Les asseguradores han vist desplomar la seva facturaci\u00f3 un 11% en el primer semestre de l’any a causa del confinament per la crisi de la COVID-19, fins a nivells in\u00e8dits des de 2003, segons les dades registrades per UNESPA (Associaci\u00f3 Empresarial de l’Asseguran\u00e7a). \u00c9s m\u00e9s del doble que la caiguda que es va produir el 2012, el pitjor any per al sector en l’anterior crisi econ\u00f2mica. La paralitzaci\u00f3 econ\u00f2mica generada per les mesures adoptades per contenir la pand\u00e8mia ha colpejat a totes les branques de l’asseguran\u00e7a excepte a dos: els multirisc de protecci\u00f3 d’immobles, que pugen un 2,86%, i les assegurances de salut privades, els ingressos de les quals han pujat un 4,97% al tancament del juny, fins als 4.694.000 d’euros. En el conjunt de 2019, la facturaci\u00f3 va ser de 8.923 milions d’euros en el sector de la sanitat privada.<\/p>\n
Recentment, el president de la seva patronal ASPE, Carlos Rus, va demanar que part dels fons que el Govern transferir\u00e0 a les comunitats aut\u00f2nomes cobreixin els \u00abcostos de les peticions que se’ns han realitzat\u00bb. Ja havien traslladat a l’Executiu que se’ls hauria de finan\u00e7ar el 75% de la seva facturaci\u00f3 habitual mentre no poguessin realitzar la seva activitat hospital\u00e0ria ordin\u00e0ria.<\/p>\n
En el percentatge de pujada dels ingressos de les asseguradores privades de salut entre gener i juny influeixen factors com que aquest any tocava computar ingressos provinents dels contractes biennals amb les mutualitats de funcionaris. Per\u00f2 igualment, nom\u00e9s tenint en compte les dades entre abril i juny -en ple confinament i estat d’alarma- la facturaci\u00f3 per primes, \u00e9s a dir, per assegurats que s’han donat d’alta o han renovat els seus contractes per poder accedir a la sanitat privada, ha pujat un 3,75% respecte a un any abans, fins als 2.240 milions.<\/p>\n
\u00bfFins a quin punt punt pot haver influ\u00eft la crisi del coronavirus i l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria en aquestes xifres? Per al portaveu de la Federaci\u00f3 d’Associacions en Defensa de la Sanitat P\u00fablica, Marciano S\u00e1nchez Bayle, \u00ab\u00e9s probable que un sector de la poblaci\u00f3 hagi buscat resposta en l’assegurament privat\u00bb per por de no poder ser atesos en un futur en uns centres p\u00fablics que podrien tornar a estar desbordats per la crisi sanit\u00e0ria. \u00abCom pitjor funciona el sector p\u00fablic, m\u00e9s oportunitats de negoci t\u00e9 el privat\u00bb, resumeix. En el primer trimestre del l’any, el nombre d’assegurats privats de salut va cr\u00e9ixer un 3,5% (enfront d’una mitjana de l’4,7% el 2019) mentre les primes es van incrementar un 6,9% (un 5,9% en 2019), segons les \u00faltimes dades de l’servei d’estad\u00edstiques i estudis de el sector assegurances a Espanya (ICEA).<\/p>\n
Segons fonts d’ASISA, una de les principals empreses sanit\u00e0ries a Espanya, encara \u00e9s aviat per veure l’efecte real de la COVID-19 en l’asseguran\u00e7a de salut i com afecta la contracci\u00f3 econ\u00f2mica que est\u00e0 provocant la pand\u00e8mia. L’an\u00e0lisi comercial que fa aquesta empresa sobre el creixement del 5% en el primer semestre es centra sobretot en la primera part de l’any, quan el virus no havia colpejat a Espanya de forma generalitzada. Parlen de noves incorporacions d’assegurats per les campanyes de particulars i per alguns nous col\u00b7lectius; increment de primes de carteres, tamb\u00e9 en l’inici de l’any; i increment de les primes dels funcionaris.<\/p>\n
En tot cas, aquest portaveu recorda que el creixement est\u00e0 a l’entorn del registrat el 2019 i que, tradicionalment, l’asseguran\u00e7a privada de salut \u00e9s un dels m\u00e9s estables i que presenta un millor comportament en per\u00edodes de crisi (de fet, per exemple, va ser l’\u00fanic gran ram que va seguir creixent cada any entre 2008 i 2014). Segons les dades d’UNESPA, en anys de baixada de facturaci\u00f3 per al sector de les asseguradores (per exemple 2012 i 2013), les asseguradores de salut van cr\u00e9ixer un 3,8 i un 1,63% respectivament. Segons fonts d’aquesta organitzaci\u00f3, hi ha 10,6 milions d’assegurats en sistemes privats a Espanya (en molts casos perqu\u00e8 les empreses han incorporat l’asseguran\u00e7a de salut per als seus treballadors com a concepte retributiu complementari, afirmen). \u00abL’estalvi de costos per a l’administraci\u00f3 de l’asseguran\u00e7a privada \u00e9s evident\u00bb, defensa UNESPA, que crida a no veure’s com \u00abrivals\u00bb els sistemes sanitaris p\u00fablic i privat, sin\u00f3 com a complementaris.<\/p>\n
En la mateixa l\u00ednia, l’an\u00e0lisi d’ASISA \u00e9s que \u00abla pand\u00e8mia ha refor\u00e7at la percepci\u00f3 social de l’asseguran\u00e7a de salut i la seva aportaci\u00f3 al sistema sanitari en el seu conjunt\u00bb i que \u00abdes de l’inici de l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria les asseguradores de salut hem treballat de manera coordinada amb les autoritats sanit\u00e0ries per atendre els afectats per la COVID-19, renunciant a les cl\u00e0usules que exclouen la cobertura en cas de pand\u00e8mia\u00bb. En el cas d’aquesta asseguradora, ha gestionat l’ingr\u00e9s per COVID-19 de m\u00e9s de 3.500 assegurats, expliquen.<\/p>\n
Difereix d’aquesta opini\u00f3 la de S\u00e1nchez Bayle, que assegura que el sector privat s’ha posat de perfil en aquesta crisi. Com a dada, ressalta que el 29% del voltant dels 80.000 llits hospitalaris a Espanya s\u00f3n privats, per\u00f2 nom\u00e9s han at\u00e8s el 10-12% dels malalts de coronavirus, i en els casos menys greus i complexos. \u00abS\u00f3n empreses que busquen rendibilitat i millorar el seu compte de resultats, no atendre els problemes de salut de la ciutadania\u00bb, considera.<\/p>\n
Un altre factor en qu\u00e8 remarca el portaveu en defensa de la sanitat p\u00fablica \u00e9s que aquesta s’ha enfocat en l’atenci\u00f3 dels malalts de coronavirus, el que ha fet augmentar les llistes d’espera per a atendre altres malalties, i aix\u00f2 podria ser un altre factor per a la contractaci\u00f3 d’una asseguran\u00e7a privada per a aquells que se la puguin permetre. \u00abL’assegurament privat genera molt\u00edssima desigualtat. Les menors rendes i aquells que pateixen pitjors problemes de salut no entren, ja que les primes del sector privat estan esglaonades en funci\u00f3 dels riscos\u00bb, recorda.<\/p>\n