Pessimista advertit<\/em> vol dir que hi ha alguna cosa a la vida que \u00e9s sempre impossible. Freud va recollir una frase de Kant. Kant deia que a la vida hi ha dues coses impossibles, una \u00e9s educar i l’altra \u00e9s governar. I Freud en va afegir una tercera, que era curar. Impossible vol dir no que no es pugui fer ni que faltin candidats \u2013perqu\u00e8 no falten candidats ni per pol\u00edtics, ni per mestres, ni per terapeutes\u2013 sin\u00f3 que impossible, en el sentit l\u00f2gic a qu\u00e8 es referia Kant i despr\u00e9s Freud, vol dir que s\u00f3n tasques per a les quals no tenim un pla programat i una ci\u00e8ncia exacta. No sabem com cal educar amb precisi\u00f3. Sempre hi ha alguna cosa que un ha d\u2019inventar en l’educaci\u00f3 i a m\u00e9s sempre hi ha alguna cosa ineducable. Tu pots fer tot el possible perqu\u00e8 el teu fill o filla sigui d’una determinada manera, per\u00f2 sempre hi ha un punt en qu\u00e8 ells decidiran al seu aire, alguna cosa en qu\u00e8 s\u2019educaran a la seva manera. Aix\u00f2 passa al govern. Per aix\u00f2 hi ha presons, perqu\u00e8 hi ha persones que no responen a cap criteri de contracte social, de complir objectius… Recon\u00e8ixer l’impossible vol dir que un no pot pensar que les coses sempre aniran b\u00e9, perqu\u00e8 hi ha all\u00f2 que no anir\u00e0 b\u00e9, hi ha l\u2019impossible. Pessimista advertit \u00e9s, simplement, alg\u00fa que accepta que a la vida hi ha aquest punt d’impossible i perqu\u00e8 ho accepta, es poden fer coses. Sabem que no tot ser\u00e0 educable i podem enfocar l’educaci\u00f3 envers tot all\u00f2 que \u00e9s possible educar, sabent que hi haur\u00e0 una part de l’educaci\u00f3 que no es realitzar\u00e0. Part de l’ideal educatiu no es realitzar\u00e0, igual que no es realitza amb persones que v\u00e9nen a curar-se encara que sabem que no volen curar-se del tot, que hi ha una part del seu funcionament que no volen canviar, que ja els est\u00e0 b\u00e9 tal com \u00e9s. Tots tenim un incurable. A aix\u00f2 em refereixo amb ‘pessimista advertit’: a saber que hi ha una cosa incurable, ineducable, ingovernable, que forma part de la vida.<\/p>\n Hem renunciat a moltes coses aquests dies: reunions, abra\u00e7ades, menjars fora de casa, esports .. Ho acabarem acceptant com a normal?<\/strong><\/p>\n Espero que no. Estic escrivint un llibre sobre com est\u00e0 canviant el m\u00f3n i com ho far\u00e0 en el post-covid la salut, l’educaci\u00f3, els lla\u00e7os socials, i en ell plantejo que no hem d’oblidar mai all\u00f2 presencial. Fa poc, el professor Klaus Schwab, fundador i president executiu del F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial de Davos, deia que gaireb\u00e9 que calia donar la benvinguda a la Covid perqu\u00e8 gr\u00e0cies a ella es podria reiniciar el capitalisme i a partir d’ara all\u00f2 presencial seria una mica obsolet, es podria automatitzar tot, la salut, l’educaci\u00f3. De fet, aquest ser\u00e0 el t\u00edtol de la propera trobada de Davos: \u201cCovid-19. El Gran reinici\u201d. Estem en el dilema entre oblidar la presencialitat i lliurar-nos a la virtualitat o mantenir la presencialitat com una cosa irrenunciable. El cos en la pedagogia \u00e9s irrenunciable. Sense el mestre o la mestra de cos present no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n Suportem la situaci\u00f3 actual pensant que \u00e9s transit\u00f2ria i que aviat podrem tornar a abra\u00e7ar-nos?<\/strong><\/p>\n Tothom pensa aix\u00f2. T\u00e9 aquesta il\u00b7lusi\u00f3. El que ens est\u00e0 castigant ara, el que ens est\u00e0 produint la tristesa Covid, \u00e9s que no t\u00e9 un dead line<\/em> clar. Quan hi ha un atemptat terrorista, un hurac\u00e0, una cat\u00e0strofe natural, un terratr\u00e8mol, tothom sap que hi ha un dead line<\/em>. Pot trigar uns dies, per\u00f2 quan detinguin al terrorista, quan l’hurac\u00e0 passi, recollirem les restes del naufragi, i ja s’haur\u00e0 acabat. Ser\u00e0 un lapse de temps curt. El problema amb qu\u00e8 ens trobem ara \u00e9s que, com que no hi ha dead line<\/em>, no sabem quan acabar\u00e0. Havia de ser a final d’any, ara ja diuen que ser\u00e0 entrat l’any 2021, potser l’abril, potser el juny o el setembre… Com que hi ha aquesta imprecisi\u00f3, aix\u00f2 fa que ens estigui costant una mica m\u00e9s mantenir els \u00e0nims, perqu\u00e8 s’est\u00e0 allargant, per\u00f2 tothom creu que aix\u00f2 tornar\u00e0 a ser com era abans.<\/p>\n La pand\u00e8mia ha accentuat la solidaritat entre les persones o ens hem tornat m\u00e9s egoistes, tancats en nosaltres mateixos, en els nostres pa\u00efsos?<\/strong><\/p>\n Daniel Defoe va escriure El diari de la pesta, <\/em>que \u00e9s molt interessant perqu\u00e8 t’adones que, en realitat, no hem canviat tant. Parla, per exemple, de la caritat que es va generar a Londres en relaci\u00f3 a les persones m\u00e9s vulnerables, per\u00f2 explica tamb\u00e9 que tan aviat com va acabar la pesta tamb\u00e9 es va acabar la caritat. Tothom va tornar a anar a la seva. I aqu\u00ed no ser\u00e0 molt diferent. Espero que quedin part o algunes d’aquestes coses noves que es van creant \u2013no de caritat, perqu\u00e8 aix\u00f2 no t\u00e9 gaire futur\u2013, de col\u00b7laboraci\u00f3, de pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives. Que quedi per exemple una sensibilitat clara de qu\u00e8 \u00e9s essencial per les nostres vides: la sanitat, l’educaci\u00f3, la cura dels treballadors en el teletreball i totes les formes de precarietat laboral… Aix\u00f2 s\u00ed que ho espero. Grans canvis subjectius, no crec.<\/p>\n Ha escrit que \u201cno hi ha una experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva compartida. Cadasc\u00fa ho viu d’una manera\u201d i assenyala tres tipus d’efectes: la depressi\u00f3, la inhibici\u00f3 social i la r\u00e0bia. Predomina algun d’aquests tres efectes?<\/strong><\/p>\n Normalment els afectes se succeeixen quan una crisi dura un cert temps. \u00c9s com una mena de recorregut que tots fem. El primer que tots vam tenir va ser perplexitat. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que est\u00e0 passant? \u00c9s una cosa dels xinesos? Pot arribar aqu\u00ed? Quan vam veure que podia venir ens vam comen\u00e7ar a angoixar, a tenir por. Qu\u00e8 ser\u00e0 aix\u00f2? Despr\u00e9s ja vam comen\u00e7ar a tenir, d’una banda, r\u00e0bia per no haver pogut evitar-ho, i, d’una altra, tamb\u00e9 tristesa perqu\u00e8 vam comen\u00e7ar a veure les p\u00e8rdues, la gent que es moria, els treballadors que es quedaven a l’atur… No \u00e9s que un vagi necess\u00e0riament darrere l\u2019altre i molt menys col\u00b7lectivament. Estan sempre simult\u00e0niament i amb intensitats diferents. La r\u00e0bia extrema \u00e9s una negaci\u00f3 de tot. \u00c9s el cas dels negacionistes. Molts d’ells no volen acceptar cap de les p\u00e8rdues i, per tant, desenvolupen una postura de negaci\u00f3 absoluta, que \u00e9s una negaci\u00f3 ps\u00edquica molt evident. Quan un t\u00e9 un problema greu pot pensar que no existeix i negar-lo. La negaci\u00f3 \u00e9s el fruit d’una r\u00e0bia intensa, sumada, l\u00f2gicament, a una altra s\u00e8rie d’influ\u00e8ncies ideol\u00f2giques, tecnol\u00f2giques… Les xarxes socials estan impactant en la pand\u00e8mia. \u00c9s molt important com les fake news<\/em>, les bombolles de filtre, tots aquests sistemes de la vida algor\u00edsmica estan influint en la percepci\u00f3 que tenim i en els sentiments.<\/p>\n Que els m\u00e9s vulnerables sentin aquesta r\u00e0bia sembla comprensible. Estan sent m\u00e9s maltractats que mai. Els confinen en llars on no poden guardar cap tipus de dist\u00e0ncies. Es juguen m\u00e9s la vida.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, \u00e9s clar. El que ens ha demostrat la pand\u00e8mia \u00e9s que les classes socials encara existeixen. Aix\u00f2 ha passat a totes les epid\u00e8mies. Daniel Defoe explica molt b\u00e9 com, r\u00e0pidament, quan a Londres es comen\u00e7aven a prendre les mesures de confinament per la pesta, tots els que podien se n’anaven al camp i es quedaven a la ciutat els que no podien fer-ho perqu\u00e8 havien de treballar amb el seu cos i la seva pres\u00e8ncia en el dia a dia i no tenien gent que ho fes per ells. Si b\u00e9 el virus no distingeix entre classes socials \u2013pot contagiar el president dels Estats Units i a l’\u00faltim refugiat de Lesbos\u2013 les respostes a la pand\u00e8mia s\u00ed que depenen de les condicions socials, de si es t\u00e9 acc\u00e9s o no a la sanitat, en quines condicions, com es viu el confinament, quina connexi\u00f3 es t\u00e9 per poder mantenir el treball i l\u2019educaci\u00f3… Aix\u00f2 \u00e9s evident.<\/p>\n La precarietat laboral porta a aix\u00f2.<\/strong><\/p>\n Jo tinc contacte amb Llatinoam\u00e8rica perqu\u00e8 participo en jornades i confer\u00e8ncies, i a molts llocs d’all\u00e0, sobretot als barris perif\u00e8rics de grans metr\u00f2polis, com Buenos Aires o Santiago de Xile, si no vas a treballar cada dia, no menges. La possibilitat de mantenir la dist\u00e0ncia i el confinament afecta la vida, a la superviv\u00e8ncia. Just al contrari, per nosaltres el confinament, la dist\u00e0ncia, ens pot donar la vida. Per\u00f2 les persones que necessiten sortir a treballar perqu\u00e8 no tenen cap cobertura han de triar entre emmalaltir o viure.<\/p>\n El teletreball s’ha disparat. Quines repercussions t\u00e9 aquesta explosi\u00f3 de teletreball? Com afecta la nostra psicologia?<\/strong><\/p>\n El teletreball ser\u00e0 un dels grans canvis de la pand\u00e8mia. Despr\u00e9s de la pand\u00e8mia quedar\u00e0 un augment d\u2019all\u00f2 virtual, en molts \u00e0mbits. En el de la salut ja estem veient ara com la gent contacta telef\u00f2nicament amb els seus metges. En l’educaci\u00f3, les universitats ja ofereixen molt ensenyament online<\/em>. En el m\u00f3n de la feina hi haur\u00e0 una generalitzaci\u00f3 del teletreball en tots els sectors on sigui possible. L\u00f2gicament hi ha \u00e0mbits en qu\u00e8 no ser\u00e0 possible. Cal conrear el camp, transportar el menjar, cuinar-lo… Hi ha aspectes que no es poden afrontar amb teletreball. En tota la resta ser\u00e0 molt important. Les empreses veuran els seus avantatges a l\u2019hora de disminuir les seves despeses de viatges, lloguers… El dubte \u00e9s en quines condicions quedaran els teletreballadors. Hi ha moltes persones que tenen bones condicions laborals si teletreballen per\u00f2 la precarietat en el teletreball ja existia abans: les teleoperadores i un munt de gent. Comen\u00e7a a haver-hi legislaci\u00f3. Cal veure com es regula.<\/p>\n Des del punt de vista psicol\u00f2gic, el major desafiament del teletreball \u00e9s l’a\u00efllament que pot provocar. Els professors que es dediquen exclusivament a la doc\u00e8ncia online <\/em>ja fa un cert temps que ho experimenten: des de l\u2019obesitat per passar tant temps a casa fins el burn out<\/em> (cremar-se professionalment) per no tenir el contacte presencial directe amb altres companys a l\u2019oficina i no poder compartir una discussi\u00f3, un conflicte, un dilema. Tot aix\u00f2 t\u00e9 efectes. L’a\u00efllament sempre t\u00e9 efectes sobre les persones. Els altres s\u00f3n una refer\u00e8ncia. Quan ens hem desconnectat dels altres hi ha hagut efectes de tristesa, de desorientaci\u00f3, de confusi\u00f3… Segur que el teletreball tindr\u00e0 aquest tipus d’efectes.<\/p>\n Els ciutadans se senten protegits pels seus governants o tenen la impressi\u00f3 que els han abandonat, per incompet\u00e8ncia o mala fe?<\/strong><\/p>\n La desconfian\u00e7a en els dirigents ja venia d’antic. Aix\u00f2 \u00e9s el que, entre altres coses, va donar tants \u00e8xits al populisme i a l\u00edders com Trump, Bolsonaro, Orban… Aquests l\u00edders es basaven en una desconfian\u00e7a generalitzada de la poblaci\u00f3 respecte els seus dirigents. Apel\u00b7laven a que nom\u00e9s ells es preocupaven pels ciutadans dels seus pa\u00efsos. En realitat, era cinisme, perqu\u00e8 hem vist que el que els preocupava era el seu propi benestar, en primer lloc. Aquest cinisme, encarnat pels dirigents i substituint la legitimitat democr\u00e0tica tradicional, ja ens indicava que la desconfian\u00e7a era un sentiment creixent. La pand\u00e8mia ha posat de relleu les insufici\u00e8ncies dels dirigents. Crida l’atenci\u00f3 que ja sab\u00edem que aquesta pand\u00e8mia es produiria. Hi ha molts informes que ho advertien. La CIA, el 2015, va elaborar un informe que pronosticava que al voltant de 2025 hi hauria una infecci\u00f3 respirat\u00f2ria molt greu que acabaria sent una pand\u00e8mia. Ha passat una mica abans. Tamb\u00e9 ho van predir la Fundaci\u00f3 Bill Gates i molts estudis que ens deien que aix\u00f2 passaria. La sorpresa \u00e9s que pr\u00e0cticament no hi havia plans de conting\u00e8ncia. Ning\u00fa sabia on trobar mascaretes. Ning\u00fa sabia com organitzar una resposta sanit\u00e0ria d’emerg\u00e8ncia. La qual cosa vol dir que la imprevisi\u00f3 dels dirigents ha costat vides i ha fet que les coses fossin pitjors. La gent \u00e9s conscient de tot aix\u00f2 i, per tant, hi ha una indignaci\u00f3 i una r\u00e0bia que caldr\u00e0 veure com manegen els responsables pol\u00edtics. Passar\u00e0 factura quan tot aix\u00f2 acabi.<\/p>\n S’ha accentuat el conflicte entre els joves i la resta de la societat. Se’ls acusa de no prendre\u2019s seriosament la gravetat de la pand\u00e8mia perqu\u00e8 a ells la Covid-19 els fa menys mal que als adults i als vells.<\/strong><\/p>\n Un altre cronista de la pesta \u00e9s Giovanni Bocaccio. El seu Decamer\u00f3<\/em> \u00e9s un relat de la pesta bub\u00f2nica, que va assolar tota Europa, tamb\u00e9 It\u00e0lia. Bocaccio parla de la passi\u00f3 dels joves per gaudir la vida intensament, ja que sabien que molts d’ells moririen. Ara el que ha passat no \u00e9s la resignaci\u00f3 davant d’una mort que no era percebuda aix\u00ed per\u00f2 s\u00ed la barreja de diversos aspectes. D’una banda, la necessitat que tenen els joves del contacte social, que \u00e9s una necessitat diferent de la que tenim la gent gran. Els grans podem a\u00efllar-nos, per\u00f2 per als joves el contacte \u00e9s fonamental per recon\u00e8ixer-se entre ells. Els joves s\u00f3n els seus propis influencers<\/em>. Per ells, els qui marquen els itineraris de les seves vides s\u00f3n els seus iguals, siguin influencers<\/em> famosos o siguin companys del seu grup. I despr\u00e9s estan en una edat en qu\u00e8 s’han d’iniciar en tot, en els consums, la sexualitat, la diversi\u00f3, el risc. A m\u00e9s, va coincidir que era l’estiu. Per ells, la dist\u00e0ncia social t\u00e9 a veure m\u00e9s amb la p\u00e8rdua de vida que amb la superviv\u00e8ncia. Per ells, perdre la vida \u00e9s perdre el contacte. Hem de tenir una visi\u00f3 una mica comprensiva. Tamb\u00e9 hi ha una certa hipocresia. Per qu\u00e8 no ens preocupem els m\u00e9s grans pel canvi clim\u00e0tic, quan tots sabem que \u00e9s el proper desastre al qual assistirem? Ja ho estem veient en els incendis i en molts fen\u00f2mens clim\u00e0tics. Els m\u00e9s grans no ens preocupem pel canvi clim\u00e0tic perqu\u00e8 molts de nosaltres pensem que gaireb\u00e9 no ens tocar\u00e0. En canvi, les manifestacions de Fridays for Future<\/em> i altres moviments semblants s\u00f3n de gent jove perqu\u00e8 saben que s\u00ed que els tocar\u00e0. Quan de vegades criminalitzem els joves dient-los que no estan respectant les normes hi ha una part de ra\u00f3 evident en el que diem per\u00f2 tamb\u00e9 hem de dir que aquesta pand\u00e8mia ens preocupa sobretot a la gent gran perqu\u00e8 afecta la nostra exist\u00e8ncia per\u00f2 no ens preocupem del futur dels joves. Cal tractar aquesta pand\u00e8mia amb una certa perspectiva i cal ajudar-los a protegir-se.<\/p>\n D’altra banda, cal evitar parlar d’els joves<\/em>. Els joves<\/em> no existeixen, com no hi ha els de 60 anys<\/em>. Hi ha persones de 60 anys de moltes classes. Hi ha joves que s’han saltat totes les normes i han estat molt irresponsables per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha joves que porten mascareta, que han creat moltes iniciatives cooperatives en relaci\u00f3 a la pand\u00e8mia, a ajudar als altres. Matisaria aquestes visions simplistes que surten als mitjans criminalitzant un sector. \u00c9s com si parl\u00e9ssim d’els xinesos<\/em>. N\u2019hi ha mil milions i escaig. No podem parlar d\u2019els xinesos<\/em>.<\/p>\n La sida va provocar greus problemes en les relacions sexuals entre persones homosexuals. La Covid-19 est\u00e0 provocant un efecte semblant en el conjunt dels ciutadans, especialment els m\u00e9s joves?<\/strong><\/p>\n Ha produ\u00eft un efecte curi\u00f3s. La pand\u00e8mia ha promogut el consum de porno online<\/em>, que ja era molt alt. L\u2019ha augmentat. Ha afavorit molts contactes via online<\/em>. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant el que expliquen companyies com Badoo, Tinder i les aplicacions de cites que s’han adonat que molts usuaris han mantingut l’\u00fas d’aquestes aplicacions com a llocs de conversa o una barreja de conversa i algunes pr\u00e0ctiques sexuals online<\/em>. S’ha vist que el sexe tamb\u00e9 necessitava d’algun afegit. Ja ho sabien. Tinder va haver de recordar a la gent que aquesta aplicaci\u00f3 era perqu\u00e8 es trobessin i tinguessin sexe, no perqu\u00e8 parlessin. Fins i tot van fer una campanya amb testimonis d’usuaris de Tinder que deien que s’havien trobat i tingut sexe. Es van adonar que la gent, en realitat, no sempre vol nom\u00e9s sexe sin\u00f3 tamb\u00e9 una conversa, sentir-se en intimitat amb l’altre, sentir alguna cosa d’afecte, d’amor. No tot es redu\u00efa al sexe. La pand\u00e8mia ha demostrat que algunes d’aquestes aplicacions s’han mantingut perqu\u00e8 la gent volia fantasiejar amb altres persones a dist\u00e0ncia.<\/p>\n Hi ha algun consell, algun criteri a seguir per combatre la por? Hi ha persones, sobretot gent gran, que fa molts mesos que pr\u00e0cticament no surten de casa.<\/strong><\/p>\n Per la meva feina parlo amb moltes persones. Algunes s\u00f3n grans. Algunes han perdut la seva parella. I em comenten les dificultats que tenen per sortir. Hi ha coses que no haur\u00edem de fer i algunes que podr\u00edem fer. El que no haur\u00edem de fer \u00e9s quedar-nos paralitzats i lliurar-nos a la nost\u00e0lgia, pensar qu\u00e8 bonic era el m\u00f3n abans d’aix\u00f2. Aix\u00f2 augmenta el neguit. A les persones grans sempre els dic que reprenguin les activitats adequant-les a les possibilitats actuals. Si abans sortia tranquil\u00b7lament sola a donar la volta a tot el barri, ara surti acompanyada i doni una volta a l’illa. Faci alguna cosa. No es quedi a casa. Encara que sigui poc, aix\u00f2 l’ajudar\u00e0. No oblidar l\u2019activitat presencial. No renunciar a les trobades. \u00c9s millor veure’ns sis que no veure’ns ning\u00fa. \u00c9s millor veure’ns a l’exterior, amb mascareta i amb dist\u00e0ncia, que no veure’ns. Mantenir la presencialitat \u00e9s fonamental. No s\u2019ha de renunciar tampoc a tots els plaers que puguem obtenir, siguin sexuals, cuinar o anar a la muntanya. La por i la culpa engreixen sempre amb la ren\u00fancia. Com m\u00e9s ens confinem nosaltres mateixos, com m\u00e9s renunciem, m\u00e9s culpables i m\u00e9s porucs ens sentirem. La manera de combatre la por \u00e9s mantenir una certa normalitat, limitada en els objectius \u2013l\u2019impossible que deia al principi\u2013, per\u00f2 perqu\u00e8 acceptem l’impossible podem all\u00f2 possible. Si ens tanquem, aix\u00f2 no ens ajudar\u00e0 gens.<\/p>\n Com s’imagina la fi d’aquest malson? Res tornar\u00e0 a ser com abans de la pand\u00e8mia, com adverteixen alguns?<\/strong><\/p>\n Cada gran canvi d’aquests deixa coses que queden. No ha estat la fi d’un m\u00f3n. El fil\u00f2sof core\u00e0 Han parlava de la fi d’un m\u00f3n, no de la fi del m\u00f3n. No ha estat la fi del m\u00f3n i tampoc estic segur que hagi estat la fi d’un m\u00f3n. Caldria posar-se d’acord en qu\u00e8 vol dir aix\u00f2. \u00c9s clar que hi haur\u00e0 coses que canviaran i em sembla que el que canviar\u00e0 \u00e9s un augment d\u2019all\u00f2 virtual sobre all\u00f2 presencial, per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 a les nostres mans matisar aquests canvis perqu\u00e8 el dest\u00ed no est\u00e0 escrit. La gent seguir\u00e0 prenent decisions que influiran una mica en aquest futur que no est\u00e0 escrit. Si tots els professors accepten que all\u00f2 online<\/em> serveix millor que all\u00f2 presencial, aix\u00f2 portar\u00e0 efectes nocius per a l’educaci\u00f3. Si la gent accepta que \u00e9s millor que els periodistes no facin entrevistes presencials i que tot es resolgui per mail <\/em>aix\u00f2 afectar\u00e0 el periodisme, als lla\u00e7os socials… El teletreball canviar\u00e0 inevitablement el m\u00f3n laboral. Aix\u00f2 \u00e9s segur. Ja ho est\u00e0 fent. Hi haur\u00e0 coses de salut i d’educaci\u00f3 que tamb\u00e9, per\u00f2 el grau de canvi dependr\u00e0 de les respostes de la gent. Imagino que al final, el dead line<\/em> el posaran les vacunes, quan la por al contagi sigui escassa. Quedaran les \u00faltimes persones que els costar\u00e0 una mica sortir i tornarem r\u00e0pidament a la normalitat, amb alguns canvis, inevitablement. Va passar amb la sida. Es va tornar a la normalitat, per\u00f2 la gent s’ho pensava dues vegades abans de no fer servir preservatiu a les relacions sexuals. Ara passar\u00e0 el mateix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cLes emerg\u00e8ncies \u2013cat\u00e0strofes naturals, atemptats o pand\u00e8mies com l’actual\u2013 sempre fan apar\u00e8ixer actituds i sentiments diversos\u201d, va escriure el psic\u00f2leg cl\u00ednic i psicoanalista Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto en un article recent a Catalunya Plural. I \u00e9s de les actituds, els sentiments, les reaccions dels ciutadans i la societat davant la pand\u00e8mia que estem patint del que […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":24349,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[2314,2176,53],"class_list":["post-24338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-confinament","tag-covid-19","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24338"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24338\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/10\/Ubieto2.jpg\")
<\/a><\/a>