\u201cEns trobarem gent que presentar\u00e0 quadres ansiosos i depressius, tamb\u00e9 amb professionals que arran de l\u2019esfor\u00e7 s\u2019han redescobert i han trobat habilitats d\u2019afrontament que desconeixien; i amb els \u2018claudicants\u2019, que diuen que no poden m\u00e9s i els pot apar\u00e8ixer una patologia mental severa\u201d. \u00c9s la previsi\u00f3 de Toni Calvo, psic\u00f2leg i director de la Fundaci\u00f3 Galatea, la que m\u00e9s sanitaris ha at\u00e8s durant aquests mesos de pand\u00e8mia.<\/p>\n
Els serveis d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica que els hospitals catalans han habilitat coincideixen en que no tenen suficient demanda per culpa del tab\u00fa generalitzat a rebre ajuda i consell sobre salut mental, que \u00e9s encara m\u00e9s gran dins del col\u00b7lectiu sanitari perqu\u00e8 s\u2019accentua la suposada idea de debilitat. Els experts alerten que \u00e9s important demanar ajuda i, sobretot, animar els companys de l\u2019entorn que podrien necessitar-la i no s\u2019atreveixen a demanar-la.<\/p>\n
Els tres departaments hospitalaris i la direcci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Galatea coincideixen que han donat suport a menys sanit\u00e0ries i sanitaris dels qu\u00e8 esperaven, tenint en compte com de demandant ha estat la situaci\u00f3.<\/p>\n
\u00abEsper\u00e0vem m\u00e9s demanda d’ajuda, per\u00f2 no podem oblidar que parlem d’un col\u00b7lectiu al qual li costa demanar-la. S\u00f3n professionals abocats a l’ajuda als altres i poc a un mateix\u00bb, explica Calvo. Amb tot, el seu servei \u00e9s el que ha at\u00e8s m\u00e9s sanitaris, amb un total de 800 trucades i correus. El total d’intervencions, algunes de les quals no han estat puntuals sin\u00f3 que han esdevingut un proc\u00e9s terap\u00e8utic en seguiment, creix a 3.000.<\/p>\n
Osane G\u00f3mez, psiquiatra a l\u2019Hospital Joan XXIII de Tarragona i co-coordinadora del programa Cuida\u2019t,<\/em> que ha donat suport als sanitaris tarragonins, explica que \u00abacudir a una visita o consulta de l’\u00e0mbit de la salut mental encara \u00e9s vist com una fragilitat. Alguns sanitaris veuen la seva professionalitat q\u00fcestionada quan han de demanar ajuda\u00bb.<\/p>\n \u00c9s necess\u00e0ria la sensibilitzaci\u00f3 entre caps i companys per ajudar a parlar i consultar els sentiments. Si el seu entorn no fa pressi\u00f3, al sanitari li costa parlar<\/p><\/blockquote>\n L\u2019estigma sobre la salut mental pot ser encara major quan qui t\u2019ha de tractar \u00e9s un company de feina: \u201cHi ha gent a qui no li agrada demanar ajut al seu recurs [del seu hospital] i prefereix anar a la Fundaci\u00f3 Galatea per no trobar-se els psic\u00f2legs del seu propi hospital. O gent que malgrat estar malament no demana ajuda\u00bb, resumeix Joaquim Soler, psic\u00f2leg cl\u00ednic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Que els serveis habilitats pels centres hagin rebut entre 150 i 300 sol\u00b7licituds cadascun enfront de les 800 de Galatea sembla demostrar la teoria de Soler.<\/p>\n L\u2019objectiu principal dels serveis oferts als sanitaris era evitar que l\u2019estr\u00e8s que estaven patint els dies m\u00e9s cr\u00edtics de la pand\u00e8mia, sovint sense adonar-se’n, acab\u00e9s convertint-se en un estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. \u00abEstar malament \u00e9s l\u00f2gic perqu\u00e8 \u00e9s una situaci\u00f3 molt demandant, per\u00f2 vol\u00edem minimitzar l\u2019impacte i les seq\u00fceles\u00bb, explica Soler.<\/p>\n \u201cVa ser un estr\u00e8s molt important, al qual cal afegir-hi la por que tothom tenia d’infectar-se\u00bb, resumeix V\u00edctor P\u00e9rez, psiquiatre i coordinador del Grup d’Investigaci\u00f3 en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions M\u00e8diques (IMIM). En efecte, tots els serveis d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica als sanitaris convenen que la por era l’emoci\u00f3 predominant entre aquells que els consultaven durant la fase m\u00e9s cr\u00edtica de la pand\u00e8mia.<\/p>\n Predominava \u00abl’ansietat i la por a no fer b\u00e9 la feina i a contagiar i deixar la resta de l\u2019equip. Tamb\u00e9 a contagiar la fam\u00edlia\u00bb, explica Calvo, de la Fundaci\u00f3 Galatea. Afegeix tamb\u00e9 casos amb emoci\u00f3 de tristesa i simptomatologia depressiva: \u00abEs manifestava molt d’insomni, molta dificultat per a desconnectar i tornar a connectar entre els temps de descans i de feina\u00bb.<\/p>\n \u00abDe mar\u00e7 a finals de maig ens trob\u00e0vem que dominava l’ang\u00fania i la temor de qui podia contagiar i contagiar-se, especialment entre els professionals m\u00e9s joves amb xiquets i els m\u00e9s grans amb pares a c\u00e0rrec\u00bb, apunta Antoni Castel, psic\u00f2leg i co-coordinador del programa Cuida’t<\/em> de l’Hospital Joan XXIII.<\/p>\n Castel, com la resta dels seus col\u00b7legues, coincideix que amb l\u2019aven\u00e7 de la pand\u00e8mia a una fase amb menys tensi\u00f3 hospital\u00e0ria, les sensacions dels sanitaris han canviat: \u00abHa comen\u00e7at a apar\u00e8ixer l’esgotament psicol\u00f2gic i ha canviat el perfil, amb professionals d’edat interm\u00e8dia que han aguantat a primera l\u00ednia i han tingut molt d’impacte\u00bb. La seva companya de projecte, G\u00f3mez, afegeix el sentiment de r\u00e0bia: \u00abA l’inici veies la societat implicada per lluitar contra el virus, per\u00f2 amb la desescalada s’han vist conductes inc\u00edviques, manca de precaucions… Molts sanitaris es pregunten si realment la gent ha ent\u00e8s qu\u00e8 ha passat i si ells han de tornar a esfor\u00e7ar-se tant mentre part de la societat es mostra despreocupada\u00bb.<\/p>\n Est\u00e0 comen\u00e7ant un canvi de paradigma cultural i els sanitaris comencen a entendre que estar atents a les seves emocions i pensaments comporta una millor assist\u00e8ncia als seus pacients<\/p><\/blockquote>\n Antoni Castel afegeix la por: \u00abMolts es pregunten si seran capa\u00e7os d’afrontar un nou episodi similar al de la primavera. \u00c9s una situaci\u00f3 molt estressant en l\u2019\u00e0mbit hospitalari i estem captant la sensaci\u00f3 que molts sanitaris no es veuen capa\u00e7os de tornar a afrontar-lo\u00bb. Comparteix la idea de canvi de simptomatologia el director de la Fundaci\u00f3 Galatea: \u00abHi ha r\u00e0bia perqu\u00e8 el sistema no estava preparat, per l’amena\u00e7a rebrots, pel context sense precedents, incert i amb feina acumulada\u2026 La por inicial s\u2019ha transformat en r\u00e0bia i a vegades costa de gestionar\u00bb, diu Calvo.<\/p>\n \u00c9s en el context de canvi de s\u00edmptomes quan es comencen a veure els primers casos d\u2019estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, segons Antoni Castel, del Joan XXIII. \u201cSi l\u2019estr\u00e8s \u00e9s agut, el tractament \u00e9s relativament senzill, de forma psicol\u00f2gica, sense necessitat de farmac\u00e8utics. Per\u00f2 quan passen setmanes i mesos amb els s\u00edmptomes, ja s\u00f3n casos de diagn\u00f2stic majors\u201d, apunta el seu company Joaquim Soler.<\/p>\n Per tal d\u2019evitar que els s\u00edmptomes l\u00f2gics despr\u00e9s d\u2019aguantar una situaci\u00f3 tant demandant esdevinguin problemes psicol\u00f2gics m\u00e9s greus per no tractar-se, els experts en salut mental insisteixen que \u00e9s cabdal trencar el tab\u00fa, parlar-ne i posar-hi soluci\u00f3.<\/p>\n Es mostren especialment preocupats per la poca demanda que han tingut els seus serveis. \u201cEn una situaci\u00f3 d\u2019estr\u00e8s agut, la majoria de professionals s\u00f3n capa\u00e7os de sortir-se’n amb els seus propis mitjans a trav\u00e9s de la resili\u00e8ncia i el suport familiar o personal. Per\u00f2 hi ha una s\u00e8rie de persones a les quals els cal un ajut superior. Es creu que entre 10 i el 15% de sanitaris necessiten ajuda psico-psiqui\u00e0trica per s\u00edmptomes o trastorns mentals\u201d, assegura P\u00e9rez, de l\u2019Hospital del Mar.<\/p>\n Aquest percentatge, per\u00f2, no \u00e9s el que ha acudit, de moment, als serveis d\u2019atenci\u00f3 en marxa. El tab\u00fa social sobre la salut mental, la debilitat que senten molts sanitaris en no ser capa\u00e7os de gestionar amb els recursos propis la situaci\u00f3 o la vergonya que els fa demanar suport al seu propi hospital \u00e9s un gran mur dif\u00edcil de trencar. \u201cLa demanda per malaltia mental \u00e9s menor a la que hauria d\u2019haver-hi. Veiem molta menys patologia de la que s\u2019ha d\u2019esperar\u201d, resumeix V\u00edctor P\u00e9rez.<\/p>\n Osane G\u00f3mez, per\u00f2, es mostra esperan\u00e7ada: \u201cEst\u00e0 comen\u00e7ant un canvi de paradigma cultural i els sanitaris comencen a entendre que estar atents a les seves emocions i pensaments comporta una millor assist\u00e8ncia als seus pacients\u201d. En aquest sentit, tot el col\u00b7lectiu sanitari i els seus familiars juguen un paper cabdal: \u201c\u00c9s necess\u00e0ria la sensibilitzaci\u00f3 entre caps, companys\u2026 Per ajudar a parlar i consultar els sentiments. Si el seu entorn no fa pressi\u00f3, al sanitari li costa parlar\u201d, assegura P\u00e9rez, de l\u2019Hospital del Mar.<\/p>\n L’\u00e8xit ve quan la gent no t\u00e9 la sensaci\u00f3 que \u00e9s un malalt mental. En dir-ho, molts es resisteixen a consultar<\/p><\/blockquote>\n Al seu centre continuen creient que cal adaptar-se com sigui al tipus de pacient que encara \u00e9s molt reticent a assumir que necessita suport psicol\u00f2gic cl\u00e0ssic. \u201cL\u2019esfor\u00e7 actual \u00e9s, donat que no tenim demanda, posar radars i senyals d\u2019alarma perqu\u00e8, si la gent est\u00e0 malament, els puguem ajudar en un espai que no tingui res a veure amb l\u2019hospital i el servei de psiquiatria\u201d. Per aix\u00f2, encara en el marc del programa One2One de l’Hospital del Mar<\/a>, han habilitat una consulta a 3 quil\u00f2metres del centre, en un ambulatori d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i on poden rebre ajuda i consells sense que se\u2019ls obri l\u2019expedient cl\u00ednic.<\/p>\n No nom\u00e9s el One2One <\/a>segueix en marxa i buscant noves formes d\u2019aportar ajuda. La Fundaci\u00f3 Galatea<\/a> garanteix el suport als sanitaris catalans independentment de si pot renovar el suport econ\u00f2mic de la Fundaci\u00f3 La Caixa a partir d\u2019octubre.\u00a0<\/a><\/p>\n El servei Cuida\u2019t del Joan XXIII de Tarragona tampoc t\u00e9 assegurada la seva continu\u00eftat: \u00abEls companys que han participat demanen que no acabi perqu\u00e8 creuen que ho necessiten per tenir suports pel que est\u00e0 venint i el que vindr\u00e0. Quan acabi l’estiu hi haur\u00e0 reunions i la ger\u00e8ncia decidir\u00e0 si es renova\u00bb, diu Osane G\u00f3mez. Al contrari, Soler explica que l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va suspendre l\u2019atenci\u00f3 espec\u00edfica aix\u00ed com va millorar la pressi\u00f3 als centres. Si b\u00e9 no creu que sigui necessari, assegura que \u201csi fes falta es podria tornar a habilitar\u201d.<\/p>\n A m\u00e9s dels serveis d\u2019atenci\u00f3 via telef\u00f2nica o per correu electr\u00f2nic, alguns dels hospitals catalans han habilitat diferents canals perqu\u00e8 els sanitaris expressessin i fossin conscients de les emocions que estaven sentint. N\u2019\u00e9s exemple un espai que van habilitar a la cafeteria de l\u2019Hospital del Mar, on els facultatius esmorzaven i prenien el caf\u00e8 i, en un ambient dist\u00e8s, compartien experi\u00e8ncies amb companys o amb la parella de psic\u00f2leg i psiquiatre que sempre hi eren.<\/p>\n \u201cEn mes i mig van passar 900 professionals. Va ser un \u00e8xit espectacular, poder parlar amb altres que estaven en la mateixa situaci\u00f3\u201d, explica V\u00edctor P\u00e9rez. L\u2019explicaci\u00f3 lliga amb l\u2019estigma sobre la salut mental i rau en el fet que \u00abno posava ‘salut mental’ ni ‘psiquiatria’ enlloc\u00bb. \u00abL’\u00e8xit ve quan la gent no t\u00e9 la sensaci\u00f3 que \u00e9s un malalt mental. En dir-ho, molts es resisteixen a consultar\u00bb, afegeix.<\/p>\n Altres serveis de suport tamb\u00e9 van trobar una eina paral\u00b7lela a l\u2019atenci\u00f3. Una d\u2019elles s\u00f3n les ter\u00e0pies grupals. \u201cAlguns equips sanitaris han demanat una intervenci\u00f3. En els moments cr\u00edtics de la pand\u00e8mia, les rutines de grup s’han tensat i alguns s’han trencat, generant tensions molt importants. En alguns equips s’ha perdut la cohesi\u00f3 i s’ha hagut de tornar a treballar\u00bb, explica Calvo. La Fundaci\u00f3 Galatea va arribar a 800 professionals m\u00e9s amb el servei d’ajuda a grups.<\/p>\n Es creu que entre 10 i el 15% de sanitaris necessiten ajuda psico-psiqui\u00e0trica per s\u00edmptomes o trastorns mentals<\/p><\/blockquote>\n Tamb\u00e9 van fer ter\u00e0pies grupals a l\u2019Hospital Joan XXIII de Tarragona. Ho explica G\u00f3mez, co-coordinadora del programa Cuida\u2019t: \u201cAnava encaminada a l’acci\u00f3 preventiva i proactiva, sense haver d’esperar que els professionals estiguessin malament per prendre acci\u00f3\u00bb. Les tem\u00e0tiques de les sessions, sempre adaptades als espais i a les estretes agendes dels sanitaris en els moments m\u00e9s tensos, volien \u00abfacilitar eines per permetre una millor gesti\u00f3 de l’estr\u00e8s, per tal de facilitar un descans emocional per\u00f2 no una desconnexi\u00f3\u00bb, at\u00e8s que l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria encara \u00e9s vigent.<\/p>\n A m\u00e9s, els departaments de salut mental dels centres hospitalaris catalans tamb\u00e9 han creat v\u00eddeos breus, cartells o salvapantalles amb qu\u00e8 tractaven d\u2019arribar a aquells que necessitaven ajuda i no s\u2019atrevien a demanar-la o, simplement, per tal de donar consells sobre gesti\u00f3 emocional. \u201cVam fer v\u00eddeos perqu\u00e8, si la gent era poc inclinada a trucar, tingu\u00e9s consells de regulaci\u00f3 emocional, de com donar males not\u00edcies als pacients, de gesti\u00f3 del dol\u2026 Una desena de v\u00eddeos perqu\u00e8 si alg\u00fa volia ajuda per\u00f2 era reticent a demanar-la per tel\u00e8fon o correu, pogu\u00e9s visionar els materials pr\u00e0ctics\u201d, explica Soler, de l\u2019Hospital de Sant Pau.<\/p>\n All\u00ed tamb\u00e9 van fer versions abreujades d’una guia que havien preparat inicialment i les van penjar per les instal\u00b7lacions: \u00abEren consells orientats a crear pauses per evitar l’escalada inconscient de l’emoci\u00f3 que et pot portar a un moment on no pots frenar. Per exemple, cuidar el cos amb petits moments de descans, prendre el sol, beure aigua, no saltar-se cap \u00e0pat, fer exercici f\u00edsic… I en sortir de la feina, no necess\u00e0riament parlar del problema i no consumir alcohol ni seguir altres estrat\u00e8gies evitatives del problema\u00bb, recorda Soler.<\/p>\n Si s\u2019hagu\u00e9s de fer un retrat de qui ha demanat ajut o consell psicol\u00f2gic al servei del seu hospital o a la Fundaci\u00f3 Galatea seria una dona infermera. Aix\u00ed ho ratifiquen els especialistes consultats. \u00abSab\u00edem que les dones tenen menys dificultat per demanar ajuda, i ho hem confirmat amb el telesuport psicol\u00f2gic\u00bb, diu Calvo, de la Fundaci\u00f3 Galatea.<\/p>\n El 60% del suport que han donat ha estat a dones, per\u00f2 recorda que la salut \u00e9s un sector molt feminitzat: \u00abAquest m\u00f3n est\u00e0 ocupat fonamentalment per dones, el 80% de les estudiants de Medicina s\u00f3n noies i el percentatge de metgesses col\u00b7legiades a Barcelona \u00e9s del 60%\u00bb. Calcula que un ter\u00e7 de les trucades eren d’infermeres, un altre d’auxiliars d’infermeria i el restant de metges, de les quals el 80% eren dones.<\/p>\n El percentatge d\u2019ajuda a sanit\u00e0ries ha estat encara superior a l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on ha representat el 76%. La mitjana d\u2019edat va ser dels 41 anys i tamb\u00e9 encap\u00e7alen la classificaci\u00f3 les infermeres (46%), seguides per metges i residents (35%). \u201cLes infermeres s\u00f3n les que s\u2019han emportat la pitjor part perqu\u00e8 tenien m\u00e9s tracte diari amb els malalts\u201d, resumeix P\u00e9rez des de l\u2019Hospital del Mar.<\/p>\n A l\u2019Hospital Joan XXIII concorden amb la superioritat l\u00f2gica del g\u00e8nere femen\u00ed a les seves consultes. Matisen per\u00f2, que \u00abhan tingut molt de personal m\u00e8dic, incloent-hi diferent especialitats, residents, adjunts o caps de servei\u00bb. Divideixen el perfil, m\u00e9s enll\u00e0 del g\u00e8nere, en dos tipus: \u201cHi ha persones que ja havien patit en el passat quadres d’ansietat o depressi\u00f3 i que estaven estabilitzats i ara han recaigut i tamb\u00e9 professionals amb un nivell d’autoexig\u00e8ncia molt alt que va donar el 300% i ara experimenten crisis d’ansietat molt importants\u00bb.<\/p>\nDe la por a la ira; de l\u2019estr\u00e8s agut al posttraum\u00e0tic<\/h3>\n
La import\u00e0ncia de demanar i recomanar ajuda<\/h3>\n
L\u2019\u00e8xit de l\u2019atenci\u00f3 informal<\/h3>\n
El perfil: dona i infermera<\/h3>\n