Joan Benach, professor i investigador en salut p\u00fablica a la Universitat Pompeu Fabra i director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut \u2013 Employment Conditions Network, defensa que cal un model sanitari \u00abp\u00fablic, de qualitat i no precaritzat, basat en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, comunit\u00e0ria i els serveis socials, que potenci\u00ef la fabricaci\u00f3 p\u00fablica de medicaments i que potenci\u00ef la investigaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Benach considera que, davant la segona onada de la pand\u00e8mia, no s’han invertit prou recursos per aconseguir un servei suficientment potent i efica\u00e7 de rastrejadors, aix\u00ed com tampoc s’han fet suficients tests ni s’ha refor\u00e7at substancialment l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, els serveis socials o les actuacions de salut p\u00fablica.<\/p>\n
Com veu la situaci\u00f3 i evoluci\u00f3 actual de la pand\u00e8mia? Coneixem realment tots els seus efectes?<\/strong><\/p>\n Realment desconeixem l’evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia. \u00c9s previsible que la situaci\u00f3 empitjori a l’hivern, per\u00f2 realment tot s\u00f3n especulacions. Encara tenim una visi\u00f3 superficial i molt incompleta dels canvis i efectes de la pand\u00e8mia sobre la salut col\u00b7lectiva i les desigualtats de salut. A mitjans d’octubre, el nombre oficial global de morts al m\u00f3n sobrepassa el mili\u00f3 de persones, de les quals oficialment unes 34.000 s’haurien produ\u00eft a l’estat espanyol. Per\u00f2 sabem que hi ha un \u00abexc\u00e9s de mortalitat\u00bb (\u00e9s a dir, el nombre de morts per totes les causes superior al que haur\u00edem esperat veure en condicions ‘normals’) respecte a anys previs que segurament ja \u00e9s a prop de les 60.000 morts (i la situaci\u00f3 sembla molt pitjor a pa\u00efsos com R\u00fassia, Per\u00fa o Equador).<\/p>\n Aix\u00f2 no vol dir que totes les morts siguin per la Covid-19, per\u00f2 s\u00ed que moltes es donen pel context social i sanitari que t\u00e9 lloc al seu voltant: malalts diagnosticats i tractats tardanament amb malalties oncol\u00f2giques, pulmonars, de salut mental i altres. A manca de disposar d’una avaluaci\u00f3 profunda, hi ha tres temes importants que cal valorar: la debilitat dels sistemes d’informaci\u00f3 i vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica i de salut p\u00fablica existents, que fa molt dif\u00edcil la comparabilitat dels indicadors entre i dins dels pa\u00efsos; l’\u00fas partidista i poc transparent amb qu\u00e8 moltes institucions i governs utilitzen les dades i els indicadors, com mostra el cas de la Comunitat de Madrid, per exemple; i la mateixa dificultat cient\u00edfica de comprendre tots els impactes psicosocials i de salut (morts, malalties, problemes cr\u00f2nics, patiment, etc.), en grups i indrets diferents. Crec que tardarem bastant en saber els efectes entrella\u00e7ats de les m\u00faltiples onades sanit\u00e0ries que s’estenen i reforcen m\u00fatuament al costat dels impactes econ\u00f2mics, laborals i socials, en onades de curt i llarg termini. En tot cas, crec que de moment veiem nom\u00e9s la punta de l’iceberg de qu\u00e8 est\u00e0 passant.<\/p>\n Creu que s’ha fet front de forma adient a les v\u00e0ries fases de la pand\u00e8mia? Ha quedat molta gent enrere?<\/strong><\/p>\n Se’ns ha repetit que \u00abning\u00fa quedaria enrere\u00bb per\u00f2, parlant en general, ja que l’actuaci\u00f3 de les comunitats aut\u00f2nomes que tenen les compet\u00e8ncies sanit\u00e0ries ha estat diferent, cal dir que molta gent ja estava endarrere, i que no s’han posat suficients eines, mitjans ni voluntat pol\u00edtica perqu\u00e8 aix\u00f2 pogu\u00e9s canviar. La primera fase de la pand\u00e8mia es va caracteritzar pel desconcert. Se sabia que podia oc\u00f3rrer, ho havia advertit molta gent: cient\u00edfics, institucions, informes de l’OMS, la CIA, el Pent\u00e0gon, Bill Gates, Obama… Per\u00f2 no es va fer cas. Se’ns ha repetit que ten\u00edem un sistema sanitari molt bo i \u00e9s cert si ho comparem amb molts pa\u00efsos del m\u00f3n, per\u00f2 \u00e9s un sistema molt insuficient per fer front als problemes de salut de la gent i a una pand\u00e8mia complicada com la que vivim.<\/p>\n Durant molts anys, les pol\u00edtiques neoliberals, l’acci\u00f3 conjunta de governs i empreses en favor d’aquestes, les retallades de la crisi del 2008, i altres factors van precaritzar a la sanitat p\u00fablica, sobretot l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i els serveis socials, alhora que el pes es posava cada cop m\u00e9s als hospitals, tecnologies i medicaments, sense invertir en salut p\u00fablica (vigil\u00e0ncia, prevenci\u00f3, planificaci\u00f3, educaci\u00f3, etc.). Amb la pand\u00e8mia, no s’ha planificat ni coordinat suficientment, hi ha hagut falta de previsi\u00f3 i capacitat d’anticipaci\u00f3, ha mancat lideratge i participaci\u00f3 comunit\u00e0ria, no s’ha previst el pitjor escenari, i no s’ha invertit prou en sanitat i salut p\u00fablica i serveis socials. Davant d’aix\u00f2, la soluci\u00f3 \u00abfinal\u00bb amb confinaments que ajuden a frenar la seva expansi\u00f3, i amb la restricci\u00f3 d’activitats comercials i quotidianes, no poden ser una alternativa a tenir una salut p\u00fablica amb els mitjans adients per planificar, vigilar, educar, prevenir i actuar amb dilig\u00e8ncia i efectivitat.<\/p>\n I respecte a la segona fase de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n A la segona fase, el model d’actuaci\u00f3 tampoc ha estat bo; penso que es caracteritza per tenir tres trets: la quasi \u00ababs\u00e8ncia\u00bb de la salut p\u00fablica, la generaci\u00f3 de segregacionisme i discriminaci\u00f3, i la \u00abnormalitzaci\u00f3\u00bb d’una pand\u00e8mia que ja \u00e9s cr\u00f2nica. Pel que fa a la salut p\u00fablica, sembla clar que no s’ha prioritzat suficient en invertir recursos i aconseguir un servei suficientment potent i efica\u00e7 de rastrejadors, ni s’han fet suficients tests, ni s’han esmer\u00e7at els fons necessaris per refor\u00e7ar substancialment a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, els serveis socials o les actuacions de salut p\u00fablica. Les vagues proposades en s\u00f3n la prova. En canvi, s’ha optat per plantejar restriccions de l’activitat laboral, el consum, o l’oci de forma reactiva i no massa efectiva, sense posar prou l’accent en la restricci\u00f3 d’activitats interiors, la promoci\u00f3 de fer el nombre m\u00e9s gran d’activitats possible a l’aire lliure, i la millora del transport p\u00fablic. Crec que podem dir que no s’ha planificat amb temps ni s’han previst els pitjors escenaris, que no s’ha fet una campanya educativa comunit\u00e0ria, pedag\u00f2gica, amb missatges clars i massius als joves i a la gent gran, ni tampoc s’ha realitzat una campanya d’intensa participaci\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/p>\n El segregacionisme t\u00e9 a veure amb un control de la pand\u00e8mia quasi \u00abmilitar\u00bb, per \u00abderrotar\u00bb al virus en una \u00abguerra\u00bb on es posa el pes en els factors esmentats i la responsabilitat individual, a l’espera que hi hagi una vacuna segura i efectiva. Els barris obrers ja arrossegaven problemes de segregaci\u00f3 social i els pitjors indicadors socioecon\u00f2mics, per\u00f2 en lloc d’invertir massivament en serveis sanitaris, socials i educatius, va la policia a fer controls. El tercer punt \u00e9s normalitzar una pand\u00e8mia ja cr\u00f2nica que recau sobre una sanitat p\u00fablica col\u00b7lapsada cr\u00f2nicament amb uns professionals esgotats, precaritzats… i contagiats. Quan la poblaci\u00f3 no pot accedir ni rebre els serveis sanitaris que necessita, es pot dir que el sistema est\u00e0 col\u00b7lapsat. No es pot contemporitzar i \u00abnormalitzar\u00bb una situaci\u00f3 que mata, crea patiment i desigualtats en tanta gent. En dedicar els recursos disponibles a la Covid-19 no es poden atendre altres casos de malalties i problemes de salut. Per tant, no podem seguir amb mesures \u00abde posar i treure\u00bb, reaccionant reactivament, cal d’una vegada fer inversions profundes en sanitat i salut p\u00fablica i canviar una situaci\u00f3 pand\u00e8mica que podria durar temps.<\/p>\n La pand\u00e8mia ha amplificat les desigualtats de salut ja existents en uns barris i grups socials amb molts problemes i necessitats previs.<\/p><\/blockquote>\n Les dades indiquen que les capes m\u00e9s empobrides de la poblaci\u00f3 estan m\u00e9s exposades i que hi ha un major impacte del virus en barris treballadors i de renda baixa. Podem dir, doncs, que el coronavirus distingeix entre classes socials? Les pand\u00e8mies s\u00f3n tamb\u00e9 un problema de desigualtat social i sanit\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n Tampoc aqu\u00ed tenim una visi\u00f3 prou acurada, per\u00f2 s\u00ed que sabem que el virus no afecta igual a tothom i que hi ha grups socials molt desigualment afectats per la pand\u00e8mia. Per exemple, a la primera onada de la pand\u00e8mia, al voltant del 70% de les morts es van produir a les resid\u00e8ncies geri\u00e0triques. Durant molts anys no es va invertir en serveis p\u00fablics, es van externalitzar les resid\u00e8ncies a empreses, asseguradores i fons especulatius que van trobar un mercat rendible per fer negoci i parasitar sense control democr\u00e0tic al sector p\u00fablic. Amb tota impunitat, van precaritzar al personal, van estalviar en material b\u00e0sic i manteniment, van reduir la qualitat de serveis i degradar l’atenci\u00f3 i condicions higi\u00e8niques i d’alimentaci\u00f3.<\/p>\n Un altre cas s\u00f3n els treballadors i treballadores \u00abessencials\u00bb (al principi anomenats herois i hero\u00efnes) de sectors productius i cures precaritzats i feminitzats, que es localitzen als barris obrers. La pand\u00e8mia ha amplificat les desigualtats de salut ja existents en uns barris i grups socials amb molts problemes i necessitats previs. El discurs hegem\u00f2nic dels mitjans de comunicaci\u00f3 se centra en el virus, la biologia, els mal anomenats \u00abestils de vida\u00bb i la responsabilitat individual, i l’atenci\u00f3 m\u00e8dica especialitzada hospital\u00e0ria (sobretot a les UCI) i els tractaments i vacunes per resoldre biom\u00e8dicament el problema. \u00c9s una mirada miop, err\u00f2nia i falsa, perqu\u00e8 els factors decisius que expliquen l’origen i evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia i el seu impacte en forma de desigualtats s\u00f3n, en gran mesura, els determinants socials de la salut, com ara la precaritzaci\u00f3 laboral, la pobresa, els problemes d’habitatge o les injust\u00edcies ambientals, entre d’altres, lligats a les pol\u00edtiques p\u00fabliques i la desigual distribuci\u00f3 del poder.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, les accions dels qui tenen m\u00e9s poder i decideixen les pol\u00edtiques s\u00f3n decisives per salvar vides o b\u00e9 per matar desigualment a la gent. Per reduir les desigualtats caldria fer pol\u00edtiques radicals, profundes i sostingudes, com implantar una fiscalitat molt m\u00e9s progressiva, reformar el model d’estat de benestar en la sanitat i la salut p\u00fablica, els serveis socials i les cures, invertir en educaci\u00f3, reduir el temps de treball, incloure la renda b\u00e0sica universal, fer una transici\u00f3 ecol\u00f2gica i energ\u00e8tica r\u00e0pida i molt profunda, i canviar un sistema productiu, financer, de consum i cultural, que faci front a la greu crisi sociosanit\u00e0ria i ecosocial que enfrontem.<\/p>\n Cal un model sanitari p\u00fablic, de qualitat i no precaritzat, basat en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, comunit\u00e0ria i els serveis socials, que potenci\u00ef la fabricaci\u00f3 p\u00fablica de medicaments i la investigaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n