Des de fa uns mesos, parlar de distopies \u00e9s bastant habitual, i aix\u00f2 ja \u00e9s una distopia, perqu\u00e8 abans rarament era un tema de conversa. Va comen\u00e7ar, i continua, amb la pand\u00e8mia: la situaci\u00f3 de confinament, els canvis en els nostres h\u00e0bits o la introducci\u00f3 de les mascaretes al nostre vestuari eren impensables mig any enrere. Crec que si, tal com tot sembla indicar, la pres\u00e8ncia de la Covid s’allarga encara m\u00e9s, en molts moments continuarem sorprenent-nos de veure en qu\u00e8 s’han transformat els carrers de les ciutats, els autobusos, els metros, les botigues, les trobades familiars i socials… No saps ben b\u00e9 per qu\u00e8 hi ha un moment en qu\u00e8 la distopia es fa realitat, en qu\u00e8 les imatges evidencien el que est\u00e0 passant, i ploraries.<\/p>\n
Per\u00f2 jo tinc una altra distopia encara m\u00e9s dif\u00edcil de pair, que em resisteixo a creure que s’hagi fet realitat, present, no a moments, sin\u00f3 permanentment, i que a cada contacte amb el sistema de salut es revifa: la situaci\u00f3 actual de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a Catalunya.<\/p>\n
Si fa vint anys m’haguessin parlat de les dues distopies, abans hauria cregut en la possibilitat d’una pand\u00e8mia d’aquestes caracter\u00edstiques que en el deteriorament actual, total, de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Qu\u00e8 se n’ha fet de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut a Catalunya? Com ha pogut arribar a trobar-se en la situaci\u00f3 d’indefensi\u00f3 en qu\u00e8 es troba actualment? Com podrem sortir del caos sociosanitari que estem vivint amb aquesta atenci\u00f3 prim\u00e0ria afeblida, sense recursos, sense personal? Com podr\u00e0 la ciutadania fer front a la patologia cr\u00f2nica, a aquella que es vagi presentant, i al coronavirus sense uns i unes professionals sanit\u00e0ries de refer\u00e8ncia, que donin aquesta atenci\u00f3 longitudinal i transversal que sempre, per\u00f2 m\u00e9s en aquest moment, fa tanta falta? Com ho hem perm\u00e8s els i les sanit\u00e0ries i la ciutadania? Com ho continuem permetent?? Quan direm PROU!!?<\/p>\n
Des d’un punt de vista m\u00e9s gen\u00e8ric: Hem perdut el dret al benestar? On ha quedat la definici\u00f3 de salut de l’OMS \u2013que recull la salut com un estat de benestar f\u00edsic, mental i social i no nom\u00e9s l’abs\u00e8ncia de malaltia? La salut ha passat de ser un concepte hol\u00edstic a binari? Hem de demanar disculpes per patir una malaltia que no sigui el coronavirus? Nom\u00e9s hi ha malaltia\/salut amb relaci\u00f3 a la Covid?<\/p>\n
El malestar nom\u00e9s t\u00e9 interrogants. Les respostes les haurem de trobar en la reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva, que no es pot ajornar. I les accions que se’n derivin, tampoc. Anem veient que els efectes sanitaris col\u00b7laterals de la pand\u00e8mia poden ser pitjors que la mateixa pand\u00e8mia. El que crec que era inimaginable \u00e9s que el deteriorament fos tan r\u00e0pid, tan rotund, amb tan poca resposta ciutadana i sense voluntat d’esmena real per part dels responsables pol\u00edtics i de gesti\u00f3. Entre altres coses, estem pagant les conseq\u00fc\u00e8ncies d’haver perm\u00e8s que s’al\u00b7lud\u00eds constantment a la prim\u00e0ria com a eix vertebrador de la sanitat catalana, sense que mai ho hagi estat. I haurem de lluitar perqu\u00e8 ara ho sigui. Nom\u00e9s aix\u00ed es podr\u00e0 garantir un enfocament racional, global i equitatiu d’aquesta crisi pel que fa al vessant sanitari. Nom\u00e9s amb una atenci\u00f3 prim\u00e0ria forta, reconeguda i amb recursos, al costat de la ciutadania, es podr\u00e0 lluitar per aquest concepte de SALUT, en maj\u00fascules. I perqu\u00e8 sigui un dret universal que reverteixi la desigualtat creixent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des de fa uns mesos, parlar de distopies \u00e9s bastant habitual, i aix\u00f2 ja \u00e9s una distopia, perqu\u00e8 abans rarament era un tema de conversa. Va comen\u00e7ar, i continua, amb la pand\u00e8mia: la situaci\u00f3 de confinament, els canvis en els nostres h\u00e0bits o la introducci\u00f3 de les mascaretes al nostre vestuari eren impensables mig any […]<\/p>\n","protected":false},"author":303,"featured_media":23930,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[116],"class_list":["post-23928","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-atencio-primaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/303"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23928"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23928\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}