Una enquesta serol\u00f2gica realitzada a Estocolm, capital de Su\u00e8cia, reflecteix que les persones dels barris amb un nivell socioecon\u00f2mic baix s’han vist m\u00e9s afectades per la COVID-19 que els residents de barris m\u00e9s rics ubicats al centre de la ciutat. En concret, en un barri de la perif\u00e8ria s’han detectat un 30% de persones amb anticossos al virus, mentre que en un barri ric la dada ascendeix nom\u00e9s a el 4%, segons el sondeig.<\/p>\n
Aquests s\u00f3n els resultats d’un estudi realitzat pels professors Bj\u00f6rn Olsen i \u00c5ke Lundkvist de la Universitat d’Uppsala i Stefan Hanson, metge a Sp\u00e5nga, Estocolm. L’estudi es publicar\u00e0 en breu a la revista Infection Ecology & Epidemiology<\/em>, segons recull el mitj\u00e0 suec Expressen<\/em>. Els investigadors van examinar durant els dies 17 i 18 de juny la pres\u00e8ncia d’anticossos contra el coronavirus en dues \u00e0rees residencials: Norra Djurg\u00e5rdsstaden, al centre de la ciutat, i el suburbi de Tensta, poblat majorit\u00e0riament per persones d’origen migrant. Es van triar aquests dos districtes precisament per les \u00abgrans difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques\u00bb, indiquen.<\/p>\n De les persones testades, nom\u00e9s cinc de les 123 persones a Norra Djurg\u00e5rdsstaden van mostrar anticossos, el que significa un 4%. En comparaci\u00f3, 27 de les 90 persones analitzades a Tensta tenien anticossos contra el virus, el 30%. Els investigadors assenyalen, a m\u00e9s, que el 98% dels participants al barri de centre eren d’origen suec, enfront de l’1% dels enquestats a la perif\u00e8ria.<\/p>\n Una de les raons que donen els investigadors a aquestes dades s\u00f3n les condicions de treball. Al barri de centre, \u00abprobablement molts\u00bb habitants puguin treballar des de casa, mentre que a la perif\u00e8ria, on un gran nombre treballa en serveis de salut, transport o serveis, han de sortir de casa i coincidir amb altres persones.<\/p>\n L’idioma, assenyalen, pot haver estat un altre aspecte que pot haver contribu\u00eft a les dades. Indiquen que \u00abva portar temps\u00bb que les autoritats d’Estocolm tradu\u00efssin els consells i recomanacions contra la pand\u00e8mia \u00aba l’somali i a l’\u00e0rab, per exemple\u00bb. Els investigadors insisteixen que s’ha d’ampliar el nombre de proves i millorar el seguiment de les persones afectades a Su\u00e8cia. Des de l’inici de la pand\u00e8mia de COVID-19, Su\u00e8cia ha registrat un total de 81.012 casos i 5.744 defuncions.<\/p>\n A finals de juny, un mes abans de con\u00e8ixer els resultats de l’enquesta dels investigadors, la periodista d’Expressen<\/em> Frida Sundkvist ja va publicar una an\u00e0lisi de les dades de coronavirus en 130 codis postals d’Estocolm. Els resultats indiquen que hi ha \u00abenormes difer\u00e8ncies\u00bb entre les \u00e0rees riques i pobres de la capital sueca.<\/p>\n En el treball es destaca que les altes taxes d’atur i l'\u00bbamuntegament generalitzat\u00bb en els suburbis s\u00f3n dos aspectes significatius. Les dades tamb\u00e9 apunten que la infecci\u00f3 es propaga m\u00e9s r\u00e0pid en les \u00e0rees amb menys recursos, mentre que els barris de classe alta, com Djursholm i \u00d6stermalm, estan \u00abgaireb\u00e9 lliures\u00bb d’infecci\u00f3. La periodista va explicar en el seu perfil personal de Twitter que va lluitar \u00abmolt\u00bb per obtenir la informaci\u00f3 dels districtes i insta a altres companys i diaris locals al fet que \u00absol\u00b7licitin les xifres corresponents a les seves \u00e0rees\u00bb.<\/p>\n Aquestes dades sobre l’impacte de la pand\u00e8mia i el perfil socioecon\u00f2mic de les seves v\u00edctimes a Su\u00e8cia s\u00f3n especialment rellevants en tant que el pa\u00eds n\u00f2rdic ha pres una estrat\u00e8gia radicalment diferent a la de la majoria de pa\u00efsos europeus. El Govern d’Estocolm va rebutjar les mesures de confinament i ha acabat amb xifres de morts molt superiors a les dels seus ve\u00efns escandinaus.<\/p>\n El Govern de pa\u00eds n\u00f2rdic no ha reconegut expl\u00edcitament que aconseguir la immunitat de ramat sigui el seu objectiu, per\u00f2 la laxitud de les mesures adoptades \u00e9s, segons els cient\u00edfics signants d’un manifest contra aquestes pol\u00edtiques, prova suficient que, en realitat, aix\u00f2 \u00e9s el que pretenen les autoritats. \u00abL’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Su\u00e8cia insisteix en l’escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria dels nens petits, en qu\u00e8 durant molt de temps ha restat import\u00e0ncia als tests, i en qu\u00e8 s’ha negat a recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia de la propagaci\u00f3 asimptom\u00e0tica del virus (el que \u00e9s pitjor: ha encoratjat les persones que viuen en llars amb persones infectades pel COVID-19 a anar a la feina i a l’escola) i segueix negant-se a recomanar mascaretes en p\u00fablic, malgrat les aclaparadores proves de la seva efic\u00e0cia\u00bb, van expressar.<\/p>\nAn\u00e0lisi de 130 zones d’Estocolm<\/h3>\n