La ciutat de Barcelona, des dels seus assentaments humans coneguts al Mont Taber, l’actual empla\u00e7ament de l’ajuntament, i despr\u00e9s la ciutat murallada com a defensa militar, va durar dinou segles. Despr\u00e9s d’aquest llarg per\u00edode, hi ha hagut tres grans salts de millora, amb algun per\u00edode de regressi\u00f3.<\/p>\n
El primer salt, l’enderroc de les muralles i la ciutadella. Aquest es va produir fonamentalment pels criteris epidemiol\u00f2gics del segle XIX: L’higienisme. Junt amb la necessitat d’expansi\u00f3 del nucli urb\u00e0 limitat per les muralles per donar espai a la creixent poblaci\u00f3 i a la industrialitzaci\u00f3 es van sumar els motius de millora de la salut i la qualitat de vida (com ara amb la pand\u00e8mia).<\/p>\n
L’higienisme, va ser la primera denominaci\u00f3 del que despr\u00e9s va dir-se epidemiologia i ara cal dir salut p\u00fablica, passant d’una concepci\u00f3 de malaltia (epid\u00e8mia) al concepte global de Salut i Cures. El 1841 Pere Felip Montlau, metge higienista, edita un opuscle titulat Abajo las murallas<\/em>, en el que fa una an\u00e0lisi de les condicions de salut i de vida dels habitatges i carrers de la ciutat (edificis alts en carrers estrets i sense sol, molta densitat a dins de muralles, mal sanejament de les aig\u00fces i residus). Aquesta situaci\u00f3 i l’aparici\u00f3 d’una epid\u00e8mia de colera, fa que l’Ajuntament de Barcelona demani a la Junta Revolucionaria Provisional l’autoritzaci\u00f3 per enderrocar-les. Les dues institucions comencen el 7 d’agost de 1854 l’enderroc, el 12 d’agost arriba des de Madrid l’ordre real d’autoritzaci\u00f3.<\/p>\n El 1856, Ildefons Cerd\u00e0, enginyer i urbanista, guanya el concurs (molt controvertit) de l’expansi\u00f3 urbana de la ciutat: l’Eixample, terrenys sense edificar fora muralles que servien de defensa militar (l’abast dels canons). Cerd\u00e0 publica la seva Mem\u00f2ria urban\u00edstica tamb\u00e9 fent un estudi de salut: \u00abMonografia estad\u00edstica de la classe obrera de Barcelona\u00bb, en la que fa una an\u00e0lisi de morbiditat i mortalitat de les classes populars, i proposa el Pla urban\u00edstic d’expansi\u00f3 de l’Eixample<\/p>\n El 1884, Pere Garcia Faria, tamb\u00e9 enginyer i continuador de l’obra de Cerd\u00e0, publica la \u00abMemoria de saneamiento de Barcelona, condiciones higi\u00e9nicas de la urbe, su mejoramiento, disminuci\u00f3n de la mortalidad i aumento de la vida media\u00bb. En aquesta mem\u00f2ria fa un veritable estudi epidemiol\u00f2gic, habitatge per habitatge del centre hist\u00f2ric de la ciutat (el que era dins de muralles) per justificar el seu Pla de Sanejament de les aig\u00fces residuals i els residus s\u00f2lids per la xarxa de clavegueram de la ciutat i t\u00fanels per on podien passar els vehicles de residus, de fet nom\u00e9s es va dur a terme el clavegueram de les aig\u00fces, ll\u00e0stima.<\/p>\n Aquells eren temps d’una gran empenta cultural i sanit\u00e0ria a casa nostra, que servia per millorar la vida i la salut del poble. Per aquells anys Jaume Ferran, estudia les epid\u00e8mies de colera de Marsella i el 1885 comunica a la Real Acad\u00e8mia de Medicina el seu descobriment de la vacuna contra el c\u00f2lera, es crea el Laboratori Microbiologia Municipal de Barcelona (precedent de l’actual Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica) amb Ferran de director.<\/p>\n Despr\u00e9s d’aquests temps, ja en el segle XX ve un temps negre, de silenci, guerra, mort, repressi\u00f3, d’especulaci\u00f3 i de p\u00e8rdua de llibertat, l’enderroc de la Rep\u00fablica i la democr\u00e0cia, per part del gran capital ajudats per l’ex\u00e8rcit i la majoria de l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n No \u00e9s fins al 1978 que es d\u00f3na el seg\u00fcent salt i es pot recuperar la democr\u00e0cia formal (partits pol\u00edtics, parlament, etc.) criticada ara per molts com a imperfecta, per\u00f2 va ser el que es va poder i saber fer, van seguir molts anys les r\u00e8mores del franquisme, pobresa, creixents desigualtats, urbanisme especulatiu i depredador.<\/p>\n Per\u00f2 Barcelona, amb l’excusa de les olimp\u00edades el 1992 i la visi\u00f3 i bon govern de Pasqual Maragall, d\u00f3na el tercer salt com a ciutat moderna i de qualitat: s’acaba amb el barraquisme, es recupera Montjuic i Collserola, es recuperen les platges fins llavors inexistents i es comen\u00e7a un nou urbanisme de dignificaci\u00f3 dels barris m\u00e9s perif\u00e8rics.<\/p>\n Queda molt per fer, caldr\u00e0 canviar alguns falsos \u00abvalors\u00bb que encara perduren. L’esperan\u00e7a \u00e9s que l’hegemonia de valors estan canviant en la societat i podem tenir governs de progr\u00e9s que esperem que no es dobleguin a la pressi\u00f3 del capital i l’especulaci\u00f3, que defensin el b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n Cal seguir enderrocant muralles a la ciutat. Volem una ciutat per viure, amb salut i qualitat: amb bones condicions de treball per tothom, amb menys desigualtats, amb solidaritat, llibertat en enfront de la diversitat, democr\u00e0cia real i millorant l’habitatge per totes les persones, la qualitat del medi ambient, el respecte a la natura. Avui encara, una de les muralles de la ciutat \u00e9s la densitat i qualitat de l’atmosfera, a causa de la quantitat de cotxes (6.000 cotxes\/km 2 a l’Eixample cada dia, tres vegades m\u00e9s que grans ciutats europees) el 61% de l’espai de la ciutat ocupat pels cotxes i no per les persones. Hem d’enderrocar tamb\u00e9 aquestes muralles, i seguir, ara m\u00e9s que mai, que ja hem vist la necessitat de vetllar per la salut i la vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La ciutat de Barcelona, des dels seus assentaments humans coneguts al Mont Taber, l’actual empla\u00e7ament de l’ajuntament, i despr\u00e9s la ciutat murallada com a defensa militar, va durar dinou segles. Despr\u00e9s d’aquest llarg per\u00edode, hi ha hagut tres grans salts de millora, amb algun per\u00edode de regressi\u00f3. El primer salt, l’enderroc de les muralles i […]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":23840,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[],"class_list":["post-23837","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23837"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23837\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}