El coronavirus s’accelera a Espanya i comen\u00e7a a entrar en els llocs m\u00e9s vulnerables davant la propagaci\u00f3 de l’epid\u00e8mia: les resid\u00e8ncies de gent gran. Tot i que cinc mesos despr\u00e9s de l’inici de la pand\u00e8mia de COVID-19 no se sap amb certesa quantes persones van perdre la vida en aquests centres, s\u00ed que est\u00e0 clar que van ser un focus explosiu. El m\u00e9s letal. Despr\u00e9s del cop dur, els casos van ser descendint progressivament, per\u00f2 davant l’escalada generalitzada de positius que porten a algunes veus a parlar d’una segona onada, les resid\u00e8ncies tornen a ser escenari de contagis i rebrots en moltes comunitats. La por s’est\u00e9n en el sector i entre experts i sindicats, que alerten que, tot i que hi ha una major preparaci\u00f3, les mancances i la manca d’anticipaci\u00f3 poden conduir de nou al l\u00edmit.<\/p>\n
A mesura que van passant els dies, s\u00f3n m\u00e9s les resid\u00e8ncies que notifiquen brots. N’hi ha prou que es confirmi un contagiat per considerar que el centre afronta un brot, segons les directrius estipulades pel Ministeri de Sanitat. El problema \u00e9s que \u00abper poc que estiguin afectades [les resid\u00e8ncies] l’impacte ser\u00e0 gran\u00bb, segons va explicar aquest dilluns el director del Centre d’Emerg\u00e8ncies Sanit\u00e0ries (CCAES), Fernando Sim\u00f3n. Dit d’una altra manera: \u00abLa letalitat de la COVID-19 es dispara dram\u00e0ticament per sobre dels 70 anys. Passa d’un 0,5 o 0,6% en aquests moments a m\u00e9s del 15%\u00bb, va indicar Sim\u00f3n. L’exdirector d’Acci\u00f3 Sanit\u00e0ria en Situacions de Crisi de l’OMS i professor de l’Escola Andalusa de Salut P\u00fablica Daniel L\u00f3pez-Acu\u00f1a ho resumeix de manera m\u00e9s taxativa: \u00abAqu\u00ed tenim una bomba de rellotgeria\u00bb.<\/p>\n
Per l’epidemi\u00f2leg del CCAES, \u00abel nombre de resid\u00e8ncies afectades per rebrots no est\u00e0 sent molt gran, encara que hi ha algunes en qu\u00e8 el nombre de casos \u00e9s gran. Les resid\u00e8ncies han treballat molt, es t\u00e9 clar qu\u00e8 cal fer. Hem de seguir tenint una cura especial perqu\u00e8 qualsevol cosa que passi en persones grans, l’impacte \u00e9s diferent\u00bb. No obstant aix\u00f2, l’aparici\u00f3 de positius es produeix, mentre els governs auton\u00f2mics intenten impedir que el virus es coli a for\u00e7a de restringir o limitar visites de familiars o les sortides de la gent gran. A Catalunya i Arag\u00f3, que acumulen la major part de casos de les \u00faltimes setmanes, ja s’han donat diversos contagis: a Barcelona, \u200b\u200b246 positius d’uns 3.000 diagnosticats en els rebrots, per\u00f2 tamb\u00e9 a Lleida, on va comen\u00e7ar la fase de transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria en la comunitat, hi ha hagut 16 focus. A Arag\u00f3, m\u00e9s de mig centenar de centres estan afectats; al centre Creu Blanca de Burb\u00e1guena a Terol, fins i tot, ha hagut set morts i 76 contagis. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha m\u00e9s de 16 d’aquests brots a la Comunitat Valenciana, que el passat 10 d’agost va confinar una resid\u00e8ncia amb set positius, Illes Balears o Gal\u00edcia.<\/p>\n
A Andalusia, que portava al menys dues setmanes sense casos en aquests centres, hi ha preocupaci\u00f3 per una resid\u00e8ncia de Motril (Granada), on 60 usuaris van haver de ser a\u00efllats, i al Pa\u00eds Basc, el virus havia desaparegut de les resid\u00e8ncies a Bizkaia l’1 de juliol, per\u00f2 a 10 d’agost hi havia tres centres a la prov\u00edncia amb positius que han assolit a 11 casos positius. Aquest dimarts, el virus va rebrotar per primera vegada en una resid\u00e8ncia guipuscoana: la Diputaci\u00f3 va informar del cas d’una dona de 92 anys del centre privat de Donostia Hermano Garate. Es troba asimptom\u00e0tica per\u00f2, per preocupaci\u00f3, ha estat a\u00efllada a l’hospital d’Eibar.<\/p>\n
Per la seva banda, la Comunitat de Madrid ha informat de brots en un centre de dia i un altre centre-ocupacional a la capital i tot just fa una setmana que es va notificar un rebrot en una instituci\u00f3 sociosanit\u00e0ria de Pozuelo d’Alarc\u00f3n amb nou positius. Un cas paradigm\u00e0tic \u00e9s el del centre San Mart\u00edn de la Vega, on es van detectar 52 contagis i dos morts, i que ha acabat introduint el virus en una altra resid\u00e8ncia despr\u00e9s del trasllat de vuit usuaris a un centre de Ciempozuelos en principi amb PCR negativa. No obstant aix\u00f2, una vegada instal\u00b7lats all\u00e0, es va confirmar el positiu de cinc d’ells. Es dibuixa un panorama en expansi\u00f3.<\/p>\n
Cadascuna de les m\u00e9s de 5.000 resid\u00e8ncies han de comptar obligat\u00f2riament i des del juny amb plans de conting\u00e8ncia, per\u00f2 ha estat a principis d’agost quan la Secretaria d’Estat de Drets Socials ha acordat amb les autonomies i la Federaci\u00f3 Espanyola de Municipis i Prov\u00edncies (FEMP) un document de recomanacions per establir \u00abuna resposta coordinada\u00bb davant els rebrots. Entre d’altres punts, s’adapta a l’\u00e0mbit d’aquests centres el pla de resposta primerenca aprovat per Sanitat a mitjans de juliol i es fixa el contingut m\u00ednim dels plans de conting\u00e8ncia, a m\u00e9s de comprometre a comptar amb un sistema d’informaci\u00f3 en temps real. Aquesta ha estat una de les grans llacunes, que fins i tot va portar a Sanitat a admetre en un document intern que la baixa qualitat de les dades de les comunitats sobre morts en resid\u00e8ncies li havia impedit donar xifres.<\/p>\n
En aquest sentit, des del sindicat UGT atenen amb cautela la situaci\u00f3 i exigeixen una comunicaci\u00f3 molt m\u00e9s flu\u00efda entre els dos ministeris competents, Sanitat i Drets Socials, i al seu torn, de l’Executiu amb les comunitats aut\u00f2nomes. Encara que aplaudeixen l’exist\u00e8ncia del pla, es mostren reticents respecte als seus resultats si s’incideix en el seu compliment. \u00abSabem que el Ministeri de Pol\u00edtiques Socials i l’IMSERSO s’estan mobilitzant, per\u00f2 tamb\u00e9 han de garantir que tot el que sorgeix d’aquestes reunions s’aplica. Els plans de conting\u00e8ncia sobre el paper queden espectaculars, per\u00f2 hi ha molta dist\u00e0ncia des del que s’escriu al BOE al que passa el peu del llit \u00ab, defensa Gr\u00e0cia \u00c1lvarez, responsable de Depend\u00e8ncia d’UGT a nivell estatal.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de l’intent de coordinaci\u00f3 per part de Govern, les compet\u00e8ncies dels centres residencials recauen en les autonomies, de manera que a la pr\u00e0ctica cadascuna decideix quines mesures imposa. Aquestes insisteixen que els centres s\u00f3n segurs i, de fet, el nivell de control dels rebrots evidencia la implantaci\u00f3 de mesures eficaces, per\u00f2 associacions, sindicats i patronal coincideixen que es pot fer m\u00e9s.<\/p>\n
Segons explica Cinta Pascual, presidenta del Cercle Empresarial d’Atenci\u00f3 a les Persones, que agrupa 2.000 centres, hi ha algunes que en aquest temps \u00abhan fet els deures i altres que no\u00bb i apunta a l’heterogene\u00eftat amb la qual s’afronta el problema. L’associaci\u00f3 ha elaborat un mapa amb el que atorga un nivell -vermell, taronja i verd- a cada autonomia en funci\u00f3 del seu grau de preparaci\u00f3 en centres per a gent gran davant la COVID-19: set, entre elles Madrid o Arag\u00f3, estan en vermell i cinc, les dues ‘Castelles’ entre elles, en taronja. Nom\u00e9s una, Catalunya, est\u00e0 en verd.<\/p>\n
\u00abEstem molt m\u00e9s preparats que abans, per\u00f2 tamb\u00e9 estem preocupats pel que pugui venir perqu\u00e8 hi ha major risc en unes comunitats que en altres i aix\u00f2 ha estat molt dur\u00bb, assenyala Pascual. D’acord amb la seva an\u00e0lisi, la disparitat es reflecteix, entre altres coses, en el nivell de dotaci\u00f3 als centres d’equips de protecci\u00f3 per al personal i la realitzaci\u00f3 de PCR per a residents i treballadors. Si b\u00e9, explica l’organitzaci\u00f3, \u00abhi ha comunitats com Cant\u00e0bria, Catalunya o Castella la Manxa que els faciliten indistintament a persones usu\u00e0ries i professionals\u00bb, altres com Pa\u00eds Basc o Comunitat Valenciana nom\u00e9s els lliuren als segons\u00bb i altres, com Madrid, Gal\u00edcia, Arag\u00f3 o Andalusia, a cap.<\/p>\n
Per l’epidemi\u00f2leg Daniel L\u00f3pez-Acu\u00f1a, exdirector d’Acci\u00f3 Sanit\u00e0ria en Situacions de Crisi de l’OMS i professor de l’Escola Andalusa de Salut P\u00fablica, aquests s\u00f3n precisament dos dels elements \u00abimprescindibles\u00bb per evitar que la situaci\u00f3 en els centres de gent gran col\u00b7lapsi i s’assembli a la de mar\u00e7. En aquest sentit, explica que molts dels rebrots que s’estan donant en les resid\u00e8ncies es deuen a l’entrada de virus amb treballadors asimptom\u00e0tics o presimptom\u00e0tics, \u00e9s a dir, que encara no han desenvolupat s\u00edmptomes. Per impedir aquest problema, al principi de l’epid\u00e8mia alguns professionals van decidir de forma volunt\u00e0ria a\u00efllar-se dins dels centres per evitar contagiar-se fora i \u00e9s una cosa que \u00abs’ha establert en altres pa\u00efsos\u00bb, diu L\u00f3pez-Acu\u00f1a, per\u00f2 que \u00ab\u00e9s una estrat\u00e8gia molt complicada\u00bb, de manera que aposta per realitzar PCR sistem\u00e0tiques i peri\u00f2diques -cada entre tres i cinc dies- als treballadors, cosa que \u00abno s’est\u00e0 fent de forma generalitzada\u00bb.<\/p>\n
L’expert recalca que les resid\u00e8ncies \u00absegueixen sent un entorn d’alt risc\u00bb perqu\u00e8 una vegada que el coronavirus entra en elles \u00abes converteixen en un factor amplificador de la transmissi\u00f3\u00bb. De fet, segons una investigaci\u00f3 preliminar de l’Institut de Salut Carlos III, el nombre de places residencials per a majors de 70 anys a Espanya va ser un dels elements clau que va fer disparar l’epid\u00e8mia a casa nostra i en algunes resid\u00e8ncies va arribar fins i tot a haver desenes i desenes de morts. \u00abTenim una bomba de rellotgeria novament aqu\u00ed i si s’introdueix el virus, de manera que l’aproximaci\u00f3 que hem de fer \u00e9s contundent, \u00e9s l’\u00fanica cosa que ens permetr\u00e0 que no tinguem una crisi de la magnitud de la de mar\u00e7\u00bb, reflexiona l’epidemi\u00f2leg. Per a aix\u00f2, la f\u00f3rmula ha de ser diferent a la que s’ha seguit: en comptes de \u00abperseguir el coronavirus\u00bb i, si hi ha un brot, controlar-lo i a\u00efllar-lo, \u00abcal anar per davant i anticipar-s’hi\u00bb.<\/p>\n
Des d’UGT, el seu portaveu ent\u00e9n que aquest repte \u00e9s doble a causa del fr\u00e0gil estat dels residents i de la dificultat per diagnosticar als positius, ja que normalment no exterioritzen els seus s\u00edmptomes de manera tan clara com qualsevol altre adult infectat de COVID-19. \u00abPer aix\u00f2 cal refor\u00e7ar els mitjans de protecci\u00f3 per evitar el seu pas i dotar d’equips i formaci\u00f3 a les treballadores de les resid\u00e8ncies. Les mascaretes, guants i EPI haurien usar-se per sempre\u00bb, assevera. La responsable de Depend\u00e8ncia del sindicat reclama plans d’a\u00efllament protocol\u00b7litzats per les comunitats que expliquin de forma molt clara qu\u00e8 fer amb els infectats i residents una vegada el virus entra en un centre. Pensa que algunes regions han trobat solucions fruct\u00edferes, com Catalunya i el seu conveni d’ajuda a domicili, per\u00f2 d’altres, com Madrid, \u00abestan prenent decisions m\u00e9s pol\u00edtiques que sanit\u00e0ries\u00bb.<\/p>\n
\u00abUn hospital per pand\u00e8mies no resol el problema de salut comunit\u00e0ria. En aquest cas, la soluci\u00f3 no \u00e9s tenir m\u00e9s llits d’UCI, sin\u00f3 posar els mitjans perqu\u00e8 aquesta gent no arribi a necessitar-los\u00bb, sost\u00e9 l’encarregada de Depend\u00e8ncia d’UGT. Precisament, aquest cap de setmana, CCOO Madrid va mostrar la seva preocupaci\u00f3 pel \u00abhermetisme\u00bb de la Comunitat respecte a les resid\u00e8ncies, \u00abprincipal focus de la pand\u00e8mia a la regi\u00f3\u00bb que est\u00e0 tornant a explotar.<\/p>\n
\u00abLes mesures que es marquen des de l’administraci\u00f3 no s’estan portant a la pr\u00e0ctica. No nom\u00e9s \u00e9s fer test PCR, sin\u00f3 assegurar la prevenci\u00f3\u00bb, explica la responsable de CCOO de resid\u00e8ncies privades i concertades a Madrid, Juani Pe\u00f1afiel. La central sindical se suma a la den\u00fancia d’UGT i assegura que l’augment de casos en els centres \u00abera una cosa que v\u00e8iem venir\u00bb. \u00abS’estava treballant en uns protocols de cara a octubre, que era quan s’esperaven rebrots, i ha enxampat a gaireb\u00e9 totes les plantilles sota m\u00ednims\u00bb, expressa Pe\u00f1afiel en refer\u00e8ncia al personal de neteja, que s’ha vist obligat a doblar les jornades en el cas de Madrid. Els dos sindicats reclamen, a m\u00e9s, una altra tasca a nivell auton\u00f2mic, que tampoc s’est\u00e0 complint: la de les inspeccions. \u00abEls protocols que dissenyen les administracions no serveixen per a res si no es completen amb supervisi\u00f3. \u00c9s una cosa que venim denunciant des de fa mesos\u00bb, recorda \u00c1lvarez.<\/p>\n
La mateixa idea de l’anticipaci\u00f3 assenyala Jos\u00e9 Manuel Ram\u00edrez, president de l’Associaci\u00f3 de Directores i Gerents de Serveis Socials, per\u00f2 pel que fa a la coordinaci\u00f3 amb el sistema sanitari, un dels punts febles de la cadena en els mesos m\u00e9s durs de la pand\u00e8mia. El Ministeri de Drets Socials ha incl\u00f2s aquesta previsi\u00f3 en el full de ruta com\u00fa acordat amb les comunitats i que Ram\u00edrez aplaudeix \u00abencara que arribi tard\u00bb, per\u00f2 el risc \u00e9s que es quedi en paper mullat. Segons explica l’associaci\u00f3, i coincideix tamb\u00e9 el Cercle Empresarial d’Atenci\u00f3 a les Persones, nom\u00e9s \u00abde manera puntual\u00bb s’han fet protocols que garanteixin l’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria de la gent gran, que \u00e9s una cosa que preocupa despr\u00e9s dels antecedents de la primavera, quan en el moment de col\u00b7lapse del sistema sanitari, alguns governs auton\u00f2mics van aprovar ordres que, en la pr\u00e0ctica, van bloquejar el seu acc\u00e9s. Per les morts en resid\u00e8ncies, de fet, la Fiscalia t\u00e9 sobre la taula m\u00e9s de 200 investigacions despr\u00e9s de les den\u00fancies de familiars i associacions.<\/p>\n
\u00abNo es pot pensar que si ve una altra vegada una cosa semblant, no tinguem la coordinaci\u00f3 necess\u00e0ria amb els centres de salut i no es garanteixi una prestaci\u00f3 que \u00e9s universal. Aquests plans no s’estan posant en marxa de manera generalitzada i les comunitats s\u00f3n les responsables d’articular aix\u00f2\u00bb, explica Ram\u00edrez, que lamenta \u00abla falta de coordinaci\u00f3\u00bb que ja directament es d\u00f3na en el nivell m\u00e9s institucional de la gesti\u00f3: \u00abCrec que al sector de les resid\u00e8ncies i de Serveis Socials, en el Ministeri de Sanitat i en les Conselleries de Sanitat de les autonomies no ens tenen prou en compte\u00bb. Tamb\u00e9 Cinta Pascual opina que \u00abuna de les claus\u00bb \u00e9s la coordinaci\u00f3 sociosanit\u00e0ria que sigui \u00abde primer nivell\u00bb i no \u00abque et passin visita un cop a la setmana. I \u00e9s una cosa que fa por perqu\u00e8 com m\u00e9s saturats estan els serveis d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i hospital\u00e0ria, menys atenci\u00f3 tenim les resid\u00e8ncies\u00bb.<\/p>\n
La veritat \u00e9s que l’epid\u00e8mia ha revelat les mancances estructurals del sector a Espanya, que s’ha revelat insuficient. Segons el recompte de l’Imserso, hi ha unes 380.000 places, el que fa que la mitjana estigui per sota de la recomanaci\u00f3 de l’OMS i requeriria una injecci\u00f3 directa de 70.000 m\u00e9s. Un primer coll d’ampolla que s’uneix a les queixes durant anys de professionals, fam\u00edlies i sindicats sobre la precaritzaci\u00f3 de les plantilles i els recursos materials. En aquest escenari, per a l’Associaci\u00f3 de Directores i Gerents de Serveis Socials hi ha un segon element que es posa sobre la taula: la manca de finan\u00e7ament. En aquest sentit, Ram\u00edrez censura que en aquests mesos el Ministeri de Drets Socials \u00abno hagi posat ni un sol euro al Sistema d’Atenci\u00f3 a la Depend\u00e8ncia\u00bb, llastat per anys de retallades. Segons els seus c\u00e0lculs, el Govern central no ha recuperat encara els nivells previs a la crisi i del fons de 300 milions aprovat al principi de la pand\u00e8mia per Serveis Socials \u00abnom\u00e9s una petita part es va dedicar a comparar EPI per a les resid\u00e8ncies\u00bb. \u00ab\u00c9s intolerable i inadmissible i, si no es posa diners, probablement la dificultat que tinguem per afrontar una nova crisi ser\u00e0 dram\u00e0tica\u00bb, anuncia.<\/p>\n