A mitjans de mar\u00e7, el director executiu de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), Michael Ryan, va analitzar el frac\u00e0s europeu a l’hora de contenir la SARS-CoV-2 en un context en el qual totes les mirades estaven posades en els tests. \u00abEl m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s, quan detectes un cas, tenir la capacitat d’identificar els contactes, seguir-los i posar-los en quarantena. Llavors necessites una resposta sanit\u00e0ria molt m\u00e9s gran, que va per darrere de les proves\u00bb, va assegurar llavors.<\/p>\n
\u00c9s aqu\u00ed on Espanya, com molts altres pa\u00efsos, va fallar. El metge i director de l’Observatori de Salut P\u00fablica de Cant\u00e0bria, Adri\u00e1n Hugo Aginagalde (Sant Sebasti\u00e0, 1989), \u00e9s una de les persones que intenta que aix\u00f2 no torni a passar. Per aix\u00f2, compta amb una eina anomenada ‘rastreig’, l’objectiu de la qual \u00e9s tallar les cadenes de transmissi\u00f3 abans que es produeixin, mitjan\u00e7ant la detecci\u00f3 de casos i el seguiment dels seus contactes estrets que hagin pogut infectar-se.<\/p>\n
A Espanya vam traduir les \u00abtres t\u00bb (test, seguiment i rastreig, de l’angl\u00e8s test, track, trace<\/em>) que va demanar l’OMS com \u00abtest, test, test\u00bb. Ens oblidem de les altres dues?<\/strong><\/p>\n Reconeguem que port\u00e0vem temps avisant que es necessitaven rastrejadors. Els epidemi\u00f2legs ho ten\u00edem clar, perqu\u00e8 sab\u00edem que amb els efectius actuals era impossible. Per aix\u00f2, moltes conselleries han apostat per refor\u00e7ar amb tot el que han pogut i obrir borses de treball.<\/p>\n Per\u00f2 no ha estat suficient.<\/strong><\/p>\n Hi ha menys d’un epidemi\u00f2leg per 100.000 habitants a Espanya. Som molt pocs i estem en l’Administraci\u00f3, no en els serveis de salut. No tenim un sistema de gu\u00e0rdies i produ\u00efm una enorme quantitat de dades per a vigil\u00e0ncia, a m\u00e9s d’actuacions de prevenci\u00f3 i control. Ens falta temps material i volem seguir fent tot aix\u00f2 a m\u00e9s d’una activitat de rastreig que consumeix una enorme quantitat d’esfor\u00e7.<\/p>\n La gent no em creu, per\u00f2 la majoria de comunitats aut\u00f2nomes tenen menys epidemi\u00f2legs que el personal que pugui tenir un centre de salut aleatori. Imagina tenir a cinc persones produint totes les dades i, al mateix temps, ocupant-se d’a\u00efllaments i rastreig. Aquest \u00e9s el motiu pel qual a la primera onada pand\u00e8mica no es va poder fer b\u00e9 el rastreig. No hi havia recursos materials per fer-ho.<\/p>\n I ara?<\/strong><\/p>\n Ara segueixen sense ser suficients i, a m\u00e9s, tenim un increment en la c\u00e0rrega de treball perqu\u00e8 se sol\u00b7licita informaci\u00f3 que no sabem ni per qu\u00e8. La vigil\u00e0ncia est\u00e0 devorant a la prevenci\u00f3 i el control i aix\u00f2 \u00e9s un problema.<\/p>\n L’ideal \u00e9s tenir un rastrejador per cada 20.000 habitants i \u00e9s aconsellable acostar-se a un per cada 5.000, per\u00f2 dep\u00e8n de el nombre de casos que tingui cada comunitat aut\u00f2noma.<\/p><\/blockquote>\n Quants rastrejadors necessitem?<\/strong><\/p>\n L’ideal \u00e9s tenir un rastrejador per cada 20.000 habitants i \u00e9s aconsellable acostar-se a un per cada 5.000, per\u00f2 dep\u00e8n del nombre de casos que tingui cada comunitat aut\u00f2noma. Per aix\u00f2 al meu entendre, cal calcular per casos i no tant per habitant. Ast\u00faries t\u00e9 un nombre baix [de casos] i, per tant, no necessita tants [rastrejadors]. Aix\u00ed i tot, s’han vist finalment superats per les circumst\u00e0ncies i han hagut de refor\u00e7ar.<\/p>\n Quina c\u00e0rrega de treball suposa el rastreig?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una persona per cas i cada un suposa una mitjana de 14 hores. Es pot baixar si es disminueix el seguiment i s’integra en l’activitat assistencial, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil que siguin menys de sis hores. I aix\u00f2 amb tres contactes. Si s\u00f3n vint, ja no \u00e9s una persona per cas i tens alg\u00fa m\u00e9s bloquejat tot el dia.<\/p>\n Sobrevalorem la import\u00e0ncia del rastrejador en el nostre sistema de salut, tan centrat en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n \u00c9s veritat que tenim un model exemplar d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a nivell de la UE i l’OCDE, per\u00f2 no li carreguem el que no t\u00e9 capacitat per fer perqu\u00e8 cap pa\u00eds ho est\u00e0 fent. Hem confiat en exc\u00e9s en que el rastreig pogu\u00e9s ser assumit pels serveis de salut de forma plena i no \u00e9s factible, per molt que puguin servir de refor\u00e7. Hem fet trampes, una cosa \u00e9s que el nostre sistema sanitari permeti delegar un petit percentatge del seguiment i una altra trencar les regles del joc. Hi ha d’haver un m\u00ednim de rastrejadors per habitant, amb dedicaci\u00f3 exclusiva mesurada en jornades laborals.<\/p>\n Fins a quin punt poden ajudar els serveis de salut?<\/strong><\/p>\n La major part dels casos no afloren en atenci\u00f3 prim\u00e0ria per simptomatologia, sin\u00f3 com asimptom\u00e0tics dins de les activitats de rastreig. Si detectes la major part dels casos en atenci\u00f3 prim\u00e0ria tens un problema.<\/p>\n Els estudis de contactes s\u00f3n activitats que corresponen a salut p\u00fablica, no a atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Est\u00e0 en la llei. Una altra cosa \u00e9s que facin part, per\u00f2 els metges no poden mirar tots els contactes laborals i socials, ni demanar un llistat de clients d’un establiment. Com a molt pregunten amb qui ha estat [el pacient] i amb qui viu. Per aix\u00f2 surten xifres de tres contactes, quan el normal \u00e9s tenir xifres elevad\u00edssimes de fins a vint. A m\u00e9s, si bolquen la informaci\u00f3 en la hist\u00f2ria cl\u00ednica digital i no en una aplicaci\u00f3 creada a posta no es connecten els contactes i s’acaba duplicant treball.<\/p>\n Com pot resistir un sistema de rastreig a mesura que augmenten els casos i els contactes?<\/strong><\/p>\n El model de rastreig centralitzat es bloqueja r\u00e0pidament perqu\u00e8 no t\u00e9 una xarxa en la qual recolzar-se. La salut p\u00fablica mai pot fer-ho tot. Els models descentralitzats funcionen millor. Cap \u00e0mbit pot assumir en exclusiva tot el rastreig, per\u00f2 si juntes salut p\u00fablica, local i auton\u00f2mica les teves possibilitats d’\u00e8xit augmenten. Tamb\u00e9 ha de ser cooperatiu perqu\u00e8 en un brot les fronteres es desdibuixen i sempre sorgeixen situacions no contemplades: comen\u00e7a en un hospital, passa a un domicili i d’aqu\u00ed a un centre sociosanitari. O els diferents \u00e0mbits col\u00b7laboren o el rastreig \u00e9s impossible.<\/p>\n Com aconseguir un sistema robust sense sobredimensionar-lo?<\/strong><\/p>\n El model ha de tenir una escala. A mesura que s’incrementen els casos, s’han d’augmentar els efectius. Ha de ser flexible per poder assumir cribratges puntuals davant de situacions de risc quan calgui. Una opci\u00f3 \u00e9s el model cooperatiu. Tamb\u00e9 comptar amb personal que es pugui incorporar amb facilitat, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil. Cal formar-los, pagar-los, contractar, buscar-los un lloc i donar-los acc\u00e9s als sistemes. Han de con\u00e8ixer el que \u00e9s un servei de salut i fins i tot prescriure les PCR. Si amb la flexibilitat ets capa\u00e7 d’absorbir el pic mentre vas ampliant els efectius pots intentar-ho, per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n \u00c9s el que ha passat en llocs com Madrid?<\/strong><\/p>\n El model de Madrid \u00e9s descentralitzat, per\u00f2 no est\u00e0 ben connectat i no tenen una eina que uneixi els casos i els contactes. M\u00e9s enll\u00e0 dels efectius que necessitin, tenen una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil. No han pogut ampliar el seu model ni implicar atenci\u00f3 prim\u00e0ria, medicina preventiva ni a salut laboral. Per aix\u00f2 han hagut de buscar a una allau de gent per refor\u00e7ar el nucli que tenen en salut p\u00fablica, i aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n \u00c9s una actuaci\u00f3 de salut p\u00fablica, no de voluntaris. El desitjable \u00e9s que hi hagi contracte, per les vies de la legislaci\u00f3 vigent i mitjan\u00e7ant bosses d’interins eventuals.<\/p><\/blockquote>\n Poden servir els voluntaris per sortir del pas?<\/strong><\/p>\n El desitjable \u00e9s que hi hagi un contracte, per les vies de la legislaci\u00f3 vigent i mitjan\u00e7ant bosses d’interins eventuals, perqu\u00e8 est\u00e0s posant gent en quarantena, actuant sobre establiments, obtenint informaci\u00f3 emparada sota la llei de protecci\u00f3 de dades… \u00c9s una actuaci\u00f3 de salut p\u00fablica , no d’uns voluntaris. Tot i aix\u00ed, no podem negar que al mig de la pand\u00e8mia vivim circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 els busquem sota les pedres, fins i tot fills dels treballadors i estudiants. Es va fer durant l’estat d’alarma perqu\u00e8 aquest ho permetia i cal donar-los les gr\u00e0cies, per\u00f2 tamb\u00e9 formalitzar mecanismes per evitar rec\u00f3rrer a ells de nou.<\/p>\n Quant triga a estar llest un rastrejador?<\/strong><\/p>\n \u00c9s molt dif\u00edcil que estigui llest en menys d’una setmana; dos si no ha treballat abans en un servei de salut. Per aix\u00f2 el model escalonat t\u00e9 dificultats: em pugen cinquanta casos i, de cop i volta, agafo cinquanta rastrejadors. No, primer, perqu\u00e8 les contractacions p\u00fabliques no funcionen aix\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 si no ha manejat un historial cl\u00ednic digital ni coneix com funcionen aquestes estructures necessitar\u00e0 un temps d’incorporaci\u00f3 que retarda tot molt. El m\u00e9s efica\u00e7 per sortir de el pas mentre vas ampliant \u00e9s reaprofitar els recursos en atenci\u00f3 prim\u00e0ria, medicina preventiva i salut laboral.<\/p>\n La COVID-19 ha tret a la llum alguns dels problemes end\u00e8mics de les nostres administracions?<\/strong><\/p>\n Les lleis s\u00f3n un seri\u00f3s obstacle per a la contractaci\u00f3 de personal en salut p\u00fablica. \u00c9s un problema molt gros i ben conegut. S\u00f3n molt r\u00edgides, no permeten la contractaci\u00f3 en situacions extraordin\u00e0ries de forma r\u00e0pida i, a m\u00e9s, el personal que s’obt\u00e9 ve sense ensenyar. Aix\u00f2 provoca la paradoxa que un becari que porta tres anys especialitzant-se acabi formant a un contractat que arriba sense cap formaci\u00f3.<\/p>\n No tenim anys per solucionar errors estructurals, qu\u00e8 fem ara?<\/strong><\/p>\n La reorganitzaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball \u00e9s una soluci\u00f3 i una obligaci\u00f3. Es poden augmentar els efectius, no ho donem per impossible. Es va fer durant l’estat d’alarma, va ser efica\u00e7 i va funcionar, i ho estan tornant a fer algunes comunitats. Cal apel\u00b7lar a sectors que poden aportar molt\u00edssim: universitats, administraci\u00f3 p\u00fablica, forces i cossos de seguretat i treballadors socials. Fran\u00e7a ho ha demostrat.<\/p>\n Recentment ha finalitzat a La Gomera el pilot de Radar COVID, la ‘app’ de rastreig que s’espera implementar a nivell nacional. Qu\u00e8 opina d’aquestes eines?<\/strong><\/p>\n No tenim evid\u00e8ncia a favor seu ni res a les avalu\u00ef. En el pilot de la Gomera de Radar COVID comptaven tres contactes en el rastreig manual i sis a l’aplicaci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no coincideix amb la realitat del rastreig, que \u00e9s bastant m\u00e9s elevada. Els resultats no s\u00f3n acords amb la realitat, s’hauria d’haver testat en una comunitat aut\u00f2noma amb transmissi\u00f3.<\/p>\n Les apps poden servir de suport si s’integra la informaci\u00f3, si no tindrem un doble rastreig. No ens estalvia feina perqu\u00e8 cal picar la informaci\u00f3 igual i tamb\u00e9 trucar al contacte, conv\u00e8ncer-lo que guardi quarantena, donar-li la incapacitat temporal i respondre els seus dubtes, que tenen molt\u00edssims. Ens hauria agradat que els recursos dedicats a les aplicacions s’haguessin usat per millorar els sistemes d’informaci\u00f3 ja existents. Cal desenvolupar el codi del que ja tenim, no reinventar la roda.<\/p>\n Llavors, temen que l’app els doni m\u00e9s feina?<\/strong><\/p>\n Si els epidemi\u00f2legs no rebem dades no sabem per qu\u00e8 l’app li ha dit que \u00e9s un contacte estret. Tampoc si hi havia un mur de per mig o van estar dues hores menjant junts. A m\u00e9s, si introdueixes el positiu en l’aplicaci\u00f3, com els sistemes no estan connectats, anem a enxampar la cadena de transmissi\u00f3 de manera desmanejada i no podrem vincular-la. Descobrirem que ha estat contacte d’un cas que no ens consta i ens distorsionar\u00e0 tot.<\/p>\n Per aix\u00f2 necessitem eines de suport tecnol\u00f2gic que siguin capa\u00e7os d’entendre entre diferents sistemes inform\u00e0tics i entre gent que de normal no treballa junta. No \u00e9s f\u00e0cil, perqu\u00e8 la hist\u00f2ria cl\u00ednica digital no serveix.<\/p>\n I qu\u00e8 passa amb Alemanya? All\u00e0 l’app s’ha venut com un \u00e8xit.<\/strong><\/p>\n Alemanya no est\u00e0 descontenta, per\u00f2 li costa molt avaluar l’efectivitat de la intervenci\u00f3 perqu\u00e8 l’Institut Robert Koch no rep les dades, nom\u00e9s un agregat de quanta gent ha estat convidada a realitzar-se una PCR per ser contacte. En el nostre model el nombre de test segueix una cadena log\u00edstica dif\u00edcil de mantenir si hi ha exc\u00e9s de demanda. A Roma no estan entusiasmats ni han obtingut grans resultats.<\/p>\n Per\u00f2 a Corea de Sud s\u00ed que han estat \u00fatils.<\/strong><\/p>\n El seu model proporciona una ampl\u00edssima bateria d’informaci\u00f3, molt intrusiva, sobre el que ha fet la persona durant tot el dia. Aix\u00f2 s\u00ed ajuda a salut p\u00fablica, per\u00f2 no s’automatitzen els casos. Encara que els arribi a trav\u00e9s de l’aplicaci\u00f3, s\u00f3n els epidemi\u00f2legs els que decideixen. A m\u00e9s, es contacta i pregunta a cada cas.<\/p>\n Esmentava al principi que la vigil\u00e0ncia \u00abest\u00e0 devorant\u00bb a la prevenci\u00f3 i el control. S’ha convertit el dataisme en un problema?<\/strong><\/p>\n Les dades no s\u00f3n elements de consum, serveixen per a la prevenci\u00f3 i el control. Hem d’informar d’aquestes mesures, no del mateix brot. L’important no s\u00f3n els excel i no podem discutir perqu\u00e8 falti un cas, perqu\u00e8 qui d\u00f3na les dades i qui pren les decisions i actuacions \u00e9s la mateixa persona i no t\u00e9 temps. La salut p\u00fablica no ha de fer un exercici de transpar\u00e8ncia, sin\u00f3 comunicar el risc. Aix\u00f2 implica proporcionar la dada, avaluar-la i informar de les mesures que ha d’adoptar la poblaci\u00f3.<\/p>\n La clau no \u00e9s dir que avui hi ha un cas m\u00e9s, sin\u00f3 que s’ha produ\u00eft en un \u00e0mbit que ja est\u00e0 seguit, que no cal preocupar-se perqu\u00e8 la localitat estigui en vermell al mapa perqu\u00e8 les mesures s’estan adoptant i que hem de seguir les seg\u00fcents recomanacions.<\/p>\n Els joves tenen una menor percepci\u00f3 de risc, per\u00f2 tamb\u00e9 una capacitat de cooperaci\u00f3 m\u00e9s gran i un sentit del voluntariat molt important que ha estat vital en la primera onada pand\u00e8mica.<\/p><\/blockquote>\n Parla de la import\u00e0ncia de comunicar el risc. Quins errors s’han com\u00e8s en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n Donar la dada di\u00e0ria, que \u00e9s molt dif\u00edcil d’interpretar i nosaltres ni el fem servir. Per aix\u00f2 la valoraci\u00f3 de la dada tampoc pot ser di\u00e0ria sin\u00f3 peri\u00f2dica, perqu\u00e8 l’important \u00e9s la tend\u00e8ncia i mitja setmanal. Necessitem portaveus t\u00e8cnics que interpretin la informaci\u00f3 amb els seus matisos i limitacions. Els asteriscs del CCAES provoquen queixes, per\u00f2 t’estan dient la problem\u00e0tica que hi ha i aquesta informaci\u00f3 val molt. Tamb\u00e9 assenyalem a vegades a col\u00b7lectius vulnerables, tot i que aqu\u00ed s’ha millorat i demanat perd\u00f3.<\/p>\n Darrere de cada contacte hi ha una persona. Com fer una feina que dep\u00e8n de la col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana?<\/strong><\/p>\n S\u00f3n minoritaris els que no col\u00b7laboren, encara que \u00e9s veritat que compliquen molt el nostre treball. Les actuacions en esdeveniments massius tenen les seves dificultats perqu\u00e8 la PCR inicial, molt propera a la data d’exposici\u00f3, sol donar negatiu. Llavors molts se senten lliures de la malaltia i cal explicar que la quarantena \u00e9s una obligaci\u00f3 legal, l’incompliment pot estar sancionat. \u00c9s dur perqu\u00e8 est\u00e0s privant a alg\u00fa de llibertat, encara que sigui de forma limitada, i cal explicar-ho molt b\u00e9 i conscienciar que el perill existeix.<\/p>\n Els joves tenen una menor percepci\u00f3 de risc i costa m\u00e9s, per\u00f2 tamb\u00e9 tenen una capacitat de cooperaci\u00f3 m\u00e9s gran i un sentit del voluntariat molt important que ha estat vital en la primera onada pand\u00e8mica.<\/p>\n Com conv\u00e8ncer aquesta persona que d\u00f3na negatiu en la seva primera PCR que encara pot estar infectada i contagiar?<\/strong><\/p>\n El m\u00e9s \u00fatil \u00e9s apel\u00b7lar a la solidaritat: no \u00e9s per tu, sin\u00f3 pels teus familiars i cercles pr\u00f2xims que tenen un risc real. Encara que hagis donat negatiu, has de romandre deu dies fins que veiem l’\u00faltima PCR. Les campanyes informatives haurien d’impulsar aquesta educaci\u00f3 per a la salut, perqu\u00e8 anar a la fiscalia no \u00e9s viable en una pand\u00e8mia.<\/p>\n Potser h\u00e0gim de valorar si fer la PCR tan a prop de la data d’exposici\u00f3 \u00e9s aconsellable, encara que t\u00e9 sentit per buscar asimptom\u00e0tics que hagin pogut ser el cas primari en nuclis familiars i aix\u00ed evitar la cadena de transmissi\u00f3. Una opci\u00f3 seria no fer test sense avisar salut p\u00fablica, o que el resultat vagi acompanyat d’un av\u00eds legal. Algunes comunitats aut\u00f2nomes ho estan provant, al costat de SMS automatitzats, perqu\u00e8 la gent, quan li expliques les coses, coopera.<\/p>\n Jo no afirmaria que estiguem en una segona onada, per\u00f2 cal actuar com si ja estigu\u00e9s aqu\u00ed. El nombre de casos no \u00e9s una variable fiable, caldria usar hospitalitzats greus o morts.<\/p><\/blockquote>\n S\u00f3n \u00fatils els cribratges en llocs com bars i discoteques? En llocs com Val\u00e8ncia s’ha vist poca col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana.<\/strong><\/p>\n El cribratge no pot substituir a la investigaci\u00f3 d’epidemiologia. Cal investigar el brot i enquestar, si no no es talla l’origen del problema. El cribratge molta gent ho interpreta com una mesura de control massiu, per\u00f2 deixa passar a massa casos. Si ha estat a una festa en una discoteca, cal preguntar pel dia, si ha tingut contacte amb un malalt, la data d’inici dels s\u00edmptomes… Tampoc \u00e9s l’eina perfecta. L’actitud majorit\u00e0ria en els cribratges massius est\u00e0 sent no indicar quarantena \u00e9s una limitaci\u00f3 de llibertats i drets.<\/p>\n Valori la situaci\u00f3 actual a Espanya.<\/strong><\/p>\n No t\u00e9 import\u00e0ncia si estem en una segona onada, per\u00f2 actuem com si hagu\u00e9s arribat. El nombre de casos no \u00e9s una variable fiable per avaluar-lo, caldria usar hospitalitzats greus o morts. Segons aquests, la major part del territori no estaria encara en aquest punt, per\u00f2 podria comen\u00e7ar i algunes parts poden arribar a aquesta situaci\u00f3. S\u00ed que hi ha una acceleraci\u00f3, tot i que encara no tinguem impacte assistencial i demogr\u00e0fic i el registre hist\u00f2ric indiqui que haur\u00edem de tenir una segona i tercera onada. Jo no afirmaria que estiguem en una segona onada, per\u00f2 cal actuar com si ja estigu\u00e9s aqu\u00ed.<\/p>\n Qu\u00e8 ha passat perqu\u00e8 tornem a estar en aquesta situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Els factors estructurals que afavoreixen la pand\u00e8mia segueixen presents. Les mesures de prevenci\u00f3 i control segueixen sent febles, en comparaci\u00f3 amb la resta de pa\u00efsos de la UE. I despr\u00e9s tenim unes din\u00e0miques demogr\u00e0fiques que l’afavoreixen. En altres llocs els brots s’han produ\u00eft en \u00e0mbits laborals f\u00e0cilment acotables i aqu\u00ed ha estat molt m\u00e9s dif\u00edcil. No s’ha pogut intervenir de manera efica\u00e7 sobre els factors que afavorien el brot fins i tot quan ja havia passat. A m\u00e9s, seguim sense tenir unes estructures d’epidemiologia, prevenci\u00f3 i control prou forts. No tenim els efectius d’Alemanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia.<\/p>\n Fins a quin punt podem aturar una pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n Les pand\u00e8mies s\u00f3n fen\u00f2mens que no estan sota el nostre control i sobre els quals \u00e9s molt dif\u00edcil intervenir. Mitiguem el seu impacte i intentem contenir-les al m\u00e0xim, sobretot en poblacions vulnerables. Les grips de 1889, 1918, 1957 i 1968 no van poder ser detingudes per les intervencions de l’autoritat sanit\u00e0ria. A la de 1918 Estats Units va aconseguir disminuir l’impacte d’alguna de les onades pand\u00e8miques confinant algunes ciutats, per\u00f2 lleument. Ni les mascaretes ni el rastreig han aconseguit aturar una pand\u00e8mia. De fet, mai hem detingut 1 al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n Ni les mascaretes ni el rastreig han aconseguit aturar una pand\u00e8mia. De fet, mai hem detingut una al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p><\/blockquote>\n Per\u00f2 si mirem la COVID-19, \u00e9s innegable que alguns pa\u00efsos estan millor que altres.<\/strong><\/p>\n Alguns pa\u00efsos han aconseguit contenir aquesta pand\u00e8mia sense arribar a la fase de mitigaci\u00f3, per\u00f2 normalment s\u00f3n llocs amb un \u00fanic punt d’entrada, com illes, poblacions petites amb una salut p\u00fablica important i que han detectat amb rapidesa els casos inicials i tenien la capacitat de limitar l’entrada. I, tot i aix\u00f2, a hores d’ara estan tenint brots, com tots.<\/p>\n Diu que mai hem detingut una pand\u00e8mia. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa dif\u00edcil d’acceptar per a molts.<\/strong><\/p>\n En altres pand\u00e8mies les mesures de vegades van funcionar, per\u00f2 en la major part de situacions, no. Amb patologies infeccioses respirat\u00f2ries que tenen un alt percentatge d’asimptom\u00e0tics com la COVID-19 tenim poques opcions per intervenir, i el seu impacte est\u00e0 condicionat per factors que no estan sota el nostre control.<\/p>\n Mira les mascaretes: al Jap\u00f3 hi va haver una gran implantaci\u00f3 social despr\u00e9s de la grip de 1918, per\u00f2 no ha impedit que el pa\u00eds tingui incid\u00e8ncies ni un impacte menor en la grip que d’altres, perqu\u00e8 la din\u00e0mica de les malalties \u00e9s complexa i t\u00e9 factors socials i biol\u00f2gics sobre els quals \u00e9s molt dif\u00edcil intervenir. Vam aconseguir controlar pand\u00e8mies ‘velles’ com el c\u00f2lera, per\u00f2 no ho hem aconseguit amb infeccions respirat\u00f2ries com la grip i el SARS, o nom\u00e9s s’haurien produ\u00eft a la Xina. Per aix\u00f2 solem tenir segones, terceres i quartes ones. Si els factors estructurals no poden ser tractats, la malaltia s’acaba reproduint de nou.<\/p>\n Llavors, fins a quin punt pot ajudar el rastreig?<\/strong><\/p>\n Mai hem detingut una pand\u00e8mia amb el rastreig. L’\u00fanic intent en la primera onada va ser infructu\u00f3s. El virus ha arribat a una cota de transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria elevada, no estem com els pa\u00efsos que ho van contenir. Vam fer mitigaci\u00f3 i el virus circula amb naturalitat. Davant d’aix\u00f2, i encara que els programes de rastreig tinguessin tots els recursos necessaris, que ni tenim clar quins s\u00f3n, tampoc tindr\u00edem la seguretat que funcion\u00e9s perqu\u00e8 mai s’ha fet.<\/p>\n Estem recorrent a una eina pensada per a infeccions de transmissi\u00f3 sexual, que va molt b\u00e9 quan hi ha un alt per\u00edode de lat\u00e8ncia, s\u00edmptomes, f\u00e0rmacs i vacunes. Amb la COVID-19 el rastreig \u00e9s a segues i l’escenari m\u00e9s plausible \u00e9s una segona onada pand\u00e8mica. \u00c9s dif\u00edcil que aquesta corba pugui ser detinguda pel rastreig; una altra cosa \u00e9s que la retardi, disminueixi la seva intensitat i s’aplani prou com perqu\u00e8 el confinament sigui el menor possible. Tant de bo que els programes de rastreig evitin haver d’aplicar unes mesures que van distorsionar molt el sistema econ\u00f2mic, pol\u00edtic i social. Pot disminuir, per\u00f2 parar… ho veig dif\u00edcil.<\/p>\n Qui voldr\u00e0 ser epidemi\u00f2leg quan tot aix\u00f2 passi?<\/strong><\/p>\n La persecuci\u00f3 de funcionaris de la salut p\u00fablica \u00e9s un fenomen habitual en totes les pand\u00e8mies, al costat dels medicaments miracle i els experts que intenten col\u00b7locar el seu discurs. Molts companys creien que s’anava a posar de moda, per\u00f2 jo opino a l’inrev\u00e9s. Amb el SARS i la grip pand\u00e8mica es va veure que, despr\u00e9s d’una crisi, la salut p\u00fablica queda molt desprestigiada i t\u00e9 abandonaments massius. \u00c9s molt dif\u00edcil suportar aquesta tensi\u00f3 al llarg d’una onada, no diguem davant de tres o quatre. \u00c9s l\u00f2gic que gaireb\u00e9 ning\u00fa vulgui ser epidemi\u00f2leg. Les pand\u00e8mies els desprestigien i es converteixen en empestats.<\/p>\n