{"id":24312,"date":"2020-10-13T06:20:09","date_gmt":"2020-10-13T04:20:09","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24312"},"modified":"2020-10-13T06:20:09","modified_gmt":"2020-10-13T04:20:09","slug":"limpacte-de-la-pandemia-des-duna-mirada-de-dones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/10\/13\/limpacte-de-la-pandemia-des-duna-mirada-de-dones\/","title":{"rendered":"L’impacte de la pand\u00e8mia des d’una mirada de dones"},"content":{"rendered":"

Des de l’aparici\u00f3 del coronavirus, en un intent de pal\u00b7liar els seus efectes devastadors, els governs van dictar mesures verticals, poc reflexionades i compartides. Des del Moviment Feminista es va denunciar el model social i sanitari actual: altament privatitzat, amb poc pes de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, pocs recursos, on es menysprea el treball de les cures i amb uns models q\u00fcestionables en els serveis sociosanitaris i d’atenci\u00f3 a la gent gran.<\/p>\n

Durant la pand\u00e8mia s’han agreujat les vulnerabilitats de les dones confinades amb els maltractadors, de les que demanen exercir els drets sexuals i reproductius (a proposta de col\u00b7lectius feministes s’ha establert un protocol per la interrupci\u00f3 de l’embar\u00e0s), de les que viuen en resid\u00e8ncies, sobretot les de gent gran, de les que viuen en infrahabitatges, de les dependents d’economies informals, de les que fan feines prec\u00e0ries, encara que essencials, de les afectades per la manca de drets de la Llei d’estrangeria. Tamb\u00e9 han aparegut demandes noves, com les de les dones que han de teletreballar amb nenes i nens petits a les llars. La majoria d’aquestes demandes, per\u00f2, no han sigut escoltades per les institucions p\u00fabliques i continua havent-hi un gran forat entre les mesures anunciades i la realitat.<\/p>\n

Les principals p\u00e8rdues arran de la pand\u00e8mia han afectat col\u00b7lectius amb condicions de treball i de vida molt prec\u00e0ries, majorit\u00e0riament dones. Tamb\u00e9 han afectat moltes de les persones que treballaven als sectors sanitaris, sociosanitaris i residencials, sectors altament feminitzats. Hi ha hagut afectacions degudes a les condicions de confinament, on els condicionants socials, com l’empobriment, han tingut un pes molt important, tant en el risc d’infecci\u00f3 com en altres riscos per a la salut f\u00edsica i mental.<\/p>\n

Durant el confinament, els Serveis Socials, tot i haver estat sempre insuficients, han redu\u00eft a un m\u00ednim les seves prestacions, dificultant encara m\u00e9s la vida de les persones m\u00e9s necessitades, en un moment que aquestes demandes estaven augmentant. Costa d’entendre com, per por a la Covid, es tancaven alguns serveis p\u00fablics, quan al mateix temps continuaven funcionant alguns serveis concertats o subvencionats i s’incentivava el voluntariat.<\/p>\n

Algunes de les demandes des del Moviment Feminista, i des de diversos fronts, han estat explicades en el manifest fruit del debat organitzat el 28 de maig<\/a>. Tenen a veure amb una visi\u00f3 bio-psicosocial i mediambiental de la salut, en el refor\u00e7ament i una major inversi\u00f3 dels serveis p\u00fablics i en canvis de model dels mateixos, incloent els d’atenci\u00f3 a la gent gran i la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable i prioritzant i valorant l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i els serveis m\u00e9s propers a les persones, exigint qualitat i calidesa i replantejant els models externalitzats, fragmentats i privatitzats. En resum, exigint veu i poder d’incid\u00e8ncia a les organitzacions de dones i altres organitzacions socials, incloent les usu\u00e0ries, com en el cas de les familiars que lluiten per la dignificaci\u00f3 com a ciutadanes de les residents a les resid\u00e8ncies assistides i, sobretot, respectant i impulsant els drets sexuals i reproductius.<\/p>\n

Avui, amb la pand\u00e8mia, valorem la sanitat p\u00fablica i veiem que cal replantejar la seva organitzaci\u00f3 al voltant de la ciutadania i la comunitat. Convindria que els responsables que als anys 90 van treballar en l’elaboraci\u00f3 del marc legislatiu actual, amb lleis aprovades per consens de totes les forces pol\u00edtiques, en molts casos, reconeguessin la situaci\u00f3 de forma clara davant la ciutadania i s’apropessin a debatre les accions a realitzar per adre\u00e7ar-se cap a l’efici\u00e8ncia del sistema sanitari, ent\u00e8s com m\u00e9s salut amb el m\u00e0xim aprofitament dels nostres recursos.<\/p>\n

Des de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, professionals, usu\u00e0ries i altres organitzacions socials han demanat la millora dels recursos i del seu rol. Tamb\u00e9 des de Salut P\u00fablica, la Societat Espanyola de Salut P\u00fablica i Epidemiologia se n’ha fet ress\u00f2 i subscriu les demandes. La diversitat de formes de gesti\u00f3 i de prove\u00efdors p\u00fablics i privats en serveis com els sanitaris i els serveis socials no han ajudat a donar unes prestacions equitatives i de qualitat.<\/span><\/p>\n

Hem d’anar cap a un nou model de millora dels Serveis P\u00fablics. Des de diversos fronts socials, cal treballar perqu\u00e8 la pres\u00e8ncia del g\u00e8nere en les pol\u00edtiques no sigui solament una consigna pol\u00edticament correcta amb poc contingut: ha d’haver una voluntat pol\u00edtica de remoure els fonaments de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, tant les que tenen a veure amb els determinats socials com les que afecten els fonaments d’orientaci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. De fet, des de fa anys hi ha un mandat d’aplicar la perspectiva de g\u00e8nere en les pol\u00edtiques p\u00fabliques. L’any 2008 es va aprovar la Llei 5\/2008, que parteix de la premissa que els drets de les dones s\u00f3n drets humans i que la viol\u00e8ncia masclista \u00e9s una greu vulneraci\u00f3 d’aquests drets. Una altra llei important a Catalunya ha estat la Llei 17\/2015, que en l’article 13 planteja que les pol\u00edtiques p\u00fabliques en mat\u00e8ria d’igualtat entre dones i homes, que la Generalitat t\u00e9 assumides, s’han d’articular per mitj\u00e0 de l’actuaci\u00f3 transversal aplicant la perspectiva de g\u00e8nere. En l’article 43 parla de la incorporaci\u00f3 d’aquesta perspectiva en els programes de salut laboral, en l’article 46 sobre les actuacions sobre els usos del temps i en el l’article 48 sobre Pol\u00edtiques de salut i serveis.<\/p>\n

Malgrat tenir les eines legislatives suficients, malgrat que els departaments de la Generalitat han desenvolupat algunes eines, la concreci\u00f3 \u00e9s encara molt minsa, si no inexistent. S’han centrat en treballar i aplicar protocols per detectar i atendre les viol\u00e8ncies masclistes, dotar de recursos -insuficients- d’acompanyament i protecci\u00f3 i en millorar les pol\u00edtiques de salut sexual i reproductiva. Tot i que aquest treball ha estat clarament insuficient, aquests petits aven\u00e7os s\u00f3n contrarestats per esdeveniments que demanen concentrar esfor\u00e7os humans i econ\u00f2mics. En aquests moments, \u00e9s quan queda palesa la feblesa d’algunes pol\u00edtiques p\u00fabliques a favor de les dones.<\/p>\n

Un dels exemples pluridisciplinaris de propostes ha estat publicat pel CAPS l’any 2020 sota el t\u00edtol \u00abAlgunes propostes de millora del nostre Sistema P\u00fablic de Salut<\/a>\u00ab. Aquest treball conjunt \u00e9s un intent de donar una alternativa global, en la que el g\u00e8nere i, amb aquest, la millora de la salut de dones i homes i les poblacions m\u00e9s vulnerables, sigui un eix prioritari en el canvi de model.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies:\u00a0<\/em><\/p>\n