Abans de parlar de c\u00e8ntims hem de parlar de model. Hem de tenir clar quins objectius volem en sanitat, volem seguir centrats en la malaltia, la tecnologia, els f\u00e0rmacs i els hospitals (tot aix\u00f2 dona negoci) o volem tenir com a prioritat la salut de les persones i de tota la comunitat, la prevenci\u00f3, la promoci\u00f3 de la salut, la cura, la salut integral i tots els seus condicionants, aix\u00f2 vol dir enfortir la salut p\u00fablica, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria, la salut mental i la cura de les persones en situaci\u00f3 vulnerable.<\/p>\n
Fa pocs dies, en aquest mateix diari<\/a> d\u00e8iem que era un disbarat invertir en nous hospitals i reclam\u00e0vem la prioritat de fer inversions a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut (APS). Ara, el Departament de Salut ha anunciat el \u00abPla d’enfortiment i transformaci\u00f3 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria\u00bb al qual dedicar\u00e0 fins al 2022 un total d’uns 300 milions d’euros. D’entrada, hem de dir que benvinguts siguin aquests diners, que poden suposar un alleugiment de la greu situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba l’APS, per\u00f2 ni de lluny serviran per fer-ne l’eix vertebrador del sistema, com afirma la consellera Verg\u00e9s.<\/p>\n Les 1400 contractacions conjunturals pel temps que duri la pand\u00e8mia, (gestors COVID, equips extractors i administratius i referents per al programa Salut i Escola), poden ser una bona ajuda per als equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, sempre que s’estableixi una bona coordinaci\u00f3 i unes bones directrius de treball. Per\u00f2 el problema de l’APS \u00e9s estructural, no d’aquests \u00faltims mesos.<\/p>\n L’APS arrossega una sequera pressupost\u00e0ria hist\u00f2rica, que es va aguditzar a partir de l’any 2011 en qu\u00e8 es van retallar uns 350 milions d’euros que mai s’han restablert. Amb els 125 milions anuals fins al 2022 que s’anuncien ara no s’arriba, per tant, ni al pressupost del 2010. Tampoc el d\u00e8ficit estructural de personal, d’aproximadament 3000 llocs de treball se solucionar\u00e0 amb les 2400 incorporacions compromeses. Cal tamb\u00e9, de manera urgent, millorar els edificis i equipaments d’alguns CAPs. Cal tenir en compte que l’APS ha assumit noves compet\u00e8ncies com s\u00f3n l’atenci\u00f3 a resid\u00e8ncies, la realitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques diagn\u00f2stiques, com les ecografies, o la complexitat m\u00e9s gran de la poblaci\u00f3 atesa per un augment de malalties cr\u00f2niques i pel deteriorament de les condicions econ\u00f2miques i socials d’un sector important de poblaci\u00f3. Com se sap, a major pobresa, major atur o precarietat, majors s\u00f3n les necessitats de salut i l’\u00fas dels serveis sanitaris de proximitat.<\/p>\n Entitats professionals ja han mostrat el seu escepticisme<\/a> i consideren insuficient l’increment de 300 metges\/metgesses<\/a>, i 220 infermeres, que no arriba ni a un\/una per equip, i que hauran d’assumir tamb\u00e9 l’atenci\u00f3 a resid\u00e8ncies.<\/p>\n A difer\u00e8ncia d’altes camps de la sanitat, el gran recurs de l’APS s\u00f3n els\/les professionals, sense ells\/elles no \u00e9s possible el coneixement de les persones i les comunitats en qu\u00e8 viuen, la construcci\u00f3 de confian\u00e7a i l’establiment de vincle, que s\u00f3n elements determinants de la capacitat de resoluci\u00f3 i dels beneficis en salut i mortalitat que proporciona la seva intervenci\u00f3. I aix\u00f2 sembla que no s’ha ent\u00e8s per part del Departament de Salut. M\u00e9s que en metgesses i infermeres, invertiran en tecnologia i en personal de suport, quan Catalunya \u00e9s la comunitat aut\u00f2noma amb una dotaci\u00f3 m\u00e9s baixa d’especialistes en medicina familiar i comunit\u00e0ria.<\/p>\n Es far\u00e0 una inversi\u00f3 en mitjans tecnol\u00f2gics que \u00e9s necess\u00e0ria, per\u00f2 aquests mitjans no poden substituir el valor dels i les professionals. Sembla que es vol mantenir l’atenci\u00f3 telem\u00e0tica sine die<\/em>, perqu\u00e8 en cap moment es fa esment de recuperar la visita presencial o la longitudinalitat que s’ha perdut enmig de la pand\u00e8mia. La ciutadania reclama, amb ra\u00f3, presencialitat i personal referent. Garantir l’accessibilitat \u00e9s important, per\u00f2 no \u00e9s suficient, ha d’anar acompanyada de continu\u00eftat en la relaci\u00f3 personal, que \u00e9s la caracter\u00edstica de l’APS m\u00e9s potent en l’impacte en salut i m\u00e9s valorada per la poblaci\u00f3 amb m\u00e9s necessitats d’atenci\u00f3.<\/p>\n S’est\u00e0 encara en mode hospitalocentrista quan es justifica el refor\u00e7 de l’APS perqu\u00e8 no es col\u00b7lapsin els hospitals, quan als mitjans apareixen quasi exclusivament especialistes de l’entorn hospitalari fins i tot per parlar de temes que en el dia a dia estan al c\u00e0rrec d’especialistes en atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria. Despr\u00e9s de sis mesos de pand\u00e8mia, de sis mesos amb el focus -i els recursos- posats en els hospitals es mira cap a l’APS. Cal valorar-ho positivament com a primer pas, per\u00f2 cal fer-ne m\u00e9s per anar cap a una radical nova realitat. Fer de l’APS l’eix del sistema requereix prendre m\u00e9s decisions, dedicar-hi m\u00e9s diners, fer inversions ben orientades i tenir els conceptes ben clars de qu\u00e8 \u00e9s una APS amb centralitat al SNS i amb les dimensions que defineixen la seva qualitat. Potser tamb\u00e9 deslliurar-se de pressions interessades i escoltar la ciutadania per con\u00e8ixer les seves necessitats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Abans de parlar de c\u00e8ntims hem de parlar de model. Hem de tenir clar quins objectius volem en sanitat, volem seguir centrats en la malaltia, la tecnologia, els f\u00e0rmacs i els hospitals (tot aix\u00f2 dona negoci) o volem tenir com a prioritat la salut de les persones i de tota la comunitat, la prevenci\u00f3, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":23889,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[116],"class_list":["post-23888","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-atencio-primaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23888","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23888"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23888\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23888"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23888"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23888"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}