{"id":23743,"date":"2020-08-20T06:35:06","date_gmt":"2020-08-20T04:35:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23743"},"modified":"2020-08-20T06:35:06","modified_gmt":"2020-08-20T04:35:06","slug":"sobreviure-a-les-residencies-1-entre-la-solitud-i-langoixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/08\/20\/sobreviure-a-les-residencies-1-entre-la-solitud-i-langoixa\/","title":{"rendered":"Sobreviure a les resid\u00e8ncies (1): Entre la solitud i l\u2019angoixa"},"content":{"rendered":"

Els pares de la Caty Serrano, Vicente i Carmen, tots dos de 89 anys, compartien habitaci\u00f3 a la resid\u00e8ncia Bertran i Oriola, al barri de la Barceloneta. Ell va morir el 6 d\u2019abril, en plena pand\u00e8mia, i ella, a la p\u00e8rdua del marit, va sumar no poder acomiadar-se d\u2019ell, no assistir a cap cerim\u00f2nia, no veure els seus fills, empitjorar de la dem\u00e8ncia i donar positiu en Covid.<\/p>\n

\u201cLa meva experi\u00e8ncia ha estat nefasta\u201d, narra Caty.\u00a0\u201cUna setmana abans que mor\u00eds el meu pare, el metge em va dir que tenia una infecci\u00f3 d\u2019orina.\u00a0Em va xocar, perqu\u00e8 mai li havia passat.\u00a0Ja tenia unes d\u00e8cimes de febre.\u00a0Al cap d\u2019uns dies, em van dir que semblava que tingu\u00e9s pneum\u00f2nia i que li donarien antibi\u00f2tics. Jo vaig demanar que el traslladessin a l\u2019hospital, per\u00f2 em van dir que ho tenien prohibit.\u00a0Em vaig oferir a portar-lo jo, per\u00f2 tampoc podia ser. En aquell moment, no es feien les proves de PCR, per\u00f2 al metge li semblava que era coronavirus. Va ser terrible.\u00a0Les resid\u00e8ncies no estaven medicalitzades, no tenien res, no es podia posar una via amb s\u00e8rum.\u00a0Al cap de pocs dies, el meu pare va morir.\u00a0Potser no el tenen comptabilitzat com a mort per coronavirus, per\u00f2 la majoria o tots els que hi van morir poc abans dels PCR van morir per Covid\u201d.<\/p>\n

Caty va veure Vicente per \u00faltima vegada el 13 de mar\u00e7, abans que prohibissin les visites de familiars. \u201cNo el vaig poder veure en els seus \u00faltims moments, no em van deixar entrar perqu\u00e8 deien que no podien desaprofitar un EPI (Equip de Protecci\u00f3 Individual). No hi va haver cap cerim\u00f2nia.\u00a0Res. El vam enterrar, per\u00f2 jo no hi era presencialment. No hem pogut complir la seva \u00faltima voluntat, perqu\u00e8 el meu pare volia ser incinerat, per\u00f2 la funer\u00e0ria va dir que portava un marcapassos i en aquell moment no li podien treure i, per tant, no se\u2019l podia incinerar. Est\u00e0 enterrat a Montju\u00efc, per\u00f2 si \u00e9s ell o una altra persona, jo no ho s\u00e9. El meu pare va morir el dia 6, que \u00e9s quan m\u2019ho van comunicar, per\u00f2 els de la funer\u00e0ria no se\u2019l van emportar de la resid\u00e8ncia fins al 8 i ara consta en el document de defunci\u00f3 que va morir el 8. A vegades \u00e9s com que no m\u2019ho crec\u201d.<\/p>\n

No vaig poder veure el meu pare en els seus \u00faltims moments: no em van deixar entrar perqu\u00e8 deien que no podien desaprofitar un EPI<\/p><\/blockquote>\n

Pocs dies despr\u00e9s, la mare de la Caty va patir una caiguda i li van posar punts al front i a la barbeta. \u201cLa meva mare ho va passar fatal.\u00a0Els vaig demanar que per favor m\u2019ensenyessin la meva mare, que la volia veure, per trucada de v\u00eddeo, per\u00f2 la comunicaci\u00f3 amb l\u2019empresa en aquell moment era totalment inexistent. Les fam\u00edlies vam passar unes angoixes impressionants.\u00a0Ho hem viscut amb molt\u00edssima preocupaci\u00f3, indignaci\u00f3 i impot\u00e8ncia\u201d. Quan va aconseguir contactar amb la Carmen, la va veure moradenca, amb dificultat per mantenir una conversa i molt pitjor de la dem\u00e8ncia.<\/p>\n

A finals de juny es va reobrir el centre i la Caty va acudir di\u00e0riament a veure la Carmen, fins que a mitjans de juliol van tornar a tancar els seus familiars i ara nom\u00e9s es poden comunicar mitjan\u00e7ant el tel\u00e8fon. Carmen no ent\u00e9n qu\u00e8 est\u00e0 passant. Quan veu la Caty a la pantalla del m\u00f2bil, creu que sortiran a passejar, i vol anar-se\u2019n. \u201cVa, anem al carrer\u201d, li diu, i despr\u00e9s mira a una altra banda.\u00a0\u201cLa meva mare necessita un tracte m\u00e9s proper, encara que estiguem a dos metres de dist\u00e0ncia.\u00a0La resta, \u00e9s enterrar-la en vida\u201d.<\/p>\n

A Bertran i Oriola hi havia 92 residents, dels quals el 95% es va infectar. L\u2019empresa que gestionava el geri\u00e0tric, Eulen, va comptabilitzar 25 morts per coronavirus, mentre que els familiars sostenen que van ser m\u00e9s de 40. A finals d\u2019abril, la Generalitat va intervenir el centre per presumptes irregularitats durant la pand\u00e8mia i va atorgar temporalment la gesti\u00f3 a les Hermanas Hospitalarias-Psicocl\u00ednica de la Merc\u00e8.<\/p>\n

\u201cA part de la guerra, no havia vist una cosa com aquesta\u201d<\/h3>\n

Els residents que no tenen problemes cognitius s\u00ed que han pogut comprendre la dimensi\u00f3 de la malaltia i, sobretot, que els seus familiars no poden anar a visitar-los perqu\u00e8 hi ha un protocol.\u00a0\u00c9s el cas de Montserrat Barcons que, amb 92 anys i despr\u00e9s d\u2019haver donat dues vegades positiu per Covid, al mar\u00e7 i a l\u2019abril, segueix a la resid\u00e8ncia Sant Jaume de Cardona (Barcelona), que va ser el principal focus de preocupaci\u00f3 del municipi. Part de la plantilla va emmalaltir i alguns companys van morir, per\u00f2 ella va ser asimptom\u00e0tica i nom\u00e9s va tenir unes d\u00e8cimes de febre: \u201cA part de la guerra, no havia vist una cosa com aquesta, \u00e9s una pand\u00e8mia molt dolenta, i hi ha gent que est\u00e0 molt espantada, per\u00f2 jo crec que no es pot viure aix\u00ed, amb por. He d\u2019estar contenta mentre visqui.\u00a0Hi ha una pand\u00e8mia i ho accepto.\u00a0Aqu\u00ed ens cuiden, ens renten la roba i ens tracten b\u00e9\u201d.<\/p>\n

Montserrat troba a faltar anar al seu poble, Freixinet (Lleida), per\u00f2 va anar a la resid\u00e8ncia fa un any i mig per voluntat pr\u00f2pia, i est\u00e0 conven\u00e7uda de la seva decisi\u00f3.\u00a0Ella \u00e9s de camp i explica que, quan era petita, sempre hi havia alg\u00fa a la casa que s\u2019encarregava de cuidar qui estigu\u00e9s malalt, per\u00f2 la vida, diu, ha canviat, perqu\u00e8 ara tots treballen, o busquen treballar. Montserrat, amb dos fills i una filla, se sent molt estimada per la seva extensa fam\u00edlia, i parla al detall de cunyades, germans, fills, nebots, n\u00e9tes\u2026 que la truquen di\u00e0riament. Durant el confinament, va con\u00e8ixer per videotrucada una nova besn\u00e9ta i solia veure v\u00eddeos dels fills de les seves altres n\u00e9tes. \u201cJo tinc una sort, i \u00e9s que em poden parlar de qualsevol cosa, i me\u2019n recordo. Jo no pateixo perqu\u00e8 recordo les coses.<\/p>\n

Abans sempre hi havia alg\u00fa a casa que s\u2019encarregava de cuidar qui estigu\u00e9s malalt, per\u00f2 la vida ha canviat, perqu\u00e8 ara tots treballen, o busquen treballar<\/p><\/blockquote>\n

Fins i tot malalta de Covid, era ella qui calmava els seus \u00e9ssers estimats: \u201cEls deia: \u2018jo estic b\u00e9, tothom m\u2019estima\u2019. No m\u2019agrada preocupar, s\u2019ha de saber estar tranquil\u201d. Del seu dia a dia, explica que hi ha persones de la resid\u00e8ncia a les quals ja no veu perqu\u00e8 van morir. Una companya amb problemes de salut mental li diu que vol anar a casa seva i ella la calma amb un \u201cja anirem, no et preocupis, que estan tots b\u00e9\u201d. Una altra senyora t\u00e9 sis fills i no en reconeix cap. A la resid\u00e8ncia, n\u2019hi ha que juguen a el d\u00f2mino, altres que fan ganxet, per\u00f2 a ella li agrada passejar pel jard\u00ed, llegir, veure les \u201cxafarderies\u201d a la televisi\u00f3 i parlar per tel\u00e8fon, mentre es restringeixin les entrades.<\/p>\n

\"\"
Caty Serrano | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

\u201cLa iaia \u00e9s una passada\u201d<\/h3>\n

El diumenge anterior, van venir a visitar Montserrat tres familiars, entre ells la seva n\u00e9ta Elisabeth Sol\u00e0, de 31 anys, que viu a Cardona. Elisabeth confirma que era l\u2019\u00e0via qui els donava \u00e0nims durant el confinament. \u201cElla sempre ha estat molt valenta. Jo li deia cada dia i em deia: \u2018La iaia est\u00e0 molt b\u00e9\u2019. Ella intentava passar el temps amb la tele, amb les revistes\u2026 En\u00e8rgicament \u00e9s una passada. No hem patit d\u2019una manera tan forta com altres familiars. Va tenir tos i febre un dia, i va donar positiu dues vegades, per\u00f2 al no tenir s\u00edmptomes, est\u00e0vem m\u00e9s tranquils. Sempre ens van passar v\u00eddeos des de la resid\u00e8ncia. Quan va comen\u00e7ar a morir gent, la van traslladar a una altra planta, i ara torna a estar a la seva habitaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Elisabeth va estar sense veure Montserrat m\u00e9s de tres mesos. Ara, permeten visitar-la mitja hora a la setmana un m\u00e0xim de tres persones. El retrobament, explica la n\u00e9ta, va ser tranquil i alegre, com \u00e9s Montserrat, \u201cper\u00f2 sense ll\u00e0grimes, la iaia no ha estat aix\u00ed mai\u201d. \u201cMentalment est\u00e0 b\u00e9, t\u00e9 una mem\u00f2ria impressionant. Ent\u00e9n que ara mateix no hi pot haver contacte, per\u00f2 et diu que, amb les paraules, amb el que hem parlat, ja est\u00e0 contenta\u201d.<\/p>\n

Quan va saber al mar\u00e7 que Montserrat tenia Covid, al principi es va alarmar, per\u00f2 amb les trucades i videotrucades, es va anar asserenant. \u201cEn els pitjors moments de la pand\u00e8mia et deia \u2018si la iaia est\u00e0 b\u00e9, tu has d\u2019estar b\u00e9\u201d. No ha tingut mai por. Ella ha passat una guerra civil, ha viscut al camp, amb tres fills, els ha tirat endavant com ha pogut. El seu missatge era el de \u2018no patiu per mi’\u201d. Elisabeth valora l\u2019enteresa de la seva \u00e0via i sap qu\u00e8 \u00e9s estar a c\u00e0rrec d\u2019una persona dependent durant el confinament. Recentment, va haver d\u2019ingressar en un altre centre la seva mare, de 62 anys i malalta d\u2019Alzheimer, perqu\u00e8 el confinament li va fer augmentar l\u2019ansietat, el nerviosisme i l\u2019agressivitat.<\/p>\n

\u201cLa meva mare es morir\u00e0 i no la podrem veure\u201d<\/h3>\n

La mare de la Pilar Canosa, Josefina de Puig, t\u00e9 92 anys, pateix Alzheimer, i fa any i mig que resideix en un geri\u00e0tric. Quan va comen\u00e7ar el deteriorament, va tenir una cuidadora a casa i els seus fills van estar fent torns perqu\u00e8 estigu\u00e9s acompanyada les 24 hores, per\u00f2 Josefina va empitjorar f\u00edsicament. \u201cJa no s\u2019aguantava de peu, tot era a pes, aixecar-la, vestir-la\u2026\u201d, explica la Pilar. Des del Programa d\u2019Atenci\u00f3 Domicili\u00e0ria i Equips de Suport (PADES), els van recomanar traslladar-la a un sociosanitari i els fills (d\u2019un total de nou) van valorar la seva entrada en una resid\u00e8ncia. Van obtenir una pla\u00e7a a Eixample III, situada en un pis del carrer Muntaner, al barri de Sant Gervasi-Galvany, que compta amb menys d\u2019una vintena d\u2019usuaris.<\/p>\n

Entre els germans que tenien disponibilitat, la visitaven mat\u00ed i tarda, fins que va arribar l\u2019ordre de confinament. \u201cVa ser bastant dur. Hi va haver una persona amb Covid, una cuinera, i a partir d\u2019aqu\u00ed, van dividir els residents i van enviar la meva mare a un centre sanitari. Llavors ens van dir que tenia Covid asimptom\u00e0tic. Ella \u00e9s com una nena petita, que no veu qu\u00e8 est\u00e0 passant, i havia d\u2019observar la gent amb mascareta, sense saber res m\u00e9s. Va estar all\u00ed prop d\u2019un mes, fins que va donar negatiu i va tornar a la resid\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n

El geri\u00e0tric no t\u00e9 jard\u00ed i el protocol estableix que la pot visitar mitja hora a la setmana la mateixa persona dues setmanes seguides a trav\u00e9s d\u2019un vidre, pr\u00e8via declaraci\u00f3 responsable de no haver passat la Covid. \u201cAlguns dels germans ja no la veurem viva perqu\u00e8 est\u00e0 molt deteriorada. Vam tenir una angoixa tan gran en con\u00e8ixer aquestes normes. Han anat tres de les meves germanes, per\u00f2 ella no les reconeix a trav\u00e9s de la mascareta, t\u00e9 un filet de veu i amb un vidre pel mig no hi ha comunicaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Les mesures de protecci\u00f3 s\u00f3n necess\u00e0ries, per\u00f2 s\u2019ha passat \u201cde 0 a 400\u201d; \u00e9s \u00ababsurd\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

La Pilar creu que, si b\u00e9 les mesures de protecci\u00f3 s\u00f3n necess\u00e0ries, s\u2019ha passat \u201cde 0 a 400\u201d, i ho qualifica d\u2019absurd. \u201cLa meva mare no ent\u00e9n res, ella veu mitja hora una persona disfressada a la qual no sent. Al centre ens han dit que est\u00e0 molt b\u00e9, que est\u00e0 contenta. T\u00e9 molt bon car\u00e0cter, menja, somriu, no sol queixar-se, \u00e9s simp\u00e0tica, bona companya, tranquil\u00b7la, agradable, i les treballadores la valoren molt\u00edssim. Per\u00f2 \u00e9s desesperant, es morir\u00e0 i no la podrem veure\u201d. La Pilar i els seus germans q\u00fcestionen que, si els treballadors entren i surten amb les degudes mesures de seguretat, no puguin fer-ho alguna vegada els familiars. Sost\u00e9 que entre els germans no hi ha queixa de centre, perqu\u00e8 la veuen ben atesa, per\u00f2 les restriccions en les visites han fet empitjorar Josefina.<\/p>\n

De vegades, li agradaria emportar-se-la del geri\u00e0tric, per\u00f2 es necessita una grua per traslladar-la, diverses persones per cuidar-la, tota una infraestructura amb la cadira de rodes i calendaritzar entre els germans que viuen a diferents indrets de Catalunya. \u201cLa societat haur\u00e0 d\u2019estar preparada per aix\u00f2 que est\u00e0 passant. Crec que \u00e9s molt inhum\u00e0, molt dur, \u00e9s devastador emocionalment\u201d, sentencia.<\/p>\n

Negoci versus humanitat<\/h3>\n

Mar\u00eda Jos\u00e9 Carcel\u00e9n \u00e9s portaveu de la\u00a0Coordinadora 5+1<\/a>, una plataforma de familiars d\u2019usuaris de les resid\u00e8ncies de gent gran. Considera que ha primat el negoci a la humanitat i que el problema existia anys abans de la pand\u00e8mia, tal com ve denunciant aquesta entitat: \u201cCom estaven les resid\u00e8ncies, qui tenia la capacitat de saber-ho, ho sabia de sobres, que era la Generalitat\u201d. L\u2019any passat van portar les seves propostes al Parlament i es van reunir amb els grups parlamentaris per sol\u00b7licitar, entre altres q\u00fcestions, que totes les resid\u00e8ncies tinguin infermera de nit, cosa que nom\u00e9s passa en una minoria, i que millorin les r\u00e0tios de personal.<\/p>\n

\u201cSi la situaci\u00f3 era insuficient, amb l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, va empitjorar. Primer, no es feien tests. Segon, no hi havia EPI pels treballadors. Es van tancar les resid\u00e8ncies pels familiars, per\u00f2 els treballadors entraven i sortien cada dia sense equips de protecci\u00f3, i si calia aixecar els residents, o canviar-los els bolquers, la dist\u00e0ncia de seguretat era zero. I no es podia fer a\u00efllament perqu\u00e8 en les resid\u00e8ncies estaven absolutament totes les places ocupades. Quan tens habitacions dobles \u00e9s impossible fer a\u00efllament. Ja sab\u00edem que seria un desastre\u201d.<\/p>\n

Enfront de la resid\u00e8ncia Moss\u00e8n Vidal Aun\u00f3s, al barri de la Bordeta, assenyala: \u201cAqu\u00ed es va contagiar gaireb\u00e9 tota la plantilla, al voltant del 90%. Aqu\u00ed han mort 29 persones (de 112 places). Les 11 primeres no van trepitjar l\u2019hospital. La gent va morir sola a les seves habitacions. Sola i abandonada. No hi havia metges, no hi havia infermeria, no se\u2019ls portava a hospitals, no se\u2019ls podia posar ni un s\u00e8rum. Aquestes persones van morir i van viure en condicions absolutament indignes\u201d.<\/p>\n

Aqu\u00ed han mort 29 persones (de 112 places).\u00a0Les 11 primeres no van trepitjar l\u2019hospital.\u00a0La gent va morir sola a les seves habitacions.\u00a0Sola i abandonada<\/p><\/blockquote>\n

Ha vist com algunes persones han deixat de caminar, han perdut fins a quinze quilos o ja no reconeixen els seus familiars. Subratlla que la gent gran amb problemes mentals i un alt nivell de depend\u00e8ncia no assimilen l\u2019abs\u00e8ncia dels familiars: \u201cNo entenen que hi hagi gent que se\u2019n vagi de vacances, que estigui prenent alguna cosa als bars i pugui anar a la platja, per\u00f2 que els seus familiars no vagin a veure\u2019ls. Una persona de 90 anys amb dem\u00e8ncia senil no ho entendr\u00e0. Els van matar perqu\u00e8 els van deixar morir per no portar-los als hospitals, perqu\u00e8 no van anar als hospitals fins a la segona setmana d\u2019abril, i ara els maten de pena\u201d. I afegeix: \u201cLes autoritats estan dient que hem d\u2019aprendre a viure amb el coronavirus. Llavors, amb els ancians qu\u00e8 fem? Els tanquem i tirem la clau a la mar?\u201d.<\/p>\n

La portaveu de la plataforma remarca que els avis \u201chan viscut durant mesos en un geri\u00e0tric, un centre sanitari o un hospital, sense visites, en solitud i amb una angoixa terrible, mentre que ara se\u2019ls d\u00f3na un tracte de mobles i els estan causant un dany irreparable\u201d. Sost\u00e9 que la pres\u00e8ncia dels familiars en alguns centres \u00e9s inc\u00f2moda perqu\u00e8 donen m\u00e9s feina per haver de desinfectar i gastar m\u00e9s EPI, per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8 exerceixen un control sobre menjars, higiene i funcionament de centre. Posa com a exemple la resid\u00e8ncia Moss\u00e8n Vidal Aun\u00f3s, tamb\u00e9 intervinguda per la Generalitat, que va retirar la gesti\u00f3 a Eulen per irregularitats i se la va donar a la Fundaci\u00f3 Vella Terra.<\/p>\n

Per Carcel\u00e9n, si el Govern catal\u00e0 t\u00e9 la titularitat, per\u00f2 una empresa privada realitza la gesti\u00f3, corre el risc de convertir-se en un negoci, cosa que els familiars viuen amb \u201cmolt\u00edssima indignaci\u00f3\u201d. La manca de manteniment dels centres \u00e9s, segons la Coordinadora 5+1, una altra deixadesa institucional, i enumera el mal funcionament de l\u2019aire condicionat, problemes en el sistema el\u00e8ctric, parets sense pintar, esquerdes, persianes trencades i rentadores espatllades.<\/p>\n

\"\"
M\u00aa Jos\u00e9 Cardel\u00e9n | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

\u201cS\u2019han venut les resid\u00e8ncies al millor postor\u201d<\/h3>\n

Les entitats del sector repeteixen que fa anys que alertaven de les mancances de les resid\u00e8ncies, com a falta de personal i mitjans, i que amb el coronavirus s\u2019ha fet visible el que venien denunciant, per exemple, des de la\u00a0Coordinadora Estatal de Plataformes de Depend\u00e8ncia<\/a>, que reuneix familiars, afectats i cuidadors. La seva presidenta, Aurelia Jerez, assenyala que \u201cdurant anys s\u2019han venut les resid\u00e8ncies al millor postor, s\u2019han signat contractes mirant gaireb\u00e9 exclusivament l\u2019oferta m\u00e9s barata, i aix\u00f2 s\u2019ha vist agreujat amb l\u2019arribada de la pand\u00e8mia\u201d.<\/p>\n

Segons la seva opini\u00f3, la soluci\u00f3 passa per posar m\u00e9s personal i, sobre el coronavirus, afegeix: \u201cA la gent gran l\u2019ha abandonada en els \u00faltims dies de la seva vida. Han mort sols, i aix\u00f2 no \u00e9s hum\u00e0. Les restriccions de visites familiars i el fet de no deixar-los sortir als jardins, no dic que sigui maltractament per part dels treballadors, per\u00f2 el protocol que estan duent a terme \u00e9s inhum\u00e0. De qu\u00e8 serveix restringir les visites a mitja hora a la setmana si els treballadors entren i surten di\u00e0riament? Et pots fer un PCR i contagiar-te mitja hora despr\u00e9s\u201d.<\/p>\n

Temor a repres\u00e0lies per parlar amb la premsa<\/h3>\n

Altres parents accedeixen a donar el seu testimoni a condici\u00f3 de no posar el seu nom en el text, ni el del familiar que resideix al geri\u00e0tric, ni el de centre. Volen millorar l\u2019assist\u00e8ncia de les resid\u00e8ncies, per\u00f2 temen que parlar amb la premsa els perjudiqui. \u00c9s el cas de tres dones, una de l\u2019Hospitalet de Llobregat, i dues de la comarca barcelonina del Baix Llobregat, que tenen a les seves mares en geri\u00e0trics.<\/p>\n

En el primer cas, la mare pateix dem\u00e8ncia i Alzheimer des de fa quatre anys i era inviable tenir-la a casa per la falta d\u2019infraestructura a la llar i per la necessitat d\u2019haver de contractar una persona de dia i una altra de nit. Abans de la Covid, treia la seva mare a passejar cada dia perqu\u00e8 a les instal\u00b7lacions no hi ha \u00e0rea a l\u2019aire lliure, per\u00f2 des del 13 de mar\u00e7 es va prohibir l\u2019entrada als familiars. Amb informaci\u00f3 a comptagotes i m\u00e9s per la bona voluntat d\u2019alguna auxiliar que de la direcci\u00f3, va saber que el coronavirus havia arribat a la resid\u00e8ncia i que \u201cestaven caient com a mosques\u201d. Com durant l\u2019estat d\u2019alarma aquesta filla havia d\u2019estar confinada a casa i tenia la possibilitat de dur-hi la seva mare, aix\u00ed ho va fer. \u201cDespr\u00e9s de treure-la de la resid\u00e8ncia, ja al carrer, a corre-cuita, em van fer signar un consentiment, que em feia responsable que la meva mare no tenia Covid i que havia de fer la quarantena de 15 dies amb ella per precauci\u00f3. A la resid\u00e8ncia no van fer les proves PCR, la doctora va fer una revisi\u00f3 i va dir que no tenia Covid\u201d.<\/p>\n

Pocs dies despr\u00e9s, el centre va informar que hi havia diversos infectats i un mort. La seva mare va comen\u00e7ar a tenir febre i, despr\u00e9s de trucar el CAP, li van prescriure parecetamol cada vuit hores, ja que nom\u00e9s ingressaven pacients greus. Una nit, va caure del llit i va ser necessari traslladar-la en ambul\u00e0ncia a l\u2019hospital, on li van realitzar el PCR i va donar positiu. Es va recuperar en un sociosanitari i va tornar al geri\u00e0tric de l\u2019Hospitalet a una habitaci\u00f3 compartida, per\u00f2 una setmana despr\u00e9s la companya d\u2019habitaci\u00f3 va morir per Covid, i aix\u00ed fins a una quinzena de residents.<\/p>\n

L\u2019Hospitalet \u00e9s un dels focus m\u00e9s actius de Covid, fet que va fer restringir les visites al geri\u00e0tric abans que en altres zones. Les videotrucades que rep de la seva mare s\u00f3n escasses i, en elles, no parla. \u201cAmb l\u2019Alzheimer, no mant\u00e9 la vista fixa en tu, perqu\u00e8 desvia l\u2019atenci\u00f3. Per tel\u00e8fon, riu i et reconeix la veu. Entre que no surt i no et veu, est\u00e0 perdent el contacte amb la realitat, i la discapacitat segueix avan\u00e7ant. Ha perdut m\u00e9s de deu quilos, i en les \u00faltimes fotos que m\u2019han enviat, no portava la seva roba. El meu temor \u00e9s que no ens permeten entrar els familiars, per\u00f2 amb la rotaci\u00f3 de personal es poden contagiar. Vull fer un trasllat de resid\u00e8ncia, per\u00f2 la llista d\u2019espera \u00e9s de diversos anys. Abans de la Covid, la meva mare estava mig b\u00e9 i mig entenia, hi havia moments en qu\u00e8 em reconeixia. Ara est\u00e0 viva, la tenen sobrevivint per\u00f2, de quina manera? No ho s\u00e9. El tracte que reben \u00e9s indigne\u201d.<\/p>\n

\u201cHe vist gent morir-se de pena\u201d<\/h3>\n

En el segon cas, la mare va haver d\u2019ingressar en una resid\u00e8ncia fa tres anys i mig arran d\u2019un ictus que li va deixar la meitat de el cos paralitzat, si b\u00e9 cognitivament es defensava for\u00e7a b\u00e9. A principis de mar\u00e7, tenint en compte les not\u00edcies letals que arribaven de geri\u00e0trics de Madrid, va preguntar a la directora de centre del Baix Llobregat quines mesures havien previst. \u201cVa posar cara de sorpresa, no havia previst res. Estaven ella i dues encarregades, i em miraven com dient que no hi havien caigut. Parlaven que calia rentar-se les mans, rentar-se les mans i rentar-se les mans. No hi havia ni gel\u201d.<\/p>\n

Quan al cap de pocs dies van tancar la resid\u00e8ncia, li va costar acceptar-ho, per\u00f2 inicialment havien de ser dues setmanes en qu\u00e8 es podien moure lliurement per la resid\u00e8ncia i rebre trucades de v\u00eddeo. \u201cEls parts que ens anaven donant des de la resid\u00e8ncia deien que tot anava b\u00e9, que controlaven la situaci\u00f3, per\u00f2 en parlar amb la meva mare, repetia molt el que explicava, no semblava ella. Un dia, a les 11 i escaig del mat\u00ed encara no havia esmorzat. Em vaig alarmar molt perqu\u00e8 ha de prendre unes pastilles i seguir uns horaris\u201d.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, quan a la resid\u00e8ncia van donar perm\u00eds per portar-se els residents a casa, va anar a buscar la seva mare. \u201cEl confinament a la resid\u00e8ncia el va viure de forma molt traum\u00e0tica. Estava en una habitaci\u00f3 amb dues dones m\u00e9s. Segons explica, estaven tancades i nom\u00e9s venien a entregar-los el menjar, tancaven la porta, i marxaven. Va estar aix\u00ed dues setmanes, fins que la vam treure d\u2019all\u00e0. A nivell mental estava fatal, com en bucle, com si hagu\u00e9s viscut una hist\u00f2ria de terror, i tenia la cara desencaixada\u201d.<\/p>\n

En preguntar quines mesures havien previst a la resid\u00e8ncia, \u00abvan posar cara de sorpresa, no havien previst res. Parlaven que calia rentar-se les mans. No hi havia ni gel\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Lamenta que s\u2019hagi deixat de banda la part emocional i que al centre no hi hagi ni una revista, ni un diari, ni fulles per pintar, ni activitats, ni res per distreure\u2019s. La seva mare era una persona alegre, per\u00f2 porta tres anys en aquesta resid\u00e8ncia i no s\u2019ha adaptat. \u201cS\u2019ha anat amargant. L\u2019ictus li ha truncat la vida. Era una dona independent, v\u00eddua, per\u00f2 feli\u00e7 amb les seves coses. El mal geni se li ha accentuat. Va haver d\u2019abandonar casa seva i es veu obligada a viure en un lloc on no hi vol ser. Si normalment no tenen oci, durant el confinament s\u2019han passat hores i hores a les habitacions\u201d.<\/p>\n

Entre les seves queixes, indica que quan els familiars van preguntar per l\u2019aprimament general dels seus parents, des de direcci\u00f3 van respondre, a trav\u00e9s de missatge grupal de WhatsApp: \u201cEstan una mica m\u00e9s primets, s\u00ed, \u00e9s veritat, per no mobilitzar-se, hi ha menys ingesta, en no cremar calories, es t\u00e9 menys gana i es menja menys\u201d. Un altre missatge que li va desagradar va ser: \u201cHi ha residents que simplement no s\u2019han adonat que no veniu perqu\u00e8 no tenen la consci\u00e8ncia suficient per a aix\u00f2. A aquests, la veritat \u00e9s que no els prioritzarem\u201d.<\/p>\n

Segons la seva opini\u00f3, hi ha una manca d\u2019afecte i d\u2019atenci\u00f3, a m\u00e9s de manca de personal: \u201cHe vist gent morir-se de pena. Si no est\u00e0s fent res, i no et v\u00e9nen a visitar\u2026 Expliqueu-los a ells les coses, pregunteu. I, si t\u2019importen els teus ancians, els est\u00e0s veient confinats i no els pots atendre, no se\u2019t passa pel cap valorar aix\u00f2, escriure a la Generalitat, plantejar-te alguna cosa, una alternativa? S\u00e9 d\u2019alguna resid\u00e8ncia en la qual no tenien casos i no els van tancar. El que van fer va ser no permetre les visites externes\u201d. La seva sorpresa \u00e9s que, sent un centre verd, \u00e9s a dir, sense positius, les persones seguien confinades a les seves habitacions: \u201c\u00c9s anar pansint-los poc a poc\u201d.<\/p>\n

\u201cEstan tot el dia aqu\u00ed com si fos un p\u00e0rquing\u201d<\/h3>\n

En el tercer testimoni an\u00f2nim, la seva mare t\u00e9 cossos de Lewin, un tipus de dem\u00e8ncia, i va emmalaltir de coronavirus a un sociosanitari de l\u2019Hospitalet. Quan va anar a visitar-la despr\u00e9s del confinament, va comprovar que se li queia tota la roba i que la hidrataven mitjan\u00e7ant una c\u00e0nula, mentre que ella va ajudar a la seva mare a beure aigua amb un got sense massa complicaci\u00f3. Per aix\u00f2, en l\u2019informar-la que li havien adjudicat una pla\u00e7a en una resid\u00e8ncia verda del Baix Llobregat, va pensar que era una bona not\u00edcia, fins que va saber que no li estaven permeses les visites, que no hi havia personal disponible perqu\u00e8 la seva mare camin\u00e9s una hora a el dia, i que no els estaven traient a passejar a pati.<\/p>\n

Es tracta del mateix centre que el cas anterior: \u201cNo fan jocs, no els posen a caminar, estan tot el dia all\u00e0 com si fos un p\u00e0rquing. Estan vivint els \u00faltims anys de la seva vida com si fossin delinq\u00fcents\u201d. Segons la seva opini\u00f3, \u201caix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s profund que la Covid\u201d perqu\u00e8 la falta de personal en els centres \u00e9s anterior i la desinformaci\u00f3 \u00e9s cont\u00ednua. Puntualitza que \u201chi ha gent que no vol parlar amb periodistes perqu\u00e8 creu que despr\u00e9s els tractaran malament, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un cas a\u00efllat. S\u2019estan vulnerant els seus drets. No es tracta de focalitzar en una resid\u00e8ncia, sin\u00f3 que s\u2019han d\u2019investigar a nivell general perqu\u00e8 moltes persones grans s\u2019estan morint de pena\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els pares de la Caty Serrano, Vicente i Carmen, tots dos de 89 anys, compartien habitaci\u00f3 a la resid\u00e8ncia Bertran i Oriola, al barri de la Barceloneta. Ell va morir el 6 d\u2019abril, en plena pand\u00e8mia, i ella, a la p\u00e8rdua del marit, va sumar no poder acomiadar-se d\u2019ell, no assistir a cap cerim\u00f2nia, no […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":23744,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47,7,14],"tags":[139],"class_list":["post-23743","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","category-salut-bcn","tag-residencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23743","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23743"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23743\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23743"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23743"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23743"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}