{"id":23357,"date":"2020-07-22T06:30:51","date_gmt":"2020-07-22T04:30:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23357"},"modified":"2020-07-22T06:30:51","modified_gmt":"2020-07-22T04:30:51","slug":"23357-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/22\/23357-2\/","title":{"rendered":"\u00abSense una atenci\u00f3 prim\u00e0ria i una salut p\u00fablica forta, la nova onada del virus ser\u00e0 igual o pitjor que la primera\u00bb"},"content":{"rendered":"

Pedro Gull\u00f3n (Madrid, 1988) \u00e9s epidemi\u00f2leg i especialista en medicina preventiva i salut p\u00fablica i Javier Padilla (Madrid, 1983) \u00e9s metge de fam\u00edlia. En plena pand\u00e8mia del coronavirus, han escrit el llibre Epidemiocracia: Nadie est\u00e1 a salvo si no estamos todos a salvo,<\/em>\u00a0editat per Capit\u00e1n Swing. El llibre reflexiona al voltant de la pand\u00e8mia del coronavirus per\u00f2 tamb\u00e9 sobre les pand\u00e8mies passades i les causes i els contextos socials i pol\u00edtics que propicien el sorgiment d’aquestes. La principal tesi que defensen els autors \u00e9s que les epid\u00e8mies s\u00ed que distingeixen de classes socials. \u00abLes persones de classes socials menys benestants tenen m\u00e9s susceptibilitat a patir el coronavirus, perqu\u00e8 tenen treballs m\u00e9s precaris, viuen en habitatges m\u00e9s precaris, tenen pitjors condicions de vida i, per tant, estan m\u00e9s exposades a contraure el virus. A m\u00e9s, tenen major vulnerabilitat m\u00e8dica\u00bb, assenyala Gull\u00f3n.<\/p>\n

El llibre apareix el juny de 2020 amb l’impacte de la COVID-19 per\u00f2, feia temps que an\u00e0veu amb la idea d’escriure una cosa aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Javier Padilla: El llibre va ser un enc\u00e0rrec editorial del dia 10 de mar\u00e7, quan aix\u00f2 comen\u00e7ava a posar-se malament. El dia 13 ja ten\u00edem un esquema, sempre mirant a la idea que no fos un llibre de la conjuntura, sin\u00f3 mirant a epid\u00e8mies passades, escrit en el context en qu\u00e8 estem per\u00f2 plantejant tamb\u00e9 cap a epid\u00e8mies futures.<\/p>\n

Pedro Gull\u00f3n: Acostumem a dir que \u00e9s un llibre sobre el coronavirus per\u00f2 no tem\u00e0ticament. No volem que sigui un llibre sobre el coronavirus sin\u00f3 sobre totes les epid\u00e8mies i sobre tot el que ha anat passant. De fet, moltes coses i informaci\u00f3 s\u00f3n pensaments que ja an\u00e0vem arrossegant d’abans, la qual cosa facilitava molt la tasca. En una situaci\u00f3 normal, escriure un llibre en tres mesos \u00e9s pr\u00e0cticament impossible, per\u00f2 molta informaci\u00f3 i idees ja les ten\u00edem.<\/p>\n

Una de les idees que defenseu \u00e9s que les pand\u00e8mies s\u00f3n m\u00e9s problemes socials que m\u00e8dics. Per qu\u00e8? Quins s\u00f3n, en aquest sentit, les causes de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

J: Aquesta idea va tamb\u00e9 lligada a la idea que les malalties s\u00f3n m\u00e9s problemes socials que m\u00e8dics, en termes generals o, almenys, pel que fa a les causes. Podr\u00edem al\u00b7ludir a tres causes fonamentals per veure d’on sorgeixen situacions com les pand\u00e8mies actuals. D’una banda, l’increment de la invasi\u00f3 d’ecosistemes, que s’ha produ\u00eft molt especialment en els \u00faltims quaranta anys, en els anys vuitanta, que es produeix una intensificaci\u00f3 dels processos de contacte entre humans i animals que potser no es donaven pr\u00e8viament i que afavoreixen l’aparici\u00f3 de malalties en humans. D’altra banda, un tema m\u00e9s d’expansi\u00f3 com seria la popularitzaci\u00f3 dels transports massius a grans dist\u00e0ncies, no solament pel turisme sin\u00f3 per temes relacionats amb els negocis. I despr\u00e9s hi ha un aspecte relacionat m\u00e9s amb la resposta que donem, que \u00e9s la comptant pressi\u00f3 sobre els sistemes p\u00fablics de salut, que fa que hi hagi pa\u00efsos en els quals es dificulta la capacitat de resposta a situacions com l’actual. Serien tres aspectes fonamentals que ajuden a veure una mica el marc.<\/p>\n

P: Volem allunyar-nos del determinisme. Aix\u00f2 que hem anomenat en el llibre ‘substrat epid\u00e8mic’, que es resumeix en aquests tres factors que ha explicat el Javier, \u00e9s com entenem que sorgeixen les pand\u00e8mies a partir dels anys vuitanta i m\u00e9s espec\u00edficament en el segle XXI. Per\u00f2 pand\u00e8mies, n’hi ha hagut i n’hi ha ara i n’hi haur\u00e0, i cadascuna t\u00e9 el seu context espec\u00edfic i el seu propi substrat epid\u00e8mic.<\/p>\n

Una altra de les tesis principals del vostre llibre \u00e9s que les epid\u00e8mies s\u00ed que distingeixen de classes socials. Qu\u00e8 us porta a sostenir aquesta idea quan el que hem sentit aquests mesos \u00e9s que el coronavirus no ent\u00e9n de classes socials?<\/strong><\/p>\n

P: La idea de mostrar que el virus no entenia de classes socials partia d’una premissa que \u00e9s positiva, que \u00e9s mostrar la interdepend\u00e8ncia i la vulnerabilitat humana cap a la malaltia, per\u00f2 estava ignorant gran part de la figura. Aix\u00f2 ho podia dir igual un futbolista de Reial Madrid en un xalet de 300 m\u00b2, on si un era positiu podia a\u00efllar-se b\u00e9 de la fam\u00edlia, i l’escoltava de la mateixa forma una caixera de supermercat que ha de seguir treballant durant el confinament, veient a persones tot el dia, i tornant a casa i segurament havent de seguir cuidant d\u2019un familiar i convivint en un pis de 40 m\u00b2 5 o 6 persones. Si analitzem aquestes caracter\u00edstiques podem veure, doncs, com el virus s\u00ed que ent\u00e9n de classes socials i aix\u00f2 \u00e9s a tres nivells. Un d’ells \u00e9s la susceptibilitat m\u00e9s gran a contraure la malaltia. Les persones de classes socials menys benestants tenen m\u00e9s susceptibilitat a patir-la perqu\u00e8 tenen treballs m\u00e9s precaris, viuen en habitatges m\u00e9s precaris, tenen pitjors condicions de vida i, per tant, estan m\u00e9s exposades a contraure el virus. El segon \u00e9s que, a m\u00e9s, tenen major vulnerabilitat m\u00e8dica. Qui s\u00f3n les persones que tenen m\u00e9s vulnerabilitat en termes de possible mortalitat o conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s negatives? Doncs les persones que tenen una malaltia pulmonar obstructiva cr\u00f2nica, les persones amb diabetis, malalties cardiovasculars… Curiosament, totes aquestes malalties segueixen un patr\u00f3 social, de manera que les classes menys benestants tamb\u00e9 tenen m\u00e9s risc a agafar la malaltia, a les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e8diques de la malaltia i tamb\u00e9 m\u00e9s risc a les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques de la crisi derivada de la pand\u00e8mia. El virus ent\u00e9n de classes socials a molts nivells.<\/p>\n

La crisi sanit\u00e0ria de la COVID-19 est\u00e0 generant una important crisi econ\u00f2mica i social. Una precedeix a les altres o estan totes interrelacionades?<\/strong><\/p>\n

J: En el llibre fem refer\u00e8ncia al concepte de ‘crisi matrioska’, com unes dimensions de la crisi que contenen altres. S\u00ed que podem dir que hi ha una certa concatenaci\u00f3 o cronologia de com hem anat entenent-les, per\u00f2 totes estan relacionades. S\u00ed que \u00e9s cert que primer hem passat per una crisi sanit\u00e0ria, despr\u00e9s s’ha parlat de l’impacte que tindria la crisi econ\u00f2mica posterior, i ara tamb\u00e9 hi ha certes an\u00e0lisis que inclouen tamb\u00e9 l’exist\u00e8ncia d’una crisi ecol\u00f2gica que travessa totes les altres, inclosa amb una crisi de cures que s’ha fet molt evident en l’\u00e8poca del confinament. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que tinguin una cronologia, sin\u00f3 que s’estan relacionant en tot moment entre si. Crec que \u00e9s molt important ser conscients que no podem donar nom\u00e9s una resposta sanit\u00e0ria a una crisi com la de les circumst\u00e0ncies actuals, perqu\u00e8 llavors estar\u00edem menyspreant la necessitat de resposta econ\u00f2mica, social, ecol\u00f2gica… la resposta ha de ser completament transversal, amb efectes que interaccionin amb la crisi ecol\u00f2gica, la crisi social, amb la crisi de cures… perqu\u00e8 si no, ens quedarem amb una resposta molt superficial i que, a m\u00e9s, acabar\u00e0 impactant de manera preferent nom\u00e9s en sectors molt concrets de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil que una crisi que porta mort i pobresa ens faci\u00a0 millors persones.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 es comenta que hi haur\u00e0 un abans i un despr\u00e9s de la COVID-19. Pot la pand\u00e8mia comportar un canvi profund en les estructures econ\u00f2miques i socials?<\/strong><\/p>\n

J: L’altre dia vaig llegir una entrevista a Naomi Klein on deia que no \u00e9s que situacions com l’actual per se fossin elements de canvis d’\u00e8poca, per\u00f2 que els canvis d’\u00e8poca es donaven en situacions com l’actual. \u00c9s clar que res canviar\u00e0 nom\u00e9s pel que ha passat, per\u00f2 s’obre un escenari de canvi i aix\u00f2 sembla indubtable. No haur\u00edem tingut un ingr\u00e9s m\u00ednim vital a l’estat espanyol si no hagu\u00e9s produ\u00eft la pand\u00e8mia. D’aquesta manera, es pot evidenciar que hi ha coses que estaven presents per poder canviar. El que passi en l’\u00e0mbit europeu ser\u00e0 un element bastant determinant de fins a quin punt ens pot influir en les nostres vides di\u00e0ries els canvis posteriors que tinguin lloc. Despr\u00e9s, hi ha altres elements que estan relacionats amb el tema dels transports. Sembla que hi ha discursos que vaticinen un canvi total en els elements del turisme. El turisme com a element de consum, el turisme massiu, canviar\u00e0, perqu\u00e8 l’emerg\u00e8ncia ecol\u00f2gica en la qual ens trobem far\u00e0 que canvi\u00ef. Una altra cosa \u00e9s que hagi de canviar per aix\u00f2 o que seguim alimentant-ho fins a un moment en el qual hagi de canviar per circumst\u00e0ncies materials m\u00e9s notables. Jo no seria tan determinista de relacionar la COVID-19 com a element de canvi; s\u00ed que seria m\u00e9s determinista en relacionar la COVID amb l\u2019espai en el qual pot oc\u00f3rrer un canvi, o no.<\/p>\n

P: De fet, fent refer\u00e8ncia a un dels mantres que tamb\u00e9 es diu, que \u00e9s que ‘aquesta crisi ens far\u00e0 millors’, una frase que sol repetir en Javier en algunes entrevistes \u00e9s que \u00e9s dif\u00edcil que una crisi que porta mort i pobresa ens faci millors persones.<\/p>\n

Tenim un problema si l’\u00fanica manera que tenim de pensar un futur sense cotxes \u00e9s una pand\u00e8mia. O si l’\u00fanica manera que tenim de pensar en l’assoliment de certes conquestes socials \u00e9s una situaci\u00f3 amb centenars de milers de morts i amb una crisi econ\u00f2mica posterior que devastar\u00e0 a milers de fam\u00edlies.<\/p><\/blockquote>\n

El confinament va millorar la qualitat de l’aire, fet que es va notar en el medi ambient. Haurem apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3 o aix\u00f2 haur\u00e0 estat nom\u00e9s un miratge?<\/strong><\/p>\n

J: Mentre no canvi\u00efn les causes fonamentals, que s\u00f3n les que fan que estiguem en un model econ\u00f2mic concret, no canviar\u00e0 res. Jo crec que tenim un problema si l’\u00fanica manera que tenim de pensar un futur sense cotxes \u00e9s una pand\u00e8mia. O si l’\u00fanica manera que tenim de pensar en l’assoliment de certes conquestes socials \u00e9s una situaci\u00f3 amb centenars de milers de morts i amb una crisi econ\u00f2mica posterior que devastar\u00e0 a milers de fam\u00edlies. Crec que cal pensar en futurs que vagin a part de grans xocs d’aquest tipus, perqu\u00e8 s\u00f3n futurs que, a m\u00e9s, ja s’estan plantejant. S\u00ed que \u00e9s cert que una situaci\u00f3 com l’actual pot obrir la finestra a una situaci\u00f3 m\u00e9s favorable, per\u00f2 les propostes ja hi eren.<\/p>\n

P: \u00c9s que, de fet, si no atenem aquestes propostes, la ‘nova normalitat’ s’assembla a la vella normalitat per\u00f2 amb mascaretes, sense cap mena de canvi m\u00e9s enll\u00e0. En el llibre parlem tamb\u00e9 de la qualitat de l’aire. Hi ha moltes opcions pol\u00edtiques que es duen debatent des de fa temps respecte a un urbanisme saludable. Ara potser haur\u00edem d’aprofitar aquesta oportunitat per treure-les al debat p\u00fablic. Ara \u00e9s el moment de treure totes aquestes batalles que es portaven parlant des de fa temps.<\/p>\n

La gesti\u00f3 pol\u00edtica de la crisi sanit\u00e0ria de la COVID-19 ha estat diferent en els diferents pa\u00efsos. Penseu que les actuacions unilaterals s\u00f3n efica\u00e7os o hagu\u00e9s estat millor un abordatge multilateral?<\/strong><\/p>\n

J: Jo crec que no hi ha un abordatge unilateral real, perqu\u00e8 encara que hi hagi una certa il\u00b7lusi\u00f3 que cada un t\u00e9 sobirania per fer el que vulgui, a la pr\u00e0ctica no \u00e9s aix\u00ed. S’han vist casos com el de Su\u00e8cia, per exemple, en qu\u00e8 es va decidir prendre una mesura diferent dels altres. Pensaven que anaven a tenir capacitat per mantenir l’activitat econ\u00f2mica, per\u00f2 en un m\u00f3n globalitzat en el qual hi ha una interconnexi\u00f3 entre els diversos actors, si els actors paren, tu tamb\u00e9 has de parar, perqu\u00e8 est\u00e0s pedalant sense cadena, per dir-ho d’alguna manera, no vas enlloc. El que est\u00e0 clar \u00e9s que si es pensa en \u00e0mbits com la Uni\u00f3 Europea o l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut com a \u00e0mbits amb capacitat de governar i de desenvolupament de pol\u00edtiques comunes, aquestes institucions s’han de posar en relleu en situacions com aquestes. L’OMS ha sortit malparada d’aquesta pand\u00e8mia, no tant per les seves mesures o no mesures, sin\u00f3 perqu\u00e8 la gent ha vist que \u00e9s una entitat amb molt poca capacitat d’execuci\u00f3.<\/p>\n

Jo crec que la unilateralitat en realitat no existeix, sin\u00f3 que el que fan els pa\u00efsos \u00e9s intentar navegar dins d’aquestes interconnexions, intentant adaptar la resposta majorit\u00e0ria al context propi. Per\u00f2 la majoria de les respostes que s’han donat en els diferents pa\u00efsos han estat relativament similars, \u00e9s a dir, cadasc\u00fa ha tancat part de l’activitat econ\u00f2mica, l’ha anat obrint quan ha cregut que la situaci\u00f3 estava millor… i despr\u00e9s, aspectes comuns com la circulaci\u00f3 de persones en els diferents pa\u00efsos s’han anat pactant. Aix\u00ed que jo crec que l’entorn material d’interdepend\u00e8ncia i connexi\u00f3 entre les diferents regions \u00e9s el que ha fet que la resposta no sigui tan unilateral com pugui semblar i com alguns pa\u00efsos han intentat vendre.<\/p>\n

Seguint aquesta mateixa l\u00ednia, amb el que comentaves de l’OMS, creieu que calen estructures internacionals m\u00e9s forts i potents?<\/strong><\/p>\n

P: Est\u00e0 clar que el paper de l’OMS ha deixat bastant de desitjar, en el sentit de quina capacitat t\u00e9 per coordinar. Ja no nom\u00e9s pel que fa a la capacitat executiva, sin\u00f3 en la cooperaci\u00f3 entre els pa\u00efsos i l’ajuda humanit\u00e0ria necess\u00e0ria en la resposta al coronavirus o en intentar que la resposta sigui ja no nom\u00e9s amb elements comuns, sin\u00f3 amb just\u00edcia global. Hem arribat al moment en qu\u00e8 m\u00e9s necessit\u00e0vem en el m\u00f3n l’OMS, perqu\u00e8 tenim un sistema global que genera pand\u00e8mies, per\u00f2 que despr\u00e9s no \u00e9s capa\u00e7 de respondre globalment a elles. Arribem a aquest moment amb una OMS molt afeblida i que surt, a m\u00e9s, ferida gaireb\u00e9 de mort, quan una de les pot\u00e8ncies mundials m\u00e9s importants, com s\u00f3n els Estats Units, decideix retirar tot el seu finan\u00e7ament i veiem com, de mica en mica, aquest finan\u00e7ament p\u00fablic, que t\u00e9 l’element de control democr\u00e0tic i rendici\u00f3 de comptes, \u00e9s substitu\u00eft per capital privat.<\/p>\n

Ens hem trobat amb una emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria certament, per\u00f2, en realitat hi ha emerg\u00e8ncies cada dia en moltes parts de m\u00f3n, ja siguin de pobresa, econ\u00f2miques, mediambientals o de drets humans.<\/strong><\/p>\n

J: En el cas del coronavirus penso que hi ha dues singularitats. D’una banda, l’escala. Quan va oc\u00f3rrer l’epid\u00e8mia de l’Ebola va ser un problema que ens va incumbir nom\u00e9s en el moment en qu\u00e8 va saltar les fronteres i va arribar a Europa, Estats Units… per l’altra, el que est\u00e0 clar en aquest cas \u00e9s que s’ha produ\u00eft una saturaci\u00f3 dels serveis. Aquesta emerg\u00e8ncia de salut p\u00fablica en l’\u00e0mbit global ha aconseguit saturar tots els sistemes sanitaris p\u00fablics de tots els pa\u00efsos. Aquesta \u00e9s una cosa molt notable. No vol dir que no hi hagi grans emerg\u00e8ncies socials que tinguin impacte en la salut, per\u00f2 tenen capacitat per saturar societats, digu\u00e9ssim, no serveis. La taxa de pobresa que tenim a Espanya, per exemple, segurament tingui a llarg termini una repercussi\u00f3 en la poblaci\u00f3 tremendament elevada. La singularitat de la pand\u00e8mia \u00e9s que ha vingut r\u00e0pidament, de cop arriba i satura els sistemes sanitaris, i tenim molt poques eines per enfrontar-nos a ella. Contra la pobresa s\u00ed que tenim eines per fer-ho, una altra cosa \u00e9s que no es duen a terme. Contra aix\u00f2 no ten\u00edem eines per fer-hi front m\u00e9s que quedar-nos a casa nostra. La repercussi\u00f3 que ha tingut aix\u00f2 sobre la mateixa din\u00e0mica del sistema ha estat tremendament forta.<\/p>\n

Aquesta emerg\u00e8ncia de salut p\u00fablica en l’\u00e0mbit global ha aconseguit saturar tots els sistemes sanitaris p\u00fablics de tots els pa\u00efsos.<\/p><\/blockquote>\n

En el llibre parleu de l’era de l\u00bbAntropoc\u00e8’, l’\u00e8poca en qu\u00e8 l’activitat humana ha comen\u00e7at a generar efectes massius a escala mundial. La capacitat de transformar els ecosistemes per part dels \u00e9ssers humans \u00e9s l’element caracter\u00edstic de la nostra \u00e8poca hist\u00f2rica?<\/strong><\/p>\n

P: En el llibre intentem allunyar-nos d’aquesta frase que s’ha repetit tant aquests mesos, que diu que \u00abel virus som nosaltres\u00bb, l’\u00e9sser hum\u00e0. Aquest punt de vista ecologista ha estat una an\u00e0lisi que han fet moltes persones, que diuen que hi ha una relaci\u00f3 amb la crisi ecol\u00f2gica i la crisi que vivim ara. En el llibre intentem virar del concepte ‘antropoc\u00e8’, des del qual \u00e9s l’\u00e9sser hum\u00e0 el que modifica l’entorn, al concepte ‘capitaloc\u00e8: \u00e9s l’\u00e9sser hum\u00e0, s\u00ed, per\u00f2 amb les circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques i el sistema econ\u00f2mic existent, en aquest cas el capitalisme, el qual provoca aquesta situaci\u00f3 d’invasi\u00f3 d’ecosistemes, que v\u00e9nen accelerades des dels anys vuitanta, quan els pactes de Washington i el nou liberalisme provoca una acceleraci\u00f3 encara m\u00e9s alta de l’economia. En el context actual, les pand\u00e8mies no es poden intentar analitzar sense plantejar-les des del sistema econ\u00f2mic en el qual vivim els \u00e9ssers humans, aquest ‘capitaloc\u00e8’.<\/p>\n

Pel que fa a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, creieu que s’ha fet prou per potenciar-la durant aquesta crisi?<\/strong><\/p>\n

J: L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria t\u00e9 una crisi que no \u00e9s conjuntural, \u00e9s estructural, des de fa d\u00e8cades. Est\u00e0 clar que el que no s’ha fet en una situaci\u00f3 de crisi \u00e9s canviar la tend\u00e8ncia del que s’ha anat fent en les d\u00e8cades anteriors. S\u00ed que crec que, almenys en la part final de la crisi, hi ha hagut una certa revaloritzaci\u00f3 del seu paper i un cert reconeixement i presa de consciencia de que sense una atenci\u00f3 prim\u00e0ria forta, el sistema no va enlloc. Per\u00f2 b\u00e9, \u00e9s que salut p\u00fablica i atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que s\u00f3n els punts centrals des d’on s’hauria d’aixecar la resposta al coronavirus des d’un sistema de salut com el nostre, s\u00f3n els sectors que m\u00e9s retallades han sofert en l’\u00faltima d\u00e8cada. Llavors, \u00e9s l\u00f2gic que la resposta que hagin pogut donar hagi estat m\u00e9s debilitada. Est\u00e0 clar que sense una atenci\u00f3 prim\u00e0ria i una salut p\u00fablica forta tornar\u00e0 a venir una nova onada del virus que ser\u00e0 igual o pitjor que l’anterior.<\/p>\n

Recentment, parlant amb companyes de Barcelona, em van comentar que estaven molt emprenyades perqu\u00e8 estaven fent que elles fessin l’estudi de contactes, a m\u00e9s d’estar atenent els casos de COVID, les patologies habituals, les patologies que s’han agreujat amb el confinament i les que estan sorgint ara amb la crisi econ\u00f2mica posterior a la sanit\u00e0ria. Est\u00e0 clar que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria seguir\u00e0 fent aig\u00fces, seguir\u00e0 aguantant com pugui. Hi ha coses que s’han anat millorant, com \u00e9s la capacitat diagn\u00f2stica en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria o el nombre de personal en salut p\u00fablica, per\u00f2 segueix sent insuficient amb la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

P: En el llibre parlem de potenciar l’invisible i flexibilitzar el r\u00edgid. Potenciar l’invisible \u00e9s potenciar l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i la salut p\u00fablica com a valors propis de sistema, entendre que el nostre sistema nacional de salut ha de pivotar sobre ells. I flexibilitzar el r\u00edgid \u00e9s perqu\u00e8 creiem que haur\u00edem tamb\u00e9 de fugir de muntar llits d’UCI nom\u00e9s perqu\u00e8 hi ha hagut moments en alguns llocs d’Espanya on s’han saturat els llits UCI; no tenim per qu\u00e8 tenir un sistema de pand\u00e8mia per a moments que no s\u00f3n de pand\u00e8mia. El que hem de tenir \u00e9s un sistema hospitalari que sigui prou flexible perqu\u00e8 en moments de pand\u00e8mia pugui transformar-se. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que s’ha fet, de manera ca\u00f2tica, quan hospitals de Madrid i Barcelona han triplicat els llits d’UCI. Nosaltres proposem que m\u00e9s que fer-ho de forma desordenada, provocant una c\u00e0rrega en els professionals, emocional i de treball enorme, que aix\u00f2 sigui part d’un proc\u00e9s organitzat. Que quan hi hagi augment de demanda siguem capa\u00e7os de transformar diferents llocs per tenir aquesta capacitat de llits davant un augment de casos. I esperem que potenciant l’invisible mai arribi a ser de la mateixa manera que ho va ser el mar\u00e7.<\/p>\n

Desenvoluparem un entorn de distribuci\u00f3 de la vacuna que es basar\u00e0 m\u00e9s aviat en l’\u00e0mbit competitiu i no cooperatiu.<\/p><\/blockquote>\n

\u00bfQuin escenari creieu que pot haver-hi respecte a l’accessibilitat de la vacuna? Es parla que es necessiten m\u00ednim dos anys per poder abastir a tota la poblaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

J: El primer ser\u00e0 veure de quina vacuna estem parlant, quant triga a sortir una vacuna que sigui efectiva, segura… en segon lloc, est\u00e0 en joc tot el tema relacionat amb la propietat intel\u00b7lectual. Si la majoria dels esfor\u00e7os econ\u00f2mics relacionats amb les vacunes s’estan fent des de prove\u00efdors p\u00fablics, no pot ser que paguem el mateix preu que si fos una inversi\u00f3 totalment privada. I despr\u00e9s, ja entrar\u00edem en temes de producci\u00f3, que segurament ser\u00e0 el factor limitador fonamental i que caldr\u00e0 veure quants pa\u00efsos tenen capacitat per posar ind\u00fastria p\u00fablica a treballar-hi o que les ind\u00fastries privades es puguin posar al servei del que \u00e9s p\u00fablic per treballar per a aquesta producci\u00f3.<\/p>\n

Per altra banda, hi ha un punt fonamental que \u00e9s que, tenint en compte que parlem d’una pand\u00e8mia, l’ideal i l\u00f2gic seria anar a escenaris de just\u00edcia global, que el que f\u00e9ssim fos determinar quins pa\u00efsos i quins grups de persones en aquests pa\u00efsos han de tenir un acc\u00e9s preferent segons diversos criteris, com la gravetat de la malaltia, la repercussi\u00f3 que pugui tenir la pand\u00e8mia sobre economies locals, etc. I determinar dins d’un propi pa\u00eds si s’han de vacunar primers els treballadors essencials, la gent gran… A escala global, jo crec que no \u00e9s el desitjable i \u00e9s el que haur\u00edem d’evitar, per\u00f2 si hagu\u00e9ssim de fer d’endevins, segurament podem afirmar que anem a un escenari de dues velocitats: una velocitat que serien els pa\u00efsos de renda alta i renda mitjana-alta (Uni\u00f3 europea, Jap\u00f3, Xina, EUA, Austr\u00e0lia…), que farien una captaci\u00f3 inicial de la vacuna, i despr\u00e9s els pa\u00efsos de renda baixa o mitjana-baixa. Segurament, l’OMS o altres institucions supranacionals intentarien que no fos aix\u00ed, per\u00f2 ja hem vist com funcionen pa\u00efsos com els Estats Units, intentant comprar tractaments com el remdesivir. Aleshores, encara que potser Per\u00fa tingui una necessitat major de la vacuna que la que pugui tenir Holanda, est\u00e0 clar que Holanda no deixar\u00e0 que sigui Per\u00fa qui accedeixi de forma preferent a ella, perqu\u00e8 Holanda no rendeix comptes davant la ciutadania del Per\u00fa ni cap instituci\u00f3 global, sin\u00f3 que rendeix comptes davant dels seus ciutadans. Desenvoluparem un entorn de distribuci\u00f3 de la vacuna que es basar\u00e0 m\u00e9s aviat en l’\u00e0mbit competitiu i no cooperatiu, com ha passat amb els equips de protecci\u00f3 individual, els reactius per a tests, o tots els diferents episodis d’aquesta primera temporada de pand\u00e8mia que estem vivint.<\/p>\n

P: Jo voldria afegir un punt d’incertesa. Sembla que hem donat per fet que tindrem una vacuna, per\u00f2 caldr\u00e0 veure, primer, si tenim una vacuna i, despr\u00e9s, l’efectivitat que t\u00e9 aquesta vacuna. Si mirem epid\u00e8mies passades, encara no tenim una vacuna per al VIH, la SARS mai va tenir vacuna, la vacuna de l’Ebola tampoc va arribar… \u00c9s veritat que hi ha una situaci\u00f3 en qu\u00e8 ja tenim vacunes en prova, per\u00f2 hem de tenir en compte sempre que aquests processos cient\u00edfics s\u00f3n llargs i que, de vegades, no donen el resultat esperat. \u00c9s molt probable que la primera vacuna que surti, si \u00e9s que surt alguna, tingui una efectivitat limitada. Crec que tamb\u00e9 pot ser problem\u00e0tic quan posem totes les esperances en un element \u00fanic que pot ser que no arribi. Per aix\u00f2 hem de seguir actuant amb les eines que tenim ara.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pedro Gull\u00f3n (Madrid, 1988) \u00e9s epidemi\u00f2leg i especialista en medicina preventiva i salut p\u00fablica i Javier Padilla (Madrid, 1983) \u00e9s metge de fam\u00edlia. En plena pand\u00e8mia del coronavirus, han escrit el llibre Epidemiocracia: Nadie est\u00e1 a salvo si no estamos todos a salvo,\u00a0editat per Capit\u00e1n Swing. El llibre reflexiona al voltant de la pand\u00e8mia del […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":23360,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[401],"class_list":["post-23357","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-determinants-socials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23357","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23357"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23357\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23357"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23357"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}