En pocs mesos la pand\u00e8mia s’ha convertit en una crisi global per\u00f2 d’efectes desiguals. El seu devastador impacte s’aprecia en el Regne d’Espanya on, en comparaci\u00f3 amb anys anteriors, s’ha produ\u00eft un elevat exc\u00e9s de mortalitat de 50.000 morts (nom\u00e9s Per\u00fa i Equador estan per darrere), o a Barcelona, on l’exc\u00e9s de mortalitat \u00e9s del 158% (sobretot als districtes de Nou Barris i Horta-Guinard\u00f3). Fins a mitjans d’agost, havien mort a les resid\u00e8ncies geri\u00e0triques espanyoles per Covid-19 gaireb\u00e9 20.000 persones, el 68% de les morts oficials registrades a Espanya (el 72% a Catalunya).<\/p>\n
Per\u00f2 el coronavirus no afecta tots per igual, com sovint es diu, sin\u00f3 que amplifica desigualtats ja existents, generant una \u00abpand\u00e8mia de desigualtat\u00bb. I \u00e9s que a Espanya i Catalunya una de cada quatre persones est\u00e0 en situaci\u00f3 de risc de pobresa i exclusi\u00f3, i m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 t\u00e9 dificultats per arribar a final de mes. A Barcelona, \u200b\u200bles necessitats m\u00e9s extremes estan cobertes, per\u00f2 romanen moltes altres lligades a la pobresa i la desigualtat. Abans de la pand\u00e8mia, 72.000 llars dedicaven m\u00e9s de la meitat dels ingressos a pagar l’habitatge, gaireb\u00e9 dos ter\u00e7os dels treballadors precaris tenien un sou tan migrat que no podien cobrir cap imprevist, i milers de persones estaven en situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia habitacional o sense llar. No \u00e9s estrany, doncs, que els barris pobres tinguin una esperan\u00e7a de vida de 7 a 9 anys menor que la dels rics, ni que siguin tamb\u00e9 els m\u00e9s afectats per la pand\u00e8mia. Obrers, repartidors, migrants, treballadores del sector tur\u00edstic i serveis… amb pitjors habitatges i menys recursos, van anar a treballar sota una situaci\u00f3 de risc (els barris pobres van triplicar la mobilitat dels rics). I tampoc \u00e9s estrany que la taxa d’incid\u00e8ncia de la Covid-19 de Nou Barris sigui gaireb\u00e9 tres vegades m\u00e9s elevada que la de Sarri\u00e0-Sant Gervasi. Per qu\u00e8 aquesta calamitat despr\u00e9s d’escoltar tan sovint que ten\u00edem un dels millors sistemes de salut del m\u00f3n?<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha mostrat les debilitats dels serveis p\u00fablics d’atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria (diagnosticar, curar, rehabilitar, tenir cura), i de salut p\u00fablica (prevenir malalties, protegir, promoure i restaurar la salut col\u00b7lectiva). Val a dir que a Barcelona, \u200b\u200bGeneralitat i Ajuntament tenen compet\u00e8ncies i responsabilitats molt diferents. El Consorci Sanitari de Barcelona gestiona centres, serveis i establiments d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i sociosanit\u00e0ria que estan sota control de la Generalitat; per la seva banda, l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona s’encarrega, entre altres funcions, de la salut p\u00fablica i dels serveis socials b\u00e0sics no especialitzats, i est\u00e0 sota control de l’Ajuntament. Quina ha estat la resposta de la Generalitat durant els mesos de la pand\u00e8mia? S’ha abusat d’esl\u00f2gans publicitaris, s’ha insistit en la responsabilitat de la prevenci\u00f3 individual, i s’ha confiat que, despr\u00e9s del confinament total, arribaria el \u00abmillor escenari\u00bb i que l’estiu eliminaria el virus. Moltes accions han estat tardanes, improvisades i deficients. Per exemple, no atendre les recomanacions de cient\u00edfics (l’epidemi\u00f2loga Magda Campins va assenyalar que es necessitaven molts m\u00e9s rastrejadors, i l’epidemi\u00f2leg Oriol Mitj\u00e0 va apuntar que, per poder assessorar-los, el Departament de Salut va ser \u00abun palau infranquejable\u00bb) i institucions (el rebuig a acceptar rastrejadors per part de l’Ajuntament de Barcelona), la inexplicable deixadesa a aplicar massivament tests diagn\u00f2stics, o en fer desconfinamientos amb massa rapidesa per pressions econ\u00f2miques, sense la planificaci\u00f3 i sense els recursos (personal sociosanitari, rastrejadors, etc.) de salut p\u00fablica adequats.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, ni es va aplicar una l\u00f2gica predictiva i preventiva basada en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la salut p\u00fablica i la \u00absalut en totes les pol\u00edtiques\u00bb, ni es van planificar ni van finan\u00e7ar programes integrals i massius de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica amb inspectors i sancions, ni es van fer programes massius d’educaci\u00f3 sanit\u00e0ria, an\u00e0lisi de desigualtats, i l’acci\u00f3 comunit\u00e0ria. Amb tot, el problema de fons t\u00e9 a veure amb el model de salut de la Generalitat, que \u00e9s mercantil, biom\u00e8dic, individualista i hospitaloc\u00e8ntric, i que es caracteritza per parasitar el sistema p\u00fablic i precaritzar i retallar la sanitat p\u00fablica, els serveis socials i la salut p\u00fablica. Tenim una sanitat p\u00fablica infrafinan\u00e7ada, precaritzada i mercantilitzada. Un exemple il\u00b7lustratiu \u00e9s el frac\u00e0s del Sistema d’Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques (SEM, tel\u00e8fon 061 \/ Salut Report), una empresa p\u00fablica que compra serveis a empreses privades en operacions bastant t\u00e8rboles (des de 2015, Ferrovial ha rebut desenes de milions d’euros, que encara s\u00f3n m\u00e9s arran de la pand\u00e8mia), alhora que s’apropia de funcions d’una atenci\u00f3 prim\u00e0ria menyspreada, sobrecarregada i severament infrafinan\u00e7ada.<\/p>\n
Davant d’aix\u00f2, l’Ajuntament de Barcelona ha anat b\u00e0sicament a remolc de les decisions de la Generalitat, sense promoure un debat cr\u00edtic, valent i auda\u00e7 de canvi de l’actual model socioecon\u00f2mic amb l’ajuda dels moviments socials comunitaris. No obstant aix\u00f2, ha ajudat en la gesti\u00f3 de la crisi sanit\u00e0ria (oferint informaci\u00f3, habilitant pavellons com hospitals, realitzant tests, oferint atenci\u00f3 psicol\u00f2gica, oferint equipaments municipals a col\u00b7legis, etc.), i ha invertit prou recursos en ajudes socials (35 milions en aliments, emerg\u00e8ncia social i habitacional, i 10 en cultura), la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica (30 milions), la cultura (10 milions), i en fer canvis ambientals (15 milions en millores de l’espai p\u00fablic i la mobilitat).<\/p>\n
La pand\u00e8mia \u00e9s una crisi sanit\u00e0ria que pot derivar en una crisi pitjor i en la qual trigarem a con\u00e8ixer tots els efectes de tsunami pand\u00e8mic i les seves diferents \u00abonades\u00bb sanit\u00e0ries i socioecon\u00f2miques: contagis, malalties, col\u00b7lapse sanitari i morts; ajornar intervencions i problemes de salut; i els efectes dels confinaments, la situaci\u00f3 escolar i la crisi econ\u00f2mica. Per\u00f2 hi ha una cosa clara: cal canviar amb urg\u00e8ncia un model de salut que \u00e9s injust i ineficient. Tal i com reclama el F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, cal convertir el Servei Catal\u00e0 de la Salut en un Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC) ben finan\u00e7at, transparent, amb una provisi\u00f3 totalment p\u00fablica i que integri tots els subsistemes existents; un SNSC basat en l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Comunit\u00e0ria, els Serveis Socials i la Salut P\u00fablica, que garanteixi serveis efectius i amb equitat, que desmedicalitzi la salut alhora que potenci\u00ef la fabricaci\u00f3 p\u00fablica de medicaments i materials. La deficient gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia realitzada t\u00e9 molt a veure amb un model neoliberal que cal eliminar, per\u00f2 la crisi i els seus desiguals efectes s’associen, de fet, amb una crisi civilitzat\u00f2ria (de salut, cures, econ\u00f2mica, ecol\u00f2gica i pol\u00edtica) que cal comprendre i canviar. Barcelona i Catalunya haurien de jugar un paper clau en aquest canvi, promovent reformes imprescindibles i construint una visi\u00f3 alternativa de llarg abast on conflueixin les forces pol\u00edtiques transformadores amb la participaci\u00f3 fonamental de les organitzacions socials.<\/p>\n