{"id":23462,"date":"2020-07-31T06:30:26","date_gmt":"2020-07-31T04:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23462"},"modified":"2020-07-31T06:30:26","modified_gmt":"2020-07-31T04:30:26","slug":"quan-som-incapacos-danticipar-el-futur-ens-envaeix-lestres-i-sesquerda-la-confianca-en-nosaltres-i-en-el-mon-que-ens-envolta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/31\/quan-som-incapacos-danticipar-el-futur-ens-envaeix-lestres-i-sesquerda-la-confianca-en-nosaltres-i-en-el-mon-que-ens-envolta\/","title":{"rendered":"\u201cQuan som incapa\u00e7os d’anticipar el futur ens envaeix l’estr\u00e8s i s’esquerda la confian\u00e7a en nosaltres i en el m\u00f3n que ens envolta\u201d"},"content":{"rendered":"

Metges Afiliats de Nova York<\/em>\u00a0\u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre formada per 3.500 metges i professionals de la salut que presten els seus serveis en sis hospitals p\u00fablics i a les deu presons de la ciutat. Luis Rojas Marcos \u00e9s el director executiu d\u2019aquesta associaci\u00f3, a la qual dedica bona part de les seves energies. L\u2019esclat de la pand\u00e8mia de la Covid-19 ha posat de nou a prova la capacitat de treball d\u2019aquest doctor que, tot just despr\u00e9s de llicenciar-se en Medicina, es va instal\u00b7lar a Nova York, el 1968.<\/p>\n

Quinze anys m\u00e9s tard, l\u2019alcalde Edwar Koch el va elegir per dirigir els serveis psiqui\u00e0trics dels onze hospitals generals de la ciutat. Un altre alcalde, David Dinkins, el va nomenar el 1992 responsable dels serveis municipals de salut mental, alcoholisme i drogues. I el 1995, un tercer alcalde, Rudolph Giuliani, li va encarregar la presid\u00e8ncia del Sistema de Salut i Hospitals P\u00fablics. A punt de fer 77 anys, constata els efectes devastadors de la pand\u00e8mia i es desviu per minimitzar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la salut dels novaiorquesos. Es considera un \u2018guanyador lent\u2019.<\/p>\n

Quin impacte est\u00e0 tenint la crisi de la Covid-19 en la salut mental dels ciutadans?<\/strong><\/p>\n

Indubtablement, aquesta pand\u00e8mia est\u00e0 tenint efectes devastadors per a la salut en el sentit m\u00e9s ampli: estat de benestar f\u00edsic, psicol\u00f2gic i social. Pel que fa a la salut mental, est\u00e0 sent un gran repte per a la nostra resili\u00e8ncia: la barreja de resist\u00e8ncia i flexibilitat que necessitem per afrontar i superar adversitats. Concretament, aquest enemic invisible soscava el sentit de futur. Des de petits, en tot moment pensem amb il\u00b7lusi\u00f3 sobre qu\u00e8 farem m\u00e9s tard, el mes que ve o fins i tot d\u2019aqu\u00ed uns anys. Per aix\u00f2, quan ens sentim incapa\u00e7os d\u2019anticipar el futur, ens envaeix l\u2019estr\u00e8s, la incertesa, la vulnerabilitat i s\u2019esquerda el fonament vital de la confian\u00e7a en nosaltres mateixos i en el m\u00f3n que ens envolta. Com a resultat, han augmentat considerablement els trastorns d\u2019ansietat, la depressi\u00f3 i la incid\u00e8ncia de problemes personals i de conviv\u00e8ncia associats al consum d\u2019alcohol i drogues.<\/p>\n

Aquest impacte \u00e9s id\u00e8ntic en els ciutadans dels Estats Units, la Xina, Espanya o qualsevol pa\u00eds europeu o del m\u00f3n?<\/strong><\/p>\n

L\u2019impacte psicosocial varia segons els valors culturals de pa\u00eds. Es diu que la cultura \u00e9s com la sal a la sopa, no la veiem, per\u00f2 t\u00e9 efectes importants en la nostra forma de veure la vida. Aix\u00ed, en els pa\u00efsos on predomina el sentit de grup o col\u00b7lectivitat, es tendeix a pensar que l\u2019impacte de la pand\u00e8mia dep\u00e8n dels recursos i la col\u00b7laboraci\u00f3 del grup i \u00e9s responsabilitat de la comunitat. Per contra, en les societats individualistes, com els Estats Units, on es pensa que l\u2019individu \u00e9s el principal responsable tant dels seus \u00e8xits com de les seves mis\u00e8ries, els efectes de la pand\u00e8mia tendeixen a considerar-se errors personals.<\/p>\n

Quan som incapa\u00e7os d\u2019anticipar el futur ens envaeix l\u2019estr\u00e8s i s\u2019esquerda la confian\u00e7a en nosaltres mateixos i en el m\u00f3n que ens envolta<\/p><\/blockquote>\n

A Nova York es constata que els col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables s\u00f3n els m\u00e9s afectats per la malaltia? La pand\u00e8mia afecta de forma molt diferent rics i pobres?<\/strong><\/p>\n

Sens dubte. Els recursos personals, siguin econ\u00f2mics o socials, determinen definitivament la defensa davant la pand\u00e8mia, tant en l\u2019acc\u00e9s als remeis sanitaris com als dispositius protectors. \u00c9s evident que els col\u00b7lectius de nivells socioecon\u00f2mics m\u00e9s baixos -que solen incloure les minories \u00e8tniques i immigrants- pateixen i moren desproporcionadament. Aquest fet representa un enorme desafiament als principis fonamentals de just\u00edcia i a valors humans molt b\u00e0sics, incloent el dret a accedir a cures m\u00e8diques, independentment del nivell econ\u00f2mic.<\/p>\n

Sembla com si aquesta pand\u00e8mia es visqu\u00e9s a dos nivells per q\u00fcestions d\u2019edat: els joves, poc susceptibles de patir contagis greus, i la gent gran, amb alts nivells de mortalitat<\/strong><\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s. Els efectes patol\u00f2gics del virus discriminen la poblaci\u00f3 segons l\u2019edat i la pres\u00e8ncia de malalties com diabetis, hipertensi\u00f3 i trastorns pulmonars, que s\u00f3n m\u00e9s prevalents entre la gent gran. Un exemple tan evident com commovedor \u00e9s el contrast entre les altes xifres de mortalitat entre els residents d\u2019asils i resid\u00e8ncies d\u2019ancians i l\u2019impacte del virus, sovint asimptom\u00e0tic, en la poblaci\u00f3 menor de 35 anys. Aquest fet repta la societat a prendre mesures espec\u00edfiques per protegir la gent gran.<\/p>\n

Quin efecte est\u00e0 tenint aquest fet en la forma de reaccionar davant la crisi d\u2019uns i altres?<\/strong><\/p>\n

En nombroses situacions veiem que mentre la poblaci\u00f3 m\u00e9s jove, emparada pel sentit d\u2019invulnerabilitat, actua sovint imprudentment davant els riscos d\u2019infecci\u00f3, els grans tendeixen a sentir-se desemparats o fins i tot desnonats en ser considerats font de contagi per uns o v\u00edctimes irremeiables per altres.<\/p>\n

Aquesta crisi ha demostrat que vivim en un m\u00f3n insolidari, egoista, o, per contra, ha posat de manifest les grans dosis de solidaritat que hi ha a les nostres societats?<\/strong><\/p>\n

Crec que la pand\u00e8mia est\u00e0 posant de manifest, una vegada m\u00e9s, la impressionant capacitat per resistir i superar adversitats de l\u2019esp\u00e8cie humana i el paper fonamental que juga la solidaritat en la superviv\u00e8ncia de les persones i, en definitiva, de la humanitat. Potser els mitjans no ajuden a exposar aquest aspecte positiu dels \u00e9ssers humans. No oblidem que les bones not\u00edcies no s\u00f3n not\u00edcia. Crec que el t\u00edtol dels informatius hauria de ser \u201cMales Not\u00edcies\u201d o \u201cSuccessos aberrants\u201d.<\/p>\n

La pand\u00e8mia posa de manifest la impressionant capacitat per resistir i superar adversitats de l\u2019esp\u00e8cie humana i el paper fonamental que juga la solidaritat en la superviv\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n

Alguns sistemes sanitaris han reaccionat millor que altres davant la pand\u00e8mia? S\u00f3n moltes les veus que reclamen ara que la sanitat ha de ser 100% p\u00fablica perqu\u00e8 sigui el m\u00e0xim d\u2019eficient davant crisis com aquesta<\/strong><\/p>\n

La reacci\u00f3 dels sistemes sanitaris ha variat depenent dels recursos disponibles, de la fiabilitat de la informaci\u00f3 rebuda i dels missatges dels professionals de la salut i l\u00edders socials i pol\u00edtics. Indubtablement, la sanitat de missi\u00f3 p\u00fablica -que encara escasseja en pa\u00efsos potentats-, dotada dels recursos necessaris, est\u00e0 millor preparada per afrontar les epid\u00e8mies i altres amenaces a la salut dels ciutadans.<\/p>\n

La pand\u00e8mia marcar\u00e0 aquesta generaci\u00f3? Quina empremta deixar\u00e0 en les nostres vides i en la forma d\u2019organitzar la nostra societat?<\/strong><\/p>\n

Ens marcar\u00e0 i formar\u00e0 part de la nostra biografia. El tipus d\u2019empremta dependr\u00e0 de les conseq\u00fc\u00e8ncies que hagi tingut en nosaltres i en el nostre entorn i de la interpretaci\u00f3 o explicaci\u00f3 que donem al seu impacte, a les nostres decisions i al paper que hagin jugat en el seu moment els l\u00edders socials. \u00c9s reconfortant recordar que la humanitat no nom\u00e9s ha sobreviscut a terribles epid\u00e8mies i calamitats, sin\u00f3 que sovint n\u2019ha sortit refor\u00e7ada. I \u00e9s que s\u00f3n molts els homes i dones que en la seva lluita per superar l\u2019adversitat descobreixen qualitats en ells mateixos que desconeixien, reconfiguren les seves prioritats i afirmen haver experimentat canvis positius. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem Creixement Postraum\u00e0tic.<\/p>\n

La soluci\u00f3 arribar\u00e0 amb aquesta vacuna que tots esperem?<\/strong><\/p>\n

La vacunaci\u00f3 massiva de la poblaci\u00f3 i la conseg\u00fcent prevenci\u00f3 de futures infeccions per la Covid-19 marcar\u00e0 el final de la pand\u00e8mia. La recuperaci\u00f3 dels danys produ\u00efts pel virus requerir\u00e0 un proc\u00e9s de dol per als que hagin patit p\u00e8rdues d\u2019\u00e9ssers estimats i de rehabilitaci\u00f3 per als que hagin afrontat els efectes perniciosos de la pand\u00e8mia sobre la conviv\u00e8ncia familiar i social, la seguretat econ\u00f2mica i laboral i el pla de vida.<\/p>\n

El virus ens marcar\u00e0 i formar\u00e0 part de la nostra biografia. L\u2019empremta dependr\u00e0 de les conseq\u00fc\u00e8ncies que hagi tingut en nosaltres de l\u2019explicaci\u00f3 que donem al seu impacte<\/p><\/blockquote>\n

Lidera l\u2019associaci\u00f3\u00a0Metges Afiliats de Nova York<\/em>, que treballa en hospitals p\u00fablics i presons. Com ha impactat la Covid-19 a les presons que vost\u00e8 coneix?<\/strong><\/p>\n

A l\u2019escenari de les presons de Nova York, la pand\u00e8mia ha adquirit un mat\u00eds especialment desolador. El confinament involuntari de 9.000 reclusos en cel\u00b7les constru\u00efdes per a un m\u00e0xim de 4.000, que no permeten distanciament f\u00edsic, ha plantejat un enorme repte a la prevenci\u00f3 dels contagis i ha creat un ambient d\u2019alt risc i estr\u00e8s en la poblaci\u00f3 empresonada i de gran tensi\u00f3 entre presos i gu\u00e0rdies. Les intervencions m\u00e9s freq\u00fcents, a part de les urg\u00e8ncies m\u00e8diques, han estat crisis d\u2019ansietat, depressi\u00f3 i intents de su\u00efcidi.<\/p>\n

Sortirem d\u2019aquest malson amb una societat m\u00e9s solid\u00e0ria o creixeran els populismes i els nacionalismes?<\/strong><\/p>\n

Sense negar la persist\u00e8ncia dels prejudicis i la discriminaci\u00f3 en molts pa\u00efsos, inclosos els Estats Units, on coincidint amb la pand\u00e8mia hem viscut de prop proves esfere\u00efdores d\u2019un racisme empedre\u00eft, l\u2019evid\u00e8ncia demostra que la majoria de les persones viuen conven\u00e7udes que la tasca di\u00e0ria m\u00e9s important \u00e9s conviure en harmonia i que el millor negoci \u00e9s el b\u00e9 com\u00fa. De fet, quan afrontem situacions catastr\u00f2fiques com aquesta pand\u00e8mia i ens envaeix el pessimisme, amb el temps, la resplendor de la solidaritat es converteix en la font m\u00e9s segura d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n

Com valora la gesti\u00f3 de Donald Trump davant aquesta crisi?<\/strong><\/p>\n

Al meu entendre, la gesti\u00f3 del president Trump ha estat capritxosa, impulsiva, mal informada, i ha estat amarada de motivacions pol\u00edtiques personals i manipulada per tal d\u2019encobrir la ignor\u00e0ncia i seriosos errors de judici per tal de culpar forces externes o contrincants pol\u00edtics. Encara sort que han sorgit l\u00edders locals com els governadors de determinats estats, incl\u00f2s Nova York, que han agafat les regnes, absorbit la confian\u00e7a dels ciutadans i ens han guiat en la superaci\u00f3 de la devastadora pand\u00e8mia.<\/p>\n

Aquest novembre volia c\u00f3rrer la marat\u00f3 de Nova York. Tornar\u00e0 la normalitat a les nostres vides en uns pocs mesos?<\/strong><\/p>\n

Com era d\u2019esperar, la marat\u00f3 de Nova York ha estat cancel\u00b7lada per motius de salut p\u00fablica. Per\u00f2 tenim l\u2019oportunitat de c\u00f3rrer-la individualment, monitoritzats per l\u2019organitzaci\u00f3. Aquesta opci\u00f3 ha estat una bona not\u00edcia per als que estem enganxats a aquesta prova anual -jo en porto 26-, acabades amb prou feines en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3, ja que s\u00f3c un vencedor lent. Aquest \u00e9s el meu lema, que vaig aprendre de Martin Luther King i recomano: \u201cSi no pots volar, corre; sin\u00f3 pots c\u00f3rrer, camina; si no pots caminar, gateja; per\u00f2 facis el que facis, continua avan\u00e7ant!\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Metges Afiliats de Nova York\u00a0\u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre formada per 3.500 metges i professionals de la salut que presten els seus serveis en sis hospitals p\u00fablics i a les deu presons de la ciutat. Luis Rojas Marcos \u00e9s el director executiu d\u2019aquesta associaci\u00f3, a la qual dedica bona part de les seves […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":23463,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16,7],"tags":[2152],"class_list":["post-23462","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23462","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23462"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23462\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23462"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23462"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23462"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}