{"id":24275,"date":"2020-10-08T06:20:48","date_gmt":"2020-10-08T04:20:48","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24275"},"modified":"2020-10-08T06:20:48","modified_gmt":"2020-10-08T04:20:48","slug":"absencia-de-proves","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/10\/08\/absencia-de-proves\/","title":{"rendered":"Abs\u00e8ncia de proves"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;absoluci\u00f3 en un judici per estafa o assassinat, posem per cas, ens ve a dir que no s&#8217;ha provat que els acusats hagin com\u00e8s el delicte. Aquesta manca de proves no prova que no hagin com\u00e8s l&#8217;estafa o l&#8217;assassinat, simplement indica que no s&#8217;ha pogut provar, la qual cosa \u00e9s molt diferent. Considerar que una afirmaci\u00f3 \u00e9s vertadera perqu\u00e8 no hi ha proves en contra \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que s&#8217;anomena crida a la ignor\u00e0ncia o argument <em>ad ignoratiam<\/em>, al\u00b7ludint que s&#8217;argumenta des de la ignor\u00e0ncia (la falta de proves) en comptes de des del coneixement. La medicina, tan exigent ella amb les proves o evid\u00e8ncies i amb els procediments probatoris, \u00e9s un terreny f\u00e8rtil per a aquesta fal\u00b7l\u00e0cia i tamb\u00e9 per a una altra manera de pensar equivocada: considerar que si un tractament m\u00e8dic s&#8217;usa de forma habitual \u00e9s perqu\u00e8 la seva efic\u00e0cia est\u00e0 provada (cient\u00edficament, \u00e9s clar).<\/p>\n<p>La crua realitat \u00e9s que molts dels tractaments m\u00e8dics tenen una efectivitat real desconeguda, ja que no ha estat provada (en assaigs cl\u00ednics de qualitat, s&#8217;ent\u00e9n). I, no obstant aix\u00f2, se segueixen utilitzant. Tot i que no hi ha una comptabilitat p\u00fablica de totes les intervencions de salut i les respectives evid\u00e8ncies sobre la seva efectivitat, \u00e9s un secret a veus que falten proves sobre els efectes de molts d&#8217;ells. En un ja cl\u00e0ssic an\u00e0lisi sobre els beneficis i riscos de 3.000 tractaments avaluats en assaigs cl\u00ednics, publicat fa m\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada a la revista <em>Clinical Evidence<\/em> del grup BMJ, es mostrava que la meitat d&#8217;ells tenia una efectivitat desconeguda. Del restant 50%, el 3% probablement no eren efectius o eren perjudicials, el 5% era improbable que fossin beneficiosos, el 7% tenien un balan\u00e7 equilibrat entre beneficis i riscos, el 24% eren probablement beneficiosos i el 11% eren beneficiosos. Encara que la revista va deixar de publicar-se el 2016, la figura adjunta que recull aquests resultats \u00e9s tan impactant que encara segueix facilitant comentaris i \u00e9s f\u00e0cil localitzar-la a internet.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/10\/foto.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-24276 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/10\/foto.jpg\" alt=\"\" width=\"604\" height=\"367\" \/><\/a><\/p>\n<p>Aquests 3.000 tractaments no van ser seleccionats per <em>Clinical Evidence<\/em> entre els m\u00e9s utilitzats i tampoc ofereixen una panor\u00e0mica completa de tots els disponibles. \u00c9s possible, a m\u00e9s, que en els anys transcorreguts des d&#8217;aquest an\u00e0lisi les coses hagin millorat. Per\u00f2, en qualsevol cas, la rotunditat de les dades revela fins a quin punt es fan servir tractaments que no han estat prou estudiats en assaigs cl\u00ednics de qualitat, o b\u00e9 que han estat estudiats i els resultats no han estat publicats i, per tant, les dades disponibles poden oferir una imatge distorsionada. El que ve a revelar aquesta aclaparadora manca de proves \u00e9s no nom\u00e9s l&#8217;envergadura de la tasca de la investigaci\u00f3 cl\u00ednica, sin\u00f3 tamb\u00e9 les limitacions i mancances d&#8217;aquest tipus d&#8217;investigaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no ens hem d&#8217;enganyar. L&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;evid\u00e8ncia no \u00e9s evid\u00e8ncia d&#8217;abs\u00e8ncia, com diu un aforisme que circula en medicina des de fa d\u00e8cades, i que ha donat t\u00edtol a al menys als articles de <a href=\"https:\/\/pubmed.ncbi.nlm.nih.gov\/14988165\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Phil Alderson el 2004<\/a> i de <a href=\"https:\/\/www.bmj.com\/content\/311\/7003\/485\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Douglas Altman i Martin Bland el 1995<\/a>. Certament, no \u00e9s f\u00e0cil aconseguir respostes d&#8217;alt grau de certesa a les preguntes sobre intervencions de salut, sobretot quan les investigacions no es duen a terme amb els dissenys adequats i traspuen biaixos pels quatre costats. En els casos en qu\u00e8 l&#8217;efecte d&#8217;un tractament \u00e9s molt gran, no cal estudiar a molts pacients per detectar-ho, per\u00f2 quan la mida de l&#8217;efecte \u00e9s petit les coses es compliquen. Assegurar que un tractament no funciona (evid\u00e8ncia d&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;efic\u00e0cia) \u00e9s cient\u00edficament complicat i arriscat, ja que l&#8217;habitual \u00e9s que, simplement, no hi ha proves que sigui efica\u00e7.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;absoluci\u00f3 en un judici per estafa o assassinat, posem per cas, ens ve a dir que no s&#8217;ha provat que els acusats hagin com\u00e8s el delicte. Aquesta manca de proves no prova que no hagin com\u00e8s l&#8217;estafa o l&#8217;assassinat, simplement indica que no s&#8217;ha pogut provar, la qual cosa \u00e9s molt diferent. Considerar que una [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":24277,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[640],"class_list":["post-24275","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-escepticemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24275"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24275\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}