Les crisis econ\u00f2mica i sanit\u00e0ria provocades per la pand\u00e8mia de COVID-19 han situat els governants en la dif\u00edcil tessitura d’equilibrar les restriccions a la mobilitat amb la garantia de l’acc\u00e9s a serveis b\u00e0sics. I encara que el m\u00f3n no s’ha enfrontat a una gran escassetat d’aliments, s\u00ed que s’han produ\u00eft pertorbacions en la seguretat aliment\u00e0ria internacional.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la principal conclusi\u00f3 a qu\u00e8 ha arribat un grup d’investigadors de l’International Food Policy Research Institute<\/em> (IFPRI), que publiquen les seves inquietuds a la revista Science. \u00abCom m\u00e9s temps duri la crisi, m\u00e9s es complicar\u00e0 la situaci\u00f3. La pregunta \u00e9s: quant m\u00e9s podr\u00e0 aguantar el sistema?\u00bb, es q\u00fcestiona Rob Vos, director de Mercats, Comer\u00e7 i institucions de l’IFPRI i un dels autors de l’article, titulat How Global Responses to COVID-19 Threaten Global Food Security.<\/em><\/p>\n Segons detalla aquest investigador a SINC, de moment no s’est\u00e0 produint un gran desprove\u00efment alimentari. \u00abEl que s\u00ed estem percebent \u00e9s un augment significatiu de la inseguretat aliment\u00e0ria\u00bb, assenyala. Un exemple clar d’aquesta tend\u00e8ncia es pot observar en pa\u00efsos desenvolupats, on augmenten les cues de persones sense recursos que acudeixen als bancs d’aliments i menjadors socials. Les fam\u00edlies afectades es veuen for\u00e7ades a modificar les seves dietes, optant per productes b\u00e0sics, m\u00e9s assequibles, per\u00f2 tamb\u00e9 menys nutritius. \u00abLa disminuci\u00f3 dels ingressos posa en risc l’acc\u00e9s als aliments\u00bb, s’afirma en la publicaci\u00f3.<\/p>\n Per als investigadors de l’IFPRI, la pand\u00e8mia est\u00e0 afectant a quatre pilars de la seguretat aliment\u00e0ria: l’acc\u00e9s als aliments, la seva disponibilitat, el seu \u00fas i la seva estabilitat.<\/p>\n En el seu pron\u00f2stic m\u00e9s recent, el Fons Monetari Internacional vaticina una caiguda del 5% de l’economia mundial per a aquest any. Tot i que les seves conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques colpegen m\u00e9s fort als epicentres de la pand\u00e8mia (Xina, Europa i els Estats Units), tamb\u00e9 afecten indirectament els pa\u00efsos amb ingressos m\u00e9s baixos mitjan\u00e7ant la disminuci\u00f3 del comer\u00e7, l’exportaci\u00f3 de petroli i altres productes b\u00e0sics.<\/p>\n Segons l’article, m\u00e9s de 90 milions de persones podrien caure en la pobresa extrema. \u00abLa gent en extrema pobresa no t\u00e9 prou recursos per comprar els aliments que es necessiten per evitar la fam i la desnutrici\u00f3\u00bb, descriu la publicaci\u00f3. Els investigadors tamb\u00e9 afirmen que les llars pobres destinen el 70% dels seus ingressos a l’alimentaci\u00f3, la qual cosa provoca que la seva seguretat aliment\u00e0ria sigui \u00abespecialment vulnerable\u00bb davant les pertorbacions en els ingressos.<\/p>\n \u00abMolta gent caur\u00e0 en la pobresa i no podr\u00e0 comprar aliments. Abans, les causes que m\u00e9s agreujaven aquest problema eren els conflictes armats o els problemes climatol\u00f2gics. Ara \u00e9s la COVID-19 \u00ab, sentencia aquest responsable.<\/p>\n Els canvis en els h\u00e0bits alimentaris provocats per la manca d’ingressos i de poder adquisitiu s\u00f3n els que m\u00e9s preocupen als investigadors de l’IFPRI. \u00abHem vist que aliments com fruites, verdures i carns s’han encarit, portant a la gent amb menys recursos a decantar-se per aliments m\u00e9s b\u00e0sics, com el blat, el blat de moro o la soja, que proveeixen de calories, per\u00f2 de menys nutrients\u00bb, explica Rob Vos. \u00abSi les persones nom\u00e9s consumeixen aquest tipus d’aliments, augmenta el risc de patir conseq\u00fc\u00e8ncies adverses per a la salut, aix\u00ed com el de contraure la COVID-19\u00bb.<\/p>\n Segons una an\u00e0lisi efectuada per aquest institut a 300.000 llars, les persones pobres inverteixen m\u00e9s d’una quarta part dels seus ingressos totals en aliments b\u00e0sics, mentre que les llars no pobres nom\u00e9s gasten el 14%.<\/p>\n Un altre dels problemes que ha generat la pand\u00e8mia \u00e9s la disminuci\u00f3 de la producci\u00f3 i de la disponibilitat dels aliments. \u00abEn gaireb\u00e9 tots els grans pa\u00efsos productors, com els Estats Units, R\u00fassia o els de Sud-am\u00e8rica, les explotacions de productes b\u00e0sics estan mecanitzades i hi ha un gran distanciament social. En aquests casos, l’impacte de la COVID-19 no \u00e9s tan gran\u00bb, explica Vos.<\/p>\n \u00abEls problemes -continua- han sorgit on hi ha hagut m\u00e9s densitat laboral, en zones on es treballa sense dist\u00e0ncia de seguretat, principalment en cultius de fruites i verdures\u00bb, detalla l’investigador. \u00c9s en centres de producci\u00f3 en els quals es requereixen mans humanes on s’han concentrat un nombre m\u00e9s gran de brots. Precisament, aquest factor ha incidit en la falta de disponibilitat i la pujada del preu dels seus productes.<\/p>\n Segons l’article, m\u00e9s de 30.000 treballadors en plantes processadores d’aliments han contret la COVID-19 nom\u00e9s a Europa i als Estats Units, pertorbant greument les cadenes de subministrament.<\/p>\n Les restriccions a la mobilitat, presents en gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos, tamb\u00e9 han provocat un efecte negatiu sobre l’alimentaci\u00f3. Tot i que els governs van reaccionar r\u00e0pidament donant una prioritat alta a garantir la producci\u00f3 i l’aprovisionament d’aliments b\u00e0sics, les cadenes de valor aliment\u00e0ries tradicionals s’han vist superades. Un dels majors mals que ha generat ha estat el malbaratament d’aliments.<\/p>\n \u00abEn moltes zones d’\u00c0frica, on no disposen ni de sistemes d’emmagatzematge ni de transport refrigerat, solien fer els transports a les nits, per no malmetre els aliments. Aquests mesos, amb tocs de queda, no els ha quedat altre remei que efectuar-los de dia, provocant que es desaprofit\u00e9s una gran quantitat de menjar\u00bb, exemplifica l’investigador a aquest mitj\u00e0.<\/p>\n El tancament de les fronteres comercials tamb\u00e9 ha generat desestabilitzacions en el preu dels aliments. Mentre que a Espanya, segons dades de l’IPC, gaireb\u00e9 \u00fanicament ha pujat el preu de fruites, verdures i hortalisses, en els mercats internacionals productes com l’arr\u00f2s van augmentar el seu preu al voltant d’un 20% durant els quatre primers mesos de l’any. Aquest efecte, encara que en ocasions pot beneficiar els agricultors, \u00abtendeix a perjudicar a tots, perqu\u00e8 indueix a la incertesa en el subministrament, eliminant les inversions que puguin millorar la productivitat o la qualitat dels aliments\u00bb, explica l’informe.<\/p>\n A l’igual que passa a Espanya, molts cultius es mantenen gr\u00e0cies a la m\u00e0 d’obra procedent d’altres pa\u00efsos. Mentre que en el nostre cas ho fan des del nord d’\u00c0frica o Sud-am\u00e8rica, Als Estats Units ho fan des de M\u00e8xic i altres pa\u00efsos de centre d’Am\u00e8rica.<\/p>\n \u00abEn arribar la COVID-19, 40 milions de persones van perdre els seus treballs als Estats Units, per\u00f2 no es van oferir per treballar en els camps. Els pagesos, que estaven desesperats, van pressionar molt perqu\u00e8 els treballadors de l’Am\u00e8rica Central poguessin accedir a pa\u00eds. Aquests treballadors no tenen bones condicions laborals i, per aix\u00f2, s’estan infectant\u00bb, narra Vos. \u00abQuan hi ha una recessi\u00f3 econ\u00f2mica, \u00e9s t\u00edpic que hi hagi queixes sobre la poblaci\u00f3 immigrant. Varia poc de pa\u00eds en pa\u00eds\u00bb, considera.<\/p>\n Per pal\u00b7liar aquests problemes, els investigadors de l’IFPRI coincideixen que les solucions passen per assegurar la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d’aliments garantint la seguretat dels treballadors. El compliment d’aquestes mesures dep\u00e8n de recursos econ\u00f2mics. \u00abSer\u00e0 important que els pa\u00efsos d’alts ingressos i les organitzacions internacionals contribueixin tant com puguin per donar suport als pa\u00efsos pobres amb necessitats financeres\u00bb, asseguren.<\/p>\nEfectes en els pa\u00efsos m\u00e9s pobres<\/h3>\n
Major risc en fruites i verdures<\/h3>\n
La por a obrir les fronteres<\/h3>\n