M\u00e9s de quatre mesos despr\u00e9s que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut decret\u00e9s la pand\u00e8mia per COVID-19, la immensa majoria de la poblaci\u00f3 t\u00e9 les seves esperances futures posades en una sola cosa: una vacuna. La ‘nova normalitat’ durar\u00e0, han repetit totes les autoritats sanit\u00e0ries, fins que el virus SARS-CoV-2 estigui controlat mitjan\u00e7ant una. Al m\u00f3n hi ha m\u00e9s de 140 desenvolupant-se en diferents laboratoris, per\u00f2 per ara les m\u00e9s medi\u00e0tiques i r\u00e0pides s\u00f3n la de Moderna (EUA) i la de Universitat d’Oxford (Regne Unit). Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha diverses a Espanya. D’entre elles, la m\u00e9s avan\u00e7ada \u00e9s la de l’equip que dirigeixen en el Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) la doctora Isabel Sola i el doctor Luis Enjuanes, dins de la plataforma multidisciplin\u00e0ria Salut Global. Parlem amb Sola (Navarra, 1967) sobre les seves investigacions i tamb\u00e9 sobre les expectatives sobre les altres possibles vacunes.<\/p>\n
En qu\u00e8 consisteix la seva vacuna i en quina fase est\u00e0?<\/strong><\/p>\n Deriva del propi virus. Nosaltres ho vam modificar mitjan\u00e7ant enginyeria gen\u00e8tica perqu\u00e8 deixi de ser un virus que es propaga d’una c\u00e8l\u00b7lula a una altra i sigui una vacuna. Per aix\u00f2 hem de treure el seu \u00abesquelet immunog\u00e8nic\u00bb, conservar les seves propietats de replicaci\u00f3 i mantenir una dosi controlada. Si la dosi \u00e9s massa petita, el sistema immune no s’assabenta. Algunes vacunes que s’estan utilitzant no funcionen amb aquest mecanisme replicatiu, amb l’inconvenient que amb elles es necessita immunitzar dues vegades i aix\u00f2 complica la log\u00edstica i distribuci\u00f3. La nostra funciona amb una sola dosi petita i suficient. Aix\u00ed que t\u00e9 l’avantatge que es pot produir en grans quantitats.<\/p>\n Nosaltres ara estem en l’etapa de laboratori, generant el nostre prototip. Despr\u00e9s aniran els estudis precl\u00ednics amb animals, i ja despr\u00e9s els assajos cl\u00ednics en humans. Calculem que al setembre aproximadament podrem comen\u00e7ar a fer assajos en ratolins. Necessitem tamb\u00e9 fer-ho en un nombre relativament gran de ratolins per obtenir resultats estad\u00edstics s\u00f2lids, i no s\u00f3n ratolins normals, sin\u00f3 modificats gen\u00e8ticament, humanitzats, perqu\u00e8 les seves c\u00e8l\u00b7lules es puguin infectar amb aquests virus. Aix\u00ed comproves l’efic\u00e0cia i la seguretat.<\/p>\n I quina \u00e9s la desavantatge?<\/strong><\/p>\n La principal \u00e9s que l’estem generant des de 0. No parteix d’una plataforma que ja existeixi, com algunes que s’estan desenvolupant a partir de la de l’adenovirus, de la de la verola… i a la qual igual nom\u00e9s has de canviar-li una pe\u00e7a. En el nostre cas, tot deriva de la SARS-CoV-2, que \u00e9s nou. Aix\u00f2 provoca que no vagi tan r\u00e0pid com altres candidates.<\/p>\n Quines s\u00f3n les virtuts de la del Laboratori Moderna i la de la Universitat d’Oxford, per qu\u00e8 aquestes sembla que van tan r\u00e0pid?<\/strong><\/p>\n La de Moderna \u00e9s una d’aquestes que parteixen d’una plataforma. Aquesta companyia, Moderna, havia comen\u00e7at a generar-la per al c\u00e0ncer. \u00c9s d’ARN com la nostra, i s’expressa a trav\u00e9s d’una sola prote\u00efna, per s\u00edntesi qu\u00edmica amb una mena de c\u00e0psules lip\u00eddiques. \u00c9s relativament senzilla de construir, per\u00f2 \u00e9s costosa econ\u00f2micament. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que Moderna \u00e9s la companyia escollida pel govern dels EUA, i s’ha invertit molts diners en ella. Per aquest motiu es dona suport des de molts mitjans i des de les institucions governamentals.<\/p>\n La d’Oxford \u00e9s diferent, utilitza un vehicle vector viral d’un adenovirus de ximpanz\u00e9: \u00e9s tamb\u00e9 d’aquesta estrat\u00e8gia m\u00e9s r\u00e0pida de la que parlava, utilitzes un vector ja existent i li canvies una pe\u00e7a del proc\u00e9s. Ha passat ja als assajos humans i per molts motius est\u00e0 sent m\u00e9s r\u00e0pida, tamb\u00e9 perqu\u00e8 disposa de molt\u00edssims suports per emp\u00e8nyer-la. Tampoc vol dir que perqu\u00e8 vagin m\u00e9s r\u00e0pid siguin les millors: fins que no es completa el proc\u00e9s d’avaluaci\u00f3, no sabrem quina de les m\u00e9s de 140 que estan en marxa \u00e9s la que millor funciona.<\/p>\n \u00bfPot sorgir m\u00e9s d’una vacuna entre aquestes 140?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, que hi hagi moltes candidates en marxa no vol dir que estiguem fent un treball redundant, ni perdent el temps. Cada vacuna t\u00e9 una modalitat diferent i els seus avantatges i inconvenients. La vacunaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s complex a qu\u00e8 el sistema ha de respondre adequadament, dep\u00e8n fins i tot de cada individu. Treballar en paral\u00b7lel amb el mateix objectiu augmenta les probabilitats de tenir vacunes prou espec\u00edfiques i adequades.<\/p>\n Quin \u00e9s el termini optimista per\u00f2 tamb\u00e9 realista per tenir una vacuna, qualsevol d’elles?<\/strong><\/p>\n En el cas de la nostra, que no \u00e9s de les m\u00e9s r\u00e0pides, i posant una dosi de realisme i una altra d’optimisme, calculem que el 2021 estarem fent assajos cl\u00ednics en humans. I si tot va b\u00e9, es podran iniciar tamb\u00e9 en 2021 els processos de producci\u00f3.<\/p>\n Hi ha algunes de les que es parla que a la tardor de 2020 ja podrien estar en el mercat. Podria ser, no ho s\u00e9, algunes estan en fase d’assajos cl\u00ednics amb humans i caldr\u00e0 veure si es demostra l’efic\u00e0cia. Tamb\u00e9 en algunes, alhora que estan fent proves, estan iniciant la producci\u00f3, per tenir-ho ja tot i que despr\u00e9s no funcionin i es perdi. \u00c9s un risc que han assumit. Potser aix\u00ed podrien abans tenir una quantitat determinada. Encara que no s\u00e9 si per vacunar a tothom, perqu\u00e8 aix\u00f2 requereix de moltes dosis. Aquesta tardor em sembla un termini molt optimista, tot i que si ho han dit alguns responsables no dir\u00e9 jo que no.<\/p>\n Seria un r\u00e8cord absolut, no?<\/strong><\/p>\n Absolut. El proc\u00e9s de generar una vacuna \u00e9s complex. Hi ha terminis, i no s\u00f3n de mesos. No s\u00e9 quin \u00e9s el temps m\u00e9s curt en el qual s’ha desenvolupat una vacuna, per\u00f2 m\u00ednim es necessiten 3 o 4 anys. Per descomptat, no els temps dels que s’est\u00e0 parlant ara. Per\u00f2 tampoc mai tants cient\u00edfics havien treballat alhora en alguna cosa, aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 extraordin\u00e0ria de dimensions fins ara desconegudes, al menys des de la segona meitat de segle XX. La dedicaci\u00f3 i la inversi\u00f3 de diners en un \u00fanic objectiu mai havien estat tan grans com ara.<\/p>\n I aquestes presses, no poden ser contraproduents? \u00bfQue surti alguna vacuna que despr\u00e9s resulti poc efica\u00e7?<\/strong><\/p>\n Els assaigs cl\u00ednics poden tenir resultats en uns mesos, es pot fer un seguiment en un any, i en animals prolongar-ho m\u00e9s. Aix\u00ed funciona la ci\u00e8ncia. Ara un vol tenir una vacuna efica\u00e7, per\u00f2 \u00e9s com la immunitat: com sabrem si la immunitat natural dura m\u00e9s de 6 mesos, si estudiem el virus des de gener? Com a molt podem dir que la resposta immune dels que es van infectar al gener ha durat 6 mesos, per\u00f2 no hem recorregut prou per saber alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0 de 6 mesos. Tampoc podrem saber si la vacuna dura m\u00e9s del que s’ha provat. El que s\u00ed \u00e9s cert \u00e9s que qualsevol vacuna que surti al mercat haur\u00e0 de complir uns requeriments irrenunciables d’efic\u00e0cia i seguretat. I dins d’aix\u00f2, per la urg\u00e8ncia de la situaci\u00f3, no es pot demorar i anar a terminis normals, haver d’esperar un m\u00ednim de 2 anys. \u00c9s una situaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia.<\/p>\n I podria ser que no es trob\u00e9s? A la de VIH tamb\u00e9 s’ha invertit molt de temps i recursos en tres d\u00e8cades… podem confiar en altres vies, com un tractament efica\u00e7?<\/strong><\/p>\n El de VIH \u00e9s un virus molt particular. Infecta les c\u00e8l\u00b7lules de el sistema immune, s’integra aqu\u00ed i destrueix al propi ex\u00e8rcit que ha d’actuar contra ell. La seva vacuna t\u00e9 unes dificultats en el desenvolupament que no les t\u00e9 la SARS-CoV-2, pertanyen a una fam\u00edlia diferent. El VIH ha estat tot un repte, encara que ara almenys ja ens funcionen els retrovirals. El coronavirus no \u00e9s aix\u00ed, causa infeccions agudes per\u00f2 no s’amaga en les c\u00e8l\u00b7lules quedant-se adormit durant un temps, com el VIH. Tot apunta que podria ser m\u00e9s senzilla.<\/p>\n En aquest moment, tenim dues vies contra la COVID-19. Una \u00e9s la de mesures no farmacol\u00f2giques, que s\u00f3n la dist\u00e0ncia social, l’a\u00efllament… i que ja sabem el que impliquen. L’altra s\u00f3n les farmacol\u00f2giques, que inclouen la vacuna i antivirals efica\u00e7os que minimitzin l’impacte una vegada una persona est\u00e0 infectada. Tamb\u00e9 els antiinflamatoris, per a l’etapa en qu\u00e8 el virus ja \u00e9s el de menys per\u00f2 ha generat una resposta inflamat\u00f2ria descontrolada, quan hi ha problemes respiratoris i fins neurol\u00f2gics: \u00e9s com si el coronavirus provoqu\u00e9s un incendi, arriba un moment en qu\u00e8 no serveix de res anar a per el llum\u00ed. Ja hi ha alguns f\u00e0rmacs que estaven llicenciats per a altres usos i que s’estan reposicionant per a aquestes etapes. I cada vegada m\u00e9s informaci\u00f3. Per\u00f2 tampoc tenim encara un tractament que en administrar-lo s\u00e0pigues que gaireb\u00e9 segur cura. Segueix depenent del moment en qu\u00e8 es va a l’hospital, de la infecci\u00f3, de la situaci\u00f3 del pacient… encara res \u00e9s la panacea. M\u00e9s val prendre mesures per no infectar-se per ara.<\/p>\n I despr\u00e9s, podr\u00e0 haver-hi moltes complicacions burocr\u00e0tiques i de patents perqu\u00e8 ens arribi? Si l’aconsegueix, per exemple, Moderna, quant trigaria a arribar a Espanya?<\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n de les companyies farmac\u00e8utiques que les produeixen, i dels governs que el regulen. Personalment, se m’escapa tot el proc\u00e9s, per\u00f2 en principi hi ha companyies que ja han rebut finan\u00e7ament de governs i hi ha acords entre pa\u00efsos per no excloure i vendre entre ells la dosi d’una possible vacuna. Cal recordar que aquest virus ha generat una pand\u00e8mia. Un pot desitjar protegir al seu pa\u00eds, per\u00f2 cap pa\u00eds est\u00e0 completament segur mentre el virus segueixi al m\u00f3n. Hem d’anar cap a una estrat\u00e8gia de vacunaci\u00f3 que s’afronti m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres de cada naci\u00f3. Encara que sigui inevitable que cada pa\u00eds prioritzi la seva gent.<\/p>\n