{"id":23578,"date":"2020-08-10T06:30:29","date_gmt":"2020-08-10T04:30:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23578"},"modified":"2020-08-10T06:30:29","modified_gmt":"2020-08-10T04:30:29","slug":"el-que-hem-viscut-ha-estat-una-experiencia-durissima-que-ens-marcara-de-per-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/08\/10\/el-que-hem-viscut-ha-estat-una-experiencia-durissima-que-ens-marcara-de-per-vida\/","title":{"rendered":"\u201cEl que hem viscut ha estat una experi\u00e8ncia dur\u00edssima que ens marcar\u00e0 de per vida\u201d"},"content":{"rendered":"

\u00abEns hem hagut de tragar moltes ll\u00e0grimes quan alg\u00fa ens deia que no el deix\u00e9ssim morir sol\u00bb. Aix\u00ed expressava Aroa L\u00f3pez, infermera supervisora del Servei d’Urg\u00e8ncies de l’Hospital Vall d’Hebron, un dels moments m\u00e9s durs de la pand\u00e8mia. L\u00f3pez va ser la persona encarregada de fer el discurs<\/a> en representaci\u00f3 de tots els professionals sanitaris espanyols durant l’Homenatge d’Estat a les v\u00edctimes de la COVID-19 del passat 16 de juliol. Un discurs altament emotiu en el qual va voler expressar els sentiments i les emocions dels professionals sanitaris durant la crisi sanit\u00e0ria. Parlem amb ella sobre com s’ha viscut la pand\u00e8mia del coronavirus a l’hospital m\u00e9s gran de Catalunya i de com marcar\u00e0 aquest episodi en les vides dels professionals sanitaris.<\/p>\n

Va fer un discurs en representaci\u00f3 de tots els sanitaris durant l’acte d’Homenatge a les v\u00edctimes de la covid-19? Qu\u00e8 va significar per vost\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Va significar un honor i una responsabilitat, perqu\u00e8 anava en representaci\u00f3 de tots els professionals sanitaris de tota Espanya i havia de sortir b\u00e9.<\/p>\n

El Vall d’Hebron \u00e9s l’hospital m\u00e9s gran de Catalunya. Com va ser la transformaci\u00f3 d’un hospital d’alt nivell d’aquestes caracter\u00edstiques?<\/strong><\/p>\n

Va ser una reconversi\u00f3 i remodelaci\u00f3 r\u00e0pida i segura. Tot l’Hospital es va transformar sencer, des de les plantes d’hospitalitzaci\u00f3 fins a les UCIs. Els professionals no ens ho imagin\u00e0vem que seria aix\u00ed, per\u00f2 de mica en mica es va anar transformant tot i es va anar convertint tot sencer en un hospital de covid. Impacta molt.<\/p>\n

Com va viure l’inici de la pand\u00e8mia? Era un virus nou, no en sab\u00edem res.<\/strong><\/p>\n

Des del servei de malalties infeccioses es van establir circuits diferenciats en col\u00b7laboraci\u00f3 amb hospitalitzaci\u00f3 i UCI per tal de donar una atenci\u00f3 de qualitat i segura als pacients. Sobre la marxa es van anar readaptant, perqu\u00e8 hi havia situacions que requerien una modificaci\u00f3 al moment d’aquest circuit i aquests protocols. Hi havia molta incertesa. Treball\u00e0vem sobre la marxa cada dia, adaptant-nos a la situaci\u00f3.<\/p>\n

Que \u00e9s el que els hi feia m\u00e9s por?<\/strong><\/p>\n

La incertesa de no saber exactament la dimensi\u00f3 que tindria la pand\u00e8mia. I que els professionals estiguessin en les millors condicions possibles per atendre als pacients. Van donar el millor de si mateixos, es van esfor\u00e7ar molt i van estar al peu del can\u00f3. Penso que \u00e9s important donar suport a aquests professionals que eren, al cap i a la fi, els que estaven donant l’atenci\u00f3 directa als pacients.<\/p>\n

Una de les frases m\u00e9s conegudes de la seva intervenci\u00f3 \u00e9s aquella que us heu hagut de tragar les ll\u00e0grimes en moltes ocasions. Qu\u00e8 \u00e9s el que ha sigut el m\u00e9s dur?<\/strong><\/p>\n

Quan et venia la gent gran, que havia vist les not\u00edcies i l’evoluci\u00f3 que estava tenint la pand\u00e8mia. No podien estar acompanyats dels seus familiars per riscos epidemiol\u00f2gics, estaven sols i els \u00fanics que tenien a prop eren els professionals sanitaris. Era dur veure la por que tenien a morir. A morir sols.<\/p>\n

Els professionals van actuar gaireb\u00e9 com a familiars d’aquests pacients.<\/strong><\/p>\n

Exacte. Quan hi ha un final de vida nosaltres acompanyem a la fam\u00edlia i al pacient, per\u00f2 en aquest cas est\u00e0vem plenament integrats en el proc\u00e9s, \u00e9rem els seus acompanyants directes. I clar, es viu d’una altra manera. Quan est\u00e0s amb el pacient, per\u00f2 hi ha la seva fam\u00edlia, tu est\u00e0s al seu costat, per\u00f2 respectes la intimitat d’aquest comiat. All\u00e0 estaven sols. Nom\u00e9s amb nosaltres.<\/p>\n

Nosaltres marx\u00e0vem de l’Hospital carregats amb totes les emocions viscudes. Que una persona et digui que no vol morir sola et toca molt.<\/p><\/blockquote>\n

La ciutadania ha considerat als sanitaris com a aut\u00e8ntics herois. Que en pensa d’aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Realment nosaltres vam fer un sobreesfor\u00e7, \u00e9s cert. Tots els professionals sanitaris i no sanitaris que treball\u00e0vem a l’Hospital i als altres centres hospitalaris, resid\u00e8ncies i atenci\u00f3 prim\u00e0ria vam fer un sobreesfor\u00e7 per poder atendre a tots els malalts que arribaven. Per\u00f2 no som herois. \u00c9s la tasca que hem fet sempre, el que passa \u00e9s que s’ha magnificat per la situaci\u00f3 de la pand\u00e8mia. Som persones. Al cap i a la fi, \u00e9s el que vaig dir en el discurs que vaig fer. Nosaltres marx\u00e0vem de l’Hospital carregats amb totes les emocions viscudes i arrib\u00e0vem a casa amb les nostres fam\u00edlies, amb el risc de contagi que pod\u00edem tenir. Que una persona et digui que no vol morir sola, per molt professional que siguis, vivint la situaci\u00f3 que estaves vivint, et toca. Et toca molt.<\/p>\n

En aquest sentit, com ha afectat emocionalment als professionals sanitaris la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

Hi ha professionals que estan molt tocats, perqu\u00e8 tenen por que hi hagi un segon pic de la pand\u00e8mia i tenen por a no estar preparats. En aquell moment es va donar tot i la gent no es va plantejar res, era donar una atenci\u00f3 de qualitat i segura i estar al peu del can\u00f3. Ara, amb el temps, la gent t\u00e9 por que torni a passar i reviure aquesta situaci\u00f3. De fet, ara, hem tornat a tenir un increment de pacients, perqu\u00e8 en ten\u00edem zero, i ara que est\u00e0 sortint algun positiu, la gent comen\u00e7a a reviure el que es va viure al mar\u00e7 i a abril, i t\u00e9 por.<\/p>\n

A vegades la baixada emocional ve despr\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Exacte. \u00c9s el que va passar. Els professionals van donar el millor de si mateixos per donar l’atenci\u00f3 als pacients de coronavirus. Quan la corba va comen\u00e7ar a baixar \u00e9s quan comences a prendre consci\u00e8ncia de tota la situaci\u00f3 que has viscut i de tot el que has donat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aroa L\u00f3pez, durant l’entrevista | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

En la seva intervenci\u00f3 demanava que es vetll\u00e9s per la salut dels professionals. Creu que no se’ls ha cuidat prou durant la pand\u00e8mia i durant els darrers anys?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que els sanitaris han d’estar ben cuidats, perqu\u00e8 la salut \u00e9s primordial i \u00e9s la base de l’estat del benestar. Podr\u00edem estar m\u00e9s ben cuidats, s\u00ed.<\/p>\n

Durant la pand\u00e8mia han sorgit moltes veus que es queixaven de la falta de material. A m\u00e9s, Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos amb m\u00e9s contagis entre el personal sanitari. Creu que el que ha passat servir\u00e0 perqu\u00e8 hi hagi un replantejament en el sistema i s’inverteixi m\u00e9s en sanitat p\u00fablica?<\/strong><\/p>\n

Nosaltres no vam tenir falta d’EPIs, per\u00f2 som conscients que hi ha moltes coses que es podrien haver fet millor i que s’haurien de millorar de cara a una nova onada del virus. Perqu\u00e8 la sanitat p\u00fablica \u00e9s la base i se l’ha de cuidar. Ara, per aix\u00f2, crec que estem m\u00e9s preparats, tenim l’experi\u00e8ncia, el coneixement, els circuits establerts, els dispositius muntats… i estem en alerta del que pugui passar. Que esperem que no arribi.<\/p>\n

Creu que \u00e9s una experi\u00e8ncia que marcar\u00e0 als professionals?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i tant. Ha estat una experi\u00e8ncia molt dura. Als centres hospitalaris, i suposo que a les resid\u00e8ncies i centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria ha passat el mateix, ha estat una experi\u00e8ncia que ens marcar\u00e0 de per vida. No saps si aix\u00f2 acabar\u00e0, com, quan acabar\u00e0, l’evoluci\u00f3 que tindr\u00e0… el pacient que ten\u00edem abans no \u00e9s el mateix que el pacient de covid-19 que tenim ara. Abans afectava molt\u00edssim a la gent gran i tenia una evoluci\u00f3 en pacient cr\u00edtic en moltes ocasions s\u00faper rapida. Ara \u00e9s gent m\u00e9s jove i l’evoluci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s lleu.<\/p>\n

Vam fer equip, ens vam ajuntar tots i vam tirar la situaci\u00f3 endavant de la millor manera que vam poder, adaptant-nos al dia a dia, treballant amb la incertesa, tragant-nos les pors i les nostres ll\u00e0grimes<\/p><\/blockquote>\n

Quins creu que s\u00f3n els aprenentatges que es poden extraure de la crisi? Se’n pot extraure alguna cosa positiva de tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Aquesta crisi ens ha unit a tots els professionals, ens vam bolcar tots, de l’especialitat que fos. Vam fer equip, ens vam ajuntar tots i vam tirar la situaci\u00f3 endavant de la millor manera que vam poder, adaptant-nos dia a dia, treballant amb la incertesa, tragant-nos les pors i les nostres ll\u00e0grimes moltes vegades, perqu\u00e8 el principal era l’atenci\u00f3 al pacient. Aix\u00f2 \u00e9s el positiu que es pot extreure de la pand\u00e8mia. Tot el treball que es va fer d’equip, tota la readaptaci\u00f3 s\u00faper r\u00e0pida que es va fer.<\/p>\n

Moltes vegades el paper de la infermeria passa desapercebut. Creu que la pand\u00e8mia ha fet que s’hagi revaloritzat la tasca de les infermeres?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i tant. Tothom qui ha tingut una infermera a prop, perqu\u00e8 est\u00e0vem les 24 hores al costat dels pacients els set dies a la setmana, sap el que fa una infermera. Sap del valor de la nostra professi\u00f3. I amb la pand\u00e8mia s’ha vist encara m\u00e9s la tasca de cura que fem, que moltes vegades \u00e9s invisible.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aroa L\u00f3pez, durant l’entrevista | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Aquestes darreres setmanes han augmentat els casos de COVID-19. Quina \u00e9s la situaci\u00f3 a l’Hospital Vall d’Hebron?<\/strong><\/p>\n

Ara mateix, ven\u00edem d’unes setmanes que ten\u00edem zero casos positius, ara tenim algun positiu. La situaci\u00f3 no \u00e9s ni de bon tros com la que ten\u00edem en el pic de la pand\u00e8mia i en ascens de la corba al mar\u00e7 i abril, per\u00f2 l’evoluci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s lleu, el pacient no es posa tan cr\u00edtic. Estem una mica en sobrealerta.<\/p>\n

Amb relaci\u00f3 a aquests rebrots, creu que la gent en general ha sigut suficientment responsable?<\/strong><\/p>\n

Ven\u00edem d’un confinament. La gent estava tocada i el confinament ha sigut molt dur per tots, per la gent que t\u00e9 criatures, que ha hagut d’estar tancada a casa, per la gent gran que ha estat sola… tots tenim ganes de sortir de casa, i m\u00e9s ara que \u00e9s estiu. Potser ens hem relaxat una mica i m\u00e9s amb les vacances i amb la mobilitat que aix\u00f2 genera. No obstant aix\u00f2, jo crec que, en general, hem estat responsables, per\u00f2 nom\u00e9s que hi hagi un petit col\u00b7lectiu que no respecte a les normes de seguretat pot contagiar a la resta.<\/p>\n

Arran de la seva projecci\u00f3 p\u00fablica, s’ha conegut que va passar una dura grip A el 2016. Com ho va viure?<\/strong><\/p>\n

Aquell any va ser molt violenta i es va centrar en la gent jove que no tenia patologies de base ni una cronicitat o era pluripatol\u00f2gica. Va haver-hi molta gent jove ingressada a l’UCI perqu\u00e8 feia una insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria fulminant i havia d’estar intubada a l’UCI. Va ser molt dur. En ser pacient, passes de la posici\u00f3 vertical a l’horitzontal, valores molt la feina dels teus companys. De fet, jo estic aqu\u00ed per la feina que van fer tots ells.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abEns hem hagut de tragar moltes ll\u00e0grimes quan alg\u00fa ens deia que no el deix\u00e9ssim morir sol\u00bb. Aix\u00ed expressava Aroa L\u00f3pez, infermera supervisora del Servei d’Urg\u00e8ncies de l’Hospital Vall d’Hebron, un dels moments m\u00e9s durs de la pand\u00e8mia. L\u00f3pez va ser la persona encarregada de fer el discurs en representaci\u00f3 de tots els professionals sanitaris […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":23584,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2152],"class_list":["post-23578","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23578"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23578\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}