme problema ha de ser de llarg recorregut. S’ha de construir un full de ruta detallada, per\u00f2 les nostres paraules ja no poden ser desviades cap a un futur que mai arriba. Ja nom\u00e9s ens val entrar a les seves agendes setmanals, entrar en els debats dels plens parlamentaris, entrar a la immediatesa que habita la pol\u00edtica, per\u00f2 que decideix nostres futurs. No hi ha altra opci\u00f3.<\/p>\n

\u00bfCaldria apropar d’alguna manera m\u00e9s la ci\u00e8ncia a la societat? En el sentit que la gent comprengui realment per qu\u00e8 \u00e9s tan important la investigaci\u00f3 cient\u00edfica.<\/strong><\/p>\n

Aquesta ha de ser una de les l\u00ednies principals de lluita i de conscienciaci\u00f3. I no es limita a implementar cicles de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica per captar nova m\u00e0 d’obra, en molts casos prec\u00e0ria, com d\u00e8iem. \u00c9s important destacar que la ci\u00e8ncia no \u00e9s nom\u00e9s una activitat realitzada per cient\u00edfics. La ci\u00e8ncia \u00e9s de tots. Es finan\u00e7a principalment amb diners p\u00fablics de tots els contribuents, i aix\u00f2 es fa perqu\u00e8 \u00e9s un b\u00e9 p\u00fablic. Molt\u00edssims dels aven\u00e7os de la investigaci\u00f3 reverteixen en nous coneixements que tots fem servir. Ning\u00fa pensaria que escriure i llegir \u00e9s un valor, per exemple, dels escriptors, sin\u00f3 que els escriptors escriuen llibres que el p\u00fablic general llegeix i tots dos es beneficien d’aquesta interacci\u00f3 m\u00fatua.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia \u00e9s de tots. Es finan\u00e7a principalment amb diners p\u00fablics de tots els contribuents, i aix\u00f2 es fa perqu\u00e8 \u00e9s un b\u00e9 p\u00fablic. El problema de la ci\u00e8ncia \u00e9s que potser s’entengui com una activitat d’elits, o nom\u00e9s d’experts<\/p><\/blockquote>\n

El problema de la ci\u00e8ncia \u00e9s que potser s’entengui com una activitat d’elits, o nom\u00e9s d’experts. Per descomptat que els experts tenen molt, tant, que dir en la ci\u00e8ncia i en la investigaci\u00f3, ning\u00fa ho posa en q\u00fcesti\u00f3. Sense expertes no hi ha desenvolupament de la ci\u00e8ncia. Per\u00f2 el p\u00fablic general tamb\u00e9 pot participar de la ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3. Per exemple, hi ha societats d’astronomia amateur que col\u00b7laboren amb centres o programes d’investigaci\u00f3. Tamb\u00e9 hi ha laboratoris ciutadans de qu\u00edmica i biologia que serveixen d’enlla\u00e7 entre els centres d’investigaci\u00f3 per revisar possibles problemes de salubritat p\u00fablica. La ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3 s\u00f3n un b\u00e9 p\u00fablic que tots i totes podem utilitzar. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental, tot i que hem avan\u00e7at respecte de l’imaginari col\u00b7lectiu que existia sobre els investigadors, com cient\u00edfics bojos, i existint una major consci\u00e8ncia de la poblaci\u00f3 respecte a la import\u00e0ncia de la investigaci\u00f3, aquesta no \u00e9s suficient.<\/p>\n

No nom\u00e9s cal que la gent comprengui la import\u00e0ncia de la investigaci\u00f3 com a font de coneixement i com una cosa que tingui una potencial utilitat en un mitj\u00e0-llarg termini; sin\u00f3 que a m\u00e9s la gent ha de ser conscient, i m\u00e9s despr\u00e9s d’aquesta crisi, que una injecci\u00f3 moment\u00e0nia de recursos econ\u00f2mics no va a solucionar res, que la investigaci\u00f3 requereix d’una inversi\u00f3 fluida i constant al llarg de el temps, que garanteixi el correcte desenvolupament dels projectes d’investigaci\u00f3 -que en ci\u00e8ncia, per exemple, consumeixen una enorme quantitat de recursos-, assegurant la seva continu\u00eftat en el temps. Tampoc hem d’oblidar-nos que aquesta inversi\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria no nom\u00e9s per l’anteriorment citat, sin\u00f3 perqu\u00e8 els treballadors i treballadores de recerca tinguin unes condicions laborals dignes i no prec\u00e0ries.<\/p>\n

Saber proporciona poder, i poder transferir aquest poder a la ciutadania tamb\u00e9 \u00e9s una responsabilitat dels experts i els investigadors. Empoderar la ciutadania fent-la part\u00edcip de la investigaci\u00f3 ha de ser una de les nostres preocupacions. En realitat, hi ha una frontera difusa entre ciutadania i comunitat experta cient\u00edfica, perqu\u00e8 el futur de la ci\u00e8ncia dep\u00e8n de la ciutadania. Per\u00f2 no nom\u00e9s el futur, sin\u00f3 tamb\u00e9 el present.<\/p>\n

Aquestes manifestacions sabem que no arribaran molt lluny si no aconseguim que la ciutadania general les recolzi, les entengui i les faci seva. Per descomptat, aix\u00f2 nom\u00e9s pot passar si entenem que sense ciutadania no hi ha ci\u00e8ncia, que els laboratoris i la investigaci\u00f3 s\u00f3n espais per compartir p\u00fablicament, i que a m\u00e9s, fer-ho aix\u00ed significar\u00e0 fer millor ci\u00e8ncia, m\u00e9s cohesionada, m\u00e9s diversa i m\u00e9s enriquidora. Entendre la investigaci\u00f3 com una activitat d’elits redueix les seves possibilitats, perqu\u00e8 la circumscriu a un espai merament econ\u00f2mic.<\/p>\n

Si ampliem els dominis de la investigaci\u00f3 cap a la cultura general, l’educaci\u00f3 i la responsabilitat ciutadana, la repercussi\u00f3 de la innovaci\u00f3 i el desenvolupament de coneixement tindr\u00e0 menys l\u00edmits i servir\u00e0 per augmentar i eixamplar les nostres capacitats democr\u00e0tiques. Tots sabem que aquest \u00e9s tamb\u00e9 un dels reptes immediats del nostre futur m\u00e9s proper. Finalment, cal conscienciar la gent que la investigaci\u00f3 no abasta \u00fanicament les ci\u00e8ncies naturals, les ci\u00e8ncies socials no s\u00f3n una excepci\u00f3 i la tasca que compleixen els investigadors i investigadores d’aquestes branques de coneixement s\u00f3n tan importants com la que realitzen els metges , bi\u00f2logues, f\u00edsics, qu\u00edmiques etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

#SinCienciaNoHayFuturo. \u00c9s el hashtag amb el qual els treballadors i treballadores de la ci\u00e8ncia porten manifestant-se en les xarxes des de fa diverses setmanes. Per\u00f2 no \u00e9s una protesta nova. La reivindicaci\u00f3 d’una investigaci\u00f3 de qualitat i una aposta clara i rotunda per la ci\u00e8ncia podria qualificar-se ja d’hist\u00f2rica a Espanya. La COVID-19 ha posat […]<\/p>\n","protected":false},"author":358,"featured_media":23247,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[10],"class_list":["post-23243","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-ciencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/358"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23243"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23243\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}