estudi<\/a> del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies (INc) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona que volia trobar fins a quin punt l\u2019a\u00efllament f\u00edsic, i sovint social, repercuteix sobre la gent gran amb la malaltia d\u2019Alzheimer.<\/p>\nLes cient\u00edfiques han sotm\u00e8s a a\u00efllament un grup de \u201cratolins mascles models d\u2019estadis avan\u00e7ats de la malaltia d\u2019Alzheimer\u201d i els han fet una s\u00e8rie de \u201cproves conductuals\u201d similars a les zones de resid\u00e8ncies de gent gran en qu\u00e8, alguns d\u2019ells, han estat o porten tancats durant mesos. Han escollit ratolins del g\u00e8nere mascul\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s afectat per la Covid-19 i el que pitjor dades reporta quant a superviv\u00e8ncia a la dem\u00e8ncia i quant a envelliment del sistema neurol\u00f2gic, immunol\u00f2gic i endocr\u00ed.<\/p>\n
Hiperactivitat i impacte emocional<\/h3>\n
Els resultats de les proves, en comparaci\u00f3 amb les d\u2019un altre grup de ratolins amb Alzheimer sense a\u00efllar, confirmen la tesi que el tancament agreuja la malaltia de l’Alzheimer. El grup sotm\u00e8s a un confinament va multiplicar per dos la hiperactivitat respecte dels rosegadors amb la malaltia per\u00f2 lliures.<\/p>\n
L\u2019augment d\u2019activitat es va trobar en les funcions motores gruixudes, que suposen el moviment d\u2019extremitats o del cos sencer, aix\u00ed com en la funci\u00f3 motora fina, que provoca petits moviments a mans, canells, dits, llavis o llengua, expliquen les expertes.<\/p>\n
Les investigadores tamb\u00e9 reporten \u201cl\u2019aparici\u00f3 de comportaments estranys\u201d. Expliquen que els animals van mostrar \u201cpatrons emocionals semblants a l\u2019ansietat\u201d i van canviar les formes de fer front a l\u2019estr\u00e8s. Les entitats que tenen cura de persones amb Alzheimer ho constaten: \u201cSembla que no se li doni import\u00e0ncia, per\u00f2 per les persones amb trastorn neurocognitiu fa molt el seu estat d’\u00e0nim. Ens ha costat molt, gaireb\u00e9 dos mesos, remuntar el seu estat emocional\u00bb, explica Mar\u00eda Jes\u00fas Ler\u00edn, directora i coordinadora del Centre Terap\u00e8utic per a l’Alzheimer de Reus.<\/p>\n
Hi est\u00e0 d’acord Am\u00e8rica Morera, pedagoga i sotsdirectora de la Unitat d\u2019Atenci\u00f3 Di\u00fcrna de la Fundaci\u00f3 ACE: \u00abHem vist que estaven m\u00e9s tristos, m\u00e9s irritables\u00bb. Explica que els familiars cuidadors es van sorprendre a l’inici del confinament de la poca afectaci\u00f3 que estava tenint sobre els malalts, per\u00f2 aix\u00ed com es va allargar l’estat d’alarma la situaci\u00f3 va empitjorar amb hiperactivitat i conductes repetitives. \u00abNecessiten un est\u00edmul. No nom\u00e9s les activitats que els fem en si, sin\u00f3 sortir de casa, arreglar-se, relacionar-se entre iguals i tenir una rutina hor\u00e0ria\u00bb, defensa.<\/p>\n
\u201cS\u00f3n resultats preocupants, ja que l’agitaci\u00f3 \u00e9s un dels principals s\u00edmptomes neuropsiqui\u00e0trics associats a les dem\u00e8ncies, que causa una c\u00e0rrega important per al cuidador i, en alguns casos, el seu maneig cl\u00ednic pot arribar a ser un desafiament\u201d, reconeix Aida Muntsant, una de les autores de la recerca que ha esdevingut la seva tesi doctoral.<\/p>\n