{"id":23499,"date":"2020-08-04T06:25:55","date_gmt":"2020-08-04T04:25:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23499"},"modified":"2020-08-04T06:25:55","modified_gmt":"2020-08-04T04:25:55","slug":"podrem-curar-la-covid-19-enganyant-el-virus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/08\/04\/podrem-curar-la-covid-19-enganyant-el-virus\/","title":{"rendered":"Podrem curar la COVID-19 enganyant el virus?"},"content":{"rendered":"

Com altres virus de la fam\u00edlia dels coronavirus, el SARS-CoV-2 posseeix un halo, una corona que l’envolta. En aquesta corona hi ha una prote\u00efna en forma d’espiga (spike<\/em>, en angl\u00e8s), la prote\u00efna S, que s’uneix als receptors de les nostres c\u00e8l\u00b7lules per infectar-les. Aix\u00f2 vol dir que la prote\u00efna S \u00e9s la clau que fa servir el virus per entrar a les nostres c\u00e8l\u00b7lules. Per aix\u00f2 molts laboratoris que treballen en la vacuna contra la COVID-19 han triat aquesta prote\u00efna com a diana, amb l’objectiu d’impedir que el virus pugui fer \u00fas de la seva clau. No obstant aix\u00f2, hi ha altres investigacions que plantegen estrat\u00e8gies complement\u00e0ries per lluitar contra la malaltia. Perqu\u00e8, i si la soluci\u00f3 estigu\u00e9s al pany?<\/p>\n

A principis de segle XXI va tenir lloc una epid\u00e8mia de la S\u00edndrome Respirat\u00f2ria Aguda (SARS) causada per un altre coronavirus, la SARS-CoV, cos\u00ed-germ\u00e0 de l’actual SARS-CoV-2. Tot el que s’ha apr\u00e8s sobre aquell virus est\u00e0 sent important per a entendre millor la COVID-19.<\/p>\n

La principal coincid\u00e8ncia \u00e9s que les claus de tots dos virus utilitzen com a pany la prote\u00efna ACE2. No obstant aix\u00f2, la clau de la SARS-CoV-2 entra amb m\u00e9s facilitat al pany, per dir-ho d’alguna manera. I per tant, obre la \u00abporta\u00bb i s’endinsa en la c\u00e8l\u00b7lula amb m\u00e9s \u00e8xit. Per aquest motiu la probabilitat d’infecci\u00f3 i de propagaci\u00f3 de la COVID-19 \u00e9s molt m\u00e9s gran que la de la SARS. De fet, aquesta \u00e9s una de les raons per la qual SARS-CoV-2 ha originat una pand\u00e8mia: la seva facilitat per entrar en les nostres c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n

L’ACE2 \u00e9s el pany<\/h3>\n

Con\u00e8ixer la localitzaci\u00f3 del pany (l’ACE2) en els nostres teixits tamb\u00e9 ens est\u00e0 ajudant a comprendre la malaltia. Els alv\u00e8ols pulmonars s’assemblen a ra\u00efms de ra\u00efm, i tenen en total una superf\u00edcie aproximada de 75 m\u00b2. En tota aquesta superf\u00edcie ens podem trobar m\u00faltiples panys d’entrada de virus al nostre organisme. Per aquest motiu li costa tan poc infectar-nos.<\/p>\n

Un altre teixit amb gran superf\u00edcie i pres\u00e8ncia de l’ACE2 \u00e9s la mucosa intestinal, el que explicaria que un ter\u00e7 dels pacients presentin trastorns digestius. A m\u00e9s, aquesta prote\u00efna tamb\u00e9 \u00e9s abundant en els ronyons, els vasos sanguinis, el sistema nervi\u00f3s i altres teixits.<\/p>\n

La ubiq\u00fcitat de l’ACE2 en el nostre organisme podria ser una de les raons de l’aparici\u00f3 dels variats s\u00edmptomes que s’han descrit en els malalts de COVID-19.<\/p>\n

L’ACE2, el RAS i els antihipertensius<\/h3>\n

La prote\u00efna ACE2 \u00e9s un dels enzims clau del Sistema Renina Angiotensina (RAS). De forma cl\u00e0ssica, el RAS s’ha descrit com un sistema hormonal que regula la tensi\u00f3 arterial. Per\u00f2 avui en dia se sap que, a m\u00e9s, regula el creixement cel\u00b7lular, els processos d’inflamaci\u00f3, coagulaci\u00f3 i cicatritzaci\u00f3 (fibrosi).<\/p>\n

A la seg\u00fcent figura es mostren els dos eixos principals d’aquest sistema (el de l’ACE i el de l’ACE2), que en condicions fisiol\u00f2giques es troben en un equilibri din\u00e0mic. Per exemple, l’eix de l’ACE incrementa la tensi\u00f3 arterial, mentre que el de l’ACE2 la disminueix. I per aquesta ra\u00f3, molts pacients hipertensos prenen di\u00e0riament inhibidors de l’ACE com a medicaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Esquema resumit del Sistema Renina Angiotensina (RAS). \/The Conversation<\/figcaption><\/figure>\n

Quan va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, es va especular sobre la major susceptibilitat a la infecci\u00f3 en aquells pacients que prenien inhibidors d’ACE en el seu tractament per a la hipertensi\u00f3. Avui en dia s’ha rebutjat aquesta hip\u00f2tesi, i sembla que en la simptomatologia m\u00e9s greu aquest tipus de tractaments podrien ser, fins i tot, beneficiosos.<\/p>\n

La COVID-19 i el desequilibri del RAS<\/h3>\n

\u00c9s possible que tant la inflamaci\u00f3 pulmonar greu com la cicatritzaci\u00f3 descontrolada posterior del pulm\u00f3 danyat (fibrosi pulmonar) o els processos tromb\u00f2tics que s’han descrit en la COVID-19 estiguin associats a desequilibris del RAS. En la mesura en qu\u00e8, en condicions fisiol\u00f2giques, l’eix de l’ACE promou senyals que porten a la inflamaci\u00f3, a la fibrosi i la coagulaci\u00f3, el de l’ACE2 t\u00e9 l’acci\u00f3 contr\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Sistema Renina Angiotensina (RAS) en el progr\u00e9s de la Covid-19. \/The Conversation<\/figcaption><\/figure>\n

Com passa en la malaltia provocada per de la SARS-CoV, es creu que, en el cas de la COVID-19, quan el virus entra a la c\u00e8l\u00b7lula ho fan tamb\u00e9 la clau (prote\u00efna S) i el seu pany (ACE2). Aix\u00f2 implicaria que, a mesura que progressa la malaltia, la pres\u00e8ncia d’ACE2 en la superf\u00edcie de les nostres c\u00e8l\u00b7lules disminuiria a l’entrar a la c\u00e8l\u00b7lula juntament amb el virus. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, es produiria un desequilibri en el RAS, augmentant el risc d’inflamaci\u00f3 pulmonar greu, formaci\u00f3 de co\u00e0guls i seq\u00fceles pulmonars degudes a la fibrosi.<\/p>\n

Si enganyem el virus, l’ACE2 podria ser la clau per a la cura<\/h3>\n

Amb tota aquesta informaci\u00f3, alguns grups de recerca punters han proposat una estrat\u00e8gia d’engany: injectar mol\u00e8cules d’ACE2 lliures a la sang perqu\u00e8 el virus es quedi unit a elles en comptes dels nostres receptors cel\u00b7lulars. Aix\u00ed, podr\u00edem neutralitzar la infecci\u00f3 i, a m\u00e9s, evitar\u00edem el desequilibri en el RAS.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Tractament de la Covid-19 amb ACE2 recombinant. \/The Conversation<\/figcaption><\/figure>\n

Aquesta estrat\u00e8gia ha tingut resultats positius en models organoides (estructures cel\u00b7lulars tridimensionals), i s’est\u00e0 provant ja en pacients amb COVID-19 en un assaig cl\u00ednic. Un resultat positiu suposaria un gran avan\u00e7 en la lluita contra aquesta malaltia i obriria un nou camp en les ter\u00e0pies contra altres virus que amenacen la nostra salut.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de<\/a> The Conversation<\/a>. Es va publicar en la seva versi\u00f3 original en euskera a Zientzia Kaiera<\/a>, el 10 de juny de 2020.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com altres virus de la fam\u00edlia dels coronavirus, el SARS-CoV-2 posseeix un halo, una corona que l’envolta. En aquesta corona hi ha una prote\u00efna en forma d’espiga (spike, en angl\u00e8s), la prote\u00efna S, que s’uneix als receptors de les nostres c\u00e8l\u00b7lules per infectar-les. Aix\u00f2 vol dir que la prote\u00efna S \u00e9s la clau que fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":474,"featured_media":23508,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[2152],"class_list":["post-23499","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23499","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/474"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23499"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23499\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23499"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23499"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23499"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}