Quatre universitats europees, inclosa Nova de Lisboa, han dut a terme una enquesta en set pa\u00efsos sobre la seva voluntat de rebre la futura vacuna contra la Covid. La mostra \u00e9s petita (una mitjana de 1.000 persones per pa\u00eds), per\u00f2 at\u00e8s el rigor, pot ser indicativa.\u00a0En el cas portugu\u00e8s, el 75% de les persones desitjaria la vacuna, el 18% no sap si vol posar-se-la i el 7% la rebutja. En altres pa\u00efsos, rebutgen la vacuna m\u00e9s persones (19% a Alemanya i 20% a Fran\u00e7a) i, d\u2019abril a juny, el percentatge dels que volen vacunar-se ha disminu\u00eft en tots els pa\u00efsos. D\u2019on ve aquesta por o rebuig a la vacuna?<\/p>\n
Hi ha al menys dues possibles respostes.\u00a0La primera \u00e9s la de les teories de la conspiraci\u00f3, que s\u00f3n un univers pr\u00f2sper, Bill Gates vol inocular un microxip a cada persona, la ma\u00e7oneria vol que tots estiguem malalts, i altres maldats.\u00a0Pul\u00b7lulen en l\u2019extrema dreta, com a Portugal, i en alguns pa\u00efsos, com Fran\u00e7a, han guanyat tal notorietat que arrossega al menys a una cinquena part de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s la segona forma de el moviment antivacunes la qual vull destacar: la reivindicaci\u00f3 liberal contra l\u2019intervencionisme de les pol\u00edtiques p\u00fabliques de salut.<\/p>\n
La revista\u00a0The Economist<\/em>\u00a0ha recordat aquests dies la seva pr\u00f2pia posici\u00f3 quan, en aquests assumptes, el liberalisme encara feia llei. Aix\u00ed, en 1849, la revista va fer campanya contra la quarantena, durant els brots infecciosos, amb el pretext que el contagi de les malalties era una creen\u00e7a injustificada: \u201cLa creen\u00e7a en el contagi, com la creen\u00e7a en l\u2019astrologia i la bruixeria, sembla destinada a esvair-se; i a mesura que ens desfem de les regulacions que ens diuen que consultem les estrelles i respectem els presagis abans de decidir-nos a iniciar una empresa, i de totes les lleis que s\u2019oposen als mals esperits i castiguen les bruixes, tampoc dubtarem a desfer-nos de les regulacions que imposen la quarantena, que es van establir sobre la base de l\u2019antiga creen\u00e7a en el contagi\u201d.<\/p>\n Cinc anys despr\u00e9s, una editorial de\u00a0The Times<\/em>\u00a0va expressar la mateixa idea, d\u2019una manera m\u00e9s pamflet\u00e0ria: \u201cpreferim arriscar-nos al c\u00f2lera que ser pressionats per acceptar la salut [la pol\u00edtica sanit\u00e0ria]\u201d.<\/p>\n La noci\u00f3 que l\u2019acceptaci\u00f3 de les normes sanit\u00e0ries \u00e9s una elecci\u00f3 individual va ser llavors la base ideol\u00f2gica de la campanya liberal contra les vacunes.\u00a0I no obstant aix\u00f2, en aquests anys, ja es coneixia en detall el proc\u00e9s cl\u00ednic i l\u2019efecte devastador de les epid\u00e8mies i malalties contagioses.\u00a0En 1842, un informe d\u2019un advocat, Chadwick, que va treballar per a combatre la vida insalubre dels pobres a Londres, va revelar que l\u2019esperan\u00e7a de vida mitjana dels comerciants era de 22 anys i la dels treballadors de 16 anys.\u00a0Segons ell, la causa de les morts van ser les \u201cmiasmes\u201d, els microbis generats en els tuguris en qu\u00e8 vivia la poblaci\u00f3, \u00e9s a dir, el contagi de malalties.<\/p>\n Amb la lenta imposici\u00f3 de les normes sanit\u00e0ries i el canvi de les condicions de l\u2019habitatge,\u00a0a finals de segle XIX l\u2019esperan\u00e7a mitjana de vida havia augmentat sis anys a les ciutats brit\u00e0niques, 10 anys a Par\u00eds i 20 a Estocolm.\u00a0Despr\u00e9s, en el segle XX, les vacunes van comen\u00e7ar a salvar gent i, amb la millora de la salut p\u00fablica, avui hem arribat a una esperan\u00e7a de vida mitjana de m\u00e9s de 80 anys.\u00a0Benvinguda sigui la vacuna.<\/p>\nSalvar vides<\/h3>\n