En acabar la carrera de Medicina, l’eivissenca Paula Bermell va fer l’especialitat de Neurologia a l’Hospital Vall d’Hebron. Despr\u00e9s de la resid\u00e8ncia, el 2018, va decidir anar-se’n a viure a Nottingham, Anglaterra, amb la seva parella, a qui li havien ofert una feina all\u00e0. \u00abAqu\u00ed no veia cap oferta laboral amb cara i ulls. No hi havia opcions decents, amb contractes de jornada completa i un sou estable. Aix\u00ed que vaig decidir marxar sense feina. A Anglaterra de seguida en vaig trobar una en la qual m’oferien jornada completa, estabilitat i un bon sou\u00bb, explica.<\/p>\n
La lleidatana Laura Vilella, tamb\u00e9 neur\u00f2loga, va marxar als Estats Units el juliol del 2017; primer va estar-se un any a Ohio i despr\u00e9s es va traslladar a Houston. Segons explica, la decisi\u00f3 de marxar va ser una combinaci\u00f3 de factors. \u00abJo volia fer una medicina m\u00e9s acad\u00e8mica, centrada en l’\u00e0mbit de la recerca, i aqu\u00ed les ofertes eren molt redu\u00efdes i prec\u00e0ries. Als Estats Units hi ha un sistema de subespecialitzaci\u00f3 anomenat fellowships, que permet als metges seguir-se formant alhora que treballen amb una certa estabilitat. En el meu cas, m’he especialitzat en epil\u00e8psia\u00bb. Les seves condicions laborals, segons explica, s\u00f3n bones, amb un salari alt i una estabilitat laboral durant tot el programa de formaci\u00f3.<\/p>\n
Un altre dels motius de pes que van impulsar a la Laura a marxar a treballar a l’estranger va ser, segons explica, la incertesa i la inestabilitat laboral despr\u00e9s de fer la resid\u00e8ncia. \u00abDespr\u00e9s de tants anys de formaci\u00f3, ens veiem abocades a anar enlla\u00e7ant contractes de gu\u00e0rdies, en el millor dels casos, i substitucions, que tenen una duraci\u00f3 indeterminada o sovint curta. I ens trobem amb aquesta inestabilitat en plena vida adulta, fet que dificulta prendre decisions vitals com tenir una fam\u00edlia o invertir en un habitatge\u00bb, assenyala.<\/p>\n
Tant a la Laura com a la Paula els agradaria tornar a Espanya algun dia, perqu\u00e8 troben a faltar els seus amics i familiars. Tot i aix\u00f2, pateixen per les condicions laborals que els esperen quan tornin. \u00abArriba un moment que vols tenir les coses m\u00e9s clares, no estar treballant uns mesos i patir perqu\u00e8 se t’acaba el contracte i has de buscar una altra feina\u00bb, explica la Paula.<\/p>\n
El Consejo General de Colegios Oficiales de M\u00e9dicos (CGCOM) tramita cada any milers de certificats professionals d’idone\u00eftat, un dels documents necessaris que han de demanar els metges para poder treballar a l’estranger. El 2019, les sol\u00b7licituds van ascendir fins a 4.100, el que significa un increment del 16,31% respecte de l’any anterior. Comparant les xifres des del 2011, el nombre de sol\u00b7licituds s’ha gaireb\u00e9 triplicat.<\/p>\n
Malgrat que les xifres semblen molt elevades, cal destacar que un mateix facultatiu pot sol\u00b7licitar diversos certificats d’idone\u00eftat, ja que aquests caduquen cada tres mesos. A m\u00e9s, una part dels professionals que sol\u00b7licita aquest document finalment no acaba marxant del pa\u00eds. \u00abLes dades, ara mateix, no s\u00f3n alarmants, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que aquests certificats s\u00f3n el term\u00f2metre de les intencions dels professionals. Est\u00e0 clar que si estiguessin contents amb el sistema, no pensarien a marxar\u00bb, assenyala el Director General del Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Marc Soler. De fet, explica Soler, gaireb\u00e9 un 50% dels metges de menys de 45 anys tenen un contracte laboral precari i dificultats per conciliar. \u00abAquesta incertesa fa que si et sorgeix qualsevol oportunitat a l’estranger, no dubtis en agafar-la\u00bb, destaca.<\/p>\n