{"id":23465,"date":"2020-07-30T06:30:19","date_gmt":"2020-07-30T04:30:19","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23465"},"modified":"2020-07-30T06:30:19","modified_gmt":"2020-07-30T04:30:19","slug":"els-motius-de-lexpansio-de-la-covid-19-a-catalunya-la-mobilitat-interna-i-un-gran-percentatge-de-personal-sanitari-infectat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/07\/30\/els-motius-de-lexpansio-de-la-covid-19-a-catalunya-la-mobilitat-interna-i-un-gran-percentatge-de-personal-sanitari-infectat\/","title":{"rendered":"Els motius de l\u2019expansi\u00f3 de la Covid-19 a Catalunya: la mobilitat interna i un alt percentatge de personal sanitari infectat"},"content":{"rendered":"

El SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, no ent\u00e9n de classes socials, per\u00f2 l\u2019afectaci\u00f3 que causa s\u00ed<\/a> que ho fa. En la mateixa l\u00ednia, el nou coronavirus<\/a> no ent\u00e9n de fronteres, per\u00f2 s\u2019ha expandit i ha deixat una empremta molt diferent segons l\u2019estat o fins i tot segons les regions d\u2019un mateix pa\u00eds.<\/p>\n

Per tal d\u2019entendre el comportament divergent del SARS-CoV-2 en la seva expansi\u00f3 arreu de l\u2019Estat espanyol, un estudi ordenat per l\u2019Institut de Salut Carlos III i elaborat pel Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) i el Consorci d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica en Xarxa d\u2019Epidemiologia i Salut P\u00fablica (CIBERESP) analitza els diferents motius que van afavorir o atenuar l\u2019expansi\u00f3 del nou coronavirus a les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n

\u00abLes difer\u00e8ncies es deuen, segons aquest estudi, a diferents factors que estan influint de forma diferent a cada territori\u00bb, apunten a l\u2019informe ‘Factores de Difusi\u00f3n Covid-19 en Espa\u00f1a’<\/em><\/a>. En concret, troben cinc variables que expliquen les diferents velocitats i intensitats de la pand\u00e8mia arreu de l\u2019Estat. S\u00f3n el nombre de places de resid\u00e8ncies per cada 100 persones de m\u00e9s de setanta anys, el percentatge de personal sanitari infectat sobre el total, el risc infectiu de la mobilitat interna i els de la mobilitat externa des de la Comunitat de Madrid i des d’Euskadi.<\/p>\n

La comunitat aut\u00f2noma catalana forma parella amb la de Madrid quant als resultats obtinguts de l\u2019estudi del CNE i el CIBERESP. Els motius que han portat a una r\u00e0pida expansi\u00f3 del virus i una gran afectaci\u00f3 a aquestes dues regions, les que tenen m\u00e9s casos proporcionals per habitant, s\u00f3n la mobilitat interna dins de la regi\u00f3 quan ja hi havia transmissi\u00f3 i un alt percentatge de personal sanitari infectat sobre el total de casos reportats.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’estudi, referent a Catalunya, resumeix: \u00abLa intensitat de l’efecte ha estat molt alta en el risc infectiu de la mobilitat interna aix\u00ed com el percentatge de personal sanitari infectat, mentre que les places de resid\u00e8ncies per cada 100 persones de m\u00e9s de setanta anys tenen un efecte moderat\u00bb. Els altres dos factors analitzats, la mobilitat externa des de les zones de l\u2019Estat on el virus es va comen\u00e7ar a transmetre abans com s\u00f3n la Comunitat de Madrid i Euskadi, \u00ab\u00e9s moderat-baix\u00bb en el cas de visites rebudes des de la comunitat madrilenya i \u00ab\u00e9s molt baix\u00bb en el segon.<\/p>\n

El factor mobilitat interna<\/h3>\n

Per calcular el risc infectiu dins de cada comunitat, l’equip cient\u00edfic ha creuat el nombre de viatges comptabilitzats dins de la regi\u00f3 amb el risc infectiu (taxa Rt) d’aquell dia. Segons les dades del Ministeri de Mobilitat de qu\u00e8 veu l\u2019estudi, el dissabte previ al decret d’alarma (7 de mar\u00e7), m\u00e9s de 3’1 milions de catalans van fer m\u00e9s de dos viatges interns a Catalunya, entenent viatge com \u00abel despla\u00e7ament entre dues activitats\u00bb, que dins d\u2019una demarcaci\u00f3 es considera quan l’aturada supera els 20 minuts.<\/p>\n

El mateix dia, 1’3 milions de catalans van fer un parell de viatges i 436.000 van fer-ne un. Si b\u00e9 el nombre de despla\u00e7aments varia, fins que no es va decretar l’estat d’alarma, cada dia uns 5 milions de catalans feien un o m\u00e9s viatges interns.<\/p>\n

Amb tot, la mobilitat interna a Catalunya no \u00e9s l\u2019explicaci\u00f3 \u00fanica de l\u2019alt risc infectiu que va causar. Per exemple, les dades de l’estudi apunten que el dimecres 11 de mar\u00e7 la mitjana de mobilitat interna catalana va ser de 2’71 viatges per persona. Mentrestant, la gallega era de 3’05, l’asturiana de 2’88 i la murciana de 2’72. L\u2019altre factor que va formar un c\u00f2ctel explosiu de la m\u00e0 de la notable mobilitat interna catalana va ser la taxa de tret de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

L\u2019estudi de l\u2019Institut Carlos III determina la taxa de tret com el moment en qu\u00e8 la incid\u00e8ncia de la pand\u00e8mia supera els cinc casos per cada 100.000 habitants. Catalunya va tenir la sisena taxa de tret m\u00e9s primerenca, fixada el 3 de mar\u00e7. Nom\u00e9s la van tenir abans la Comunitat de Madrid (24 de febrer), La Rioja (27 de febrer), Euskadi (29 de febrer), Castella-la Manxa (1 de mar\u00e7) i Castella i Lle\u00f3 (2 de mar\u00e7).<\/p>\n

El factor dels sanitaris infectats<\/h3>\n

Els aplaudiments de les vuit del vespre durat l\u2019estat d\u2019alarma van comen\u00e7ar com un homenatge al col\u00b7lectiu sanitari. A banda del paper cabdal per ajudar a la societat a sortir de la pand\u00e8mia, tamb\u00e9 es volia recon\u00e8ixer la dura situaci\u00f3 en qu\u00e8 estaven treballant. Durant les primeres setmanes la manca d\u2019equips de protecci\u00f3 individual pels sanitaris<\/a> i la falta de protocols i procediments clars<\/a> van ser la t\u00f2nica del gruix de centres de salut arreu de l\u2019Estat. Aix\u00f2 ha situat Espanya al top 10 mundial de pa\u00efsos amb m\u00e9s sanitaris morts per la Covid-19<\/a>.<\/p>\n

A m\u00e9s del greuge -mental i f\u00edsic- que ha suposat per a les facultatives<\/a>, el fet que moltes d\u2019elles s\u2019infectessin tamb\u00e9 va complicar la situaci\u00f3 global. Dit d\u2019una altra manera, com m\u00e9s sanitaris s\u2019infectaven, m\u00e9s empitjorava la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica de tota la societat. La ra\u00f3 \u00e9s senzilla: qui havia de ser el mur de contenci\u00f3 contra la Covid-19 no disposava de les eines necess\u00e0ries per autoprotegir-se<\/a>, i en alguns casos van acabar fent, contra la seva voluntat, de transmissors del virus.<\/p>\n

\u00abLa influ\u00e8ncia del percentatge de sanitaris infectats en l’ascens de la corba t\u00e9 dos motius: el nombre de sanitaris infectats ha estat molt alt, el que incrementa directament el nombre de casos. D’altra banda, els sanitaris han estat una pe\u00e7a m\u00e9s en la cadena de transmissi\u00f3 del virus, especialment els primers dies de la pand\u00e8mia quan no s’implementaven mesures estrictes de protecci\u00f3 i higiene\u00bb, recorda l’estudi.<\/p>\n

Dades recents apunten que el nombre de personal sanitari infectat per coronavirus suposa al voltant del 20% del total de casos<\/a> reportats a l\u2019Estat. D\u2019altra banda, una enquesta de SATSE situa al 38% el nombre d\u2019infermers i infermeres que han patit la malaltia.<\/p>\n

Mentre al global de l\u2019Estat espanyol la infecci\u00f3 del personal sanitari \u00e9s el quart factor m\u00e9s influent en l\u2019expansi\u00f3 de la Covid-19, a Catalunya \u00e9s el factor clau juntament amb la mobilitat interna. Segons l\u2019estudi ‘Factores de Difusi\u00f3n Covid-19 en Espa\u00f1a’<\/em><\/a>, nom\u00e9s al Pa\u00eds Valenci\u00e0 l’alt \u00edndex d’infecci\u00f3 de facultatius \u00e9s tamb\u00e9 la ra\u00f3 principal. Darrere hi apareix Castella-la Manxa i Gal\u00edcia. A altres zones, com per exemple Extremadura, M\u00farcia o les Illes Balears aquest factor va jugar un paper molt poc influent.<\/p>\n

A l\u2019Estat les resid\u00e8ncies s\u00f3n el principal motiu<\/h3>\n

Al global de l’Estat espanyol, i partint de les dades del per\u00edode d’ascens de la pand\u00e8mia, el factor m\u00e9s rellevant que ha afavorit l’expansi\u00f3 de la Covid-19 ha estat les places en resid\u00e8ncies. \u00abD’acord amb els informes epidemiol\u00f2gics, les persones de m\u00e9s de setanta anys i les persones en resid\u00e8ncies han estat les poblacions m\u00e9s afectades i amb els quadres cl\u00ednics m\u00e9s greus, ra\u00f3 per la qual \u00e9s l\u00f2gic que aquest factor hagi estat un dels rellevants\u00bb. En concret, l\u2019estudi calcula que l’increment d’una pla\u00e7a en resid\u00e8ncia per cada 100 persones de m\u00e9s de setanta anys implica un creixement de risc de coronavirus del 17%.<\/p>\n

El segon factor destacat en l\u2019\u00e0mbit estatal \u00e9s el risc de la mobilitat interna amb un 9%. El segueix, amb un 7%, la mobilitat externa procedent de la Comunitat de Madrid. En quart lloc, el treball troba que un creixement del 10% de sanitaris infectats comporta un augment del 6% en el risc d\u2019expandir el coronavirus. Al final de la llista de factors de risc hi ha l\u2019increment de mobilitat procedent d\u2019Euskadi, que va suposar un creixement del 4% per cada 10% d\u2019augment.<\/p>\n

Con\u00e8ixer els factors per aprendre\u2019n<\/h3>\n

Un dels objectius de l’estudi finan\u00e7at per l’Institut de Salut Carlos III \u00e9s \u00abtraslladar els coneixements perqu\u00e8 es pugui actuar sobre ells i aix\u00ed reduir la intensitat de l’epid\u00e8mia i prevenir ascensos futurs\u00bb.<\/p>\n

En aquest sentit, i tenint present que un dels factors destacats que ha fet que Catalunya sigui una de les zones m\u00e9s colpejades pel coronavirus \u00e9s l\u2019alt percentatge de sanitaris infectats, val a dir que el col\u00b7lectiu sanitari coincideix que les mesures de protecci\u00f3 actual s\u00f3n molt diferents de les de l\u2019inici de la pand\u00e8mia. Els dies en qu\u00e8 la manca d\u2019EPIs obligava els sanitaris a reaprofitar-los o a \u2018crear-los\u2019 amb material d\u2019oficina –com han reportat a aquest diari<\/a>– han quedat enrere i el percentatge de personal m\u00e8dic infectat ha baixat notablement, tamb\u00e9 alhora que ha crescut el nombre de testos PCR fets a la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n

Amb tot, i malgrat l\u2019anunci del govern de contractaci\u00f3 personal<\/a>, bona part del col\u00b7lectiu sanitari mant\u00e9 les seves queixes<\/a> en mat\u00e8ria de finan\u00e7ament econ\u00f2mic i de condicions laborals. Quant a la manca de personal sanitari, destaca especialment la greu falta de rastrejadors<\/a> per seguir els casos positius i sospitosos de Covid-19 que ha quedat palesa a Catalunya. Tot plegat, en el marc d\u2019una atenci\u00f3 prim\u00e0ria a punt de col\u00b7lapsar<\/a>.<\/p>\n

Quant a l\u2019altre factor, el de la mobilitat interna, la Generalitat ha actuat de dues maneres diferents. El brot declarat a Lleida i al conjunt de la comarca del Segri\u00e0 va portar el govern de Quim Torra a decretar el primer gran confinament perimetral de tot l\u2019Estat en l\u2019etapa de nova normalitat.<\/p>\n

Tanmateix, amb els rebrots que s\u2019estan donant a la ciutat de Barcelona i l\u2019\u00e0rea metropolitana -especialment la sud-, l\u2019executiu catal\u00e0 no ha estat tan restrictiu i, fins al moment, nom\u00e9s ha expressat una \u201crecomanaci\u00f3\u201d de limitar les activitats permeses i de no sortir de la regi\u00f3. Josep Maria Argimon, nou secretari de Salut P\u00fablica, va recon\u00e8ixer dilluns en una roda de premsa que Salut no preveu \u00abcap mesura restrictiva quant a territoris\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, no ent\u00e9n de classes socials, per\u00f2 l\u2019afectaci\u00f3 que causa s\u00ed que ho fa. En la mateixa l\u00ednia, el nou coronavirus no ent\u00e9n de fronteres, per\u00f2 s\u2019ha expandit i ha deixat una empremta molt diferent segons l\u2019estat o fins i tot segons les regions d\u2019un mateix pa\u00eds. Per […]<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":23470,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9,7],"tags":[2152],"class_list":["post-23465","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23465","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23465"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23465\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}