\u00abEts molt jove, ja en tindr\u00e0s un altre\u00bb. \u00abMillor ara que m\u00e9s endavant\u00bb. \u00abEncara no el coneixies\u00bb. S\u00f3n alguns dels comentaris que va escoltar la Sonia Maldonado just despr\u00e9s de donar a llum el seu primer fill. En Jael va ser un nen prematur que va n\u00e9ixer a la setmana 26 d’embar\u00e0s i va morir 17 dies despr\u00e9s. \u00abVa ser una experi\u00e8ncia devastadora\u00bb, relata. \u00ab\u00c9s una cosa que no t’esperes. Sentim molt que el primer trimestre poden haver p\u00e8rdues, per\u00f2 que despr\u00e9s \u00e9s poc probable. De cop, tot all\u00f2 en el que creia i confiava, es va esfumar. T’enfrontes a la mort d’una manera brutal, perqu\u00e8 va contranatura: s\u00f3n els fills els que enterren els pares\u00bb, explica la Sonia.<\/p>\n
La Maria Simon va viure una situaci\u00f3 semblant a la de la Sonia. La seva filla, l’Estel, va n\u00e9ixer a la setmana 22 de gestaci\u00f3 fruit d’una interrupci\u00f3 de l’embar\u00e0s i va morir 90 minuts despr\u00e9s del part. El cervell no se li havia format correctament i tenia una malformaci\u00f3 als peus. \u00abDavant el panorama que ens havien plantejat, d’una vida pr\u00e0cticament nul\u00b7la, vam decidir interrompre l’embar\u00e0s\u00bb, explica la Maria. \u00abVa ser una decisi\u00f3 molt dif\u00edcil. Vaig desitjar que en fer l’\u00faltima ecografia em diguessin que se li havia parat el cor, perqu\u00e8 decidir-ho jo em feia molt de mal\u00bb.<\/p>\n
Les dues expliquen que la mort del seu fill, en el seu entorn, va ser tab\u00fa. \u00abEls amics no en volien parlar, incomodava. Semblava que nom\u00e9s el record\u00e9ssim jo i la meva parella. \u00c9s un fet tan dolor\u00f3s que, al final, el que vols \u00e9s autoprotegir-te. Per\u00f2 els comentaris que em feien, volent sortir de la incomoditat, em feien molt mal i molta r\u00e0bia\u00bb, narra la Sonia. Per la seva banda, la Maria explica que com que interrompre l’embar\u00e0s va ser decisi\u00f3 seva, sentia que pel seu entorn no tenia dret a estar trista.<\/p>\n
\u00abTot el que t\u00e9 a veure amb la mort \u00e9s molt tab\u00fa, per\u00f2 encara m\u00e9s amb les gestacions. S\u00f3n criatures que nom\u00e9s les han conegut els pares i, com a molt, un entorn proper. Com que la societat encara no ha viscut aquesta persona, \u00e9s com si no hagu\u00e9s existit\u00bb, explica Montserrat Robles, infermera especialista en dol perinatal i responsable assistencial de Servei de suport al dol de Ponent.<\/p>\n
Tot i que cada viv\u00e8ncia individual \u00e9s diferent, la p\u00e8rdua d’un fill durant la gestaci\u00f3, durant o despr\u00e9s del part \u00e9s una experi\u00e8ncia molt dura per a les fam\u00edlies. \u00abEn l’espera d’un fill hi posem moltes il\u00b7lusions, somnis i amor. I xoca molt que, de cop, aquesta vida s’acabi. Produeix molt dolor, tristesa i un sentiment de buidor molt gran entre les fam\u00edlies\u00bb, assenyala Guida Rubio, psic\u00f2loga perinatal de l’Associaci\u00f3 Anhel, dedicada a l’acompanyament en el dol.<\/p>\n
Un sentiment compartit entre moltes dones que han patit una p\u00e8rdua gestacional, perinatal o neonatal \u00e9s el de la culpa. \u00abEm sentia molt culpable de tenir un problema a l’\u00fater, culpable que el meu cos no hagu\u00e9s pogut mantenir el meu fill a dins durant 9 mesos. Em sentia culpable que la meva parella no hagu\u00e9s pogut gaudir del nostre fill\u00bb, explica la Sonia. Malgrat el dolor i la soledat d’aquesta p\u00e8rdua, la Sonia destaca que \u00abquan aconsegueixes sanar i treballar el dol descobreixes que el que t’ha unit al teu fill no \u00e9s el dolor, sin\u00f3 l’amor. Que \u00e9s un amor infinit. Ens tornem fortes i valentes i ens sentim afortunades, perqu\u00e8 un fill \u00e9s per sempre. No som v\u00edctimes, al final som resilients. I els nostres fills ens han ensenyat molt\u00bb.<\/p>\n
Respecte a les parelles de les dones gestants, sovint a aquestes no se les t\u00e9 en compte en el moment de la p\u00e8rdua. \u00abEls primers dies ens centrem molt en com est\u00e0 la mare gestant. Poques persones es paren a preguntar-se com est\u00e0 la parella. Donem per fet que la c\u00e0rrega emocional gran se l’enduu la mare gestant, per\u00f2 la parella tamb\u00e9 ha perdut un fill i el dolor emocional \u00e9s compartit, encara que el f\u00edsic no ho sigui\u00bb, explica Rubio. A m\u00e9s, assenyala, les parelles habitualment s’han d’ocupar de fer tots els tr\u00e0mits burocr\u00e0tics, log\u00edstics i de comunicaci\u00f3 de la not\u00edcia al seu entorn. \u00abAl final aquest pes acaba sortint i, sovint, a mesura que van passant els mesos, les parelles acostumen a fer una davallada emocional. Quan veuen la dona m\u00e9s forta \u00e9s quan es poden permetre sortir d’aquest paper de ‘pal de paller’ i plorar la p\u00e8rdua\u00bb, explica la psic\u00f2loga perinatal.<\/p>\n
En els darrers anys, s’han creat diverses associacions dedicades a l’acompanyament en els processos de dol, com el Servei de suport al dol de Ponent<\/a>, l’Associaci\u00f3 Anhel<\/a>, del Vall\u00e8s o Petits amb Llum<\/a>, de Barcelona. Totes aquestes entitats tenen com a objectiu dotar a les fam\u00edlies d’un espai on poder compartir les seves experi\u00e8ncies i donar acompanyament individual o grupal durant el proc\u00e9s de dol. \u00abLa majoria de persones amb dol necessiten que hi hagi alg\u00fa que els validi, els sostingui i els escolti i que hi hagi un espai perqu\u00e8 el seu dol i p\u00e8rdua sigui reconeguda\u00bb, explica Robles.<\/p>\n Segons Rubio, tot bon acompanyament ha de partir del respecte per la viv\u00e8ncia individual d’aquella persona. \u00abHem de respectar el fill d’aquestes fam\u00edlies, no treure-li valor a la vida d’aquella criatura. Tamb\u00e9 cal respectar les necessitats de la fam\u00edlia. El dol \u00e9s un cam\u00ed llarg i complicat, i les fam\u00edlies necessiten espai. Necessiten silencis, abra\u00e7ades, que emfatitzem\u00bb, assenyala.<\/p>\n En aquest sentit, compartir les seves experi\u00e8ncies amb altres fam\u00edlies que han passat per situacions semblants \u00e9s molt positiu. \u00abEn moltes situacions doloroses, ens sentim que som els \u00fanics que estem malament. El fet de veure’t davant d’altres persones que senten el mateix que tu \u00e9s molt reconfortant. Crear aquesta xarxa o tribu ajuda molt a les fam\u00edlies\u00bb, destaca Rubio. A m\u00e9s, afegeix, s\u00f3n espais que permeten a les fam\u00edlies \u00abparlar dels seus fills sense tab\u00fas ni filtres\u00bb.<\/p>\n Per la Sonia, que \u00e9s membre d’Anhel, en entitats com aquestes es veu la m\u00e0gia del grup. \u00abPermet reafirmar-se en la maternitat. En aquests espais ning\u00fa em nega el meu fill, ning\u00fa em diu coses que no vull sentir, simplement em recolzen i em sustenten, i senten el mateix que jo\u00bb, explica. Segons ella, la clau principal d’un bon acompanyament \u00e9s estar present. \u00abDe vegades les dones en dol no volem parlar o b\u00e9 volem repetir una vegada i una altra el que ens ha passat. Cal estar present, escoltar. Al final, \u00e9s pres\u00e8ncia, perqu\u00e8 el dol l’hem de passar nosaltres. S’ha d’entendre que no podem fer res que alleugeri el dolor, simplement estar\u00bb, assenyala.<\/p>\n Les entitats de suport al dol tamb\u00e9 tenen com a objectiu la divulgaci\u00f3, perqu\u00e8 es visibilitzi la p\u00e8rdua i deixi de ser un tab\u00fa. Tamb\u00e9 s’ofereix formaci\u00f3 a professionals sanitaris perqu\u00e8 les fam\u00edlies rebin un millor acompanyament.<\/p>\n Sovint, una de les primeres fases d’un dol \u00e9s la negaci\u00f3. Segons les especialistes, en el moment de la p\u00e8rdua \u00e9s important que les fam\u00edlies coneguin el seu fill o filla i que, si ho volen, s’enduguin algun record de la criatura. \u00abPsicol\u00f2gicament, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil de processar i acceptar que realment el nostre beb\u00e8 ha mort si el podem veure. Ajuda que la nostra ment i cos assimilin all\u00f2 que ha passat i sortir d’aquesta etapa de negaci\u00f3\u00bb, assenyala Rubio. \u00abEl fet de tenir una fotografia amb el nad\u00f3 o una petjada del seu peu o m\u00e0, el fet d’haver-lo pogut agafar i fer-li un pet\u00f3, \u00e9s molt sanador pels pares\u00bb, indica. Per aix\u00f2, explica, part de la feina dels professionals \u00e9s fer veure a les fam\u00edlies la import\u00e0ncia de compartir amb el seu fill l’\u00fanica estona que podran estar amb ell de forma present, despr\u00e9s del part.<\/p>\n Segons explica la Maria, el que la va ajudar m\u00e9s va ser poder tenir al seu costat, durant el part, una amiga seva fot\u00f2grafa, qui va capturar els moments que van poder estar la seva parella i ella amb la seva filla. \u00abAmb aquestes fotografies he fet un \u00e0lbum i aix\u00f2 \u00e9s el que m\u00e9s m’ha ajudat en el proc\u00e9s de dol. Tenir-la molt present. Validar l’exist\u00e8ncia de la meva filla\u00bb, expressa. Ella i tres mares m\u00e9s que han passat per una p\u00e8rdua perinatal han decidit impulsar un projecte anomenat ‘La capsa dels records<\/a>‘, que consisteix a crear petites capses de cart\u00f3 que s’entreguen als hospitals per tal que les puguin donar a altres fam\u00edlies que pateixin una p\u00e8rdua perinatal i poder guardar-hi els records dels nadons. De moment, ja n’han repartit 200 en tot Catalunya.<\/p>\n Malgrat que molts hospitals compten amb protocols d’atenci\u00f3 al dol dels pacients, Robles considera que encara falta molta formaci\u00f3 en dol, i espec\u00edficament en dol perinatal. \u00abAl personal sanitari ens afecten aquestes situacions, per\u00f2 aquella mare est\u00e0 parint un fill, sigui viu o mor, i cal que rebi una bona atenci\u00f3. Igual que ens reciclem en altres aspectes de la nostra professi\u00f3, haur\u00edem de fer-ho en el dol perinatal\u00bb. Robles destaca que tot i que s’ofereix la possibilitat d’estar amb els nadons i de guardar records, cal anar m\u00e9s enll\u00e0. \u00abCal no incomodar-nos i tenir eines per tractar a les fam\u00edlies i, en aquest sentit, la formaci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sica. Cal, per exemple, dirigir-nos als beb\u00e8s pel seu nom i als progenitors com a pares d’aquesta criatura\u00bb, explica. \u00abHem d’ajudar que la parella visqui la situaci\u00f3 de la manera menys traum\u00e0tica possible. No podem canviar el que ha passat, per\u00f2 podem fer que ho visquin d’una manera molt diferent\u00bb.<\/p>\n Per Rubio, a banda de m\u00e9s formaci\u00f3, cal que els professionals sanitaris rebin m\u00e9s suport. \u00ab\u00c9s molt dif\u00edcil sostenir tot aquest dolor de les fam\u00edlies i \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil encara si com a professional no tens ning\u00fa que et doni suport\u00bb, destaca. En aquest sentit, considera que \u00e9s positiu que l’acompanyament del dol de les fam\u00edlies sigui una cosa d’equip. \u00abEn molts hospitals hi ha persones especialistes en dol, per\u00f2 cal fer un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu. Les fam\u00edlies no poden estar subjectes que justament aquell dia estigui de gu\u00e0rdia la persona especialitzada en dol\u00bb, conclou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abEts molt jove, ja en tindr\u00e0s un altre\u00bb. \u00abMillor ara que m\u00e9s endavant\u00bb. \u00abEncara no el coneixies\u00bb. S\u00f3n alguns dels comentaris que va escoltar la Sonia Maldonado just despr\u00e9s de donar a llum el seu primer fill. En Jael va ser un nen prematur que va n\u00e9ixer a la setmana 26 d’embar\u00e0s i va morir […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":24401,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2466],"class_list":["post-24396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-dol-perinatal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24396"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24396\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Passar una estona amb el nad\u00f3 o guardar records com a eines d’acceptaci\u00f3<\/h3>\n
La necessitat de formaci\u00f3 entre el personal sanitari<\/h3>\n