{"id":24436,"date":"2020-10-19T06:30:38","date_gmt":"2020-10-19T04:30:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24436"},"modified":"2020-10-19T06:30:38","modified_gmt":"2020-10-19T04:30:38","slug":"estava-ingressat-a-luci-i-sentia-els-meus-companys-plorar-damagat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/10\/19\/estava-ingressat-a-luci-i-sentia-els-meus-companys-plorar-damagat\/","title":{"rendered":"\u201cEstava ingressat a l\u2019UCI i sentia els meus companys plorar d\u2019amagat\u201d"},"content":{"rendered":"

El doctor Francisco \u00c1lvarez t\u00e9 68 anys i treballa a l\u2019Hospital del Mar de Barcelona com a intensivista, per\u00f2 mai s\u2019havia vist a l\u2019UCI com a pacient. Fa tasques de direcci\u00f3, formaci\u00f3 d\u2019alumnes en pr\u00e0ctiques i control de qualitat de l\u2019assist\u00e8ncia de malalts cr\u00edtics. Va ser el divendres 13 de mar\u00e7 quan es va comen\u00e7ar a trobar malament a casa i va sospitar que podia tenir Covid. \u201cVaig tenir la desgr\u00e0cia d\u2019agafar el virus, soc dels primers casos que van arribar a l\u2019hospital. Dies anteriors havia tingut molta activitat i vaig estar a Madrid com a assessor del Ministeri de Sanitat\u201d. Al principi tenia febre, per\u00f2 els problemes respiratoris el van obligar a ingressar a l\u2019hospital el 23 de mar\u00e7. \u201cLa situaci\u00f3 a l\u2019hospital era una mica ca\u00f2tica i jo notava que estava pitjor. Cada 12 hores venia un equip de gent diferent, em vaig trobar la meva dermat\u00f2loga i gent amb un nivell de coneixement limitat perqu\u00e8 no ten\u00edem tractament per a aquest virus\u201d.<\/p>\n

El Francisco coneixia tot el que s\u2019estava prenent i no sabia si funcionaria. Va empitjorar i el van haver de baixar a l\u2019UCI per proporcionar-li oxigen d\u2019alt flux a trav\u00e9s d\u2019unes ulleres nasals connectades a una m\u00e0quina. \u201cVaig estar de gravetat mitjana, sense necessitat de ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica. He reflexionat sobre la meva experi\u00e8ncia i la podria dividir en tres etapes. La primera va ser d\u2019acceptaci\u00f3 i resignaci\u00f3. Jo em dedico a les infeccions a l\u2019UCI, \u00e9s el meu tema. M\u00e9s tard o m\u00e9s d\u2019hora estarem en contacte amb aquest virus i, si no ho passes molt greu, \u00e9s bo per tenir anticossos. Pensava que, si era com una grip, com passa amb la majoria de casos, en uns set dies faria vida normal. En el moment en qu\u00e8 vaig veure que tenia insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria vaig passar a la segona fase, la de la por. Ja havia vist pacients amb insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria aguda molt important que acabaven intubats, adormits, sedats i dues o tres setmanes connectats a un respirador. Sortien molt deteriorats. Un cop a l\u2019UCI vaig viure el carinyo de tot el personal d\u2019infermeria i, per aix\u00f2, la tercera etapa \u00e9s la de la gratitud, per com m\u2019havien tractat de b\u00e9\u201d.<\/p>\n

El Francisco n\u2019era conscient del que passava al seu voltant perqu\u00e8, dins de l\u2019UCI, era dels que estaven millor i coneixia l\u2019equip. Com que no hi havia prou sanitaris, una gran part els van reclutar de consultes externes. \u201cVaig sentir, sobretot a les nits, que estaven plorant, quasi amagats. Em va fer una mica de pena. La gent aguantava, per\u00f2 jo els veia patint molt\u00edssim perqu\u00e8 no estaven acostumats a tractar malalts greus i all\u00e0 la meitat estaven intubats\u201d.<\/p>\n

De la seva experi\u00e8ncia els quatre dies que va passar a l\u2019UCI, recorda el moment de l\u2019evacuaci\u00f3 de la higiene personal. \u201c\u00c9s una situaci\u00f3 per a la qual no est\u00e0s preparat ni acostumat. L\u2019he viscuda tota la vida amb els pacients, per\u00f2 \u00e9s una cosa que no oblidar\u00e9\u201d. En moments aix\u00ed, en qu\u00e8 est\u00e0s greu, no pots anar al lavabo, no hi ha visites familiars i nom\u00e9s esperes en un llit, el detall d\u2019una companya que li va regalar una rajola de xocolata, perqu\u00e8 sabia que li agrada molt, li va fer emocionar. \u201cEl menjar a l\u2019hospital no \u00e9s gaire bo, i aquesta xocolata me la vaig administrar com si fos un tresor\u201d.<\/p>\n

Quan el Francisco es va estabilitzar, el van pujar a planta. La pressi\u00f3 assistencial, els seus coneixements m\u00e8dics i l\u2019evoluci\u00f3 favorable, van fer que als quatre dies deman\u00e9s marxar a casa i va continuar amb un seguiment hospitalari telef\u00f2nic. En dues setmanes ja feia vida \u201cquasi normal\u201d i a principis de maig, despr\u00e9s d\u2019un mes i mig de baixa, va tornar a la feina. Ara, gaireb\u00e9 sense seq\u00fceles, treballa telem\u00e0ticament i va a l\u2019hospital com a professor. Confessa que t\u00e9 certa \u201cpor\u201d als rebrots, per ell mateix i per l\u2019organitzaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia, davant la possibilitat d\u2019haver de canviar tot el sistema de pr\u00e0ctiques i fer-les online<\/em>. \u201cA medecina, hem de tenir contacte amb els malalts. Si hem de fer pr\u00e0ctiques online<\/em>, no \u00e9s el mateix que tocar el malalt, parlar, deixar-los la hist\u00f2ria cl\u00ednica, fer preguntes als estudiants i estimular-los\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Sandra Inestal \u00e9s infermera d\u2019Urg\u00e8ncies a l\u2019Hospital Santa Tecla de Tarragona | Cedida per l\u2019entrevistada<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

La Sandra Inestal \u00e9s infermera d\u2019Urg\u00e8ncies a l\u2019Hospital Santa Tecla de Tarragona, on treballa des de fa 13 anys. No sap al cent per cent en quin moment es va contagiar, per\u00f2 l\u2019\u00faltima setmana de mar\u00e7 i la primera d\u2019abril van ser especialment complicades. \u201cA Urg\u00e8ncies anaven tots els pacients Covid, perqu\u00e8 no hi havia lloc a l\u2019UCI. Eren pacients greus i no pujaven a planta. Els que ens vam contagiar en el meu servei, ho vam fer en aquestes setmanes m\u00e9s fortes a Tarragona\u201d.<\/p>\n

El dimarts 7 d\u2019abril la Sandra va notar que s\u2019ofegava. El cap de setmana, que tenia festa, s\u2019havia quedat a casa perqu\u00e8 estava molt cansada i va fer un dia de diarrea, per\u00f2 se li va passar i no ho va relacionar amb Covid. Dilluns va anar a treballar i una companya li va dir que s\u2019estava ofegant mentre pujava les escales, per\u00f2 anava tan atabalada que no li va donar import\u00e0ncia. Dimarts, en comunicar el seu estat a l\u2019hospital, li van fer una radiografia i a la placa va sortir que tenia pneum\u00f2nia, per a la qual va haver d\u2019estar ingressada una setmana.<\/p>\n

Em sabia greu donar m\u00e9s feina als meus companys<\/p><\/blockquote>\n

La Sandra recorda aquells dies amb cert malestar per ocupar un llit en un moment de m\u00e0xim estr\u00e8s en qu\u00e8 no s\u2019aconseguia controlar el virus i en qu\u00e8 les infermeres eren essencials. \u201cA mi em sabia molt de greu que els companys tinguessin molta feina i que jo estigu\u00e9s all\u00e0 donant-ne m\u00e9s. Al final, per\u00f2, no donava tanta feina, perqu\u00e8 no vaig necessitar oxigen i era una habitaci\u00f3 molt f\u00e0cil de portar. I quan em van donar l\u2019alta la sensaci\u00f3 era la de: \u2018Us deixo aqu\u00ed penjats i marxo com a m\u00ednim un mes’\u201d. A l\u2019habitaci\u00f3, va coincidir amb un company metge a qui tamb\u00e9 van haver d\u2019ingressar per Covid. Els van preguntar si volien compartir-la i, com que nom\u00e9s es podien comunicar amb l\u2019exterior per tel\u00e8fon, passar aquests dies junts els va ajudar a suportar millor la malaltia.<\/p>\n

La Sandra va estar dues setmanes m\u00e9s en a\u00efllament a casa. La primera vegada que va sortir al carrer, despr\u00e9s de quasi un mes sense moure\u2019s, va quedar sorpresa. \u201cVa ser una fita caminar. La seq\u00fcela que m\u2019havia quedat era que m\u2019ofegava. Fins fa un mes, quan feia esfor\u00e7os, notava com una pressi\u00f3 i un malestar respiratori\u201d.<\/p>\n

Va tornar al Santa Tecla el 7 de maig. Reconeix que al comen\u00e7ament no era capa\u00e7 de fer la mateixa activitat a Urg\u00e8ncies. \u201cS\u00f3n moltes hores dempeus amunt i avall. El primer dia de feina va ser fotut, per\u00f2 despr\u00e9s va anar molt b\u00e9\u201d. Descriu els mesos de mar\u00e7 i abril com una conviv\u00e8ncia amb la por i la tensi\u00f3. \u201cEra un virus que no coneixia ning\u00fa i tot el procediment amb el pacient era bastant nou. Hi havia certa tensi\u00f3 quan arribava el pacient, de \u2018ho estic fent b\u00e9, m\u2019estic rentant les mans, m\u2019estic posant b\u00e9 el vestit…\u2019\u201d.<\/p>\n

En aquestes circumst\u00e0ncies, admet que el millor que li va passar va ser no conviure amb ning\u00fa. \u201c\u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil viure sola a casa: arribar, dutxar-te, rentar la roba i no sortir fins a l\u2019endem\u00e0. La gent que t\u00e9 parella, marit, fills o que viu amb els seus pares tenia m\u00e9s por que els que vivim sols\u201d. Saber que durant un temps t\u00e9 anticossos que haurien d\u2019evitar que es contagi\u00ef, li fa anar amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat que els primers mesos de la pand\u00e8mia. \u201cAtens el pacient sense aquella pressi\u00f3 pr\u00e8via\u201d, assegura. En el seu servei d\u2019urg\u00e8ncies, en qu\u00e8 hi treballen unes 90 persones, s\u2019han contagiat vuit sanitaris, dels quals quatre han hagut de ser ingressats.<\/p>\n

La gran difer\u00e8ncia entre abril i octubre \u00e9s que \u201cen l\u2019\u00e8poca Covid nom\u00e9s hi havia Covid. Ara a Urg\u00e8ncies tens tota mena de pacients: amb ictus, ossos trencats, mal de panxa, infarts, nens amb mocs\u2026 El complicat per a mi \u00e9s que no saps si el pacient que ve de casa ho t\u00e9 o no ho t\u00e9 perqu\u00e8 no ho t\u00e9 diagnosticat\u201d.<\/p>\n

Les xifres<\/h3>\n

Segons dades del Ministeri de Sanitat, el nombre de professionals sanitaris positius per Covid fins al 7 d\u2019octubre \u00e9s de 64.845, xifra que suposa el 7,64 per cent del total de contagis, que arriben als 848.324 confirmats per PCR. Catalunya \u00e9s la comunitat aut\u00f2noma que acumula m\u00e9s positius, amb 1.999 sanitaris contagiats, seguida de Castella i Lle\u00f3 (1.571), Comunitat Valenciana (1.489), Castella-la Manxa (1.487) i Madrid (1.458).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El doctor Francisco \u00c1lvarez t\u00e9 68 anys i treballa a l\u2019Hospital del Mar de Barcelona com a intensivista, per\u00f2 mai s\u2019havia vist a l\u2019UCI com a pacient. Fa tasques de direcci\u00f3, formaci\u00f3 d\u2019alumnes en pr\u00e0ctiques i control de qualitat de l\u2019assist\u00e8ncia de malalts cr\u00edtics. Va ser el divendres 13 de mar\u00e7 quan es va comen\u00e7ar […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":24438,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2469],"class_list":["post-24436","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-sanitaris-amb-covid-2"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24436","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24436"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24436\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}