![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/10\/IMG_1160-scaled.jpg\")
<\/a>Mentrestant, l\u2019Alex havia estat traslladat a semicr\u00edtics i, posteriorment, a la REA, un servei de reanimaci\u00f3 en qu\u00e8 va haver d\u2019estar intubat tres setmanes. Hores despr\u00e9s, moria el seu pare. Era l\u20191 d\u2019abril, per\u00f2 ell no ho va saber fins que li van donar l\u2019alta el 6 de maig. L\u2019Ana i l\u2019Alba feien torns per estar pendents del tel\u00e8fon, ja que cada dia trucava el metge de l\u2019hospital per explicar com evolucionava l\u2019Alex, per\u00f2 no hi havia una hora fixa, i a casa van perdre el control horari. \u201cNo sab\u00edem en quin dia viv\u00edem\u201d, diuen. Recorden agra\u00efdes que els companys de feina els explicaven l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019Alex o ensenyaven, per videoconfer\u00e8ncia, l\u2019habitaci\u00f3, perqu\u00e8 ell no era conscient. \u201cJo no puc explicar res d\u2019aquesta fase\u201d, diu l\u2019Alex. \u201cNom\u00e9s recordo que va venir una doctora i em va dir que baixava a la REA. No s\u00e9 qu\u00e8 va passar, com em van baixar, res, no recordo res\u201d.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019un mes de baixa, l\u2019Alba es va reincorporar a la feina, i va tenir l\u2019opci\u00f3 d\u2019anar a l\u2019\u00e0rea on encara hi havia el seu pare, que continuava a la REA per\u00f2 ja desintubat. \u201cJo a ell l\u2019he vist molt inflat, per la retenci\u00f3 de l\u00edquids, i impressiona\u201d. Una setmana despr\u00e9s, va passar a la Unitat de Cr\u00edtics Intensius i, dies m\u00e9s tard, a la part d\u2019infecciosos, perqu\u00e8 a l\u2019hospital s\u2019havia infectat amb el bacteri E. coli, que li va provocar molta febre i diarrea.<\/p>\n
De Bellvitge el van traslladar a la Policl\u00ednica de Barcelona i, finalment, li van donar l\u2019alta. \u201cNo podia ni fer dues passes, m\u2019havia d\u2019agafar a alg\u00fa. Em van venir a buscar les meves germanes i la meva dona. Feia dies que sospitava que alguna cosa anava malament. Quan em van donar el m\u00f2bil i parlava amb elles (Ana i Alba) i amb els meus germans, sempre preguntava el mateix, \u2018qu\u00e8 tal el papa?\u2019, i sempre em deien, \u2018tranquil, que est\u00e0 b\u00e9, est\u00e0 en planta, per\u00f2 no pot parlar per tel\u00e8fon\u2019. Comences a lligar caps, a dir-te \u2018al meu pare li ha passat alguna cosa\u2019. No volia fer-me a la idea, per\u00f2 n\u2019era conscient\u201d. Un cop a casa i encara molt d\u00e8bil, va saber que havia mort, que no el van poder enterrar i que un dia li van entregar les cendres al seu germ\u00e0. La seva sogra s\u00ed se\u2019n va ensortir, despr\u00e9s de cinc dies a l\u2019hospital.<\/p>\n
Durant les primeres setmanes a casa, l\u2019Ana tenia cura de l\u2019Alex, el punxava, feia els controls diaris de sucre i tensi\u00f3, i li donava els medicaments, fins que l\u20191 de juliol va reprendre l\u2019activitat hospital\u00e0ria al m\u00f2dul C d\u2019Urg\u00e8ncies, que \u00e9s on tracten cirurgies sagnants i politraumatismes.<\/p>\n
L\u2019Alex ja pot fer passejades curtes, condueix i est\u00e0 for\u00e7a recuperat. \u201cSoc de la primera onada. No se sabia totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que portaria el virus. El metge em va dir que tindria seq\u00fceles entre sis mesos i un any, i ja far\u00e0 sis mesos. Vaig sortir amb problemes de tensi\u00f3, de sucre, de cor\u2026 Jo no havia estat ingressat en la meva vida, ni m\u2019he trencat un os. Soc una persona activa, faig mountain bike<\/em>, o feia. Ara s\u2019est\u00e0 regulant tot una altra vegada. El problema \u00e9s que si camino una mica m\u00e9s r\u00e0pid del que \u00e9s normal, que \u00e9s el meu costum, m\u2019ofego. Em costa pujar les escales i noto que em fan mal els genolls. A vegades em fa mal la ferida que em va deixar el tub. No es nota perqu\u00e8 ho tapa la vareta de les ulleres. A la REA estava cap per avall, i el tub m\u2019ha deixat marca. He recuperat el gust, l\u2019olfacte, el cabell, per\u00f2 em canso molt m\u00e9s que abans.\u201d<\/p>\n