{"id":23790,"date":"2020-09-01T06:35:14","date_gmt":"2020-09-01T04:35:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23790"},"modified":"2020-09-01T06:35:14","modified_gmt":"2020-09-01T04:35:14","slug":"coronavirus-i-fake-news-sanitaries-quan-el-virus-de-la-por-sexpandeix-per-les-xarxes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/09\/01\/coronavirus-i-fake-news-sanitaries-quan-el-virus-de-la-por-sexpandeix-per-les-xarxes\/","title":{"rendered":"Coronavirus i ‘fake news’ sanit\u00e0ries: quan el virus de la por s’expandeix per les xarxes"},"content":{"rendered":"

Ja s\u00f3n 14, ara per ara, les grans empreses que s’han donat de baixa de la pr\u00f2xima edici\u00f3 del Mobile World Congress (MWC): LG, Ericsson, Nvidia, Amazon, Gigaset, NTT DOCOMO, UMIDIGI, Vivo, Intel, Facebook, Rakuten, Cisco, Mcafee i Sony, i el degoteig \u00e9s constant. \u00abEn aquesta decisi\u00f3 hi ha\u00a0dues grans variables: en primer terme i\u00a0amb m\u00e9s pes, la imatge p\u00fablica corporativa, i en el segon, la del risc sanitari\u00bb, afirma Ferran Lalueza, professor dels\u00a0Estudis de Ci\u00e8ncies de la Informaci\u00f3 i de la Comunicaci\u00f3 de la UOC.<\/a>\u00a0De fet, entre les empreses que s’han fet enrere nom\u00e9s una \u00e9s xinesa i la realitat \u00e9s que les\u00a0xifres de persones infectades m\u00e9s enll\u00e0 del territori xin\u00e8s representen entre l’1% i el 2% sobre el total. \u00abEl fet de definir-se com a empreses que es preocupen pels seus treballadors, que no volen que aquests assumeixin cap risc, les\u00a0situa com a companyies que anteposen el benestar i la seguretat dels seus treballadors\u00a0per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3, la qual cosa compensa l’impacte negatiu que els comporta l’abs\u00e8ncia en un esdeveniment com el MWC\u00bb, explica l’expert.<\/p>\n

La por es contagia i es viralitza<\/h3>\n

\u00abLa sensaci\u00f3 de por \u00e9s una de les\u00a0emocions que ens porta a prendre m\u00e9s decisions, com a reacci\u00f3 gaireb\u00e9 per necessitat antropol\u00f2gica. Davant d’una not\u00edcia que ens genera por, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que es prengui la decisi\u00f3 de compartir-la; sovint, per bona intenci\u00f3 ens convertim en difusors de desinformaci\u00f3\u00bb, afirma Alexandre L\u00f3pez-Borrull, professor dels\u00a0Estudis de Ci\u00e8ncies de la Informaci\u00f3 i de la Comunicaci\u00f3 de la UOC<\/a>.<\/p>\n

Un estudi recent publicat a la\u00a0revista\u00a0Science<\/em><\/a>\u00a0demostrava que les not\u00edcies falses o\u00a0fake news<\/em>\u00a0es\u00a0propaguen m\u00e9s r\u00e0pidament, de manera m\u00e9s profunda i m\u00e9s \u00e0mpliament que la veritat\u00a0en totes les categories d’informaci\u00f3. \u00abLa por constitueix un brou de cultiu immillorable a\u00a0l’hora de captar la nostra atenci\u00f3, en contextos de saturaci\u00f3 informativa i tot\u00bb, afirma Lalueza, que afegeix que \u00abno solament\u00a0atenem priorit\u00e0riament als continguts que connecten amb les nostres pors, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els tendim a divulgar amb m\u00e9s intensitat i celeritat\u00bb. En aquesta l\u00ednia, l’estudi de\u00a0Science<\/em>\u00a0afirma que, si les not\u00edcies falses s’aprofiten d’emocions com la por, el f\u00e0stic o la sorpresa, tenen m\u00e9s probabilitats de ser compartides.<\/p>\n

Les not\u00edcies falses sanit\u00e0ries s\u00f3n un perill real i vital<\/h3>\n

\u00abLa\u00a0desinformaci\u00f3 en l’\u00e0mbit sanitari\u00a0resulta molt perillosa perqu\u00e8 repercuteix de manera molt directa en la\u00a0salut, la seguretat i el benestar de les persones\u00bb, adverteix Lalueza. I \u00e9s que la difusi\u00f3 de not\u00edcies falses m\u00e8diques a les xarxes socials t\u00e9 un nivell alt de propagaci\u00f3. Segons un estudi\u00a0publicat a Elsevier el 2018<\/a>, que analitzava diferents not\u00edcies sanit\u00e0ries escrites en m\u00faltiples xarxes socials, el\u00a040% d’aquestes informacions contenien errors o eren directament falses, i es van compartir 451.272 vegades durant 5 anys (del 2012 al 2017).<\/p>\n

\u00abEl gran problema que representen les\u00a0fake news<\/em>\u00a0sanit\u00e0ries \u00e9s que\u00a0es corre el perill que s’agreugi una malaltia o que es provoqui la mort d’una persona\u00bb, afirma Carles Pont, autor del llibre\u00a0Comunicar las emergencias. Actores, protocolos y nuevas<\/em><\/a>\u00a0tecnolog\u00edas<\/em><\/a>, d’Editorial UOC. Avui la crisi es diu coronavirus, per\u00f2 ja ho vam veure els primers anys de la sida, amb la grip avi\u00e0ria el 2009, el virus de l’Ebola el 2014 o amb el del Zika el 2015. \u00abEl fet que\u00a0la salut afecti tots els col\u00b7lectius i els individus genera que la sensaci\u00f3 de por i inseguretat s’expandeixi de manera m\u00e9s r\u00e0pida\u00bb, afegeix L\u00f3pez-Borrull.<\/p>\n

La xifra de morts a la Xina era, dimecres al mat\u00ed, de 1.115 morts de 44.653 infectats i dos casos de contagi a l’Estat espanyol.\u00a0A l’Estat, s’han desmentit m\u00e9s de\u00a025 rumors<\/a>\u00a0sobre casos, medicaments i hist\u00f2ries relacionades amb el coronavirus. Com \u00e9s de perillosa la difusi\u00f3 de mentides en una situaci\u00f3 com l’actual? \u00abEns trobem davant d’una\u00a0crisi mundial\u00a0sobre un tema complex en qu\u00e8 la major part de la\u00a0poblaci\u00f3 no \u00e9s experta, en un tema que\u00a0afecta la salut\u00a0i al qual s’hi suma la\u00a0dist\u00e0ncia geogr\u00e0fica\u00a0(el comen\u00e7ament ha estat a l’altra banda del m\u00f3n); tot aix\u00f2 condueix a la\u00a0por i la desconfian\u00e7a davant de la informaci\u00f3 oficial\u00bb, explica L\u00f3pez-Borrull. En aquesta l\u00ednia, Pont afirma que \u00abla sensaci\u00f3 de por tamb\u00e9 \u00e9s\u00a0influ\u00efda per les percepcions que es poden tenir amb el pa\u00eds focus, la dist\u00e0ncia amb aquest, fet que augmenta la percepci\u00f3 de fiabilitat o poca fiabilitat de la comunicaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Comunicar salva vides (si es fa b\u00e9)<\/h3>\n

\u00abLa\u00a0comunicaci\u00f3 de crisis salva vides, per\u00f2 el problema \u00e9s que amb el coronavirus no s’ha fet b\u00e9\u00bb, afirma Pont. \u00abS’ha comunicat malament per dos motius; s’ha fet tard i de manera err\u00e0tica, s’ha donat informaci\u00f3 contradict\u00f2ria en diversos moments i no s’ha evidenciat quins s\u00f3n els mecanismes de prevenci\u00f3 de la malaltia\u00bb, detalla Pont, que afegeix que \u00absi avui en tenim una comprensi\u00f3 real \u00e9s gr\u00e0cies a l’entrada de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) en aquest cas\u00bb.<\/p>\n

Per a l’expert en comunicaci\u00f3 de crisis, el temps no juga a favor per a la ci\u00e8ncia per\u00f2 s\u00ed per a l’alarmisme col\u00b7lectiu: a mesura que passen els dies, els ciutadans s\u00f3n m\u00e9s conscients del risc que representa una situaci\u00f3 d’aquest tipus, per\u00f2 aix\u00f2 no afecta directament el coneixement que les autoritats o els cient\u00edfics puguin tenir del risc real. \u00abAugmenta el coneixement dels ciutadans del risc percebut, alhora que incrementa el desconeixement cient\u00edfic del risc real\u00bb, afirma. Aquest fet explica en part per qu\u00e8 al comen\u00e7ament es va afirmar que els primers s\u00edmptomes es donaven al cap de 14 dies i avui es considera que s\u00f3n necessaris 24 dies d’incubaci\u00f3.<\/p>\n

El paper de les xarxes socials en la crisi del coronavirus<\/h3>\n

Gran part de les mentides es\u00a0mouen per xarxes socials; els algoritmes i la seva set d’engagement<\/em>, la guerra del\u00a0clickbait<\/em>\u00a0i la capacitat innata de not\u00edcies falses per a expandir-se comporten un repte \u00e8tic per a aquestes plataformes.\u00a0Segons Axios<\/a>, del 24 al 27 de gener es van donar m\u00e9s de\u00a013.000 entrades en xarxes com Twitter, Facebook i Reddit amb desinformacions sobre el coronavirus. Estan les xarxes socials a l’altura de la situaci\u00f3?<\/p>\n

\u00abLes estrat\u00e8gies que fan servir les plataformes per a combatre aquest fenomen\u00a0indesitjable disten molt de ser efectives\u00bb, afirma Lalueza. Facebook treballa amb set organitzacions per controlar i revisar la credibilitat de not\u00edcies vinculades al coronavirus, per\u00f2 sembla que\u00a0no n’hi ha prou. \u00abLa verificaci\u00f3 \u00e9s un pas necessari, per\u00f2 l’impacte es focalitza sobretot en els usuaris m\u00e9s previnguts, mentre que \u00e9s molt menor en els usuaris m\u00e9s cr\u00e8duls i, per tant, m\u00e9s vulnerables\u00bb, detalla Lalueza. Molts dels continguts falsos es mouen en grups privats, on \u00abl’opacitat de continguts\u00a0no facilita la tasca de rastreig o eliminaci\u00f3 de rumors, per\u00f2 igualment arriben a un gran nombre de persones i per tant tenen un alt impacte social\u00bb, adverteix Lalueza.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s important que els\u00a0cient\u00edfics i els experts\u00a0facin un pas i tinguin\u00a0pres\u00e8ncia a les xarxes, creant fils de context, donant la seva opini\u00f3 i ajudant a desmentir rumors\u00bb, considera L\u00f3pez-Borrull. La ci\u00e8ncia, la recerca i els resultats cient\u00edfics\u00a0tenen un deure social. \u00abLes revistes i les editorials cient\u00edfiques haurien de tenir pol\u00edtiques m\u00e9s obertes, perqu\u00e8 el coneixement prec\u00eds sigui dif\u00f3s de manera gratu\u00efta; la\u00a0ci\u00e8ncia oberta hauria d’ajudar a combatre la desinformaci\u00f3 cient\u00edfica\u00bb, conclou l’expert.<\/p>\n

Aquest article ha estat publicat originalment per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)<\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja s\u00f3n 14, ara per ara, les grans empreses que s’han donat de baixa de la pr\u00f2xima edici\u00f3 del Mobile World Congress (MWC): LG, Ericsson, Nvidia, Amazon, Gigaset, NTT DOCOMO, UMIDIGI, Vivo, Intel, Facebook, Rakuten, Cisco, Mcafee i Sony, i el degoteig \u00e9s constant. \u00abEn aquesta decisi\u00f3 hi ha\u00a0dues grans variables: en primer terme i\u00a0amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":494,"featured_media":23791,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[705],"class_list":["post-23790","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-fake-news"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23790","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/494"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23790"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23790\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}