Aquesta paraula no est\u00e0 acceptada pel DIEC.<\/p>\n
Quan enviem un paquet, amb un objecte delicat dins, posem en lletres molt llegibles: \u201cFR\u00c0GIL\u201d. S\u2019ent\u00e9n que el paquet ha de ser tractat amb cura, perqu\u00e8 la nostra cosa no es trenqui. Quan l\u2019objecte que porta el paquet \u00e9s fort, resistent als cops, robust\u2026 no posem res.<\/p>\n
Una cosa fr\u00e0gil \u00e9s all\u00f2 que una caiguda, un cop\u2026 destrossa. All\u00f2 fr\u00e0gil no t\u00e9 reacci\u00f3 possible a aquestes circumst\u00e0ncies i es deteriora de forma irreversible. All\u00f2 robust aguanta m\u00e9s els cops\u2026 per\u00f2 no reacciona. Simplement no l\u2019afecten. Aix\u00ed doncs, l\u2019oposat a fr\u00e0gil no \u00e9s robust, sin\u00f3 antifr\u00e0gil. Un \u00e9sser viu, una persona, \u00e9s antifr\u00e0gil: els cops li afecten i provoquen canvis en el seu comportament.<\/p>\n
Estem vivint una situaci\u00f3 molt particular en el camp de la sanitat: els nostres sistemes immunol\u00f2gics, en moltes persones, s\u00f3n fr\u00e0gils, no aguanten el cop viral que afecta tota l\u2019esp\u00e8cie humana. Els \u00e9ssers vius no s\u00f3n robustos a seques, tots els est\u00edmuls externs els afecten. \u201cHi ha dues solucions: o ens destrueixen o milloren la nostra capacitat de resposta perqu\u00e8 en la pr\u00f2xima ocasi\u00f3 estiguem preparats\u201d. En l\u2019\u00e0mbit de la sanitat s\u2019est\u00e0 demostrat que un exc\u00e9s d\u2019higiene, de cures exagerades no afavoreixen les respostes que immunitzen enfront de certes malalties, sin\u00f3 que ens fa m\u00e9s febles; no hi ha reacci\u00f3 i l\u2019agent patogen s\u2019imposa. Tots (excloem els antivacunes?) Estar\u00edem disposats a c\u00f3rrer el risc calculat d\u2019una vacuna en aquests moments.<\/p>\n
Antifr\u00e1gil (Haidt, J. 2018) supera el concepte de resili\u00e8ncia. Una molla \u00e9s un exemple de material resilient. Aquesta pe\u00e7a, en patir una for\u00e7a, es contreu o s\u2019estira, d\u2019acord amb el sentit i la direcci\u00f3 de l\u2019empenta. En cessar la pressi\u00f3 torna a la posici\u00f3 de partida. No hi ha cap canvi i tornar\u00e0 a donar, una i altra vegada, la mateixa resposta. Si fos antifr\u00e0gil, les respostes posteriors serien diferents ja que s\u2019han provocat canvis en l\u2019interior del seu \u00e9sser.<\/p>\n
Si deixem el camp de la medicina, i per descomptat el de la mec\u00e0nica, i passem al m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, el concepte d\u2019antifr\u00e0gil tamb\u00e9 t\u00e9 aplicaci\u00f3. Els \u00e9ssers vius, la intel\u00b7lig\u00e8ncia, el pensament, les conductes de les persones han de passar de ser fr\u00e0gils a ser antifr\u00e0gils.<\/p>\n
Els educadors tenim molt risc de seguir les actituds de sobreprotecci\u00f3 que, tant la societat com les fam\u00edlies del nostre alumnat, semblen exigir amb intensitat medi\u00e0tica. Cal evitar, sigui com sigui, ens diuen, experi\u00e8ncies que puguin torbar la ment\/sentiments de la inf\u00e0ncia. Cal garantir la seguretat conceptual i emocional. No ens adonem que tot aix\u00f2 els fa m\u00e9s febles, m\u00e9s fr\u00e0gils, davant de situacions a les quals, irremeiablement, hauran d\u2019enfrontar-se.<\/p>\n
La paraula trauma ha ampliat el seu significat espec\u00edfic m\u00e8dic, aplicat a certes situacions concretes, a camps emocionals inespec\u00edfics, generals\u2026 Ara la import\u00e0ncia del trauma, la seva intensitat, ja no \u00e9s avaluable pels experts, sin\u00f3 que dep\u00e8n del que cada persona experimenta\/pateix en la seva subjectivitat emocional. Aquesta experi\u00e8ncia \u00e9s la prova necess\u00e0ria i suficient per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la gravetat de el cas. La conclusi\u00f3 \u00e9s contundent: l\u2019alumne, l\u2019alumna, o els pares i les mares en el seu cas, exigeixen que aquestes situacions \u201ctraum\u00e0tiques\u201d s\u2019evitin obligat\u00f2riament.<\/p>\n
S\u2019ha fet un pas m\u00e9s: en el nostre entorn social, el terme \u201cseguretat\u201d inclou, tamb\u00e9, \u201ccomoditat emocional\u201d. Els centres d\u2019ensenyament han de ser, abans que res, \u201cprotectors\u201d. La cultura de la \u201cultraseguretat\u201d passa a ser el criteri que influeix i determina els plans educatius. \u00c9s clar que la seguretat \u00e9s desitjable, per\u00f2 fins a cert punt. Podem caure en un bucle: l\u2019alumnat es fa m\u00e9s fr\u00e0gil davant l\u2019abs\u00e8ncia programada de certs riscos i mana als seus progenitors senyals de com de malament ho passa; i aquests, al seu torn, exigeixen a l\u2019escola m\u00e9s seguretat. Per aconseguir el seu control es genera, autom\u00e0ticament, una situaci\u00f3 de vigil\u00e0ncia, conceptual i emocional, del professorat.<\/p>\n
La situaci\u00f3, per la manca de recursos per resistir i respondre adequadament, s\u2019est\u00e0 agreujant per moments: els \u00edndexs d\u2019ansietat i depressi\u00f3 dels adolescents augmenten (hi ha estad\u00edstiques clarividents que ho demostren). La sola pres\u00e8ncia d\u2019altres cultures, per exemple, els fa sentir malament i, per tant, hem d\u2019evitar la seva pres\u00e8ncia. En molts centres, fins i tot en \u00e0mbits universitaris, es prohibeixen debats sobre certs problemes socials, pol\u00edtics, racials\u2026 perqu\u00e8 poden generar rebuig d\u2019alguns grups que no ho toleren i es manifesten amb aldarulls. Rectors, claustres de professors, tutors\u2026 impedeixen que als nostres alumnes els arribin est\u00edmuls necessaris que els faci antifr\u00e0gils.<\/p>\n
La incomoditat no \u00e9s un perill. I l\u2019educaci\u00f3 ha d\u2019estar orientada a desenvolupar el pensament complex i no al fet que tots ens sentim c\u00f2modes, conceptual i emocionalment. Les paraules, els discursos no s\u00f3n viol\u00e8ncia; seva interpretaci\u00f3 pot ser-ho. Defensar-se, ignorant coses que veiem, sentim o llegim, \u00e9s una actitud racional que s\u2019apr\u00e8n. S\u2019ha d\u2019estar disposat a escoltar coses que no ens agraden, encara que ens sentim malament \u2026 Aix\u00f2 ens fa m\u00e9s forts. Sufocar els debats va en direcci\u00f3 oposada a la recerca de la veritas .<\/p>\n
Tot aix\u00f2 est\u00e0 en marxa, avan\u00e7a a passos de gegant. Internet \u00e9s un aliat determinant. La \u201cultraseguretat\u201d s\u2019ha incrustat en la forma de \u201cser\/actuar\u201d dels joves. Alguns exemples: raonament emocional (els sentiments com a element principal d\u2019interpretaci\u00f3 de la realitat), pensament dicot\u00f2mic (blanc o negre), etiquetatge (simplificaci\u00f3 de la realitat complexa i promoci\u00f3 dels aspectes negatius), catastrofisme (qualsevol canvi provocaria el caos autom\u00e0ticament) , pensament revengista (ells o nosaltres) \u2026<\/p>\n
Pot ser que els i les nostres alumnes, si no hi posem remei, surtin dels centres d\u2019ensenyament amb una indefensi\u00f3 apresa que els incapaciti, en major o menor mesura, per desenvolupar una vida plena. Una lli\u00e7\u00f3 que podr\u00edem aprendre de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquesta paraula no est\u00e0 acceptada pel DIEC. Quan enviem un paquet, amb un objecte delicat dins, posem en lletres molt llegibles: \u201cFR\u00c0GIL\u201d. S\u2019ent\u00e9n que el paquet ha de ser tractat amb cura, perqu\u00e8 la nostra cosa no es trenqui. Quan l\u2019objecte que porta el paquet \u00e9s fort, resistent als cops, robust\u2026 no posem res. Una […]<\/p>\n","protected":false},"author":481,"featured_media":23732,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-23731","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23731","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/481"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23731"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23731\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}