{"id":23977,"date":"2020-09-17T06:20:27","date_gmt":"2020-09-17T04:20:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=23977"},"modified":"2020-09-17T06:20:27","modified_gmt":"2020-09-17T04:20:27","slug":"la-sanitat-publica-a-catalunya-com-esta-laigua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/09\/17\/la-sanitat-publica-a-catalunya-com-esta-laigua\/","title":{"rendered":"La sanitat p\u00fablica a Catalunya: Com est\u00e0 l’aigua?"},"content":{"rendered":"

David Foster Wallacei en el discurs de la cerim\u00f2nia de graduaci\u00f3 de La universitat de Kenton de 2005, dirigint-se als estudiants: \u00abHi ha dos peixos joves que neden i en un cert punt troben un peix vell que va en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, fa un senyal de salutaci\u00f3 i diu: ‘Hola, noi, com est\u00e0 l’aigua?’ Els dos peixos joves naden una mica m\u00e9s i despr\u00e9s un es gira a l’altre i li etziba: Qu\u00e8 diables \u00e9s l’aigua?\u00bb<\/em><\/p>\n

Uns anys abans, el 1993, Rafael Argullol a \u00abLa ra\u00f3 del mal\u00bb descriu les conseq\u00fc\u00e8ncies d’una pand\u00e8mia imagin\u00e0ria com \u00abun m\u00f3n girat al rev\u00e9s, en el que res era com s’havia previst que fos, aquest m\u00f3n tan irreal, era en definitiva el veritable m\u00f3n\u00bb<\/em>. Potser aquest m\u00f3n \u00e9s l’aigua de la qual parla David Foster Wallance. Les pand\u00e8mies s\u00f3n socr\u00e0tiques, obliguen a fer-se preguntes sobre l’aigua, sobre el m\u00f3n y sobre la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s oport\u00fa interrogar-nos, en primer lloc, sobre la sanitat p\u00fablica amb la qual hem enfrontat l’actual cat\u00e0strofe sanit\u00e0ria, \u00e9s dir, el recorregut des de les retallades en la despesa p\u00fablica sanit\u00e0ria fins a la pand\u00e8mia de la covid-19. En segon lloc, sobre la necess\u00e0ria cohesi\u00f3 territorial del sistema i les contrastades diverg\u00e8ncies, i finalment sobre la ineludible reconstrucci\u00f3 del Sistema Nacional de Sanitat. Aquests comentaris tenen com refer\u00e8ncia b\u00e0sica el document \u00abAlgunes propostes de millora del nostre Sistema P\u00fablic de Sanitat\u00bb, impulsat per un grup de professionals de la sanitat de Catalunya.<\/p>\n

De les retallades a la pand\u00e8mia<\/h3>\n

La pand\u00e8mia ens situa davant la consci\u00e8ncia de la nostra vulnerabilitat, doncs la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si tornar\u00e0 a passar, sin\u00f3 quan passar\u00e0. Tamb\u00e9 ens col\u00b7loca davant l’evid\u00e8ncia que tots depenem de tots, i en conseq\u00fc\u00e8ncia sobre la necessitat de valorar i defensar el p\u00fablic. Ens obre els ulls, o hauria de fer-ho, sobre les retallades eixelebrades del sector p\u00fablic que ens han deixat sense protecci\u00f3 i ens deixa tamb\u00e9 una tasca: evitar que les generacions futures es trobin en situacions com aquesta o semblants.<\/p>\n

Serveixi com a exemple el que el govern de la Generalitat inicia el 2010 el desballestament de l’estat del benestar. Addueix que l’austeritat \u00e9s la garantia per preservar l’estat del benestar, i que no apujar impostos i baixar la despesa \u00e9s el contrapunt als excessos, l’algaravia i la demag\u00f2gia de l’esquerra. L’any 2014 el President de la Generalitat va visitar a PatMcCroy, governador de Carolina del Sud, Estat considerat aleshores pel New York Times com \u00abel laboratori global del Tea Party\u00bb. Aquest es va congratular de \u00ables similituds de les seves pol\u00edtiques amb les del President de la Generalitat\u00bb (El Pa\u00eds, 18 de juny de 2014).<\/p>\n

Les reaccions a aquestes pol\u00edtiques han provocat la mutaci\u00f3 des de dures posicions conservadores neoliberals en pol\u00edtica econ\u00f2mica a raons situades en l’\u00e0mbit dels sentiments, fins a instal\u00b7lar-se en l'\u00bbEspanya ens roba\u00bb. Es transformen els arguments al mateix temps que es dilueixen les responsabilitats. En aquest sentit, el 10 de novembre de 2014, un membre del Consell Executiu de la Generalitat declara: \u00absense un relat en clau nacional, no hagu\u00e9rem pogut suportar els ajustos de m\u00e9s de 6.000 milions d’euros\u00bb (Dol\u00e7a Catalunya, 10 de desembre de 2014) El resultat ha sigut que Catalunya, entre 2010 i 2017, amb un 16 per cent de la poblaci\u00f3 d’Espanya, acumulava el 21 per cent de les retallades en sanitat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’any 2017 la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica d’Espanya era el 6 per cent del PIB, inferior al 7,1 de mitja de la zona euro, i del 7,5 de mitja de B\u00e8lgica, Fran\u00e7a e It\u00e0lia.<\/p>\n

La relaci\u00f3 del PIB per habitant d’Espanya sobre la mitja de la zona euro pot considerar-se com un indicador de capacitat econ\u00f2mica i equival el 2017 al 76,1 per cent de la mitja de la zona euro, dotze punts m\u00e9s que la proporci\u00f3 de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica per habitant sobre la mitja de la zona euro que se situa en el 64,1 per cent. Difer\u00e8ncia que mostra un marge positiu de sostenibilitat del sistema sanitari p\u00fablic i rebat els sup\u00f2sits d’una excessiva despesa p\u00fablica en sanitat.<\/p>\n

L’OMS va declarar la pand\u00e8mia de la Covid-19 l’11 de mar\u00e7 de 2020, el govern d’Espanya el 14 de mar\u00e7 declara l’estat d’alarma i activa simult\u00e0niament 138.923 milions d’euros per pal\u00b7liar els efectes de la pand\u00e8mia. El 29 d’abril, set setmanes despr\u00e9s en plena pand\u00e8mia, el Parlament de Catalunya aprova a Llei 4\/2020 de Pressupostos, amb una previsi\u00f3 que consolida la reducci\u00f3 de les despeses de l’estat del benestar i especialment la despesa en sanitat.<\/p>\n

El pressupost de 2020 per Protecci\u00f3 Social, Promoci\u00f3 de l’Ocupaci\u00f3, Salut, Educaci\u00f3 i Habitatge, comparat amb la despesa de 2010, en euros de valor constant, es redueixen el 2,7 per cent. La despesa sanit\u00e0ria es redueix el 5,6 per cent, equivalent a 574 milions d’euros. \u00c9s oport\u00fa recordar que el maig de 2011, el Parlament de Catalunya, amb els vots de CiU i del PP va aprovar una llei sobre l’impost de successions per la que es redueixen els ingressos de la Generalitat en un import de 500 milions d’euros, quantitat semblant a la reducci\u00f3 de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica a Catalunya prevista en el pressupost de 2020.<\/p>\n

Durant aquest per\u00edode les despeses no financeres i no vinculades a l’estat del benestar, no nom\u00e9s no disminueixen, sin\u00f3 que augmenten el 31,4 per cent, en tant que la proporci\u00f3 de despesa de l’estat del benestar social sobre la despesa total no financera, es redueix del 31,8 per cent al 27,5 per cent.<\/p>\n

Entre 2010 i 2017 \u00e9s significatiu l’augment de la proporci\u00f3 de la despesa sanit\u00e0ria privada sobre la despesa sanit\u00e0ria total, en detriment de la despesa p\u00fablica. La sanitat p\u00fablica total (Generalitat, Corporacions Locals, Mutualitats i Administraci\u00f3 Central) es va reduir en un 10,9 per cent, en tant que la despesa en sanitat privada va cr\u00e9ixer el 8 per cent.<\/p>\n

Aquesta evoluci\u00f3 confirma la visi\u00f3 del Conseller de Salut de la Generalitat, que el 24 de gener de 2011 en una entrevista a TV3 defensava al 24 per cent dels catalans que tenien un sistema sanitari privat perqu\u00e8, segons ell \u00abaix\u00f2 t\u00e9 efectes positius en el sistema p\u00fablic, ja que es reparteix el pressupost entre el 75 per cent de la poblaci\u00f3\u00bb.<\/em><\/p>\n

La cohesi\u00f3 i la contrastada diverg\u00e8ncia territorial<\/h3>\n

El desenvolupament, l’ampliaci\u00f3 de la cobertura i la millora de la qualitat de la sanitat p\u00fablica durant el proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 de les compet\u00e8ncies sanit\u00e0ries \u00e9s indubtable. La nostra sanitat p\u00fablica es defineix com \u00abSistema\u00bb nacional de sanitat, no com \u00abServei\u00bb nacional de sanitat, com en la majoria de pa\u00efsos, la difer\u00e8ncia no es deu a un incident sem\u00e0ntic, sin\u00f3 al seu nivell de descentralitzaci\u00f3.<\/p>\n

Des de la seva implantaci\u00f3 no s’han abordat aspectes fonamentals de la governan\u00e7a de la descentralitzada sanitat p\u00fablica, com s\u00f3n: assegurar la cohesi\u00f3 i qualitat del sistema, garantir l’acc\u00e9s i la universalitat, la implementaci\u00f3 d’un sistema adequat de salut p\u00fablica, garantir nivells d’atenci\u00f3 m\u00e9s igualitaris entre les diferents Comunitats Aut\u00f2nomes i disposar de sistemes d’informaci\u00f3 suficients del Sistema Nacional de Sanitat. En definitiva, el necessari desenvolupament e implementaci\u00f3 de la Llei 16\/2003, de 18 de maig, de cohesi\u00f3 i qualitat del Sistema Nacional de Salut. Un sistema d’agregaci\u00f3 d’unitats completament aut\u00f2nomes que cal completar amb adequats recursos de governan\u00e7a compartida. Com apunta Antonio Franco (El Peri\u00f3dico, 20 d’agost de 2020): \u00abla sanitat no ens ha fallat ara per no estar centralitzada, sin\u00f3 per la mala qualitat de la descentralitzaci\u00f3\u00bb.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Algunes dades il\u00b7lustren les disparitats des de la perspectiva territorial. La despesa p\u00fablica en sanitat per habitant el 2018 \u00e9s notablement diferent entre Comunitats Aut\u00f2nomes. En els extrems els 1.753 euros en el Pa\u00eds Basc i els 1.212 euros d’Andalusia. Catalunya amb 1.432 euros se situa en la mitjana. M\u00e9s cautela requereix la comparaci\u00f3 del percentatge de despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica sobre el PIB. En un ampli interval que va del 3,5 per cent del PIB a Madrid al 8,7 per cent a Extremadura, Catalunya se situa en el 4,7 per cent.<\/p>\n

Les difer\u00e8ncies s’aprecien tamb\u00e9 amb relaci\u00f3 al model de sanitat p\u00fablica. A Catalunya entre 2010 i 2018 els recursos assignats a Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, en termes d’euros de valor constant, s’han redu\u00eft el 16,5 per cent, m\u00e9s del doble del 7,1 de reducci\u00f3 mitjana del conjunt de les Comunitats Aut\u00f2nomes sense incloure Catalunya.<\/p>\n

En sentit contrari, l’Atenci\u00f3 Hospital\u00e0ria durant aquest per\u00edode creix el 2 per cent a Catalunya i el 4,4 per cent de mitja en la resta de Comunitats Aut\u00f2nomes sense incloure Catalunya. Per tant, en sentit contrari a promoure una Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria eix del sistema sanitari i uns hospitals amb \u00abmenys grassa i m\u00e9s m\u00fascul\u00bb, m\u00e9s centrats en pacients complexes i tractaments especialitzats.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Fins al 2016 no s’han homologat les dades sobre les llistes d’espera de Catalunya amb les de les altres comunitats aut\u00f2nomes. Fins aquest any en el \u00abSistema d’informaci\u00f3 sobre llistes d’espera\u00bb del Ministeri de Sanitat no hi ha informaci\u00f3 sobre Catalunya. La variaci\u00f3 entre comunitats aut\u00f2nomes mostra grans diverg\u00e8ncies, el desembre de 2018 la llista d’espera de cirurgia per 1.000 habitants t\u00e9 un m\u00e0xim de 8,7 a Catalunya i un m\u00ednim de 2,8 a Madrid, amb una mitja de 5,5. Les mateixes caracter\u00edstiques s’observen en les llistes d’espera de consultes externes, amb un m\u00e0xim de 90 a Andalusia i un m\u00ednim de 17 a Madrid. Catalunya amb 47 est\u00e0 propera a la mitja.<\/p>\n

Una difer\u00e8ncia destacada procedeix dels modes de gesti\u00f3. Els concerts en l’activitat sanit\u00e0ria p\u00fablica a Catalunya equivalen el 2018 al 46 per cent dels concerts sanitaris de totes les Comunitats Aut\u00f2nomes.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Finalment, set comunitats Aut\u00f2nomes realitzen l’avaluaci\u00f3 de noves tecnologies sanit\u00e0ries a trav\u00e9s d’Ag\u00e8ncies d’Avaluaci\u00f3 que funcionen de forma aut\u00f2noma i independent de l’Ag\u00e8ncia Central de l’Institut Carles III. Tenen un funcionament independent, per tant, una redu\u00efda capacitat t\u00e8cnica i sense capacitat real de recomanacions \u00fatils i concretes per la resta de comunitats Aut\u00f2nomes (Rey del Castillo, 2015).<\/p>\n

La reconstrucci\u00f3 i la millora del sistema Nacional de Sanitat<\/h3>\n

Despr\u00e9s dels devastadors efectes de la pand\u00e8mia, la reconstrucci\u00f3 socialment equitativa nom\u00e9s ser\u00e0 possible si som capa\u00e7os d’entendre la nostra vulnerabilitat davant fen\u00f2mens com el virus covid-19. Encara desconeixem la seva dimensi\u00f3, tamb\u00e9 els seus efectes reals i no disposem de manual d’instruccions. Nom\u00e9s tenim una certesa, per sortir d’aquesta situaci\u00f3 necessitem el m\u00e9s ampli comprom\u00eds pol\u00edtic i social possible.<\/p>\n

Aquesta possibilitat requereix abandonar en l’economia i fora d’ella l’excloent \u00abnosaltres i ells\u00bb i sentir-nos concertats en el \u00abnosaltres\u00bb incloent. \u00c9s necessari evitar que la por al virus sigui substitu\u00eft per la por a l’exclusi\u00f3 social i a la pobresa i comprendre que nom\u00e9s salvant als ciutadans amb m\u00e9s risc social ens salvarem tots.<\/p>\n

Les conclusions del Dictamen de la Comissi\u00f3 per la Reconstrucci\u00f3 Social i Econ\u00f2mica del Congr\u00e9s dels Diputats, de 21 de juliol de 2020, i el Pla d’Acci\u00f3 per la Transformaci\u00f3 del Sistema Nacional de la Salut, de 14 de juliol de 2020, estan orientats al canvi de paradigma de cuidar i curar al de la prevenci\u00f3, de la prospecci\u00f3 i l’atenci\u00f3 m\u00e9s personalitzada. Encara que els determinants socials i ambientals de salut haurien de tenir una consideraci\u00f3 m\u00e9s destacada en el marc de la reconstrucci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n

Les conclusions destaquen la necessitat d’una nova governan\u00e7a del sistema sanitari basada en un Pacte Social en Pro de la Sanitat P\u00fablica, la derogaci\u00f3 del RDL 16\/2012 de 2 d’abril de mesures urgents del SNS, l’impuls per compartir el govern del Sistema Nacional de Salut con las Comunitats Aut\u00f2nomes, promovent la cooperaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 amb les comunitats aut\u00f2nomes i entres elles. Proposa convertir el Consell Interterritorial en l’instrument del nou cogovern compartit de la sanitat. Planteja la necessitat de mesures per acabar amb la temporalitat i precarietat dels professionals, la millora de les seves condicions laborals, aix\u00ed com, el desenvolupament de pol\u00edtiques d’igualtat de g\u00e8nere en l’\u00e0mbit de la salut i la sanitat p\u00fabliques.<\/p>\n

Es proposa tamb\u00e9 refor\u00e7ar l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Comunit\u00e0ria i el Treball Social, facilitant la continu\u00eftat assistencial entre prim\u00e0ria, hospital\u00e0ria y sociosanit\u00e0ria, aix\u00ed com, dotar a les resid\u00e8ncies de persones grans i persones amb discapacitat de serveis d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria adequats.<\/p>\n

En farm\u00e0cia es planteja l’eliminaci\u00f3 progressiva del copagament farmac\u00e8utic i es reitera la voluntat de crear una plataforma compra centralitzada de medicaments. En investigaci\u00f3 es proposa establir un increment de la inversi\u00f3 fins al 2 per cent del PIB (el 2018 era de l’1,24%).<\/p>\n

Contempla tamb\u00e9 l’elaboraci\u00f3 d’un Pla d’Emerg\u00e8ncia de Salut P\u00fablica i la consideraci\u00f3 de la seguretat sanit\u00e0ria com una de la seguretat nacional, amb plans de conting\u00e8ncia, la creaci\u00f3 d’equips de resposta r\u00e0pida i la creaci\u00f3 d’una xarxa de dip\u00f2sits estrat\u00e8gics de material sanitari.<\/p>\n

Per \u00faltim, proposa millorar la sostenibilitat econ\u00f2mica del sistema creant un Fons de Reconstrucci\u00f3 Sanit\u00e0ria i la revisi\u00f3 del c\u00e0lcul de les necessitats relatives al Fons de Garantia de Serveis P\u00fablics Fonamentals. \u00c9s a dir, millorar la sufici\u00e8ncia financera del sistema per fer efectiu l’acc\u00e9s universal i l’atenci\u00f3 equitativa i de qualitat, el finan\u00e7ament p\u00fablic i una pres\u00e8ncia refor\u00e7ada en els organismes internacionals de salut p\u00fablica.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies: <\/em><\/p>\n

    \n
  • Nuccio Ordine\u00a0 (2013) La utilidad de lo in\u00fatil. Acantilado<\/em><\/li>\n
  • http:\/\/www.caps.cat\/images\/stories\/DEBAT_Document_TOT_5.pdf<\/li>\n
  • Javier Rey y otros: \u201cFinanciaci\u00f3n y sostenibilidad del Sistema Sanitario P\u00fablico Espa\u00f1ol\u201d. Fundaci\u00f3n Alternativas, 2015; Javier Rey, Pedro Sabando, Fernando Lamata y Ram\u00f3n G\u00e1lvez: \u201cUn gobierno Federal para la Salud Universal\u201d. El Pa\u00eds, 13 de agosto de 2019<\/li>\n
  • http:\/\/www.congreso.es\/portal\/page\/portal\/Congreso\/Congreso\/Organos\/Comision?_piref73_7498063_73_1339256_1339256.next_page=\/wc\/detalleInformComisiones?idOrgano=390&idLegislatura=14<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    David Foster Wallacei en el discurs de la cerim\u00f2nia de graduaci\u00f3 de La universitat de Kenton de 2005, dirigint-se als estudiants: \u00abHi ha dos peixos joves que neden i en un cert punt troben un peix vell que va en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, fa un senyal de salutaci\u00f3 i diu: ‘Hola, noi, com est\u00e0 l’aigua?’ Els […]<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":23536,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-23977","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23977","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23977"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23977\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23977"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23977"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23977"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}