L’advert\u00e8ncia no ha decaigut des de l’inici de la desescalada: refor\u00e7ar el sistema sanitari \u00e9s indispensable per controlar el coronavirus. L’augment de contagis aquestes setmanes ha posat en el punt de mira la desigualtat entre comunitats a l’hora de detectar i rastrejar casos amb efic\u00e0cia i, a el mateix temps, presagia el que pot arribar a passar. No hi ha certesa de com es comportar\u00e0 el coronavirus a la tardor i, de fet, la tardor no ha arribat i els casos ja es multipliquen, per\u00f2 \u00e9s previsible que llavors convisqui amb altres virus respiratoris, com el de la grip, amb s\u00edmptomes similars. Encara que potser aquest any la incid\u00e8ncia sigui menor degut precisament a la normalitzaci\u00f3 de les m\u00e0scares o la dist\u00e0ncia, la suma de patologies incrementar\u00e0 la c\u00e0rrega sanit\u00e0ria. Amb la tornada a l’activitat, el retorn a les aules, la possible reducci\u00f3 del teletreball, una major perman\u00e8ncia en espais tancats i sense ventilar… veus expertes demanen prendre nota dels rebrots actuals i preparar el sistema perqu\u00e8 pugui anticipar-se a aquest escenari.<\/p>\n
\u00abNo nom\u00e9s no s’ha d’abaixar la gu\u00e0rdia, sin\u00f3 que cal pujar-la m\u00e9s\u00bb, il\u00b7lustra l’exdirector d’Acci\u00f3 Sanit\u00e0ria en Situacions de Crisi de l’OMS i professor de l’Escola Andalusa de Salut P\u00fablica, Daniel L\u00f3pez-Acu\u00f1a. \u00abNing\u00fa t\u00e9 una bola de vidre, per\u00f2 davant l’amena\u00e7a, \u00e9s el moment de refor\u00e7ar el sistema forma molt determinant: el rastreig, la detecci\u00f3, la capacitat de fer PCR i molt enormement l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Cal fer-ho ja perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica cosa que ens permetr\u00e0 intervenir a temps\u00bb, esgrimeix l’especialista. L’\u00e8mfasi en els centres de salut respon a la situaci\u00f3 amb la qual, en general, s’ha afrontat la crisi sanit\u00e0ria des de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Encara no ha vist corregida la infradotaci\u00f3 de recursos dels \u00faltims anys, per\u00f2 \u00e9s clau perqu\u00e8 tot l’engranatge funcioni i ara afegeix a les seves tasques habituals els casos de COVID-19.<\/p>\n
Una c\u00e0rrega que s’incrementar\u00e0 a partir de la tardor, quan comen\u00e7a la temporada d’expansi\u00f3 d’altres virus respiratoris que s’espera que se solapin amb el coronavirus: el de la grip, el virus sincitial respiratori, els rhinovirus… Aix\u00f2 far\u00e0 escalar el nombre de sospitosos que van a centres de salut i als hospitals i als quals se’ls haur\u00e0 de fer proves. \u00abTenen s\u00edmptomes semblants i nom\u00e9s per la cl\u00ednica no podrem distingir\u00bb, explica Pedro Gull\u00f3n, de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Per aix\u00f2, la \u00abpressi\u00f3\u00bb se centrar\u00e0 sobretot en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i en els laboratoris. \u00abJo crec que el que est\u00e0 passant aquest estiu evidencia que cal donar-li una volta de rosca m\u00e9s als refor\u00e7os. Algunes comunitats estan reaccionant millor que altres, per\u00f2, per exemple, a Catalunya o Madrid l’AP est\u00e0 molt debilitada\u00bb.<\/p>\n
Coincideix Andrea Bur\u00f3n, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Salut P\u00fablica i Administraci\u00f3 Sanit\u00e0ria (SESPAS) i portaveu de la SEE, que apunta a la necessitat que el sistema \u00absigui \u00e0gil en la detecci\u00f3, la recepci\u00f3 de sospitosos, la realitzaci\u00f3 de proves PCR i la notificaci\u00f3 de resultats\u00bb, un aspecte en el qual \u00abs’han fet m\u00e9s aven\u00e7os en unes regions que en altres\u00bb. Tamb\u00e9 Fernado Rodr\u00edguez Artalejo, director de el Departament de Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica a la Universitat Aut\u00f2noma, apunta en la mateixa direcci\u00f3 i confia que les dificultats actuals \u00abserveixin per prendre nota per a la tardor\u00bb, tant pel refor\u00e7 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, com per un millor rastreig de contactes en casos de positius, i m\u00e9s disciplina social.<\/p>\n
Fins ara, en alguns territoris el sistema ha mostrat debilitats. Sanitaris de centres de salut de Madrid, Barcelona, \u200b\u200bVal\u00e8ncia, Castella i Lle\u00f3 o M\u00farcia admetien que afrontaven els rebrots sense els refor\u00e7os necessaris i els mecanismes de rastreig s’han mostrat deficients a Catalunya, on la mateixa Generalitat va recon\u00e8ixer que havia fallat en el control del brot de Lleida. Despr\u00e9s de les queixes de sindicats i sanitaris, Madrid ha assumit que ha de contractar a contrarellotge a m\u00e9s rastrejadors, per\u00f2 el seu sistema est\u00e0 sota sospita; tampoc a la Comunitat Valenciana o a Gal\u00edcia el nombre de rastrejadors arriba al comprom\u00e8s, i davant l’augment de casos a Navarra, el Servei Navarr\u00e8s de Salut s’ha vist obligat a fer contractacions. Exemples que, per a Ildefonso Hern\u00e1ndez, catedr\u00e0tic de Salut P\u00fablica i exdirector general de Salut P\u00fablica del Ministeri (2009-2011), posen de manifest la urg\u00e8ncia \u00abimmediata\u00bb que els sistemes \u00abs’engrassin m\u00e9s\u00bb perqu\u00e8 \u00aben algunes comunitats no estan funcionant de manera adequada\u00bb.<\/p>\n
En aquest context, els especialistes temen l’arribada d’altres virus respiratoris, i especialment de la grip. El risc \u00e9s que incrementi \u00abla certa saturaci\u00f3 que ja es d\u00f3na cada any de sistema\u00bb, assenyala Gull\u00f3n, fins col\u00b7lapsar. Aix\u00ed ho reconeix Sanitat en el pla per acabar amb els rebrots aprovat fa unes setmanes amb les comunitats, en qu\u00e8 apunta que es tracta d’un gran problema de salut p\u00fablica que \u00absol provocar pressi\u00f3 en el sistema assistencial\u00bb. Davant \u00abl’eventual coincid\u00e8ncia d’ambdues epid\u00e8mies sense tractament espec\u00edfic altament efectiu\u00bb, el Ministeri s’ha marcat com a \u00abprioritat\u00bb minimitzar l’impacte de la grip aquesta tardor i hivern, mitjan\u00e7ant la qual \u00abes pot prevenir tamb\u00e9 la sobrec\u00e0rrega del sistema assistencial\u00bb. L’objectiu \u00e9s incrementar les taxes de vacunaci\u00f3, sobretot en gent gran, persones de risc o personal sociosanitari, motiu pel qual s’ha adquirit una compra extraordin\u00e0ria de vacunes.<\/p>\n
Des del Consell General de Col\u00b7legis Oficials de Metges coincideixen i aposten perqu\u00e8 la campanya de vacunaci\u00f3 s’estengui, mantenint la seva voluntarietat, i s’anticipi en el temps perqu\u00e8 \u00abdonades les importants c\u00e0rregues de treball que es produiran en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, Serveis de urg\u00e8ncies i Atenci\u00f3 Hospital\u00e0ria, \u00e9s essencial minimitzar l’impacte\u00bb, esgrimeix en un recent informe elaborat per la Comissi\u00f3 Assessora Covid-19-OMC. A m\u00e9s, tamb\u00e9 als serveis de Salut P\u00fablica, en els quals recau la vigil\u00e0ncia del coronavirus, se’ls sumar\u00e0 el seguiment de la grip, que es realitza a trav\u00e9s de la Xarxa Nacional de Vigil\u00e0ncia Epidemiol\u00f2gica, en la qual la informaci\u00f3 \u00e9s subministrada per les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n
L’OMS ja ha alertat sobre aquest \u00abdesafiament per als sistemes de salut sobrecarregats, que hauran de fer front a la doble c\u00e0rrega d’una pand\u00e8mia de coronavirus i a un pic d’altres malalties respirat\u00f2ries\u00bb, ha manifestat la directora de l’Organitzaci\u00f3 Panamericana de la Salut (OPS), Carissa F. Etienn, poc abans de l’inici de l’hivern a l’hemisferi sud. Etienn va advertir que en climes freds i a mesura que \u00abm\u00e9s persones es reuneixen en espais tancats\u00bb, m\u00e9s possibilitats hi ha que \u00abs’alimentin aquestes infeccions\u00bb.<\/p>\n
En el context espanyol, per\u00f2, hi ha alguna cosa que jugar\u00e0 a favor de la pretesa reducci\u00f3 al m\u00e0xim d’aquests quadres la pr\u00f2xima tardor-hivern: el manteniment de les mesures d’higiene, la dist\u00e0ncia f\u00edsica i la mascareta faran que \u00abprevisiblement s’observi globalment una disminuci\u00f3 d’altres malalties perqu\u00e8 les mesures que estem prenent no nom\u00e9s prevenen la COVID-19, sin\u00f3 tamb\u00e9 moltes altres infeccions\u00bb, opina Bur\u00f3n. Coincideix el Consell General de Col\u00b7legis de Metges, que \u00aben sentit positiu\u00bb destaca que amb els patrons amb els que actuem a la ‘nova normalitat’ \u00ab\u00e9s esperable una disminuci\u00f3 paral\u00b7lela de la transmissi\u00f3 d’altres patologies infectocontagioses amb transmissi\u00f3 per contacte\u00bb. A m\u00e9s, \u00ab\u00e9s cert\u00bb que els espais tancats i sense ventilaci\u00f3 poden afavorir la transmissi\u00f3 dels virus, per\u00f2 \u00absi dins l’espai hi ha menys persones a causa de la limitaci\u00f3 dels aforaments, la transmissi\u00f3 que esperem que sigui menor\u00bb.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, coincideixen els experts, els quadres sospitosos seran m\u00e9s i \u00abpot ser que la taxa de positivitat del coronavirus no pugi, per\u00f2 s\u00ed ho far\u00e0 la c\u00e0rrega de treball\u00bb, diu Hern\u00e1ndez, tamb\u00e9 portaveu de SESPAS. L’especialista apunta que el refor\u00e7 de la campanya de vacunaci\u00f3 de la grip \u00e9s \u00abuna pota m\u00e9s\u00bb, per\u00f2 apressa que de cara a la tardor \u00abhi hagi ja protocols establerts\u00bb en qu\u00e8 es prevegin aquestes q\u00fcestions \u00abi s’abordin les formes de diagn\u00f2stic dels quadres respiratoris perqu\u00e8 els laboratoris tinguin la capacitat requerida perqu\u00e8 \u00e9s probable que calgui prendre decisions sobre la marxa quan vinguin aquests quadres\u00bb. En aquest sentit, \u00e9s urgent que \u00abels esfor\u00e7os ara estiguin posats en planificar de forma immediata el que pot arribar: \u00abJa hem vist les conseq\u00fc\u00e8ncies de no avan\u00e7ar-nos al virus. Hem de localitzar \u00e0rees de possible transmissi\u00f3, organitzar la tornada a les escoles i universitats o als \u00e0mbits laborals, treballs que tornaran a ser presencials… Tot aix\u00f2 requereix d’un sistema de coordinaci\u00f3 que ha de ser estricte\u00bb.<\/p>\n
Aquesta mateixa organitzaci\u00f3, demanda Bur\u00f3n, ha d’amarar el sistema sanitari, perqu\u00e8 \u00abno \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de recursos humans, que tamb\u00e9, sin\u00f3 que s’estableixin els canals d’informaci\u00f3 \u00e0gils que estiguin operatius i siguin efica\u00e7os\u00bb. Precisament la coordinaci\u00f3 entre Salut P\u00fablica i Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria \u00e9s un dels reptes del sistema de rastreig i una de les seves peces \u00abimprescindibles\u00bb que, en alguns llocs, s’enfronta a debilitats: \u00abNi ells poden veure el que fem ni nosaltres veure quin \u00e9s el resultat del seu rastreig; falta comunicaci\u00f3 \u00ab, deia un professional d’un centre de salut de Madrid.<\/p>\n
Amb tot, l’epidemi\u00f2loga es mostra optimista i assenyala que \u00abla situaci\u00f3 de base ha canviat\u00bb: sabem m\u00e9s del virus que al febrer i el sistema compta amb capacitats sanit\u00e0ries que no tenia llavors, de manera que si la poblaci\u00f3 mant\u00e9 les mesures i el sistema \u00abtreballa\u00bb per identificar i a\u00efllar els casos de forma preco\u00e7, \u00ab\u00e9s previsible que no hi hagi un augment desmesurat de la transmissi\u00f3 a la tardor\u00bb.<\/p>\n
El que s\u00ed \u00e9s una inc\u00f2gnita \u00e9s com es comportar\u00e0 el virus llavors. Enmig del debat actual sobre si l’augment de casos que estem veient ara \u00e9s o no una segona onada del coronavirus, els dubtes continuen sobre si hi haur\u00e0 variabilitat estacional i incrementar\u00e0 la seva virul\u00e8ncia amb l’arribada del red. \u00c9s l’escenari \u00abm\u00e9s complex per al qual hem d’estar preparats\u00bb, remarca L\u00f3pez-Acu\u00f1a, per\u00f2 que \u00abencara no sabem si arribar\u00e0\u00bb. No obstant aix\u00f2, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que probablement no sigui estacional i, de fet, els fets demostren que tant en temperatures fredes com caloroses, el coronavirus pot arribar a tenir incid\u00e8ncies molt altes.<\/p>\n