En qualsevol cas, l’incident ha tornat a posar d’actualitat el debat que mant\u00e9 la comunitat cient\u00edfica sobre la import\u00e0ncia (o no) de l’anomenada via a\u00e8ria, els aerosols, en la propagaci\u00f3 d’una malaltia que ja ha matat a prop d’un mili\u00f3 de persones a tot el m\u00f3n.<\/p>\n
Plantegem aqu\u00ed 5 q\u00fcestions clau per contextualitzar i entendre aquest assumpte.<\/p>\n
1. Quins mecanismes de transmissi\u00f3 del coronavirus es contemplen?<\/h3>\n
En principi hi ha tres vies possibles de contagi, encara que la frontera entre les dues primeres \u00e9s difusa: gotetes respirat\u00f2ries o de saliva ‘grans’, altres molt m\u00e9s petites (aerosols) i a trav\u00e9s de superf\u00edcies contaminades.<\/p>\n
Les gotetes grans, tamb\u00e9 anomenades bal\u00edstiques, s\u00f3n part\u00edcules de saliva o fluid respiratori expulsades per les persones infectades en tossir, esternudar i, en menor mesura, en parlar. Volen com un projectil i impacten a la boca, les fosses nasals o els ulls. Si no colpegen a ning\u00fa, cauen r\u00e0pidament a terra a un o dos metres (a menys de 6 peus, en el m\u00f3n anglosax\u00f3).<\/p>\n
La via a\u00e8ria de l’aerosol \u00e9s la que es debat. Tamb\u00e9 s\u00f3n part\u00edcules de saliva o de l\u00edquid respiratori, per\u00f2 d’una grand\u00e0ria m\u00e9s petita, de vegades es diuen nuclis de gotetes. Per aquesta ra\u00f3, poden romandre m\u00e9s temps en l’aire -des de desenes de segons fins hores- i viatjar a dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues, depenent de la seva mida. Despr\u00e9s d’emetre’s en parlar o cantar, per exemple, infecten quan s’inhalen pel nas o la boca, o es dipositen en els ulls (menys probable).<\/p>\n
Pel que fa a les superf\u00edcies, tamb\u00e9 coneguda com a via f\u00f2mit (qualsevol objecte contaminat amb el patogen), pot oc\u00f3rrer per tocar, per exemple, la maneta d’una porta, un interruptor o qualsevol altra cosa on s’ha dipositat el virus, i despr\u00e9s emportar-se les mans a la boca, fosses nasals o els ulls.<\/p>\n
2. Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia de mida entre una goteta respirat\u00f2ria i l’aerosol?<\/h3>\n
No hi ha consens. Tradicionalment el l\u00edmit se situa en 5 \u00b5m\u00a0(micres o micr\u00f2metres): si \u00e9s m\u00e9s gran \u00e9s goteta salival o respirat\u00f2ria i si \u00e9s menor, aerosol. Aix\u00ed ho considera l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) i els CDC en els seus documents. No obstant aix\u00f2, experts dels propis CDC admeten que part\u00edcules de 10 micres poden estar m\u00e9s de vuit minuts en l’entorn, per tant, no cauen r\u00e0pidament.<\/p>\n
Per la seva banda, un grup d’investigadors independents, entre els quals figura l’espanyol Jos\u00e9 Luis Jim\u00e9nez de la Universitat de Colorado (EUA), fa temps que consideren que \u00e9s un \u00abgran error\u00bb establir la frontera en 5 micres. Segons aquests experts, el l\u00edmit real entre les gotes bal\u00edstiques i els aerosols est\u00e0 en els 100 micres, tenint en compte la capacitat de les part\u00edcules de romandre o no en l’aire durant un per\u00edode prolongat i l’accessibilitat a la fracci\u00f3 respirable del pulm\u00f3.<\/p>\n Tampoc hi ha consens. Els CDC<\/a> afirmen que les gotetes respirat\u00f2ries s\u00f3n el principal mecanisme de propagaci\u00f3, indicant com a possible el contagi a trav\u00e9s de superf\u00edcies. Sense comptar el que van publicar per error, descarten que els aerosols siguin una via rellevant fora dels entorns hospitalaris, on es produeixen contactes estrets amb els pacients, per exemple a l’aplicar t\u00e8cniques d’intubaci\u00f3.<\/p>\n Pel que fa a l’OMS, coincideix que les gotetes salivals o respirat\u00f2ries i els f\u00f3mites s\u00f3n les vies dominants, i estableix la dist\u00e0ncia d’un metre per evitar el contagi. Al juliol, despr\u00e9s que centenars d’experts pressionessin a trav\u00e9s d’una carta oberta de la qual es va fer ress\u00f2 el New York Times<\/a> (el 4 de juliol, publicada l’endem\u00e0 passat en Clinical Infectious Diseases<\/a>), aquesta organitzaci\u00f3 tamb\u00e9 va admetre que \u00e9s possible la transmissi\u00f3 a\u00e8ria del coronavirus per aerosols en entorns tancats mal ventilats, per\u00f2 que calen m\u00e9s investigacions per confirmar-ho.<\/p>\n El grup de cient\u00edfics ‘dissidents’ no est\u00e0 d’acord. Pensen que, segons les seves evid\u00e8ncies (resumides en una p\u00e0gina web<\/a>), la via dels aerosols \u00e9s a l’m\u00ednim tan important com les altres dues, si no m\u00e9s. De fet alguns, com Jim\u00e9nez<\/a>, consideren que pot ser la principal (75%), amb alguna contribuci\u00f3 dels f\u00f3mites (15%) i menys de les gotetes bal\u00edstiques, aclarint que la COVID-19 es pot transmetre per aerosols sense que hagi de ser a un ritme tan elevat com el xarampi\u00f3, per exemple.<\/p>\n Si les part\u00edcules amb pat\u00f2gens poden romandre en l’aire m\u00e9s temps de qu\u00e8 es pensa i arribar m\u00e9s lluny, caldria incidir molt m\u00e9s en la import\u00e0ncia de ventilar de forma exhaustiva els espais interiors, traslladant el major nombre possible d’activitats a l’exterior, segons els cient\u00edfics que defensen la via ‘aerosol’ de contagi.<\/a><\/p>\n En l’article que va avan\u00e7ar New York Times sobre la carta oberta dels experts tamb\u00e9 s’assenyala que \u00e9s possible que es necessitin mascaretes en zones interiors, fins i tot en entorns socialment distants. Els treballadors sanitaris podrien necessitar m\u00e0scares avan\u00e7ades (com les N95) que filtrin fins les gotetes respirat\u00f2ries m\u00e9s petites mentre atenen pacients amb coronavirus.<\/p>\n Els sistemes de ventilaci\u00f3 en escoles, edificis p\u00fablics, resid\u00e8ncies de gent gran i empreses poden necessitar minimitzar la recirculaci\u00f3 d’aire i afegir filtres nous i potents. Fins i tot, \u00e9s possible que es necessiti llum ultraviolada per matar les part\u00edcules virals que suren en petites gotes a l’interior. Tamb\u00e9 s’indica evitar les aglomeracions, especialment en el transport i edificis p\u00fablics.<\/p>\n S\u00ed, el distanciament interpersonal, el rentat de mans i l’\u00fas de mascaretes segueixen sent fonamentals per evitar la propagaci\u00f3 de la malaltia. A m\u00e9s, respecte a les mascaretes, cal insistir en la seva bona col\u00b7locaci\u00f3 (mai per sota de la barbeta o sense tapar el nas) i en el correcte ajust a la cara per evitar ‘fuites’ de l’aire que expulsem a l’exhalar. Experiments realitzats a la Universitat Tecnol\u00f2gica de Delf (Pa\u00efsos Baixos) han avaluat l’efic\u00e0cia de diferents tipus de mascareta i constatat el risc que pot c\u00f3rrer una persona situada darrere d’una altra que la porti mal ajustada.<\/p>\n A m\u00e9s, les evid\u00e8ncies m\u00e9s recents indiquen que \u00e9s important limitar el cercle social de persones amb les que mantenim contacte estret, procurar que les trobades amb aquestes persones siguin en llocs a l’aire lliure i ventilar freq\u00fcentment els espais tancats, on hem de ser estrictes amb l’\u00fas de m\u00e0scares.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/10\/piaa079f0001-2.jpg\")
<\/a>3. Quina via de transmissi\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s important?<\/h3>\n
4. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindria confirmar que els aerosols \u00e9s una via important de transmissi\u00f3?<\/h3>\n
5. En qualsevol cas, cal seguir amb les mesures de protecci\u00f3 actuals?<\/h3>\n