Arran de la pand\u00e8mia de COVID-19 s\u2019han posat en evid\u00e8ncia les fortaleses i les flaqueses dels sistemes sanitaris i aquests han entrat a l\u2019agenda pol\u00edtica i en el debat social. El model que ha funcionat fins ara a Catalunya, definit per la LOSC de 1990, est\u00e0 esgotat i al llarg dels anys ha demostrat greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la poblaci\u00f3, com tamb\u00e9 per aconseguir un \u00f2ptim aprofitament social dels recursos que s\u2019hi dediquen. En l\u2019actualitat, la sanitat catalana ocupa un dels darrers llocs en les classificacions comparatives entre comunitats aut\u00f2nomes. Davant els vells i nous reptes que s\u2019han d\u2019entomar els mesos vinents defensem:<\/p>\n
Un SNSC que planifiqui, gestioni i avalu\u00ef tots els serveis que el constitueixen. Que doni cobertura universal a totes les persones que viuen a Catalunya. Amb provisi\u00f3 totalment p\u00fablica perqu\u00e8 s\u2019ha demostrat, novament ara durant la pand\u00e8mia, que s\u00f3n els serveis p\u00fablics els que estan m\u00e9s ben preparats per donar resposta a les necessitats sanit\u00e0ries de la poblaci\u00f3. Un sistema transparent on sigui possible seguir la tra\u00e7abilitat dels diners p\u00fablics i el control democr\u00e0tic del seu \u00fas.<\/p>\n
Desaparici\u00f3 del CatSalut, perqu\u00e8 en un SNSC amb recursos sanitaris propis i amb les funcions de planificar, gestionar i avaluar que li s\u00f3n pr\u00f2pies, \u00e9s innecessari.<\/p>\n
Revisar i reordenar la despesa sanit\u00e0ria de manera que s\u2019allunyi dels actuals criteris mercantils i optimitzi els recursos disponibles.<\/p>\n
Integraci\u00f3 en el SNSC dels centres i entitats sense \u00e0nim de lucre com a entitats pr\u00f2pies de la Generalitat. Excloure els centres i entitats amb \u00e0nim de lucre de la provisi\u00f3 p\u00fablica (tret de situacions excepcionals).<\/p>\n
La col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada i l\u2019entrada en el SISCAT d\u2019empreses amb \u00e0nim de lucre ha demostrat ser una font d\u2019inefici\u00e8ncia i corrupci\u00f3 que el CatSalut ha estat incapa\u00e7 de controlar.<\/p>\n
Actualment el 50% de la despesa del Departament de Salut acaba en mans privades i fons d\u2019inversi\u00f3, i sense cap dubte tindr\u00e0 una major rendibilitat social si aquests diners es destinen a recursos p\u00fablics.<\/p>\n
Que garanteixi una sanitat justa i igual per a tothom sense privilegis ni llei de cures inverses.<\/p>\n
Integraci\u00f3 de la salut laboral en el SNSC amb aportaci\u00f3 de les actuals quotes patronals per al seu finan\u00e7ament. Eliminaci\u00f3 de les assegurances pagades amb fons p\u00fablics (MUFACE, ISFAS, MUJEJU, etc.) que donen cobertura a col\u00b7lectius de funcionaris, treballadors p\u00fablics i parlamentaris.<\/p>\n
Revisar la cartera de serveis i prestacions de productes sanitaris i farmac\u00e8utics per ajustar-la a criteris d\u2019efectivitat i efici\u00e8ncia tant en les activitats curatives com preventives. Elaboraci\u00f3 d\u2019un pla de desmedicalitzaci\u00f3. Desenvolupament d\u2019una ag\u00e8ncia p\u00fablica d\u2019avaluaci\u00f3 de tecnologies, productes i serveis, que ha d\u2019informar abans d\u2019una nova incorporaci\u00f3 o finan\u00e7ament p\u00fablic.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada d\u2019infradotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria proposem recuperar un finan\u00e7ament digne de l\u2019APS i destinar, com a m\u00ednim, el 25% de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica als equips d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Recuperar i refor\u00e7ar els vincles amb la poblaci\u00f3 adscrita i les dimensions i requisits que donen valor i evid\u00e8ncia de bon servei a la salut de les poblacions: Accessibilitat, longitudinalitat, globalitat i coordinaci\u00f3 amb la resta de nivells assistencials. Assumpci\u00f3 per l\u2019APS de totes les activitats assistencials que es produeixen en l\u2019entorn comunitari: atenci\u00f3 domicili\u00e0ria, als centres residencials\u2026 Per aix\u00f2 cal augmentar la dotaci\u00f3 de personal i impulsar els rols i la responsabilitat compartida de les diferents professions, en especial de la infermeria.<\/p>\n
Donar a l\u2019AP el prestigi social i acad\u00e8mic que li correspon, comen\u00e7ant per la universitat amb la creaci\u00f3 de departaments de medicina de fam\u00edlia a les facultats de Medicina, i cal fer-la una especialitat atractiva pels millors professionals.<\/p>\n
\u00c9s imperatiu retrocedir en la tend\u00e8ncia al fet que dispositius com ara el 061 o el SEM ocupin una centralitat i unes funcions que no els pertoquen, com fer de porta d\u2019entrada al sistema, fer seguiments cl\u00ednics o fer prevaldre el criteri assistencial per davant del criteri del\/de la professional referent.<\/p>\n
Necessitem un sistema sanitari que posi la cura i l\u2019acompanyament en el centre. Una AP que treballi coordinadament i conjuntament amb la xarxa d\u2019atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria.<\/p>\n
Tot un canvi paradigm\u00e0tic que ha de ser fet i dirigit des de l\u2019AP.<\/p>\n
Catalunya no necessita m\u00e9s hospitals, fins i tot cal revisar l\u2019adequaci\u00f3 d\u2019alguns que tenen un nombre \u00ednfim de llits d\u2019aguts. Necessita que els hospitals adeq\u00fcin la seva activitat a les necessitats de la poblaci\u00f3 que at\u00e9n, b\u00e0sicament a tot all\u00f2 que per la seva complexitat, necessitat de tecnologia o d\u2019expertesa focal, sobrepassi les atribucions de l\u2019APS. El SNSC necessita hospitals de futur, que assumeixin all\u00f2 imprescindible, deixin la resta de procediments i patologies a l\u2019APS, i es coordinin b\u00e9 amb aquesta per donar una resposta \u00e0gil als problemes de salut.<\/p>\n
Cal tamb\u00e9 concentrar (en comptes de diversificar com passa actualment) el terciarisme, tant pel que fa a les elevades necessitats tecnol\u00f2giques com de professionals altament qualificats i amb experi\u00e8ncia.<\/p>\n
S\u2019ha de comen\u00e7ar per augmentar el pressupost de Salut P\u00fablica (SP) i dotar-la d\u2019estructures adients perqu\u00e8 pugui treballar en el terreny i sigui capa\u00e7 de fer front a properes onades de l\u2019actual epid\u00e8mia o a noves pand\u00e8mies. La SP ha d\u2019estar molt ben coordinada amb l\u2019APS, fins al punt que cal pensar en la creaci\u00f3 d\u2019organismes estables de coordinaci\u00f3 entre els dos sistemes.<\/p>\n
La SP ha de vetllar per l\u2019aplicaci\u00f3 de \u00abSalut en totes les pol\u00edtiques\u00bb, i en aquest aspecte \u00e9s qui ha d\u2019orientar les actuacions del Departament de Salut i de la resta de Departaments de la Generalitat, perqu\u00e8 la salut dep\u00e8n nom\u00e9s en una petita part del sistema sanitari i en gran part de les condicions de vida i treball de les persones i de factors mediambientals.<\/p>\n
Millorar les condicions de treball i sous de tots els i les treballadores sanit\u00e0ries. Aconseguir contractaci\u00f3 estable, eliminant la precarietat per tal d\u2019evitar els continus canvis de llocs de treball, fet que dificulta la constituci\u00f3 i estabilitats dels equips i el vincle amb pacients i companys.<\/p>\n
Que tots i totes les treballadores dels dispositius sanitaris siguin considerades treballadores sanit\u00e0ries i que cap d\u2019aquells siguin externalitzats (treballadores de neteja, de cuina \u2026).<\/p>\n
Totes les treballadores del sistema p\u00fablic han de tenir un sol conveni laboral, per reduir les desigualtats actualment existents.<\/p>\n
Fem esment espec\u00edfic a millorar les condicions laborals de metges, metgesses, infermers i infermeres en formaci\u00f3, i millorar tamb\u00e9 la formaci\u00f3 i les condicions laborals del personal administratiu sanitari.<\/p>\n
Desenvolupar pol\u00edtiques d\u2019igualtat de g\u00e8nere per trencar l\u2019actual sostre de vidre que impedeix la progressi\u00f3 laboral i professional de les dones.<\/p>\n
La gesti\u00f3 empresarial impulsada en els serveis sanitaris de Catalunya des de fa anys ha creat un seudolideratge que en comptes d\u2019estimular el bon fer dels i les professionals i adre\u00e7ar-se a la consecuci\u00f3 dels objectius del sistema i l\u2019atenci\u00f3 a la salut i cura de les persones ha constitu\u00eft una r\u00e8mora i una font de desconfian\u00e7a pel professionalisme.<\/p>\n
Cal urgentment una regeneraci\u00f3 de les direccions a tots els nivells, amb recanvis massius i potenciar el funcionament democr\u00e0tic dels equips i l\u2019autonomia de gesti\u00f3.<\/p>\n
Amb la desaparici\u00f3 del CatSalut haurien de desapar\u00e8ixer les formes de gesti\u00f3 gerencials. El gerencialisme i la gesti\u00f3 empresarial exclusivament basada en l\u2019efici\u00e8ncia dels serveis sanitaris ha estat una font permanent de desconfian\u00e7a i descontentament dels treballadors i treballadores sanit\u00e0ries i ha anant en detriment de planificar els serveis en funci\u00f3 de les necessitats sanit\u00e0ries de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Un SNSC organitzat sobre la base d\u2019entendre que la salut no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 individual sin\u00f3 col\u00b7lectiva i que dep\u00e8n sobretot de condicions socials, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques. \u00c9s per aix\u00f2 que com a SNSC s\u2019ha de preocupar pels determinants socials de la salut i treballar de forma integrada en i amb la comunitat i les seves xarxes socials.<\/p>\n
Impulsar la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria en els dispositius de salut, sobretot amb la creaci\u00f3 de Consells de Salut dels Centres d\u2019APS i amb la pres\u00e8ncia dels professionals sanitaris en les xarxes d\u2019autoorganitzaci\u00f3 ciutadana amb un rol de consultors i col\u00b7laboradors. S\u00f3n les persones, com a protagonistes de les seves vides, les que coneixen les mancances que el sistema sanitari presenta envers la cobertura de la seva salut. \u00c9s la ciutadania la que ha de marcar conjuntament amb l\u2019APS, com a primer nivell assistencial, les l\u00ednies de treball per millorar la salut de tota la comunitat.<\/p>\n