El primer \u00e9s l’increment d’estr\u00e8s generat pel risc d’atur i precarietat laboral<\/a>, les migracions i els canvis for\u00e7ats d’habitatge (per exemple, desallotjaments per impagament d’hipoteques). La mateixa anticipaci\u00f3 dels possibles problemes futurs, l’esva\u00efment de l’esperan\u00e7a o l’increment de conflictes de parella estan estretament associats a aquest primer element.<\/p>\n Un segon mecanisme \u00e9s el de la frustraci\u00f3 percebuda per no rebre una recompensa merescuda i la sensaci\u00f3 de rebre un tracte injust. Aix\u00f2 pot traduir-se en agressions, comportaments antisocials, viol\u00e8ncia intrafamiliar i a el consum d’alcohol i altres drogues.<\/p>\n Hi ha un tercer mecanisme, que rep el nom d ‘\u00bbefecte pressupost\u00bb. T\u00e9 a veure amb la gesti\u00f3 que fem dels nostres recursos -temps, diners, energia-, el cost del qual canvia durant les crisis econ\u00f2miques<\/a> i poden desencadenar o agreujar problemes d’ansietat i altres trastorns mentals.<\/p>\n Addicionalment, la p\u00e8rdua de l’ocupaci\u00f3 o la impossibilitat de trobar un altre poden suposar un seri\u00f3s cop per l’autoestima de moltes persones, comprometent el seu sentit de l’identitat i contribuint al seu a\u00efllament social.<\/p>\n D’altra banda, les crisis econ\u00f2miques poden suposar, per l’aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques pressupost\u00e0ries restrictives, una manca de recursos per al sistema sanitari<\/a>. Alhora, l’objectiu principal de les pol\u00edtiques es consagra a aconseguir la desitjada \u00abrecuperaci\u00f3 econ\u00f2mica\u00bb, deixant fora de l’agenda altres objectius com la salut de la poblaci\u00f3.<\/a><\/p>\n Dit aix\u00f2, no hi ha dues crisis econ\u00f2miques iguals ni una mateixa crisi afecta de la mateixa manera a dues poblacions de diferents pa\u00efsos<\/a>. La intensitat, durada i velocitat de la caiguda de l’economia, aix\u00ed com el context institucional, cultural, sanitari i social -incloent-hi les xarxes de seguretat pr\u00e8vies i les respostes p\u00fabliques i socials a les crisi- condicionen l’adaptaci\u00f3 de la societat i dels grups que la conformen. En alguns casos aquests elements esmorteeixen els efectes negatius sobre la salut mental i el benestar de les persones; en altres, els agreugen.<\/p>\n En l’\u00faltima d\u00e8cada s’ha generat abundant literatura cient\u00edfica sobre els efectes sobre la salut de l’anomenada Gran Recessi\u00f3<\/a>, \u00e9s a dir, de la crisi econ\u00f2mica iniciada l’any 2008. Aquests treballs confirmen els seus efectes negatius sobre la salut mental, especialment en aquelles persones en situaci\u00f3 d’atur o amb feines prec\u00e0ries, i en aquelles amb problemes de car\u00e0cter financer. Del que es dedueix que s\u00f3n les pol\u00edtiques socials, sense relegar les sanit\u00e0ries<\/a>, les que potencialment tenen m\u00e9s capacitat per mitigar i revertir els efectes de les crisis en la salut mental.<\/p>\n D’altra banda, cal no oblidar que els estudis disponibles, en ser contemporanis a la pr\u00f2pia crisi o ser realitzats poc temps despr\u00e9s, \u00fanicament s’observen els efectes de curt termini. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s del final oficial de la crisi hem seguit patint elevades taxes d’atur i precarietat<\/a>, aix\u00ed com alarmants indicadors de pobresa i risc d’exclusi\u00f3 social. Per aix\u00f2, hi ha un clar risc que els efectes de l’anterior crisi sobre la salut mental es prolonguin (o fins i tot siguin permanents) per a moltes persones que pertanyen a grups de poblaci\u00f3 vulnerables.<\/p>\n I aix\u00f2 ens porta a la situaci\u00f3 actual. Tot just recuperats, o fins i tot amb seriosos dubtes sobre la recuperaci\u00f3 de la salut mental de la poblaci\u00f3 despr\u00e9s del cop anteriorment sofert, la SARS-CoV-2 amena\u00e7a amb l’amarga promesa d’un doble impacte en mat\u00e8ria de salut mental.<\/p>\n El primer t\u00e9 a veure amb l’enorme incertesa a la qual ens ha sotm\u00e8s la Covid-19 pel seu abast i extensi\u00f3, per la incerta durada de la mateixa pand\u00e8mia, els problemes inicials en la disponibilitat de m\u00e0scares, les pr\u00f2pies mesures de confinament, la incerta promesa d’una vacuna, les not\u00edcies contradict\u00f2ries… al que se suma la p\u00e8rdua de certesa sobre el govern de les nostres vides, generadora de fort estr\u00e8s per si mateixa.<\/p>\n A aix\u00f2 hem d’unir el segon impacte en forma d’aguda crisi econ\u00f2mica, una crisi com no hem conegut en temps moderns, i que est\u00e0 portant a una caiguda de l’economia en nom\u00e9s tres trimestres tan forta com l’acumulada durant l’anterior Gran Recessi\u00f3.<\/a><\/p>\n Malgrat tot, hi ha raons per a l’optimisme. Encara que ens falti molt per saber, mai abans s’havien mobilitzat i coordinat de manera un\u00e0nime tantes ments brillants contra un problema de salut. En poques ocasions tants governs han mostrat una voluntat clara per abordar un problema. El coneixement adquirit de crisi recents ens fa prendre consci\u00e8ncia que la situaci\u00f3 actual suposa un greu risc per a la salut mental de la poblaci\u00f3. Per aix\u00f2, ara \u00e9s temps de posar en marxa solucions, no relegant les mateixes a l’arribada de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n La crisi econ\u00f2mica i la Covid-19 est\u00e0 sotmetent a una dura prova a les nostres societats. Les nostres respostes per evitar aprofundir en desigualtats pr\u00e8vies i la nostra capacitat per no deixar a ning\u00fa en el cam\u00ed ens definiran en el futur. La salut mental ha de ser un dels eixos centrals dels nostres afanys.El que vam aprendre de la Gran Recessi\u00f3<\/h3>\n
El doble cop de la SARS-CoV-2<\/h3>\n
\n![\"The](\"https:\/\/counter.theconversation.com\/content\/146857\/count.gif?distributor=republish-lightbox-advanced\")
<\/p>\n