L’arribada del SARS-COV-2 va suposar un canvi radical en els hospitals espanyols. En les setmanes de m\u00e0xima saturaci\u00f3 dels centres sanitaris es van convertir en monogr\u00e0fics de Covid-19, amb l’activitat assistencial i els ingressos per altres afeccions anul\u00b7lats, excepte puntualment les emerg\u00e8ncies. Com va influir aix\u00f2 als pacients amb altres afeccions?<\/p>\n
\u00abD’una banda, existia el temor de la poblaci\u00f3 a acostar-se a tots els centres sanitaris, amb el que es va examinar menys l’aparici\u00f3 de petits s\u00edmptomes, alguna cosa que en un altre moment s’hagu\u00e9s fet. De l’altra, es van interrompre consultes i intervencions quir\u00fargiques, es van tancar hospitals de dia, etc.\u00bb, explica a SINC Jes\u00fas D\u00edez Manglano, vicepresident 1r de Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).<\/p>\n
La primera onada va afectar molt\u00edssim al sistema de salut i els seus usuaris, explica Mar\u00eda Cruz Mart\u00edn Delgado, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Torrej\u00f3n. \u00abEs van deixar de realitzar les cirurgies programades -com neurocirugies o intervencions oncol\u00f2giques i card\u00edacas-, amb la repercussi\u00f3 que aix\u00f2 t\u00e9 en l’evoluci\u00f3 d’aquestes patologies dependents del temps\u00bb.<\/p>\n
Els pacients cr\u00f2nics -aquells amb malalties de llarga durada com patologies card\u00edaques i respirat\u00f2ries, infarts, c\u00e0ncer o diabetis, i que suposen la causa de el 63% de les morts al m\u00f3n, segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS)- no van poder continuar amb els seus seguiments i proves, el que ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies en el temps, afirma H\u00e9ctor Bueno, director cient\u00edfic de el departament de Cardiologia a l’Hospital 12 d’Octubre. \u00abHi ha molts que han ingressat descompensats i, probablement, alguns hagin mort a casa per complicacions\u00bb.<\/p>\n
L’augment de la mortalitat no atribu\u00efble directament a la Covid-19 ha estat clar en pacients cr\u00f2nics sense l’acc\u00e9s habitual al sistema sanitari; la dificultat est\u00e0 en mesurar-lo. \u00abL’atribuci\u00f3 de la causa de mort dels certificats de defunci\u00f3 s\u00f3n molt inespec\u00edfics i, en aquell moment, sistem\u00e0ticament es va atribuir al coronavirus\u00bb, aclareix Bueno. \u00abSeria important fer una estimaci\u00f3, per\u00f2 crec que mai sabrem l’impacte directe del que ha estat el primer pic de Covid-19\u00bb.<\/p>\n
Davant d’aquesta situaci\u00f3 dram\u00e0tica, molts hospitals van activar de forma urgent un pla de telemedicina, \u00e9s a dir, consultes telef\u00f2niques per identificar les persones m\u00e9s estables i prioritzar a aquells en una situaci\u00f3 de major vulnerabilitat. \u00abAix\u00f2 va funcionar amb for\u00e7a \u00e8xit en el nostre cas, per\u00f2 evidentment no va poder pal\u00b7liar tot el cop de la pand\u00e8mia en els pacients\u00bb, afegeix Bueno.<\/p>\n
A m\u00e9s, matisa D\u00edez Manglano, el sistema de telemedicina a Espanya no est\u00e0 prou desenvolupat. \u00abS\u00ed que s’han fet consultes telef\u00f2niques, per\u00f2 ni tots els pacients saben manejar-se amb el v\u00eddeo, ni tots tenen les eines necess\u00e0ries, ni en tots els hospitals p\u00fablics est\u00e0 generalitzat aquest tipus de servei\u00bb.<\/p>\n
\u00abSi b\u00e9 en aquest temps s’han comprovat les moltes interaccions entre el sistema sanitari i els pacients que no necessiten una assist\u00e8ncia presencial, per canviar aix\u00f2 cal tenir mitjans\u00bb, insisteix l’expert. \u00abHaurien de fer-se agendes d’atenci\u00f3 no presencial, la qual cosa suposa una major organitzaci\u00f3 i una redistribuci\u00f3 de la despesa ja que s’estalviarien costos de despla\u00e7ament i de p\u00e8rdua de treball\u00bb.<\/p>\n
En ple segon repunt de coronavirus, un dels objectius ara \u00e9s intentar que no tornin a quedar sense atendre pacients d’altres patologies. \u00abAra mateix no estem en la situaci\u00f3 que vivim al mar\u00e7 o abril, per\u00f2 no sabem qu\u00e8 passar\u00e0 en el futur. Si tornen a omplir-se les nostres UCI, arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 anul\u00b7larem tamb\u00e9 les cirurgies programades dels pacients m\u00e9s cr\u00edtics\u00bb, apunta Mart\u00edn Delgado.<\/p>\n
\u00abDe moment, la situaci\u00f3 est\u00e0 m\u00e9s controlada; per ara no s’ha produ\u00eft el tancament massiu de consultes i quir\u00f2fans com va passar en la primera onada. Encara que ja s’estan desprogramant algunes intervencions quir\u00fargiques i anul\u00b7lant cites\u00bb, indica D\u00edez Manglano, que treballa a l’Hospital Royo Villanova de Saragossa.<\/p>\n
\u00abActualment estem vivint, a m\u00e9s de la segona onada de Covid-19, la pand\u00e8mia de cronicitat que no s’havia at\u00e8s durant la primera onada de virus\u00bb, subratlla. \u00abEl que al principi sembla que pot esperar, despr\u00e9s es converteix en urgent\u00bb. Igual opina H\u00e9ctor Bueno, vicepresident de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). De fet, la instituci\u00f3 ha registrat una reducci\u00f3 del 40% en el tractament de l’infart durant l’estat d’alarma, segons un estudi realitzat durant la primera setmana de confinament.<\/p>\n
\u00abEncara que es preveia clarament un repunt de pacients cr\u00f2nics, no aquesta onada tan prolongada en el temps\u00bb, aclareix. \u00abDes del punt de vista de l’activitat aquest estiu ha estat fren\u00e8tic -probablement conseq\u00fc\u00e8ncia del que va quedar pendent aquests mesos-, la qual cosa est\u00e0 posant molta pressi\u00f3 hospital\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n
L’OMS va publicar el juny passat una enquesta, completada per 155 pa\u00efsos durant tres setmanes del mes de maig, que revelava com els serveis de prevenci\u00f3 i tractament de les malalties no transmissibles es van veure greument afectats des del comen\u00e7ament de la pand\u00e8mia. L’informe, que va confirmar l’impacte a escala global, mostra una major afectaci\u00f3 en els pa\u00efsos d’ingressos m\u00e9s baixos.<\/p>\n
\u00abEstem veient pacients no-covid que arriben en situacions molt greus, que els acaben portant a l’UCI\u00bb, subratlla Mart\u00edn Delgado. \u00abPotser per nombre no ho esperar\u00edem a hores d’ara perqu\u00e8 no ha arribat encara l’\u00e8poca m\u00e9s dura, l’hivern, quan es descompensen m\u00e9s els malalts cr\u00f2nics\u00bb.<\/p>\n
Segons Mart\u00edn Delgado, expresidenta de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Cr\u00edtica i Unitats Coron\u00e0ries (SEMICYUC), \u00aben aquest temps segur que algunes patologies han empitjorat, el que va a tenir efectes no desitjats per als pacients. Aix\u00f2 \u00e9s una realitat que hem d’admetre i intentar que en aquest futur pr\u00f2xim no passi. Per\u00f2 si s’acaben omplint de nou tots els llits, \u00e9s impossible fer una altra cosa\u00bb.<\/p>\n
Els experts tenen clar que, des del punt de vista del coronavirus, s\u00f3n necess\u00e0ries mesures de m\u00e9s contenci\u00f3. \u00abAvui \u00e9s un problema de molta menys intensitat que a l’abril, per\u00f2 est\u00e0 creixent progressivament. De fet, ara mateix no veiem en absolut una baixada de pacients\u00bb, puntualitza Bueno.<\/p>\n
\u00abNo esper\u00e0vem una segona onada tan primerenca. Estem en una situaci\u00f3 d’incertesa, per\u00f2 cal estar preparats per a tots els escenaris. No nom\u00e9s per atendre tots els possibles casos de coronavirus, sin\u00f3 tamb\u00e9 a totes les persones amb altres necessitats de salut que no poden quedar aparcades de manera permanent\u00bb, exposa D\u00edez Manglano. \u00abEs tracta d’una malaltia nova que pot venir no en una o dues, sin\u00f3 en successives onades\u00bb.<\/p>\n
\u00abHem d’aprendre d’aix\u00f2 i buscar m\u00e8todes que permetin millorar l’efectivitat del sistema sanitari. Si aconseguim m\u00e9s recursos, mitjans, noves formes d’atenci\u00f3, etc., \u00e9s possible que aquest surti enfortit despr\u00e9s d’aquesta crisi i pugui funcionar millor\u00bb, declara.<\/p>\n
Encara que no cal col\u00b7lapsar per situacions banals, el pacient cr\u00f2nic ha de sol\u00b7licitar l’atenci\u00f3 habitual que hagu\u00e9s fet en altres moments. Aix\u00f2 s\u00ed, a trav\u00e9s dels canals que se’ls facilitin. \u00ab\u00c9s preferible que els diguin ‘quedeu-vos a casa’ o ‘li oferim aquest altre recurs’ al fet que, quan acudeixi, la situaci\u00f3 sigui molt m\u00e9s complexa\u00bb, adverteix Mart\u00edn Delgado.<\/p>\n
Per D\u00edez Manglano, \u00abel primer que ha de fer el pacient \u00e9s coresponsabilitzar-se de la seva pr\u00f2pia cura i atenci\u00f3. I si malgrat aquestes autocures les malalties progressen, ha de contactar directament amb el sistema sanitari. A m\u00e9s, el malalt que t\u00e9 una patologia cr\u00f2nica ha de tenir una especial protecci\u00f3 per intentar no caure infectat pel coronavirus\u00bb.<\/p>\n
\u00abHa de ser previngut i minimitzar els riscos, per\u00f2 no tant com per deixar d’assistir a les seves proves i revisions. I, si nota que empitjora, que no dubti en consultar independentment que la situaci\u00f3 estigui lletja. Estem pendents d’ells i ja serem nosaltres els encarregats de prioritzar qui t\u00e9 necessitat de venir o no\u00bb, revela Bueno.<\/p>\n
\u00abLa nostra intenci\u00f3 \u00e9s que aquesta situaci\u00f3 no torni a passar mai, perqu\u00e8 a la fi \u00e9s una iniquitat del sistema. El nostre comprom\u00eds \u00e9s atendre tots els pacients, que no s’hagin de anul\u00b7lar cirurgies i que hi hagi m\u00e9s malalts que els de Covid-19, per\u00f2 tot dependr\u00e0 del volum que arribi i dels recursos disponibles\u00bb, conclou Mart\u00edn Delgado.<\/p>\n