Ha passat gaireb\u00e9 un any des que va comen\u00e7ar tot.\u00a0Hem experimentat l\u2019estranyesa, la por i l\u2019angoixa, la r\u00e0bia, l\u2019amor, la solidaritat i els dols. Ara, iniciant la tardor -i sense la llum estival, apareix amb for\u00e7a la tristesa.\u00a0Els seus signes s\u00f3n clars: mutisme entre amics, sense el bullici dels grups de whatsapp ni les trobades cara a cara;\u00a0esgotament i desafecci\u00f3 per activitats creatives o professionals;\u00a0problemes de son;\u00a0inquietud en el cos;\u00a0i un sentiment \u00edntim de p\u00e8rdua del sentit de moltes de les coses que fem, al no tenir ja un objectiu ni perspectives clares.<\/p>\n
Ho expressava L. -un pacient que passa molt de temps amb les pantalles- amb aquestes paraules: \u201c\u00c9s com anar en tren i veure com passa la teva vida, per\u00f2 tu est\u00e0s fora\u201d.\u00a0Aquesta frase reflecteix b\u00e9 el sentiment d\u2019exili que cada un de nosaltres ha experimentat alguna vegada en tot aquest temps.\u00a0Exili de la seva pr\u00f2pia vida.<\/p>\n
Cadasc\u00fa t\u00e9 les seves raons particulars, per\u00f2 algunes les compartim tots.\u00a0Entre elles la decepci\u00f3 del qu\u00e8 no arriba despr\u00e9s de les expectatives de la desescalada. O les p\u00e8rdues que s\u2019acumulen (vides, treballs, vincles, recursos).\u00a0Al que se suma una creixent crisi social amb cada vegada m\u00e9s vides desnonades, la desconfian\u00e7a en els dirigents, el rebuig a mesures confuses i contradict\u00f2ries, i l\u2019esgotament de tanta incertesa i canvis que ens detenen en un interminable\u00a0stand by<\/em>\u00a0.<\/p>\n Les persones ens orientem per dos eixos b\u00e0sics, les coordenades de la modernitat.\u00a0Em refereixo a l\u2019espai, que inclou el vincle als altres, i a l temps. Nom\u00e9s cal veure les t\u00e8cniques de tortura psicol\u00f2gica per comprendre la seva import\u00e0ncia.\u00a0Quan a un detingut se l\u2019a\u00eflla i se li treuen tots els referents temporals (mitjan\u00e7ant habitacles segellats o drogues), l\u2019impacte psicol\u00f2gic immediat \u00e9s un estat conf\u00fas, amb signes de depressi\u00f3 i par\u00e0lisi, despr\u00e9s d\u2019una incipient r\u00e0bia. Una mica d\u2019aix\u00f2, en menor mesura clar, ens est\u00e0 passant a nosaltres.<\/p>\n Hi ha alguna cosa irreal al paisatge de m\u00e0scares en qu\u00e8 vivim que fa que de vegades no reconeguem al conegut que passa pel costat, que no puguem entendre la p\u00e0gina del llibre que acabem de llegir (encara que es tracti d\u2019un text f\u00e0cil). O que ens sorprenguin els petons i abra\u00e7ades d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula, com si aix\u00f2 fos ja un altre temps.<\/p>\n La dist\u00e0ncia amb els altres ens allunya tamb\u00e9 de nosaltres mateixos.\u00a0Ens costa m\u00e9s imaginar el futur post-covid-19, i recorrem m\u00e9s f\u00e0cilment a alimentar la nost\u00e0lgia. Alguns joves -no tots- i uns quants adults, com hem vist, neguen d\u2019entrada aquest present i exigeixen que tot sigui com si res hagu\u00e9s passat.\u00a0\u00c9s una altra defensa davant les p\u00e8rdues.<\/p>\n Aix\u00f2 que ens est\u00e0 passant \u00e9s la tristesa COVID.\u00a0I no cal confondre-la amb una depressi\u00f3 o qualsevol altre trastorn mental, com alguns r\u00e0pidament auguren cada vegada que hi ha una crisi.\u00a0\u201cHi ha persones deprimides per\u00f2 jo vinc per saber una mica m\u00e9s del per qu\u00e8\u201d m\u2019explica M. en la consulta.<\/p>\n La tristesa \u00e9s un problema quan ens estalvia les preguntes i els perqu\u00e8s, allunyant-nos del saber. Per aix\u00f2, el psicoanalista\u00a0Jacques Lacan<\/a>\u00a0li oposava, com a ant\u00eddot, el\u00a0gay savoir<\/em>\u00a0(el \u201csaber alegre\u201d), resultat de l\u2019atreviment de cada un en manifestar aix\u00f2 que el posa trist. I dir-ho de tal manera que, sense aspirar a comprendre del tot les seves causes, li obri nous interrogants sobre el seu desig alegre de viure.<\/p>\n La clau est\u00e0 en passar de la impot\u00e8ncia -el sentiment que ens aclapara per all\u00f2 que no podem fer- a la impossibilitat -el reconeixement de que hi ha coses impossibles-, sense soluci\u00f3 programada. Un pare o una mare no poden explicar els misteris de la sexualitat als seus fills, no perqu\u00e8 siguin incapa\u00e7os o ignorants, sin\u00f3 perqu\u00e8 la sexualitat no s\u2019ensenya, s\u2019experimenta subjectivament.<\/p>\n Igual ocorre en la ter\u00e0pia psicol\u00f2gica, on no tot \u00e9s \u2018curable\u2019 perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de les capacitats i pot\u00e8ncies del cl\u00ednic, el que compta \u00e9s el consentiment del pacient. Ell decideix el l\u00edmit del possible.\u00a0Donar-se contra el mur de la impot\u00e8ncia condueix a la recan\u00e7a.\u00a0Acceptar els l\u00edmits permet, en canvi, fer el possible en cada cas.<\/p>\n Cal temps i esfor\u00e7 per treure la tristesa, i no ens serveix la lletania de l\u2019autoajuda.\u00a0Es tracta m\u00e9s aviat de no quedar-se a la par\u00e0lisi de l\u2019acte ni en l\u2019abstracci\u00f3 del virtual, rebutjar la nost\u00e0lgia -sempre enganyosa- i afavorir les trobades presencials.\u00a0Tot aix\u00f2 sense renunciar als plaers quotidians ni als projectes previstos (encara que ajustem els objectius inicials), aplicant les mesures preventives necess\u00e0ries.<\/p>\n La tristesa ens empeny a separar-nos de la vida, com aquest tren sobre el qual fantasiava L. I, tot i que al gran Antonio Carlos Jobim, un dels pares de la bossa nova, li semblava que, a difer\u00e8ncia de\u00a0a felicidade<\/em>, la tristesa no tenia fi, la veritat \u00e9s que ell va trobar la\u00a0bona i po\u00e8tica manera de traduir-la<\/a>.\u00a0D\u2019aix\u00f2 es tracta, de fer alguna cosa amb ella en el temps que ens queda fins a la fi del malson COVID.<\/p>\nCoordenades espai i temps<\/h3>\n
La tristesa no \u00e9s depressi\u00f3<\/h3>\n