{"id":23483,"date":"2020-08-03T06:25:45","date_gmt":"2020-08-03T04:25:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23483"},"modified":"2020-08-03T06:25:45","modified_gmt":"2020-08-03T04:25:45","slug":"replantejar-els-models-residencials-en-la-vellesa-una-necessitat-encara-mes-evident-despres-de-la-crisi-per-la-covid-19","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/08\/03\/replantejar-els-models-residencials-en-la-vellesa-una-necessitat-encara-mes-evident-despres-de-la-crisi-per-la-covid-19\/","title":{"rendered":"Replantejar els models residencials en la vellesa, una necessitat encara m\u00e9s evident despr\u00e9s de la crisi per la COVID-19"},"content":{"rendered":"

Les resid\u00e8ncies de gent gran s’han mantingut en el punt de mira des dels inicis de la pand\u00e8mia pel coronavirus SARS-CoV-2. Segons les\u00a0\u00faltimes dades publicades<\/a>,\u00a0en les prop de 5.500 resid\u00e8ncies espanyoles han mort m\u00e9s de 19.000 persones per COVID-19\u00a0i s\u00edmptomes compatibles amb aquesta malaltia, cosa que equival al\u00a069\u00a0% del total notificat oficialment pel Ministeri de Sanitat. Per\u00f2, a m\u00e9s, els qui han sobreviscut s’han sentit doblement exclosos: per haver estat assenyalats com a poblaci\u00f3 de risc i pel fet de viure en una societat edatista. \u00abDurant la crisi sanit\u00e0ria, aquests elements s’han encadenat i han donat lloc a\u00a0sentiments d’exclusi\u00f3, a banda del fet que han refor\u00e7at estigmes\u00a0entorn de l’edat i la tecnologia\u00bb, assenyala Roser Beneito Montagut, professora dels\u00a0Estudis d’Inform\u00e0tica, Multim\u00e8dia i Telecomunicaci\u00f3<\/a>\u00a0de la UOC i investigadora del grup\u00a0CareNet<\/a>\u00a0de la Universitat.<\/p>\n

Segons la professora de la UOC, al llarg de la crisi s’ha aplicat una mirada extremament assistencialista sobre les persones grans \u00abque no s’ajusta a l’evid\u00e8ncia que tenim amb relaci\u00f3 a quina \u00e9s la seva resposta en altres emerg\u00e8ncies i desastres.\u00a0Ser el col\u00b7lectiu m\u00e9s vulnerable davant de la pand\u00e8mia no vol dir que sigui el grup social que t\u00e9 menys recursos\u00a0per fer front a una situaci\u00f3 cr\u00edtica. Tenen una experi\u00e8ncia vital rellevant i tamb\u00e9 fan servir les tecnologies -encara que la tecnologia sigui el tel\u00e8fon, no podem assenyalar-la com a irrellevant pel fet de no ser \u00abnova\u00bb\u00bb-, afirma.<\/p>\n

\u00c9s una de les cr\u00edtiques principals dels experts: l’exclusi\u00f3 a la qual s’ha sotm\u00e8s la gent gran durant aquesta pand\u00e8mia, tamb\u00e9 a l’hora de prendre decisions que els afecten. \u00abS\u2019escolta \u00a0molt poc les persones grans, especialment les que hem assenyalat com a \u00abvulnerables\u00bb o en \u00abrisc\u00bb\u00bb, assenyalava Daniel L\u00f3pez, professor dels\u00a0Estudis de Psicologia i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3<\/a>\u00a0de la UOC i tamb\u00e9 membre del grup de recerca\u00a0CareNet<\/a>, en un\u00a0article<\/a>\u00a0publicat a\u00a0Contexto y Acci\u00f3n (Ctxt)<\/em>. \u00ab\u00c9s evident que estem fent tot el possible per salvar-los la vida, per\u00f2\u00a0no els hem preguntat si ells estaven disposats a passar per tot aix\u00f2, com ho estan vivint, fins on pensen que s’hauria d’arribar, com ho haur\u00edem d’haver fet\u00bb, afegeix L\u00f3pez.<\/p>\n

Un altre exemple d’aquesta situaci\u00f3 en qu\u00e8 sembla que es margina cada vegada m\u00e9s la gent gran \u00e9s la proposta de\u00a0medicalitzar les resid\u00e8ncies, que ja ha obtingut\u00a0llum verda<\/a>\u00a0en comunitats com la de Madrid. Una cosa que, en opini\u00f3 del professor L\u00f3pez, no resol el problema. \u00abSi ning\u00fa no vol viure en una instituci\u00f3, i menys encara en una que s’assembli a un hospital, per qu\u00e8 volem que les persones grans hi visquin? Per qu\u00e8 volem convertir casa seva en centres sanitaris?\u00bb, es pregunta. Comparteix opini\u00f3 amb Lluvi Farr\u00e9, investigador predoctoral del grup\u00a0CareNet<\/a>\u00a0de la UOC, que afirma que convertir les resid\u00e8ncies en una mena d’hospitals \u00abpotser podria salvar algunes vides, per\u00f2 una mesura tan desesperada implica molts altres problemes i sobretot planteja una altra pregunta molt seriosa:\u00a0qui voldria viure aquesta vida?\u00bb.<\/p>\n

Cohabitatge (cohousing<\/em>) s\u00e8nior: un s\u00edmptoma de canvi<\/h3>\n

Aquest escenari ha centrat el focus p\u00fablic en una demanda que els professionals del sector reclamen des de fa temps: s’hauria d’haver fet\u00a0un ajustament del model assistencial en la vellesa, buscant alternatives per a diferents tipus de circumst\u00e0ncies, ja que no totes les persones grans tenen les mateixes necessitats ni requereixen la mateixa atenci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 no ha passat. \u00abSi el que sost\u00e9 la vida en el dia a dia (habitatge, relacions d’amistat, relacions familiars, suports i atencions) \u00e9s separat i posat en segon lloc respecte de la salut, podem acabar normalitzant que se sacrifiqui tot aix\u00f2 a canvi que et salvin la vida\u00bb, explica Daniel L\u00f3pez, que\u00a0afegeix que la gent gran el que vol \u00e9s viure a casa seva, \u00abseguir decidint sobre la seva pr\u00f2pia vida, i aix\u00f2 ha de tenir moltes formes. No vol dir que aquesta persona hagi de viure a la seva casa de tota la vida, per\u00f2 s\u00ed que se senti com a casa en el lloc on sigui\u00bb.<\/p>\n

Aquest espai d’habitatge \u00e9s el que admet\u00a0opcions com el cohabitatge (cohousing<\/em>) s\u00e8nior, una de les respostes alternatives\u00a0a la manera actual d’organitzar i entendre les cures en la vellesa. \u00abCada un a la seva manera i en formats molt diferents, el que\u00a0els projectes d’habitatge col\u00b7laboratiu autogestionats per persones grans lluiten per aconseguir \u00e9s que la vellesa no sigui una ren\u00fancia, ni tan sols quan arriben la depend\u00e8ncia i el deteriorament cognitiu\u00bb, afirma el professor L\u00f3pez.<\/p>\n

Segons l’\u00faltim informe<\/a>\u00a0de la plataforma web col\u00b7laborativa Envejecimiento en Red (EnR?<\/a>),\u00a0el 19,3\u00a0% de la poblaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran de 65 anys, i continua creixent la proporci\u00f3 d’octogenaris, que ja representen el 6,1\u00a0% de tota la poblaci\u00f3. Per\u00f2, a m\u00e9s, les estimacions de l’INE situen el percentatge de persones grans per al 2068 en gaireb\u00e9 el 30\u00a0% de la poblaci\u00f3. \u00c9s possible que aleshores el cohabitatge s\u00e8nior no sigui una excepcionalitat. Aix\u00ed es despr\u00e8n de la\u00a0VII Encuesta del Instituto BBVA de Pensiones<\/em><\/a>, en la qual es va preguntar a les persones nascudes entre 1957 i 1977 sobre el\u00a0cohabitatge. Al 82\u00a0% dels entrevistats els sembla una bona idea.<\/p>\n

\u00abEl\u00a0cohousing<\/em>\u00a0s\u00e8nior opera aqu\u00ed sobretot com un\u00a0s\u00edmptoma de canvi que ens parla de noves formes de viure la vellesa, de la necessitat d’imaginar altres possibles escenaris alternatius a les resid\u00e8ncies o al problema de la soledat no desitjada, i sobretot de com es poden coordinar les cures amb els drets de les persones grans\u00bb, assenyala Lluvi Farr\u00e9. L’investigador de la UOC, que participa juntament amb Daniel L\u00f3pez en el\u00a0projecte Movicoma<\/a>, el primer estudi del moviment d’habitatge col\u00b7laboratiu de persones grans a l’Estat espanyol, explica que el\u00a0cohabitatge s\u00e8nior permet a les persones planificar la seva vellesa, i que aquesta idea de planificaci\u00f3 i previsi\u00f3 \u00e9s nova.<\/p>\n

\u00abTradicionalment s’ha considerat que quan envellim el que opera \u00e9s una l\u00f2gica de la retirada, d’anar a poc a poc deixant de participar en la societat, emfatitzant les imatges de p\u00e8rdua, declivi i decrepitud. Aix\u00f2 acaba tenint efectes espec\u00edfics sobre la vida de les persones grans. Per\u00f2 cada vegada\u00a0veiem m\u00e9s\u00a0que aix\u00f2 comen\u00e7a a no ser aix\u00ed\u00bb, afirma Farr\u00e9.<\/p>\n

Entre els aspectes positius d’aquesta modalitat d’habitatge hi ha el\u00a0foment de les relacions socials\u00a0o els beneficis que aporta decidir sobre el propi futur. I \u00e9s que, segons els experts, el cohabitatge pot influir en el benestar no solament f\u00edsic, sin\u00f3 tamb\u00e9 psicol\u00f2gic, i tamb\u00e9 en la nostra autonomia. \u00abEn el projecte\u00a0BCONNECT@HOME<\/a>\u00a0hem vist\u00a0com les diferents formes d’habitatge afecten la connectivitat social i estan relacionades. Si b\u00e9 durant el per\u00edode de confinament sever totes les persones grans en diferents tipus d’habitatges s’han sentit a\u00efllades, tamb\u00e9 hem vist que un dels elements clau ha estat la manca de participaci\u00f3 en la presa de decisions en el lloc de resid\u00e8ncia\u00bb, assenyala Roser Beneito Montagut. \u00abEn els llocs on s’han tingut en compte les seves opinions i se’ls ha fet part\u00edcips de l’organitzaci\u00f3 de la vida en confinament, el sentiment de desconnexi\u00f3 social no ha estat tan fort\u00bb, afirma la professora de la UOC.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article de la UOC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les resid\u00e8ncies de gent gran s’han mantingut en el punt de mira des dels inicis de la pand\u00e8mia pel coronavirus SARS-CoV-2. Segons les\u00a0\u00faltimes dades publicades,\u00a0en les prop de 5.500 resid\u00e8ncies espanyoles han mort m\u00e9s de 19.000 persones per COVID-19\u00a0i s\u00edmptomes compatibles amb aquesta malaltia, cosa que equival al\u00a069\u00a0% del total notificat oficialment pel Ministeri de […]<\/p>\n","protected":false},"author":375,"featured_media":23486,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[139],"class_list":["post-23483","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-residencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/375"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23483"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23483\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}